Això significa que la SIBER es mulla, i que possiblement romandrà mullada fins al final de l'hivern...merda...
Les cintes han quedat a "ESTRÒGEN" just quan ja la tenia, amb menys treball del que creia...una oportunitat perduda, i qui sap on seré l'any que vé...a la SIBER no hi ha opció per al dubte, simplement cal ser-hi quan toca, no hi ha segones oportunitats sovint, com a la vida...
Per sort en Jose, apurant la temporada al límit, va encadenar la PETI QUI PETI ( 8c )...felicitats brutals bow... ( Fotos: Juanjutx)
Amb en Juanjo (que provava Triglav) i els altres opositors ja buscarem altres projectes aquest hivern...però així com en alpinisme he esperat anys per trobar alguna via en condicions, en esportiva poques o cap vegada em quedava amb la mel als llavis degut al temps...què hi farem, no val a badar!!!!
7 comentaris:
iep! De vegades va bé deixar reposar les vies, com el vi! (sí sí, però fot una rabia que es mulli quan la tens a punt).
Un anglès ens va dir que allà al seu país hi tenia un projecta que no podia provar perque feia dos anys que era moll...no ho se, pot ser et consola jijijiji
apa!
projecte, volia acabar-ho amb "e", no amb "a", ai, sóc pija, no?
hahah...MARIETA la veritat es que si cal donar-li pegues i pegues és qüestió de paciència, però a la SIBER es tracta de paciència climatològica...fins ara es tractava de fer pegues "dolents" ( tàctum, caloritx, etc..) i el dia que hi havia flow higrotèrmicus fer el pegue bo.
La ESTROGEN la vaig tosropejar un parell de cops fa un o dos anys i la veritat es que FLIPAVA amb el tacte de unes banyeres i una regleta a dalt de tot...ho veia lluny, per la paciència i tal...
L'altre dia en Juanjo em va convèncer de pujar ( i des dels dipòsits...1 horeta!!!), i de sobtre vaig veure la llum, amb tacte són vies GUAPISSIMES!!! Al segonb pegue ja estava sota la cadena i vacilant de que la via nbo era tant dura...I LA SIBER es va enfadar amb mni per boques!!! Mal tacte i bufetades a la cara, i tot i així sense tant bon tacte anava millorant en dues noves visites a pesar de no tenir les millons condicions, i la darrera em vaig passar d'accelerada, per tonto...era qüestió de un o dos pegues més i la tenia, amb el tacte que fos, que és el que mola a la Siber...
I per burro i obligacions "socials" vaig deixar-la escapar...
Suposo que ara caldrà pujar un dia a recuperar la via...joder...
Bones fotos!!
I tranquils que les vies seguirán alla l'estiu vinent¡¡
salut
En Juanjutx quan aconsegueix posar la càmera recta és un pro, i la via i el escalador hi posen la resta més important.
FA-NA-TI-CUSSSS...quins pegues més galactics i a mort els del JOse...un BOW...
Fijo...a veure si hi ha el miracle i s'asseca...i sinó al maig..queda un hivern de training i altres projectes...
A tibar....
deixa la siberia i vine a regina!!!!!!PACA
haw HAW PAK!!!
TRanki també is semi-back. Ja inc portaledge i el gorrino, he fitxat un grumet ( o gourmet segons es miri) i anem a devorar el patís paquil a Regina, just al vostre costat...vas dir que no bebies..però...volldamm o jb??? és per no dur pes en excéssssss! heheheh!
LA birra calenta txungo, i un bidó de 5 lts dels que s'autorrefreden també txungo no? Joder igualñ em porto la petaka o una ampolleta de rioja....fffiiuuuuuuuuu!!
Fins divndrex bow!
Publica un comentari a l'entrada