Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimarts, de maig 25, 2010

FINALMENT...

NUNCA ES DEMASIADO TARDE
PARA COMERTE LA VIDA
DE UN SOLO BOCADO...
EL PASADO YA SE FUÉ
Y EL PRESENTE CAMINA DE MI LADO...
MAKAKO ( Puerto Presente)
Aquest dissabte feia una calor inhumana...vam decidir pujar per la COLORANTES PERMITIDOS per evitar les escales a St Benet i anar escalfant...
EN "el pegue" mig plovia (!!!!!), PUJAVA LES TRES PRIMERES XAPES PENSANT QUE AQUESTA VIA ESTAVA MALEÏDA, simplement la muntanya es reia de mí...
De repent va sortir l'arc de St Martí i en el lance a la bola ni tant sols vaig pensar en arquejar...simplement no volia caure...vaig fer-ho en extensió inhumana...tot i l'excés de força em recuperava!!!...¿perquè no?...Estava cansat de falses esperances i com que no en tenia cap, precisament no duia cap pressió...vaig arribar al crux superior i "la bola maleïda! em va semblar aprop!!!..."LILA QUE LA FAAAAAIG!!!"
Quantes vegades he caigut en aquell pas...i de repent dos moviment més i semblava que acabava !!!
Però com a bona filladeputa, la PIRIPI em va espantar un darrer instant...per fer broma potser, o com a avís de que "em deixava pujar " però que ni tant sols em podia pensar que la controlava...vaig ajuntar mans en les regletes del crux final i de sobte va aparèixer la LLUM VERMELLA...vaig recordar les caigudes de els dos anteriors encadenadors just en aquell darrer moviment, la inmensa volada si falles el pas, el sostre amenaçant de sota, la comba que t'han de donar per no picar-hi...la clavícula petada del Pollito...!!!
Però dissabte no tocava...era " EL MOMENT"...havia xapat la cinta txunga i em saltava la que calia, vaig llençar terminal però confiat...i vaig pillar el canto...vaig esclatar a crits, i gairebé m'hi deixo la veu...va sortir tota la pressió, tota al agonia de l'hivern soterrat sota el fred i la neu, sota el PUTO VENT que a l'Elefant esta viu i és un filldeputa, les escales, els pegues amb els dits insensibles i el cap a cent, el veure que "pots" però que la via i el lloc diuen que encara no...
Tot somni té el seu camí i si ets fanàtic t'arriba seguit...
PIRIPI PIRIPA. L'ELEFANT.St BENET, 8b 20 mts
1a asc V+Ae Olmo-Viciana el 1982 i 83
Reequip. 1988 Endika
1er Rotpunkt. 1994 Alsina
Fa 30 anys en Josep Maria ens va fer de instructor al curset del CADE...també recordo veure'l de lluny fer sèries i series a la Sesión i a l'Unicorni "entrenant" per la Piripi...va ser una de les seves vies més dures...

Potser és una via més...però 30 anys després de pujar les escales de St Benet per primer cop me n'adono que sempre hi ha temps per gaudir i millorar, per escalar, per estar a gust en un lloc i amb un mateix...per superar-se. Hi ha altres vies, altres llocs, però volia fer aquesta, era un repte físic i mental que creia impossible quan el vaig veure per primer cop, fa MOLTS i MOLTS anys...com totes les vies de STBENET, una puta OBRA D'ART on tots els detalls importen per configurar quelcom més que un simple grau, que una simple via...és "escalada" però és també "alpinisme" en el sentit de implicar motivació, adaptació i persistència, junt a "condicions" i "estat"...
GRACIES!!!! , a la LILA per la seva inmensa paciència i asseguraments sota el fred...i per trucar-me als vespres quan el Nawet anava a dormir, per poder donar-li el petó de bona nit al peke!!! ( el Nawet un dia va preguntar si el papa vivia a Stbenet!!). Peke que torno a casa vale?
Al Juanjo per aguantar corda i pujar a assegurar fins i tot petat...gracies bow...ara et toca a tu!!!!
Al Jose Agustí per millorar-me com a escalador i obrir-me els ulls amb l'entreno...un machine amb un flow molt bo...gracie bow
Al Salva, al Bernat, al Z, a la Júlia i el Joan Palou, la Syl , el Jaumet, pels ànims, el flow i algun pegue...
Als de la Panxa del Bou per ser el millor rocòdrom del món...la gent més xula i el lloc més acollidor...
Al Ferran Mora del refu pels partes del temps sempre, a qualsevol hora, i per guardar-me la motxilla i animar-me a tenir paciència a pesar de la meteo...
Als ermitans i estadans de St Salvador per la llenya, el foc i els ànims
Als passejants ,desconeguts i no, per animar-me...
Al vent, per fer-me entendre que la TERRA ho és tot i nosaltres som intrascendents ,que la veritat la duem a dins però poc importa si ens creiem que som superiors a res...ni tant sols a la pedra...i que el realment bonic, a més a més del resultat, és el procés...la vida són instants però no singulars sinó acumulats...
Salut !!!!

29 comentaris:

Look87 ha dit...

blogwalking, nice to see your blog.
it is a good and great blog.
please visit my blog n follow me.
thanks n friendgreeting...

Mohawk ha dit...

FELICITATS!!!

I ara què? :P :P :P

Piju ha dit...

moooooolt beeeeeeeeee!!!!!

Pau ha dit...

BOU !!!! Felicitats per tanta tenacitat, perque el més dificil a vegades és continuar !!!!!

Marieta ha dit...

cullons, "hasta" m'emociono jo i tot. Enhorabona bou!!!

Joan ha dit...

Moltes felicitats rebou!!, pel resultat i pel procés!
Enhorabona per aquest 8b tan dur que en molts altres llocs seria 8b+...
I ara com diu el Mohawk? Nous projectes igual o més durs, vies en pocs pegues, vies a vista, llocs nous, ...?

TRanki ha dit...

Ei Bows...moltes gracies..és un rotpunkt més però quan després de un HIVERN tant cru com aquest surt un OS com la PIRIPI la veritat es que et quedes una mica descansat!!! En quatre mesos només he tingut dos dies de caloreta, la resta ha estat PURA AGONIA, dits gelats, pegues de nit en hivern i rasca contínua...però la veritat es que HA VALGUT LA PENA i cada intent era un pas més en apendre el flow de la via, assumir la angunia del xape del sostre, el lance llarguíssim de la bola, i a dalt, saltar-se la xapa dl crux i volar el que es vola allà...vaih començar xapant algun buril intermig..i al final te n'adones que la gent d'allà dalt saben fer les coses de puta mare, i que les xapes estan on cal, que tampoc hi ha perill i que l'Alsina es va currar un rotpunkt de la òstia ( via dura, presa molt petita, hiperresistent encara que aparentment sembli més pila que bloc...i l'"aire" controlat entre seguros a pesar de alguna caiguda lletja en l'historial de intents de la via...)

En un procés com aquest cal acotxar el cap, ser pacient i entendre que quan quelcom esta "aprop" l'estress no serveix...
hahah...he après a no enfadar-m..niquan sem va cremar la corda en el foc que els punkies teniene sota l'ermita ( guai, mtja corda sana, ideal petr no portar pes, just per a provar la via!!!), o el dissabte, en el primer pegue bo quan la Lila se li va mig bloquejar el Eddy en el xape de a mort....simplement cal somriure..i la veritat es que va anar bé...

HA fet massa vent, massa fred i molta agonia, i ara el que toca és familia i vies que surtin "ràpid"...ahir vam tornar per filmar i fer fotos i DE NOU el vent es reia de nosaltres...gairebé se'ns emportaaaaa!!!...una vegada més!!! 28 graus a Sabadell i a dalt MORTS DE RASCA...és increïble...és STBENET!!!

Un nou cicle de entrenament, a mort, i cap a Dolomites!!! a muerte, com sempre!!!

Gracies a tots pels ànims durant el procés i ara salut i cuideu-vos!!

Ferran Guerrero ha dit...

BOwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwwww.

FELICITATS, no es una altre via, es la PIripi, la via, un mite un viot, una obra mestre.

Felicitats, ho has gaunyat a pols, no actualitzar el blog, apartar-te de la pressió aillar-te alla dalt iviure el flow Santbenedicti.

M'has emocionat cabron, i t'ho has guanyat, els entrenos funcionen, a llarg plaç, s'ha de ser pacient i recollir els fruits.

El Ramonnet m'ho deia fa una setmana "he stat provant el teu bloc, el Nomades, tio alló es molt dur, vora el 8a+ o més, i no el vols graduar???", passo tio, visc el moment i el disfruto tot a muerte.

M'has emocionat moltissim no ho saps prou.

FELICITATS I A SEGUIR ESCALANT.

VINGA BOW, ONLY CLIMBING

TRanki ha dit...

Moltes gracies Ferran Bow...he pensat molt en vosaltres, i de fer aquestes ultimes 4 setmanes ( degut a la méteo) he deixat de pujar per FER BLOC !!! Fins i tot una tarda al vespre vam pujar al sector NOU mig plovent...genial..SELVITA, ESPERÓ MANU...hahaha...el bloc es superflow...

M'ho he passat de puta mare i me n'he adonat que és una forma inhumana de estar a muerte...MOLT DE BLOC...al final els passos durs em semblaven fàcils i per això no em cansava tant!!!

A mi en certa manera SI que m'agrada graduar, però en realitat te n'adones que és IMPOSSIBLE fer-ho sense complicar-te en aspectes que en realitat no valen la pena i resten intensitat verdadera al prócés i e el resultat...allà dalt el CRISTÓBAL també deia el mateix quan li comentavem que PIRIPI era molt dura...simplementq ue oblidéssim el numero i ens fixéssim enla via...i tenbia raó...

A muerte bow!!!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats!

Que no pari el fanatisme i aquesta manera d'escalar i transmetre les coses com pocs feu, gràcies per deixar-te llegir!!

Una forta encaixada!
Uri(Can Romu)

TRanki ha dit...

Ei Oriol...bow!

Graxcies, una abraçada i un somriure ben franc...els bows del Bages SÍ que sou la REFERENCE!!!!

Amb en Xevi hem "sofert" dies i dies de fred per allà dalt...quina agonia d'hivern, coincidiem, cadascun amb la seva obsessió, però sempre rient-la!!!

Salut i bones escalades, que en el fons és el que val bow!

Jortx ha dit...

Justament hi he passat aquest matí per sota i he pensat: "que raro que no hi tingui les cintes posades........."

Felicitats sorru! Voler és poder!

PGB ha dit...

Enhorabona Uri! Qui la segueix l'aconsegueix!

Estaveu molt guapos a la fotosms ;)

TR ha dit...

Ei Jortx, ahir vam estar apunt de deixar-les de nou per un amic, però ja posarà les seves!!! Gracies bow!

PERE...bow ara cap a la SIBÈRIA eheheh!

Salut!

salva ha dit...

MOLTES FELICITATS per l'encadene!!!... i moltes gràcies per aquest fanatisme que encomanes cada vegada que escrius

Fins ara

TR ha dit...

Ei bow...

I encara que no us ho cregueu al final la clau ha estat CAN BOQUET...de veritaaaat!

hahha, gracies i salut bow!

Lila ha dit...

Felicitats uri...
Vas fer bé en no deixar-la... "ella és de fer-se la dura, tú ets encara més tossut, però tha costa déu i ajuda, arribar fins aquí..." ja, ja,ja!
Apa, una petó!

Ah!T'he de confessar que tant l'Arnau com jo començàvem a maleir LA PUTA PIRIPI!!!!! Benvingut a casa...i a la panxa!
Ceci

Ramon SolsoClimb ha dit...

felicitats malparit!

i ara a per projectes mes humits...

salut

Fernando ha dit...

Felicidades.

Lai ha dit...

felicitats!
kina enveja la teva constància i motivació! :))

Anònim ha dit...

Moltes Felicitats amo de les paraboles vitals...

ara k pots desconectar a veure quan fem el finde pedra Estimball+Robbins...???

MLTA

jclaramunt ha dit...

FElicitats Oriol! això és lluitar una via! i a vegades l'alegria arriba quan menys t'ho esperes!

A continuar tibant!

TRanki ha dit...

Hey Lila...compta-hi..."ella es de gaudir la pedra, i jo sóc un puto fanàtic...i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí!!!"...hahahah...gràcies per tot, de veritat...per els vespres entrenant i per els vespres a Stbenet...petó....

RAMON....l'aigua comença a escalfar-se....MALLORCA ES FONQUI i MONTGÖ és punki...m'estic deixant crestaka...hehehe...compat-hi! QUINA PORRRRRR!

FeRNANDO: Moltes gracies bow....!! nOS VEMOS POR AHÍ EH? Cuando veas las fotos no pienses que son una cutrez...es lo que hay! ;P

LAI ( i cia)...PXB i motivació= fanatik...*stbenet al quadrat=PIRIPI...dis-li al DANI que deixi les parets i pujeu de una vegada...la propera social a STBENET i el maso fa vies a vista flútan...fijo!

MALUTA...a muerte...vinga....aquest finde NO l'altre ok? JA quedem...l'offwidt el fas tu però...heheheh!

JAUME...moltes grcaies bow...enveja em feia la penya aqui publicant posts fanàtics i jo parlant del temps i paranoies...hehehe! Vinga a tobar-li!!!

MOltes graies a tots!!!!

Anònim ha dit...

FELICITATS ORIOL !!!!
Sempre andavant
salut
Josep

Anònim ha dit...

MOltes gracies Josep!

Isidre ha dit...

Felicitats Benedictí 100%

TR ha dit...

Gracies Isidre.

Tard o d'hora tot arriba si hi tens fè...segur que el teu rebou ho mama des de petit i mira com l'hi va de bé...!

Felicitats, empenta i a muerte !!! Si mai vole un FLASH amic de Stbenet no dubtis en posar-te en contacte, que no només de KANTUGANSU viu el bow...hehehe, aqui els bidits treuen fum ni no deixa de ser un lloc interessant per cambiar el xip...

Salut i a tibar!

Mauri ha dit...

Si senyor!!!!!!!!!!

Ets un malalt i un fanàtic!!! Ojalà segueixis així per molts anys...

Per cert, com a tu t'agraden aquestes coses de l'història de la Montse, afeguir que la Piripi és una via que el Joaqui va dedicar als seus amics de l'anima PeRiMan, i que el nom de la via era el seu crit de guerra... així dons PIRIPI PIRIPA.

Una abraçada.

Mauri.

TRanki ha dit...

Hey superMAuri! Vaig demanar el teu tel a la LAi i el Dani,q ue l'havia perdut...per trucar-te...estava hipercontent...i per fer algunes fotos...

Tiu una abraçada i prenem ina birreta al LaRoca norl?

Estic preparant un post on es reculla "la historia de la via"...ja he parlat amb alguns perles de l'època per documentar-me...heheheh

PIRIPÍ PIRIPÂ!!!!