EL MOVIMENT (Psico a Tossa) DIVERSIONS i RESPECTE

El Mar...

A voltes roent, a voltes fresc, amb les calmes i les tempestes, amb el calor i la humitat o la brisa...tot es combina i fa que a l’igual que les muntanyes, el gel, la neu, els camins, el verd de l’herba, o els rierols...sigui sempre cambiant...és MOVIMENT...queda enrera ja la visió de la rimaya de l’accés a la Comanche...queda enrera el diedre de 65 metres i el fluir amb la J. per la paret inmensa amb el gran buit al voltant...ara soc sol damunt l’aigua..però sento el mateix...vibracions, variacions i moviments, canvis constants que em fan fluir a través d’ells...tot es mou i m’agrada també...
En aquesta Foto o següents: LARNAU 7a+/10 a Tossa. Bella via de pas a bloc en rom i regleta. La variant directa per la dreta ha esdevingut FLOWTHING 7c/`c+ de dinàmic bloquero i de precisió...Avui les preses están humides, demà seques, al matí fa recalor, al migdia el sol esclata contra les espatlles i els roms tenen millor tacte...tot es mou i en una estona la vista s’acostuma a quest entorn oscil.lant...de cap per avall al repòs, un altre intent boig a saltar cap al caire de la regleta TRIDIT...la bola de sortida “ha petat” (¿?? Diumenge hi era!!!!)...la roca també és variable...MOVIMENT.

El sol es mou també, il.lumina l’horitzó, la galta dreta, l’espatlla dreta, el cap, els ulls,l’esquena, la galta Esquerra i se n’anirà més tard...MOVIMENT, passa el temps..més moviment...una altra ona, i una altra, i en perdo el compte. Quan surto trepant espero el moviment de l’ona per pujar a la presa i sortir de l’aigua que em fa ingrávid...peso més fora...em fan mal les mans, m’asseco i hi torno...salto i caic de nou...buffff...

Molts pegues...però no m’avorreixo..és la BÚSQUEDA del moviment, en tant sols 8 metres, amb un crashpad líquid que m’acull burleta a cada remullada...volo de cap, de cul, de costat, en espiral...tot a tenor de cada postura des de la qual l aroca em projecta avall un i altre cop, cada vegada, aquest maleït i alhora adorat MOVIMENT...és com una mena de juguesca entre la roca i un aprenent de bodyshatwa que sap que hi ha “el truc” però no logra copsar-lo...no tinc cap altre sensei que el mar dins del cap, les oïdes tapades, el moquet al nas, la sal...

Ara sembla que m’he pillat millor, però caic
Ara sento un flow en saltar, m’aguanto un instant de la regleta, però caic...
Quin espectacle les 30 guiris borratxes al iot...”GO!GO!GOOOOOO! Yipieeeeh”...però caic
Ara ja estic sol..la parelleta enamorada ha pirat a l’altra cova...suposo que no a escalar...em concentro millor..però caic

I caic,i caic, i caic..i torno a caure…

Circumstàncies…la humitat, les mirades, que si abans ha passat un paio amb els gats gotejant i això no pot ser, que si estic descentrat a l’univers i això no pot ser, que si se’m fa tard i no pot ser que davant d’un moment còsmic com aquest ( ho és???) estigui patint per si un minut més o un minut menys....que si...buah...EXCUSES...

UN darrer cop? ( de vegades funciona la miniaposta mental que em faig, com si del darrer intent en tragués una força final...), però com que m’autoenganyo i en realitat sé que no és el darrer...caic de nou.

Foto anterior i la de sobre: Rotpunkt a SOLECITO 7c+/12. Pas a bloc a l'inici, baixet, resistència i final de coets amb dinàmic estil "Rei del Mambo" amb ja una mica de aire sota els peus...via deu estrelles de CALA BARQUES. Mallorca ( Foto: Mar Roig)

Avui no, ni demà...algun dia...he sentit el meu cos més acomodat al repòs, que no em canso tant en moure els peus en aquells dos segons abans del lance...bon flow...sortirà...és la BUSQUEDA, EL MOVIMENT de les coses, la vida és BUSQUEDA, de VIDA, de MOVIMENTS, és MOVIMENT, ÉS BUSQUEDA, la búsqueda es vida, la vida és búsqueda...”sortirà”.

Encadenant al segon intent AFROMAN 7b/15 a COVA DIABLE. MALLORCA. Via deu estrelles de sostre i canto, resistència atlètica i sortida trepant ( 6a) a 20 mts sense complicació...en la guia clàssica apareix com a 7b+, en la actual com a 7a...s'apropa més a la cotació guiri que a la local...(Foto Mar Roig)

Bellesa i Roca a LOCK,STOCK &TWO SMOKING BARRELS 8a/20. Una noia francesa testa la seva coordinació en un intent no fructífer al lance clau de la via...per provar que no quedi, devia pensar...la via anterior que va provar sense encadenar-la era 6c...(Foto Mar Roig)

LOBSTER 6c/20. Una bona i alta via de la que surts amb el cor a cent després de un sostre on volen peus a una alçada similar a les cadenes d'AGONIES o el Gruyere, el darrer moviment facil el fas amb taquicardia divertida...En la FOTO, Pol lluitant desesperat instants abans d'una perillosa caiguda que va acabar amb els companys treient-lo del mar...al final de vies llargues no usar magnesi es pot pagar amb un bon cop contra l'aigua...cal apendre a caure, anar ben equipat segons les circumstàncies, i ser conseqüent...en aquest cas apart del fort cop i l'ensurt dels rescatadors no va haver-hi conseqüències greus...(Foto:Mar Roig)

Com deia en Girbén...de 3.400 a -2 mts (quan em submergeixo)...el mateix fanatisme, encara que l’entorn, les persones i les coses canviin...sé que trovaré el METHOD, és qüestió de temps, de deixar fluir “la cosa”, allò que ens fa trobar la sortida, EL MOVIMENT DEL MOVIMENT.

"FLOWTHING" 7c/c+ 8mts, TOSSA Juliol 2009.

Ja fa dies que la gent em demana quines vies hi ha a Tossa, altres l'accés...us deixo el que fins ara crec que hi ha, i com arribar...sobre els graus...buf...ni cas...és tot orientatiu...la dificultat "pura" seria en grau Stbenet ( no FB), i si li afegiu un miniplus pel tema de estar a pèl sobre el mar, o una lletra si escaleu amb els gats molls i sense magnesi...pos surt el que surt.

NOTA IMPORTANT: No es una bronca, però sí un toc per tal que ho tingueu en compte els qui us sentiu aludits:

1) La base on la gent descansa ES PLENA de burilles...és cert que h ha pescadors al tard..millor que siguin les seves només les que es queden...
2) EL PSICOBLOC és una disciplina de la escalada esportiva, o el bloc, o el que sigui....hi ha qui se'l pren com una activitat poc seriosa ( cap problema)...però hi ha qui li agrada com ua activitat totalment seriosa...escalar mullat apart d'absurd ( qui escala xop una via generalment, sense magnesi i al sol?) provoca que el que vé després es trobi cantos humits, mullats i suats...en general la humitat és un factor a tenir en compte en el psicobloc...seria millor que fos la mínima inevitable no?
PER ACCEDIR a les vies NO CAL MULLAR-SE i nedar per arribar a les vies...si no sou capaços de fer el destrepe ja no cal ni plantejar-se les vies ( molt més dures). EN CAS DE CAIGUDA no costa res portar tovallola, alguns peus de gats secs, bosses de magnesi de recanvi, magnesi líquid...i currar-s'ho pel que vé després...o no?...és desesperant veure algú talonejant amb el gat regalimant on tu just després vols pillar-te per provar un projecteUs imagineu algú ue arriba a un bloc que proveu fanàtocament i s'h posa amb els gats mullats i enfangats i les mans untades de crema?...És una qüestió de respecte als companys...En 3 anys no he vist ni un sol encadene en l'estil "tarambana"...