Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimecres, de juliol 06, 2011

La ratlla i el desig....(CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA)

Era allà dalt, ho sabia, no sé si perquè l'havia vist de reüll en algun moment , i el meu cervell l'havia guardat fins materialitzar el somni o perquè simplement l'havia somniat com expressió d'un desig...

Però no m'ha passat com a aquell paio d'en PERE CALDERS (*)...almenys ara...ja veurem d'aquí a un temps...heheheh

Tant me fa...ara ja l'he trobat...i joder com m'ha costat...!
Quan parlen de METALLS PESANTS i de com de perjudicials són per la salut suposo que també es podríen referir als 23 kilos 700grams que ens esclafen les cames i l'esquena, camí de Cregüenya, mentre ens enfilem amunt, amunt, amunt...per pedra i rierols, enmig de un bosc fosc, sota el brogit de l'aigua...

A la farmàcia la balança, per 50 cts li ha diagnosticat obesitat al Petate..."visite de medico de cabecera, su indice de masa corporal es muy alto"...heheheh
Dormo malament i menjo poc, i en poques hores de nou carreguem els porcs a l'esquena i lentament ens arrosseguem fins al peu de la paret. Dos llargs per la neu glaçada i de seguida som a peu de paret...I en dues tirades a pinyó, som al "balconet-solarium"...waaaah, que guai al principi i quin tou de sol després...!

Ordenem material i surto amunt, a veure què hi ha darrera aquell somni: NO hi ha res...fissura cega i roca increïble per escalar en lliure...la llisor amaga arruguetes com si estéssim a l'Edén del Ventosa!!!...la Makita fa la seva feina, igual que les puntes de clau i algun plom...estic rebentat i baixo...el Santi es porta com el campió que és i l'acaba el llarg amb una sortida gloriosa de friends...es fa tard...baixa i rapel.la a pinyó 75 mts fins el gel...se'n torna corrents a casa...

Joder que bow, que maco i que fort...ha pujar tant sols a ajudar unes hores...a la Maladeta!!!
Encadeno "LA RATLLA", bufant, apunt de relliscar mil cops i improvitzant massa...és un llarg molt guapo, preciós sens dubte...En Xavi puja ràpid i penjats del"niu de corb" a l'esquerra ens apareix un nou regal de Jah...una increïble fissura de 35 metres ("EL RAYÓN"), perfecta, regular, sense discontinuïtats, recta com una plomada i que ens durà a la Directa i d'allà fins l'Orella i el Headwall final...uàààà!!!
JA tenim la connexió que buscàvem!!!!...Això esta fet!!!!
Escalo en clean fins que el CAMALOT del 3 em fa figa..poso una xapa i arrossego el del 4 fins que de nou em balla massa...espantat no arribo a desgrimpar i col.loco un bolt curt...la bateria de la Makita ha agonitzava, però com a les pelis li ha donat temps de dir la frase final...per sort!!!
EL Xavi em baixa, tasta la part que he obert i baixem empalment cordes fins al peu de via...
Torno a la tenda al límit...el Xavi cuina i porta l'aigua, em poso dins del sac i m'anul.lo...em faig gran o el petate és excessiu?
L'endemà baixem els fardos, i a sobre incrementats amb el del Santi, que va marxar sense pes...em desplomo al cotxe...destrossat...i abans que ens refredem baixem a Benàs a buscar dos Cams del 5, conèixer la petita Elia del Kike i la Iselle, i trobar coneguts que mai hagúéssim imaginat de coincidir allà ( en Soto al Barrabés i els Aprenents a la BORDA amb qui compartim una mica d'esportiva fanàtica terminal...)


Gracies Xavi Fernandez i Santi Puig per formar part d'aquesta moguda que comença..i gracies a amics i aquelles llums que brillen en algun lloc remot, pel material i el suport...moltes gracies...

La Ratlla i El Desig

(*) El que tracta l'autor en aquest conte és un tema molt abstracte. La voluntat i el desig d'un home, l'arriven a portar a la bogeria i confusió al veure que el seu desig s'ha complert i per culpa d'aquell desig tota la seva vida a canviat i no pot seguir-se enganyant d'aquesta manera.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

quina dificultat té "allò"???

TRanki ha dit...

"allò" és una via, i tampoc balla...ok?

TRanki ha dit...

•La ratlla i el desig.

Explica la història d'un home que viatja perdut i sense rumb per trobar resposta a un problema que el turmenta. La història es remunta un temps enrere quan el protagonista acaba de treballar i es dirigia a casa seva després d'un dur dia de feina. Però amb les ànsies i presses per arribar a casa i a causa de la rapidesa amb la qual anava amb cavall, aquest va patir una relliscada i va caure per un barranc. Així doncs el protagonista es trobava a mig camí de casa, sol i entre els últims raigs de llum abans que fes presència la nit. Caminant, el protagonista arriba un moment en què imagina que en acabar la corba per la qual està caminant trobarà casa seva, i així és. Un cop feta la corba, veu la casa amb la seva dona a fora esperant-lo, i ell la saluda com sempre, rebent per part d'ella el mateix senyal de sempre.

Però un cop arribat a la casa l'home sap perfectament que no està situada on realment hauria d'estar i decideix marxar per anar a trobar la que creu que és realment la seva llar. Així doncs abans de marxar la seva muller li entrega un petit record perquè pensi en ella i torni aviat. Després d'una estona de caminar l'home arriba a un punt on enfilat i mirant més endavant veu la que creu que és realment la seva residència. Confós per la misteriosa situació que ha viscut decideix deixar córrer la seva empresa i fugir per no haver d'afrontar aquella sobtada realitat.

Comentari del conte

És interessant observar en aquest conte, no l'argument en si, que no amaga gaire cosa, sinó la caracterització dels personatges. El protagonista és poruc i indecís per afrontar el que realment estan veient els seus ulls. L'home gran al qual li explica la història per demanar-li consell, està totalment absent i només li fa un comentari al final que el farà dubtar més. Al venedor no li interessa per a res la narració i només mostra interès quan es fan referències a objectes i coses materials. És doncs un clar reflex de la societat de l'època

Ferran Guerrero ha dit...

Bow, estic mega fanatic, he llegit el post, sapiguen info que ja havies explicat, veien el video que ja havia vist, i encara i així m'he possat frenetic. T'agafem el relleu, no de la vostre via si no la del Girbèn, t'enrecordes la proposta que ens va llençar a tots dos aquest hivern??, i jo tot fanatic volia anar a fer una hivernal.

Dema a la tarde marxo amb el Quo a veure si la podem alliberar tota, a veure que podem fer i que es deixa fer.

Pero despres de llegir, encara m'he motivat mes, ja t'explicarem a la tornada, la cosa promet, pero mai es sap, tot es un interrogant.

Salut i felicitats per aquest viot

TRanki ha dit...

Sort rebow!!!! oju eh?

TRanki ha dit...

si en necessites del 5 avisa..hahahah!

Ferran Guerrero ha dit...

Merci, crec que no ho necesitem, necesitem una teletransportacio, aixo si que aniria be, anirem amb conte.

4 spits en 190 metros, a veure que passa.

Ens llegim a la tornada, serem prudents.

tr ha dit...

Jah works, tranki, ens xerrem eh? Bon viatge!

Anònim ha dit...

Bo el fable, bo, zen is its inspiration? Run, but all reality is illusive, all stories to be constructed, or to be continued, realities to inspire or realities to forget, mountains will stay, for them time does not exist. For us, writin is a way to keep makin sense or to keep loosin it. Dim light from far away, desperately trying to be brighter.

"PACA" ha dit...

molt be!!! tot esta en marxa!!!!

."..caig rendit al sac"...aixó es l`esència!!!(potser estàs massa fibrat, et falta greix)

SEMPRE ENDEVANT TRANQUI!!!!!!!!!

TR ha dit...

HI @NONIMOUS..reallyties are simply something, illusive or real, but something...I could not forget never experiences or dreams, despite they are solid or material...experiences teach and mark...allways for life, adding a little mor to our souls...brights from far away have to be powerful, to shine from so far away!!

TR ha dit...

PACA t'ho juto pe santa falca...a cada pas et tenia en ment...com pots aguantar tant de porteig??? ni fibra ni lipids..és simplement putoamisme..geffff!!


Thanks!