Feia aproximadament dues temporades que per una cosa o altra no m'acostava a CALDERS...
Divendres havia quedat amb companys i tot sol, a poc a poc, vaig poder gaudir del viatge des de Ripollet a Calders, passant per CALDES DE MONTBUI, ST FELIU DE CODINES, CASTELLTERÇOL, ST QUIRZE SAFAJA (de propina), MOIÀ i la bella carretera fins CALDERS, un petit racó de la Catalunya profunda perdut en el no res, lluny del turismne pirinenc i costaner.
Escoltant a DYLAN em vaig parar a la gasolinera de CALDERS, amb una vista preciosa que anava de Ulldeter al Solsonès...brutal, els pulmons se m'omplien de motivació!!! El vídeo és de THE BAND, uns altres cracks, a cada qual millor...i ja fa el fet, conduïnt entre prats i sol, cap al desplom més guapo que hi ha aprop de casa...
La calor ens va tornar a la realitat, 7 de Gener i un torrat al.lucinant, la gent que resignada anava escalfant i esperant a que el tacte millorés! Com que hi havia molta colla ( ningúq ueda i en realitat tots acabem al mateix lloc!) ens vam anar repartint, i en Jaumet i jo, previ a catar la URUK HAI ens vam posar a un COMBO alpino que ens va recomanar l'EDU...entrant per URUK, TRINKELES i sortida cap a la esquerra, previa bavaresa "pudrit" i sense seguros que al principi posa el cor a cent...uns 8 metres o més, a pèl i una mica trencadots, amb molt de canto però en plè desplom...4 lances obligats porten a cadena...només 7c?
Al 3er pegue ( desploma tant que provar els passos aïllats es fa difícil, ja tenim la pila de la via controlada i el pas del campus de l'URUK més a menys apamat...el més curiós és que mentre que el 7c es resisteix arribo a cadena de la URUCK amb certa solvència, de xapa a xapa...
DIUMENGE encadeno el combo de 7c i repasso l'URUK ( 7c+ inhumà)...al segon pegue em planto a cadena començant abans del campus...la propera cau...quina via més maca...
En el vídeo, en Jaumet a l'entrada comú a campus de URUK HAI i el COMBO que vam fer...al.lucinant com en aquest racó de món hi ha aquestes vies tant treballades i potents...Bages power, sens dubte...
8 comentaris:
Bou
El "combo" que dius és una fumada, la trave a pèl és per fer-se mal si et peta res!!
Hola @nònim, en cap cas no he comentat que no sigui un "xic" EXPO ( no exagerem, que la "trave" no supera el 6b o 6b+, amb megacanto i en cas de caiguda simplement et quedes enmig del desplom...
El "combo" més que una fumada és una manera de connectar dues vies, enmig de un desplom inmens, i evitant les dificultats de la via que hi connecta (8b+ i 8a+)...
A mi em va semblar molt guapo encara que el GRAU LOCAL apreti que t'hi cagues.
Un cop fet el sostre de entrada de la URUK, del primer repòs pilles la llastra fins el final i allí et trobes 4 dinàmics guapos, amb lance final a mort ( saltar-se la cinta i xapar quan ja has pillat barana).
Ojo a sortida a R ( dues regletes que si vas obert em van comentar que podien tombar-te...).
I l'URUK un 10 de via...increïble...
Vi el final de tu encadene del combo...buena lucha y vaya lance final a muerte!
Tampoco se te vió precisamente estresado ;P
Felicidades. Muy diverido oir al peque animándote,vaya familia!!!!
Saludos
Antonio
Hey Antonio,
Sembla que hi érem tots eh? El Bermu, gent de Terrassa, de Sabadell, i els Bagencs diversos...on fire, hi tornaré perquè em va encantar, les vies i l'estil megapower!
Escalfant ja em va sortir caient només al campus, i el peguebo va ser genial amb el peke i la Lila a sota animant...
El Lance va ser a mort, ua mica shàrmic...recomano la via, encara que la URUK, menys espectacular, és més guapa...( no em sembla més difícil certament)
A muerte a Calders,a veure si et surt la GRAVETAT !!!
O sea.. el teu secret es el teu "peque"... que sap com motivar-te.. si senyor.. !!! :-)))
Salut i molta roca...
PD.- L'altre día , possant algo d'ordre als meus vinils.. em vaig emocionar amb tota la cole dels Dylan... Crosby, Still, Nash... els del Young... etc..etc..
Que ve que sonen encara..;-)))
buf..la LILA em pega la broinca perquè aquí el poso pels NUVOLS i en realitat em costa cponcentrar-me quanal "CRUX" el peke es posa a donar la tabarra...
ës qúestió de saber aïllar-se i de entendre que "reclama" perquè ens estima i necessita!
pero ostia como jode estar a 2 mts del bolt, apunt de fer un lance a mort, fixan-te en la cleca de recepció, en plè ZEN TOTAL i sentir: "papi baixa que m'he fet mal amb el gormittiiiii"...és la polla, però quan hi reflexiuons val la pena..i a sobre és entreno pe saber concentrar-te encara mésssss!
Sobre els "clàssics"...joder, no sé si teia un dia melancòlico emocional però vaig arribar 40 minuts tard a Calders, m'ho vaig pendre en calma i flipava...vaig escoltar "the very best del DYLAN", mirant de entendre les lletres....
ostiaputa que bones Pekas...
em nego a creure que aquets figures actualment no tinguin exemples semblants...existeixen???
Segur que si... Mai siginificaran tant per alguns "awuelos" com nosaltres... ( bueno..com jo.. )
peró hi han alguns aprenents de músics.. que "diosnidor".. ;-))
Un exemple es el Bon Iver..;-))
Ray Lamontagne té alguna cosa que em crida... ( no em diguis que.. )
i els King of convenience... buufffffff...
http://www.goear.com/listen/cbe2c41/winning-a-battle-losing-the-war-kings-of-convenience
Pruebálos.. a ver que tal..
( també es cert que a mi m'agrada la música tirant a "tranqui... " en general... ( es evident que també escolto al Satriani o als
"eisidisi"..;-)))
Una recomenació... no m'agrada el Springteen, pero en el 1995 va treure un treball que es l'únic
( i en vinil ) que tinc d'aquest home... Nebraska... buuffffff... ideal per escoltar-ho mentres mires com neva desde la finestra del refu... ;-)))
http://www.youtube.com/watch?v=NwcOhOv4fho&feature=related
En fi... company... música i escalada.. sempre agafats de la mans... ;-)))
l'he escoltat PEKAS...
adjunto el link a FAVORITS...guapíssim!!
Publica un comentari a l'entrada