Al lloro amb els porters...atents i protegint la caiguda sense dubtar ni un moment...Mirant enrera (gracies al "iutuf" que funciona a mode de hemeroteca-oracle ), me n'adono cada cop més que ningú escapa MAI a les modes de cada moment...som vÍctimes dels nostres temps...
Els 80 em semblaven una plastada de anys...yupisme, estètica entre glam i postmoderna amb el punkisme als baixos fons...remiro arreu i només veigs fucsia i brillantina, i a l'altre costat els punkis de postal ( ho han estat sempre i ara encara me n'adono més) dient "caca-culo-pedo-pis"...ètica o estètica?
I a les pedres picats a sac, malles de colors, cabells tenyits i unes posses que feien pena...
Però nigú més s'ha menjat la SESIÓN CONTÍNUA en solo...aleshores només hi havia dues cadenes de tele i en canvi trobaves programes com TOCATA o APLAUSO que entre "coñades" t'endinyaven en ROSENDO cantant ( en directe), i aquells ,aleshores, ( i ara també crec)desconeguts GODFATHERS als quals vaig anar escoltant des del 1988 i convertint en l'icona d'un moment que levitava entre AMERICAN PSYCHO i TRANSPOITTING, entre TRANSVISION VAMP i IGGY POP...?
I no ho feien en una cadena "marginal" a les 2:00 de la matinada ( la penitència dels fans de CONCIERTOS de RADIO3...)...sinó a una hora en que si ens penjàvem baixant per les escales de Montserrat ens perdíem el programa...
BUah...van ser aquells 80 en els quals vaig estrenar 15 anys i no vaig gaudir massa perquè no els entenia i sempre estava "allà dalt" esgarrapant pedres... i en canvi ara tampoc crec que haurien estat tant "plastes" comparat amb les llardades d'avui en dia que l'únic que fan és imitar les altres llardades d'aleshores...hi havia tardes perdut entre els totxos de StBenet que posava "birth, school, work" al "walkman" i vaig arribar a memoritzar la seva lletra gairebé com el parenostre...
Avui els he trobat i encara els tenia frescos...per flipar...els reescolto i me n'adono que les lletres eren una passada...fins i tot he trobat un concert seu a London de febrer de 2010....increïble!!!!...( i no només hi ballaven iaios inflats per la coca...sembla que la bona música cundeix entre la joventut heheheh...!). Són temes que ja comencen inclús a ser reversionats i remixats en clau techno i la veritat, encara que ja no surti tant de nits, sentir alguna "petada" dels GODFATHERS en versió electrònica canyera va ser per levitar...
Us deixo amb tema dels que més m'agrada del seu repertori ( el més "classicon és clar"...) que defineix en clau TRANSPOITTISTA allò del que tots intentem fugir com podem... Aquella piada que vaig deixar al Ventosa en la 1a asc. del bloc THC ( 7a+) ara se m'apareix tant llunyana...he caigut en el 90% dels "tics" dels quals em burlava...però almenys per sort segueixo pujant cada tarda que puc les 1.300 escales fins al oasi de tranquilitat, vent i fanatisme que SEGUEIX IGUAL... a gaudir aquelles vies "inmenses" dels 80...que ho són...d'inmenses...
Més enllà ( per damunt) del BIRTH-SCHOOL-WORK-DEATH que ens engoleix sempre hi haurà CONGLOMERAT, MAGNESI, FARIGOLA, POU I ESPELMES...
I la versió més clubbera...en van endinyar una semblant en un "garito als entorns de la Plaça Reial" i la LILA ( deu anys menys vella que jo) mai va entendre perquè no parava de fer bots enmig de la pista com un posseït...al loro que no estamos tan mal!!! Als Iaios dels asils els posen MACHIN i PASODOBLES perquè es distreguin..a nosaltres ens posaràn el Rick Asthley, Kortatu o House???
Els 80 em semblaven una plastada de anys...yupisme, estètica entre glam i postmoderna amb el punkisme als baixos fons...remiro arreu i només veigs fucsia i brillantina, i a l'altre costat els punkis de postal ( ho han estat sempre i ara encara me n'adono més) dient "caca-culo-pedo-pis"...ètica o estètica?
I a les pedres picats a sac, malles de colors, cabells tenyits i unes posses que feien pena...
Però nigú més s'ha menjat la SESIÓN CONTÍNUA en solo...aleshores només hi havia dues cadenes de tele i en canvi trobaves programes com TOCATA o APLAUSO que entre "coñades" t'endinyaven en ROSENDO cantant ( en directe), i aquells ,aleshores, ( i ara també crec)desconeguts GODFATHERS als quals vaig anar escoltant des del 1988 i convertint en l'icona d'un moment que levitava entre AMERICAN PSYCHO i TRANSPOITTING, entre TRANSVISION VAMP i IGGY POP...?
I no ho feien en una cadena "marginal" a les 2:00 de la matinada ( la penitència dels fans de CONCIERTOS de RADIO3...)...sinó a una hora en que si ens penjàvem baixant per les escales de Montserrat ens perdíem el programa...
BUah...van ser aquells 80 en els quals vaig estrenar 15 anys i no vaig gaudir massa perquè no els entenia i sempre estava "allà dalt" esgarrapant pedres... i en canvi ara tampoc crec que haurien estat tant "plastes" comparat amb les llardades d'avui en dia que l'únic que fan és imitar les altres llardades d'aleshores...hi havia tardes perdut entre els totxos de StBenet que posava "birth, school, work" al "walkman" i vaig arribar a memoritzar la seva lletra gairebé com el parenostre...
Avui els he trobat i encara els tenia frescos...per flipar...els reescolto i me n'adono que les lletres eren una passada...fins i tot he trobat un concert seu a London de febrer de 2010....increïble!!!!...( i no només hi ballaven iaios inflats per la coca...sembla que la bona música cundeix entre la joventut heheheh...!). Són temes que ja comencen inclús a ser reversionats i remixats en clau techno i la veritat, encara que ja no surti tant de nits, sentir alguna "petada" dels GODFATHERS en versió electrònica canyera va ser per levitar...
Us deixo amb tema dels que més m'agrada del seu repertori ( el més "classicon és clar"...) que defineix en clau TRANSPOITTISTA allò del que tots intentem fugir com podem... Aquella piada que vaig deixar al Ventosa en la 1a asc. del bloc THC ( 7a+) ara se m'apareix tant llunyana...he caigut en el 90% dels "tics" dels quals em burlava...però almenys per sort segueixo pujant cada tarda que puc les 1.300 escales fins al oasi de tranquilitat, vent i fanatisme que SEGUEIX IGUAL... a gaudir aquelles vies "inmenses" dels 80...que ho són...d'inmenses...
Més enllà ( per damunt) del BIRTH-SCHOOL-WORK-DEATH que ens engoleix sempre hi haurà CONGLOMERAT, MAGNESI, FARIGOLA, POU I ESPELMES...
I la versió més clubbera...en van endinyar una semblant en un "garito als entorns de la Plaça Reial" i la LILA ( deu anys menys vella que jo) mai va entendre perquè no parava de fer bots enmig de la pista com un posseït...al loro que no estamos tan mal!!! Als Iaios dels asils els posen MACHIN i PASODOBLES perquè es distreguin..a nosaltres ens posaràn el Rick Asthley, Kortatu o House???
4 comentaris:
Estic d'acord, espero que que anem als hotels del Imserso ens facin versions de la Polla i els RIP amb el teclat de Bodas Banquetes y Comuniones!!
Atenció a la freekada d'un dia que sortíen els Kiss al Tocata i els vam grabar amb un radiocassete, pero rollo micro contra altaveu de la tele, ja, ja, ja...
A tibar-li!!
Jo voto pels Kortatu i Iggy Pop!!
Salut i roca!
Burffff Uri, jo no opino...
Reconec que a la meva colla, referent a la musica, quan sortiem del tema reggae.... ens perdiem pateticament en un món que avui sería audiencia massiva a Tv en el programa de Fenomenos paranormales... Recordo escalar la normal del Cavall, sota la musica de Julio Iglesias amb un radio-LLoro lligat a la 1a reunió... Bufff ja està tot dit :)
QUO ...avargonyit dels seus 80!! oiuxx...
hahahah...
I no ens oblidem alò de "todo tiempo pasado fué mejor"!
Publica un comentari a l'entrada