Els Sorolls del Món...ENDURANSIA vs MISSING HAPINESS

"El ansia ni se crea ni se destruye. Simplemente se transforma como la energia: Hoy puede aparecer en este bloke y mañana en ese otro y asi sucesivamente..."MORTISMEN, FILóSOFO PEDRIZóNICO.

Buf,

Funciona!!!...el cos s'adapta lentament a una sèrie d'impulsos mentals, ambientals i físics que fan que es vagin notant certs resultats. THE WALL ADDICTION no és tant greu, el retorn ansiós és una qüestió de resistència, continuïtat i ànsia...d'ENDURANSIA. I tot flueix...canvi de xip...mode friki "ON"...oblido por, oblido estréss, oblido mistica i entro en una nova poesia, la del moviment pur, la del èxtasi de fútar a morte...

Buscant el "FULL D'ASOS" d'aquests dies...no surrender total, amb els braços petats i la mirada limitada als tres metres que tinc per davant...escalo posseït per l'ansia total, amb temps i ganes...

Ahir ja anava molt cansat ( 12 dies amb un de repòs) però tantmateix un bon resultat, la JO CLAUDIO ( 8a) en pocs pegues ( 3 o 4 més el tsosrob de prova, alguns psicos de fins a 7b+ i 15 mts, 7c a vista i la moguda a ECOS

...Avui amb en Ximo ens veiem al Gruyére...una mica de Xuxuflú però bon feeling. A l'entrada de la pista de Can Robert unes noies em fan un senyal...creia que m'advertíen que anés lent per no axafar amb el cotxe el gos que duien, l'esquivo i poso mirada RAIKONEN per pujar la pista...miro pel retrovisor i veig que es queden parades amb cara d'enuig...¿He fet res? Sembla que s'han perdut. Em pregunten "on és l'aparcament d'Estenalles"..????!!!!???? Estic flipant...Han pujat a la Mola des d'Estenalles, i un cop a dalt, empanades, enlloc de tornar PEL MATEIX CAMÍ han baixat per la banda oposada. Resultat, tenen el cotxe a uns 8 kilòmetres, estem a 35º i els queda la opció de pujar de nou i baixar pel lloc correcte, perdre's per la Urbanització Cavall Bernat per trobar la carretera i fer autostop a veure si les duen...o que algú s'enrotlli i les dugui a recuperar el cotxe...merda, un "pegue" menys que podré fer...passo...si...no...joder, quina putada si em passés a mi el mateix...casumdena, com pot anar tan empanada la penya!!? Va vinga...En mode Carlos Sainz en duc una a Estenalles i tornem enxufats...ni baixo del cotxe...DEEEEEWWWW!!!
Les meves sandalies van soles cap a Soleia, tinc cintes per allà, la corda light i uns gats...traptraptrap...vaig rulant de cap, amb els pulmons que ja han aconseguit la velocitat de creuer sense pujar massa de revolucions...fa gracia, cada dia milloro el timing i ja aconsegueixo pujar corrents fins dalt la Sardi...en poca estona sóc al Grúyer...guai...

En Ximo escalfa, hi ha en Samu i la Joana, tots anem amb alguna mirada perduda en algun projecte...i fa calor...escalfo lorsai en un 7a que no havia fet mai i em sento prou bé a pesar que els dits i els peus ( els peus!) ja van tocats de tants dies de no repòs...buf...les pells prou bé...que guai l'agost a Soleia...Al Vallès som afortunats...si vols pots seguir escalant 365 dies a l'any bow...ENDURANSIA...

A la paret gran hi ha dos Euskalduns que s'estan ventilant totes les vies a lorsai des de fa una setmaneta...una darrera l'altra, el que jo he trigat un any en fer ells ho fan en quatre dies...brútal bow...que bo seguir veient miracles a peu de paret...mola...

LA Joana munta REINABEE ( 7b), és el seu projecte però avui diu que va ínflor...crec que la duu prou bé, sembla que és el seu primer viatge en la dimensió"b" del set, i vol anar sempre per sota a muerte...bo...

En Ximo cata ESPASIOAMORMADNESS (8a) i va fent, la munta...el "laostiapatxi" es poleix la via en un plis..igual que la CLAUDIA...(en aquesta quasi falla al darer pas...joer ja era hora!!!)...comenten que caldria cambiar el nom a la CALLADETA FAS MES GOIG per "Collaeta molaries més..."...crec que ténen raó..però tant se val...coïncidim que és una via molt maca...i el plúspalsalón...hi ha d'haver colors en aquest món gris...

I jo? Que faig? Buf, vai amb l'ENDURANSIA mental una mica pocpowerperoaveurequètal...com el dilluns, en Ximo m'apreta...va bow, un lortxu!!! L'Enric Sabaté m'havia dit que la JA N'HI HA PROU és un 7c+ assumible, i en Ximo que la provi a vista...flúten...

I com que em conec vaig simplement a muntar-la...es tracta de una via bastant maca, amb diversos passos més intensos separats per bons reposos. Vaig de xapa a xapa...sembla que sí, que és prou "assumible"...amb un FINALFELIÇ intens, de xapa airejada i romisquis que et duen en una fugida endavant cap a cadena...com a via recorda una mica a l'estil Santbenet...aquests finals marca Soleia són sempre obligats però interessants...per tamany em va que ni clavat...guai...

Baixo reposo una estoneta i ENCADENO FLÚTAN, realment no és rottlo Murfy ( 2 pegues) o si..no...és més soft..però com deia més amunt..que sí, que es plús pal salon..la via és guapa i és l'important... Em quedo content, ja li vaig pillant el rotllet a la Soleia..hehe! Si tingués matins fugaria a la SÍBER, toiinc la Estrogen en un horitzó proper i si fos un tio serio m'hauria de quedar i apretar-li ( no seria el primer que endarerreix vacances eh bows? Siber i xuxu posseeixen...). Però no..ara toca fonqui i S'HI HA D'ANAR PEL RECTE ( via genial PEPE, que sí bow)...demà marxo...aurevoir SOLEIA, Hi FONQUI...la ENDURANSIA té aquestes coses...els ANSIOSOS PEDRICEROS la tenen a bloc, jo amb més pila...però és el mateix joder...no es crea ni es transforma, es trasllada de paret a paret, un mai acabar...encara que de vegades t'anyoris de vies i persones que deixes...però només és una estona...mai adéu, sempre fins demà o demà passat, fins la propera SESSION...heheh! Floooow!

La Joana ha fallat a la REINABEE però crec que per ser el primer 7b el té molt aprop...El Ximo també falla al crux del seu AMOR, deixará cintes per demà, fijo que encadena, esta maxipower ( hehehe de vegades recordo com li ensenyava el nus de vuit allà al curset, a Vilanova, ell era un autèntic bollycao, em va fer baixar de l' Anglada per yuyu i en un any estàvem al Mirall, ell de capocordata al REPTE PERSONAL...i en dos més es polia la NATIVE SON...i al final la VUDÚ en solitari..i els 8a's, joder, com mola...ara els dos ja som més grandets, però l'ENDURANSIA segueix...). En Samu també acaba amb una curiosa LLUÏSSOR als ulls després de volar a la QUANESJAMAHERE (7a+)...ja va posseït...

....desmunto en la REINA en tosrobet inflat d'una estranya felicitat melancòlica...i pleguem...fa una nit maca...m'estic enamorant dels vespres a StLlorenç i després d'escalar m'agrada mirar avall, veure com allà baix també es fa fosc, com les llums de les cases es van encenent i imaginar històries i cabòries...de vegades tot queda cobert de boira, hi ha milers de persones allà baix que no saben com de bonic és estar aqui dalt, i m'agradaria poder explicar-los com de relaxant és estirar-se una estoneta sota la BAUHAUS i escoltar com els sorollets del bosc van guanyant terreny als vaingabows o els crits ocasionals de joia o desesperació...escolto una mica més i em sembla sentir una remor sorda que integra milers de veus, de converses, de sorolls urbans, de sirenes, de aires acondicionats, de motors, de plors de nens, de gemecs de plaer o crits de dolor, de riures o de discussions...la paret fa d'orella del món i m'estiro a sota, simplement veient com un estel saluda la lluna una altra nit més...escoltant la remor del silenci i respirant a poc a poc...

Al revolt de la Sardineta un cop més el paisatge fa que se m'omplin els pulmons i l'estómac s'apreti amb una sensació endorfínica, però ja estem baixant xino xano amb la J., parlant de la vida i de les vies...entro al cotxe i vaig avall.

I baixo allà baix, a les llums, a formar part el brogir callat que la Soleia escolta des de l'alçada...a ser un més unes quantes hores més, fins que torni a pujar a arquejar i a sentir l'EDURANSIA...que bo...m'encanta escalar...