dilluns, de novembre 07, 2011

ENTRENANT...

Quan vaig començar a escalar, l'entrenament es basava en ESCALAR...el màxim de temps, el màxim de vies, fins caure esgotat...

Amb l'arribada de l'esportiva vam quedarnos bocabadats sota de vies que crèiem fruit de poders superiors, i projectàvem en aquells que les escalaven, unes dots i unes capacitats que crèiem que MAI tindríem...

Aviat vaig haver de gestionar el temps per poder entrenar i millorar capacitats que amb la simple escalada no incrementàven tal i com necessitava. El BLOC com avui es practica encara no existia, i no hi havia plafons o rocòdroms...Passava les hores del migdia en una mena de cova-cúpula la Parc Güell, acumulant metres i metres de flanqueig desplomat...no tenia cap planificació sinó només la voluntat de escalar fins que quedava rebentat...era un "plús" a l'escalada del cap de setmana, que permetia mantenir una tensió als muscles, conèixer millor el meu cos i "fer més callo" als dits...i fins un cert punt funcionava.

Amb els primers plafons ( el del Salva al Paral.lel), i la resina, vaig començar a tibar més en despom i amb més canto...però com que els meus llocs habituals d'escalada éren de presa petita i desploms poc pronunciats, el "campus" o els sostres poc m'ajudaven a pujar grau. NO tenia prou biceps i només dits forts...I vaig tornar a escalar com un possés...a base de "pegues i pegues", fent més i més vies fins que pujava de grau o, simplement, encadenava la via en qüestió.

Ara tinc una llibreta, un cronòmetre, unes disciplines i sèries a executar i corro de nou al desplom cada cop que sento el bip-bip de finalització del descans programat...El campus o la taula de entrenament són el repte de le tardes al rocodrom...

De la mateixa manera que abans no hi havia mòbils i ara ens són imprescindibles, entrenar és avui en dia una manera de optimitzar el temps quan ens en queda poc, més productivitat...l'entrenament permet fer el mateix amb menys intents i fer més amb els intents que abans dedicaves a menys grau...

Hores i hores i una bona planificació, per obtenir "MÉS"...

Personalment he entrat en aquest rotllo: m'agrada superar-me, m'encanta poder gaudir de un ventall inmens de vies perfectes i ultradures que abans no podia ni somniar...m'encanta veure que el meu cos encara funciona quan li dóno un petit impuls, i que aquells passos que abans éren de bloc enmnig de una via de resistencia, es converteixen en passos de resistencia enmig de una via de continuïtat...

A estones , però, em pregunto si aquest procés, no és un pas més en la boja carrera dels humans contra sí mateixos, en la RAT RACE que sembla que domina la nostra espècie basada en que mai ens conformem en el que tenim...i així ens va...

Quan veig com em trasllado entre bidits i salts amunt, entre taloneigs i crispades de dents que xerriquen, i sento l'inmensa sensació d'arribar a cadenes a través de coreogrfies impossibles i trucs utòpics, aleshores me n'adono que això no té res a veure amb l'egoïsme, la vanitat ni la competitivitat. Igual que tamnpoc tenia res a veure amb aquests valors quan baixàvem corrents les escales del Monestir o ens desencordàvem en una canal o goulotte per anar més ràpid, o provàvem les vies més dures d'artifo en lliure

ÉS JOC: No obtinc res més que PLAER, BELLESA i un CONEIXEMENT de MI MATEIX molt superior cada dia...equilibri...repte...sensacions quasi extrasensorials...

És potser HEDONISME o INTROSPECCIÓ?

A nivell personal em costa discernir si he deixat de fer alpinisme només per haver aparcat certs riscs...sento el mateix quan abandono un repòs sense corda, quan estic 20 metres sobre el mar, quan em queden dos cruxs i un tram de resis abans de la cadena, quan desenganxo el cul del crashpad sota una bauma, quan em penjo de un gantxo i veig un plom dos metres per sobre, quan surto del darrer friend a buscar uns cantos que no conec, quan arrossego un petate cap a un vivac o una paret, quan cruixeix la neu sota els peus i no puc deixar de mirar una línia blanca en una paret...

I aar fins i tot acabar els 2 minuts que em queden de sèrie és un repte per saber una mica més fins on puc arribar

Sento l'ànsia de l'aventura, l'aire que m'omple, el cor a tope i l'estómac que s'apreta...

Una serie més...., demà descanso i al tercer dia em llenço a l'objectiu, sigui quin sigui...a muerte !!!!

M'encanta....

15 comentaris:

Lluis Salo ha dit...

Molt bona TRanki, sempre motivats!

cuida't i apreta bou!

4Recauxutats ha dit...

Rat race,quina gran canço del Bob!!
Sempre m'ha costat el rocodrom, he prioritzat el poder sortir a la roca. El que noto amb la gent que fa massa plafó es que els costa el coco. Potser quan un arriba a uns nivells si que s'ha de fer roco. Crec que el progres sense plafó es més lent pero més ferm tu com ho veus? per arribar a certs nivells es indispensable? A una entrevista en Sharma deia que no feia res més que escalar, es clar que ell ho fa 8 o 10 hores al dia!. Per cert a veure si pujes per la Vall i veus la feina de'n Carli i en Lluis Nadal que han equipat petits tresors, a més hi ha uns blocs molt guapos per aqui!. Si m'acceptes la suggerencia algun dia podries publicar una setmana teva d'entreno...
Gracies!!!

Marieta ha dit...

sí, com diu el Lluís, motivat! Bueno, motivat és poc, casundena, aquest home és ben boig! jajaja
Ahir vam flipar amb la teva energia, que ja sabia però que sempre que et veig flipo de nou. Ei, el bloc de la xorrera inhumà el començament, eh???
apali!

Ferran Guerrero ha dit...

Chapeau per els entrenos, ara els recordo lluny, el crono aparcat a l'estudi, el lastre, a peu del despatx del plafo, els meus entrenos ara mateix son totalment anarquics, anar a tibar a muerte, peor tot arriba.

Salut bow

Mohawk ha dit...

Bona descripció de l'entrenament: "...entrenar és avui en dia una manera d'optimitzar el temps quan ens en queda poc..."

M'agrada (uy!, si aquí no hi ha botó de m'agrada¿?¿?¿?)

A tibar-li bou!

PD: Com ja et diuen estaria bé que publiquessis una rutina setmanal, curiositat!

TRanki ha dit...

LLuís, thanks i a tope!

Bows RECAUXUTATS ( Dani suposo?), NO DUBTEU que aquest hivern em tocarà pujar...j ho tinc programat i vaig veient cada cop més "sostres" per la Rocosa i arreu...fijo que pujo ( estem en contacte).
Respecte a l'entrenment...és el que dic al post: CADA MOMENT té una percepció del mateix...personalment suposo que he viscut LA EVOLUCIÓ en el moment n que tot allò estava passant, de manera que ho percebo com un procés natural...ara no és una evolució sinóq ue hi ha totes les opcions i pots quedar-te amb la que vulguis.
Gent com en Sharma són "investigadors" de l'escalada, amb una base de entrenament i capacitats quasi sobrenaturals...i després vé l'Ondra i els ho pulveritza tot...és com si ara vingués el Ueli Steck ni coincidis amb en Harrer...són gent fora del comú però en moments diferents...CAL APROFITAR els aventatges i les innovacions i l'entrenament programat és una d'elles...especialmemnt per OPTIMITZAR!!!

ELS ENTRENAMENTS programats me'ls fa el JOSE AGUSTÍ...hi ha un pacte personal de no diuvulgar-los donatq ue ell obtré uns ingressos de la gent que entrena..però us diria que en l fons MÉS que l'entrenament en sí, és el coneixement que el entrenador tingui de l'escalador entrenat, de les seves mancances, i ho lligui amb els objectius. Si us interessa us en passo el email o telèfon. entrena a la PANXA DEL BOW però l'entreno es pot fer en qualsevol plafó minimament en condicions. Els entrenos són adaptats al nivell i objectius de cadascú.

Només pel simple fet de matxacar-se JA ES MILLORA, és evident...si a més aquest matxaque es dirigeix a millorar aspectes concrets, els resultats són rapids i si bé hi ha un bajón al poctemps, el nivell base augmenta.

EXEMPLE de entrenament:

ESCALFAMENT ( 20 minuts escalada in crescendo)
BASE FORÇA1: series de peses treballant els muscles implicats
FORÇA1: taula multipresa, contracte 10 minuts estil curse navette
FORÇA2. Bloc a nivell creixent
POTENCIA AEROBIOCA-ANAEROBICA-RESISTENCIA: series amb temps determinats de descans segons el que vulguis potenciar.

RESULTATS: Arribes al pas CRUX fresc quan abans estaves esgotat...fas el pas que abans era impossible com a pas de bloc però molt més facil...aguantes fins a la cadena amb altres blocs enmig del tram final...

Igualment el treball de BLOC PUR és molt interessant...series inhumanes de bloc permeten que agafis tanta fo´rça que simplement escalant NO ET CANSES i per tant aguantes molt millor la via.

RESULTATS 2: durant 3 setmanes ni t'aguantes, especialment al principi, ara ja els assumeixo millor i puc escalar prou bé...de moment...

FERRAN: vAl la pena bow...j em diràs quan sigueu "més" a casa....fijo que o programes o se t'acaba la momaaaaa! ( t'he dit felicitats??)

MARIETA: NO hase falta disir nada más...això del RAT RACE va que ni pintat no? hahahah!...LA XORRER té truquill a l'inici i el pas del mig vaig trobar un mètode sense mantle superfàcilll!!!
JA farem un intercanvi de plafons!!!

MOHAWK: Força regletosa pell roja+training pila= ARRRRRRRRIBABÀ...val la pena bow...L'UNICORNI t'espera si vols venir...em comprometo...

siaw

4Recauxutats ha dit...

Si soc en Dani dels altres Recauxutats millor no en parlem massa, un esta a l'India buscant-se, l'altre enamorat, Bé coses més del salvame!!!. No vegis amb l'entreno! Si em pots passar el mail del José genial. A part de Rocosa hi ha roca brava (Sector renovat) amb vies de bloc made in Carli. El repetidor (Sector nou) amb un posible 8 de granit equipat per en Lluis nadal. Pedralta (Sector nou) encara que es més una zona d'estiu, amb vies de com a molt 6c+. Els blocs dels que pots aconseguir les ressenyes posant al facebook boulder park aventura. Bé bou ens veiem!!

TRanki ha dit...

BUah Dani, se'm gira feina!!!

FIJO que pujo, sembla molt interessant.

em posso en contacte amb tu de acra al mail del JOSE i de la info o si ens podemn veure...em convé un finde per allà dalt!!!

fins ara!!!

o,

MarcM ha dit...

A muerte Tranki!
Dona records a l'Agust! jeje llargues xerrades d'entrenament vàrem tenir a Céuse, entre glop i glop d via xD
Salut!!

MarcM ha dit...

*volia dir de "vi" xDD

TR ha dit...

Hey Marc!

Et responc al teu blog...a muerte!!!!

Anònim ha dit...

superació, buscar els llimits, sentir la picada d´abella a l´estomac, voler mes, planificació... la vida combra cuasi un sentit sobrenatural? es toto això la passió? es tot això un "via crucis"? tenim que redimirnos d´algo? ens arrima a la feliçitat o ens anyuntnya? sabré escriure catalá algun día?
a seguir així Tranki
Salut

TRanki ha dit...

hahah..urelio...no s´ñe ben bé la resposta...va a ratzies...

He vist mracles en temples de pedra natural i sé que per arribar al meu límit he de seguir el camí dels profetes...no hi ha deus, nomé verdaders creients del moviment...és simplement això.

No sóc massa bon practicant, però si m'hi poso igual pillo quelcom de virtuositat.

ah, i la versió REAL és que com que la famila creix cada cop tinc menys tremps i m'interesa invertir menys pegues en fer el mateix grau o fer més grau amb els mateixos pegues de sempre...hahaha! ës una qüestiño de siple productivitat creixent...fins que peti...

Pekas ha dit...

Entre qué.. ???? aixó qué es.. ???
:-)))) Entenc perfectament el que dius...peró penso que va a caracters, a formes de ser... jo acostumo a moure'm en general per la vida a base de instinto... de escoltar al cos.. de no planificar massa.. ( i aix em va... ;-))) disfruto amb el que fiag.. amb el que visc...amb el que aprenc...
Hi han objectius... peró no m'agrada haver de planificar... calcular... etc.. em deixo portar més per les emocions... ( Va haver una época que vaig porta un entreno mega currat per el tema mega rutes de bicicleta .. tant amb la "flaca" com amb la mountain... i reconec que mai he estat tan en forma com en aquella época.. ) peró tambe es cert que he aconseguit estadis de forma similar sense entrenos tan severos.. aixó si .. dedican més temps a llarg plaç...

Sigui com sigui.. el fet es disfrutar.. vibrar i apendre del que fem... i puc veure que tú ja fa temps que estás en un molt bon camí.. ;-)))

Salut i muntanyes.. !!!!

Anònim ha dit...

Cadascu fa del esplai de temps que disposa amb les seves motivacions i felicitats lo k pot gaudir
Però la veritat cadacu pensa de manera diferent i totes les opinions son respectables
A la fi i la cap nomes es viu un cop
J Coma