Buah...no sé si era per l'efecte de les birres en cert excés, per un petit remordiment pregeriàtric, o per la perícia brutal del DJ, que, intuïnt com a bon professional les vibracions de celles, mans i taptaps de peu, va clavar-la a full ( bonull tenia el putilla!!).
Va ser una sessió gloriosa que no sé si vaig somniar, rodejat de espelmes a la platja i amb els estels al damunt, o va ser realitat...
L'endemà em vaig llevar, i em vaig submergir de plè en l'oracle...HI ERA TOTA... lapuuuuuta!!!!
LA BANDA SONORA DE LA MEVA VIDA...ordenadeta en aquell desordre de link infinit que et fa saltar d'ona en ona surfejant passat present i potser futur ( que si n'hi ha segur que és al TUBU...)
El passat sempre serà millor, però osti tu, el present té coses interessants ( improductives, demoralitzades i banals..però què collons, que mola molt...), i gracies a aquest present recupero, a poc a poc, milers de records , sensacions i olors de els darrers 34 anys...
No sé massa de conductivisme, però el capullo del Pavlóv la clavava amb allò de les baves del gos...quan he començat a escoltar temes ja no he pogut parar fins fer petar els "favoritos"...buidant fins i tot les carpetes més fosques del meu PC per agregar desenes de temes que no sentía des de feia dècades...BRÚTAL BOW...
Avui comença aquesta llarga llista de entregues.
Què millor que recuperar un dels primers discs dels Stones, aquells melenuts que la Marie Terese i l'Emili tenien en LP's de vinil i que (apart dels petits discs de 45 revolucions de la Mota, la Bonet o la Baez-fantasies de un infant-), escoltàvem com un eco futur del punk, a mitjans dels 70.
La tele era en blanc i en negre, jo no pillava res del ja acabat Vietnam, i als resums anuals de INFORME SETMANAL sortien imatges estranyes i cruels del Congo, Cambodja i una ciutat que es deia Beirut que encara no sé com existeix després de tantes bombes...
Els Stones els vaig compartir amb la Pipi Calzaslargas , la peli del YELLOW SUBMARINE al Verdi i hores interminables llegint, des del Tintin, Enid Blyton i Folch i Torres a llibres infumables de Marxisme, que pillava per casa i no entenia...encara no sabia els mínims sobre els mecanismes que fan moure el món...i era molt feliç...corria amunt i avall del Guinardó, de la Verge Montserrat al Carrer Vinyals, dels avis als pares, dels tiets a l'Estel, creient que la vida no té mai final i absolutament absent de res que no fos riure a tips...
Dels Stones el primer que vaig sentir era Between the Buttons, i després el BEGGARS BANKET, que vaig fer rodar dues dècades...a 4rt de EGB ja ens era un clàssic i alguns temes em van seguir acompanyant gairebé fins a finals dels 80 als millors bars...i d'entre tots els temes que més recordo hi ha el ALL SOLD OUT, i el PARACHUTE WOMAN...segur que el Meiss i el Rai mai em llegiràn però si ho fessin segur que ara mateix estarien rient tant com jo...:
9 comentaris:
Their Satanic Majesties....la millor banda de rock de la historia...desprès de LED ZEPPELIN, CLAR!!!!
jo sempre he sentit una certa "simpathy for the devil"...encara que estic d'acord, LedZep són els amos...pero tampoc ens oblidem de Pink Floyd ni de ACDC...
deu ser casualitat que grans vies a the Valley (entre altres tapies) s'obrissin a ritme d'aquests mestres?
esperem continuitat amb aquest tema bow!
MLT
La sort de tenir germans més grans, és que quan tothom estava escoltant el Rick Asley, jo flipava amb els Rollings...a casa sempre hem sigut de Rollings hehe!
a mi me gusta axo http://www.youtube.com/watch?v=fPVUa29kHu8&feature=related
Recordo una nit apoteòsica en el Dyane de l'Albert. Pujant i baixant de la Bonaigua, una vegada i una altra per culpa dels Rollings i de l'herba d'uns argentins de Salàs.
Buuaaaaaaaaaaa... company.. gallina de piel... Porto una setmana remenant entre els vinils de la meva "discoteca"... tornan a escoltar els temes d'altres músics d'aquella época... sentin crepitar el vinil sota l'agulla del "tocata"...
Jo era més de Dylan, els Crosby , Still ... James Taylor... i a nivell grups... incondicional dels Pink Floyd... els Tangerine Dream i per supossat... The Doors...
Buuffffff... company.. un molt bon post.. si senyor... !!!
I després vem fer un rápid salt cap el Marley... les nits del dijous al Zona Libre planejan el finde... en fi... música i parets... sempre agafadets de les mans.. i de la nostre pell.. ;-)))
hahahaha!
Bows, jo es que he mutat intgrament molts cops, però sempre acabo en la conclusió que sq uelcom dura és perquè és el millor ( com la birra..2000 anys i encara esta al top! ;P)
Suposoq ue tots som producte de un context...de vegades sentoq uelcom escoltant LAST CHRISTMAS del G. MICHAEL...buagh! Però el conductivisme és cert i no ho puc negar
JOSEP, a mi SI que em va tocar xupar-me el RICK ASTLEY !! Tantmateix si ho comparo ( junt amb DURAN DURAN, AHÀ i tota la patuleia) als verdaders BODRIOS ACTUALS ( abans també n'hi havia)...la veritat es que crce que poca cosa s'esta inventant a nivell COMERCIAL (els STONES EREN COMERCIALS!!!). Sort en tenim de RNE3, i.cats i altre emissores amb música més seleccionada!
Els 60-70 els vaig viure entre la NOVA CANçÓ, la TERRA d'ESCUDELLA, els ROLLINGS i els BEATLES...era el que hi havia...
Amb ls anys me n'adono que aleshores es fei música molt potent, que ha perdurat iq ue inspira part dels qui van venir després o eren contemporanis (honor a ACDC i LED ZEPPELIN). dels 70 en endavant els ROLLINGS no em molen, però els seus primers discs eren GALACTICS...
Després va venir el TECNO ( el d'aleshores, el technopop!), el ROCKDUR, el PUNK, i al voltant el reggae, l'ska i tot el que vas sonar.
Comq ue part de la influència la vaig xupar al KARMA d ela plaça reial i els gariutus del Raval, la major part de musica que escoltava provenia enb menor o major mesura dels 70's, inclús als 80 i 90's....
VELVET, IGGY,PIXIES,TRANSVISON VAMP,DOORS...i dels cassettes de un amic que estava en l'apartat ALTERNATIU USA de la MUSICA ( yo la tengo..etc)
ja seguiré penjant temes GALACTICS de les nits del KARMA...
Ara entenc perquè tenim gustos similars........és el putu KARMA!!! hehehe! jo també havia anat bastant al PLATAFORMA al Paral·lel, saltant amb l'IGGY, els PIXIES, SONIC YOUTH i un llarg etc.
A SBD, ens haviem de conformar amb el BARRO i una gloriosa ANXANETA que va durar poc...
Espero ansiós els teus 90s
BUah Josep, m'han comentat que ara el BARRU és un local de molt de caché..iq ue queda el REPUBLICA i poca cosa més apart de la FACTORIA de TERRASSA...fffffHHH...
Bé ara amb les NOSTRES situacions no crec que hi hagi molt de chance fistero no? hheheh!
Al KARMA hi he passat mitja vida ( dels 18 als 34...)..brutal...
UNa de les vies més guapes que he equipat al Ventosa, el 2003, és la KARMA99, un 8a/a+ wapíssim a l'EDEN, una varioant-entrada fanàtica que duplica en metres i intensitat a FANFAN...
el 99 allà vaig passar les darreres farres intenses...
Igualq ue el CANGREJO ( el garitu on actuava la CARMEN DE MAIRENA i del qual erem assidus), el KARMA no ha aguantat la globalització de la BCN ERASMUS...no hi he tornat més...i tot i així passo sovint per la Pl.REIAL, a fer una birra al GLACIAR...L'hostal KABUL i el FALAFEL que hi havia a sota també s'estan reconvcertint...
I la vida segueix...anem a fer un falafel al MAOZ( c/ferran) i alguna farrilla farem al nou MUNDO CANIBAL..algun dia!
Als 90 PIXIES, NIRVANA per un tubo, SMASHING PUMPKIES, STONE ROSES, CHARLATANS i cia...entre Manchester Califonia i seattle..amb els clàssics petardus de sempre ( rollings allways, velvet i iggy) i passant del rock català, que era una plasta...
Ara síq ue hi ha grup d'aquí que molen..o som nosaltres que ens hem estovat????
Publica un comentari a l'entrada