divendres, de juny 09, 2017

L' etern efímer...

Diuen que el gel és efímer...

Però si donem un parell de voltes a aquesta afirmació ens adonarem de que el gel només forma part d'un procés de transformació...no només es tracta del moment en que el gel apareix, sinó de tots aquells factors que fan que s'acabi creant...com si d'una flor que germina es tractés.

El clàssic tub del 2n llarg de SOMBRE d'HEROS ( 5/III) a CEILLAC-ECRINS
 
Aleshores potser entendríem que "el gel" no és excloentment aquell estat sòlid de l'aigua, sinó un seguit de transformacions que aquesta experiment fins quedar-se fixada a la muntanya, primer nevant i després glaçant-se...

Ni tant sols la nostra naturalesa respecte al gel, que apareix i despareix en pocs dies i mesos, davant tota una vida humana, és justificació per considerar la seva efimeritat...el prisma temporal depén només de la nostra visió. Mentre que per a les muntanyes la vida del gel és un sospir infinitesimal, per a certs organismes es pot allargar generacions.


Escalant el xurro penjat del L2 de SOMBRE d'HEROS ( foto X.Rodríguez)

El gel, realment, no és ni efímer, ni etern...és un estat en tres dimensions temporals de la nostra percepció...la il.lusió infinita d'un futur, la fugacitat d'un present accelerat, i la eternitat d'un record...
I és tanta la ansia per la seva arribada, com la incertesa i desconeixement sobre la seva naturalesa real, que tot el que l'envolta creava en mi un caos de sentiments i emocions que feia que encara l'entengués menys...i quan no tinc el control sobre una cosa apareix la desconfinaça i la inseguretat.
 
Va ser compendre com entendre'l que, sobtadament, em vaig adonar que tot és relatiu, que traslladem a la realitat aquelles percepcions que en el fons són simple subjectivitat...la por, la seguretat, el cansament, la fluidesa, el fred, i fins i tot allò que, extern a aquest factors, els modelava des de el méu més profund subconscient...i que quan quelcom implica la necessitat de tanta lucidesa i alhora tanta abstracció de un mateix, fins la més petita de les dissonàncies creava un soroll inmens que feia que tot grinyolés com si es tracté d'una orquesta de sords intentant assajar...
-----------
...I no sé quin interruptor vaig tocar...quan creia que estaría com un inepte aterrat pitjant els botons de stop del compte enrrere de una bomba, sobtadament tot va quedar en silenci; no sentía el borbolleig de l'aigua que sempre corre per algún lloc...ni els "vinga!" del company que m'assegura ( que fácil és animar des del terra, tot i que sempre ho agraeixo), ni el meu cor accelerat que en forma de àcid lactic m'avisa a través dels avantbraços que cada cop piquen més fluix...res...repentinament tot es va enmudir, o jo em vaig quedar sord...no sabia si hi veia en color o en blanc i negre...si anava a cámara lenta o a velocitat normal...

Estava fluint...

 Cascades de 4 i 5 a Aguilles/Queyras


Cop rera cop, cargol rera cargol...dos passos, abaixava un braç, la sang retornava, i en retornar al braç retornava al meu cervell que exhultant li deia que  ja podía seguir...dos passo més...un cargol...nyic-nyic...vinga entra!...buf...més avall i així no em canso...desplegar la manivela, girar i girar...veure com el cargol entra mentre surt el xurret de gel...ajudar amb uns copets a que la plaqueta s'ajusti a la superficie i acabi d'apretar...mosquetonejar...més sang al cervell alleujat i mes sang als braços...i així
anar fent...

Dos dels llargs d'una altra clàssica asequible de CEILLAC , a "Y GAUCHE" ( 4/II)
 
Poques vegades que entro en aquest estat puc arribar a recuperar la consciencia voluntariament enmig de la focalització...però si ho aconsegueixo em paro a respirar profundament, mirar al voltant, per percebre allò que ha quedat com una part i guardar en un calaix el total de cada estímul, cada vibració...

Perquè sé que només així, algún dia, podré convocar-lo com si de quelcom màgic es tractés, i rebré aleshores una dosi més d'aquell record, de la sensació que vaig tenir i que em traslladarà de nou a aquell moment...

vivac amb tenda al peu de la NORD DEL TAILLON. L'ona de fred siberià es va avançar 2 dies...
 
LA MORT...és una imatge present, tant en el record dels amics que han caigut com en el present de la por que treu el cap darrera la cantonada i m'adverteix que "ella hi és, i mai sabré quan decidirá endur-se'm".
Costa molt no caure en un buit pessimista i paralitzant, que ofega i estova l'ànim i la força per seguir buscant el més enllà de les possibilitats que un creu no tenir...

A bastant sota zero a la OEST del TAILLON, despres d'encadenar el 2n llarg al complert ( 90º)
 
Poc a poc, un va aprenent a evitar aquesta por, però no caient en una falsa il.lusió sedant, sinó en la certesa que, davant el desconegut trànsit temporal al món, la paràlisi és pitjor que la mort.
I aquest hivern ho he après a assumir, però no amb l'eufòria de la joventut, sinó amb la voluntat serena de seguir descobrint més enllà de la rutina o de la programació...BUSCANT allò que dins del més íntima dels meus racons, desencadena allò que em fa més permeable a cada sensació bona i alhora crea una barrera infranquejable davant dels estímuls negatius...una búsqueda que em fa fort i em duu a la felicitat...

  Cara Oest del Taillon amb la goulotte Central enmig
 
 Xavi J. al 4rt llarg ( 85º) de la CENTRAL de la OEST del TAILLON 

I és en l'alpinisme on l'escalada esta subjecta a la gestió contínua de cada decisió...un, dos, tres...cadenes d'errors o instants de dubte, i en un moment es lia tot...o caus...la rapidesa contra la lentitud, la prudència excesiva contra la eficacia i la eficiencia...i, ara, tot amb el pes de la presencia absoluta i permanent del sentiment de deute amb els teus, del seu patiment contra les ganes de reviure quelcom que potser ja no toca...i la muntanya enmig...
Mixte interessant a la DIRECTA del Grà de fajol ( 70º/V-V+): Foto Toni Megia
 
Hi ha vegades que aconsegueixo deixar la ment en blanc en blanc, faig la motxilla, i marxo amunt amb algún altre obsès com jo...no per demostrar-me res, no per superar res...simplement per fer allò que desitjo i que si li dóno massa voltes m'acaba confonent...

Rappel de descens al plateau sota la Oest del Taillon, un cop acabat el "facil" descens des del coll de Gabietos que em va fer força angúnia...

L'hivern és efímer, igual que el gel, que encara ho és més, però aquells instants en que em mossega i jo el mossego a ell són instants irrepetibles, inoblidables i que el meu jo terrenal vol assaborir, per saber.lo precisament fugaç, no tant per la seva essència sinó precisament perque ARA he entès que la temporalitat és meva, no del gel...el gel tornarà, cada any, sempre, i som nosaltres qui ens anem fonent amb el temps..
 
I ho he d'aprofitar...perquè la vida es com el gel, que es crea i es desfà, del riu al mar i del mar als núvols...


 Primer llarg del Headwall de ICE FAJOL, al Fajol Gran ( ULLDETER)
Dues imatges del llarg central ( 6c ) d'ICE FAJOL
 










Dues fotos al mateix lloc, 13 anys de diferencia...la paciencia pel ROTPUNKT...
 
 
Aquest hivern ha estat un retorn a certs orígens, amb bons amics i la paciencia dels meus...gracies XAVI.J, JUAN, BERMU, XAVI R, MIKI i TONI MEJIA...tots els pegues han funcionat i no hem tingut cap ensurt...i el gel torna d'aqui a uns mesos...
 
 
 
 
IRIE...

 



10 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bentornat Oriol! ja tocava treure la pols del blog, no? Salut i ha fer bullir el magí amb els teus escrits plens de pensaments contradictoris però sempre il.lusionants.

Oriol Quo ha dit...

M'encanta tornar a veure lletres vives a aquest espai. :-) felicitats crack!

TRanki ha dit...

Moltes gracies Jaume.i Quo, tot.plegat es part d un gran canvi...a millor...i ha estat un any de retorn a la llibertat...

Anònim ha dit...

Como siempre preciosas reflexiones sobre sentimientos en montaña. Felicidades por transmitirlos!

ROGER ha dit...

BONES

HE TROBAT AQUEST POST COM A REFERENCIA DE LA OEST DEL TAILLON.

VAU ESCALAR AQUESTA PARET? QUE TAL LES CONDICIONS I EL DESCENS? HE VIST REFERENCIES CONFUSES I SEMBLA QUE COMENTES QUE LA BAIXADA ES PERILLOSA?

TRanki ha dit...

Hola Roger

VAm pujar a Bujaruelo a fer la Central, efectivament.

Les condicions que et pugui explicar ARA no tenen res a veure amb les que es puguin trovar en qualsevol altre momento!

Sobre la via: ës una clàssica de dificultat mitjana, tenint en comte que té tres llargs possiblement en gel, una mica de mixte i es trova a uns 3000 mts tot plegat i "lluny" del cotxe.

Des de San Nicolas es va seguint un sender-vall per sota la línea eléctrica que connecta espanya amb frança. Hi ha dues o tres cavanes que poden servir de base, però vam preferir pujar i plantar tenda sota la NORD del Taillon.
No som de córrer, de l'auto al port de Bujaruelo, si hi ha neu dura compta unes 2.50h. a 3,30 o així. Amb esquís es corre més.
Des de GAVARNIE, hi ha una estació de esquí i un remutador arriba a 30 min escasos del PUERTO
Des de la base de la NORD del Taillon cal remuntar un con i un pas dret que dona pas a la OEST ( es veu a la dreta), sense dificultat si no et lies, però dret. DAMUNT hi queda un plateau mes alt, plà...i es veu ja tota la Oest.
Hi ha un gran bloc on t'equipes i damunt es pot muntar la R0,

LL1 es un diedre de III/IV o gel a 70 màxim, si hi ha gel es fa fácil, si no s'equipa be i cal anar amb mes compte, però sense problema.
La gent puja uns 15 mts mes a la dreta de la canal...s'hi veu una reunio de Claus...que permet atacar el 2n llarg a la MEITAT...pero perds els metres mes durs i alhora obliga un flanqueig que pot ser difícil, fins una repisa que talla la cascada.

LL2: NO es fácil.EL primer tram tenia gel a 90/95 i roca, estava força picat i plè de forats de cargol...es ganxejava be fins que havies de tibar..., podies aprofitar forats per posar argols ( no en portavem de manivela ( glups).
En uns 10-15 mts arribes a una mena de repisa, flanqueges a Esquerra i tens un segon tram a 85/90, un spit, i la sortida mes fácil...
EN resum. Cal fer anar els braços i col.locar uns quants cargols!
Surte a unes rampes i a Esquerra vaig trovar UN CLAU i que havien tret un parabolt ( ???!). Vaig posar un clau i un friend.
LL3: rampa de transicio d'uns 30 mts fins a l Esquerra de la base de la segona cascada, on hi ha un trist clau.
LL4: SEGONA CASCADA...sembla menys dura i ho es, però ojo que els 85º els te i en un bon tram. generalment esta en millors condicions que la primera...reunió sortint a la dreta.

Ll5. Rampa apurant en corda de 60...vaig fer reunió enmig de la canal...la gent tira en ensamble.

Ll6 60 mts amb 2 mixtes no massa dificils però que mola asegurar-se...un de II/III en roca, per la Esquerra de la barrera, i un altre de III/60º per la dreta de la barrera...vam asegurar-los però vam acabar una mica a l'ensamble. reunió en ua mena de bastió aresta a la Esquerra

LL8: vaig sortir a pinyó amunt...es va fent en rampa de 55º i algún ressaltet entre nbeu gelada i gel a trams curtets...es poden anar posant algún friend, ancles o cargols ocasionals...o res...jo sóc d'anar-me assegurant que no em vé d'aqui...en poca estona surts a cim

TRanki ha dit...

(continuació)

UN COP AL CIM, d'esquena a la paret, baixes a la dreta seguint la cresta, comm buscant el punt en que pots girar 180º i tornar a veure la paret a la teva dreta, es va baixant i et queda la OEST a la dreta...i de repent a baix a davant veus un pas vertiginos que et permet deixar l'Aresta i tornar a entrar a la OEST per l apart més allunyada de la CENTRAL.

Es desgrimpa en neu fácil i aleshores tens un flanqueig MOLT llarg i continu, generalment traçat, fins al rappel.

MIRAT FOTOS i ressenyes. BASICAMENT CAL ANAR EN COMPTE,,,a mi la dificultat no em fa por...però anar a pèl en llocs com aquests si,,,i no hi ha altra...si hi ha poca neu fa por, si esta dura també, si esta tpova igual,,,vas flanquejant ( ojo a crear cames, trepitjar-se corretges, cintes de l'arnes...) i creuant peus contínuament...en descens,,,i els piolos tècnics no són el millor per clavar o flanquejar en dificultat baixa...

Quasi a baix hi ha una cova a dretes ( entrada prop de la Quintana)...i segueix el descens igual de tens, fins a una pedra-maximerlet on hi ha una baga que la rodeja i es pot fer un rappel de 35/40 que et deixa al plateau, just on vam deixar les motxilles ( la cova a peu de CENTRAL

Per la via amb 8 cargols, Friends des d'ALIENS fins al 2, baues i vam dur un parell d'ancles/deadman...ah...i un universal.

Volíem potser fer quelcom l'endemà, però ( A LA BASE DE LA NORD HI HA COBERTURA!!) ens van avisar que una ona siberiana s'havia AVANÇAT, i vam baixar ja enmig d'un torb considerable.

Escalant ja havíem notat MOLT D fred( i ni feia vent), una cordada de francesos va baixar fet el LL2, morts de rasca...i a les reunions era hard.

Posteriorment vaig estar a ECRINS a -11 i la veritat es que amb el mateix equipament anava sobrat, i alla vaig alucinar de fred. Aquella nit per Lleida van estar foça per sota zero. Vaig acabar amb un dit del peu insensible ben bé durat dues setmanes!

Anònim ha dit...

bones bou

Les fotos de ice fajol son d'aquest hivern? que tal la via?

Toni

TRanki ha dit...

Hola Toni

Es una via MOLT INTERESSANT al meu entendre, i especialmente en HIVERN perque inclou diverses disciplines (alpines) de l'escalada...mixte, roca protegida de cert grau i roca a protegir..i segons com gel.

El 2004 la vaig fer per primer cop en hivern sense encadenar el llarg del mig del mur
El 2008 crec el vaig encadenar en estiu ( em va semblar 6c+)
El 2016 la vaig fer de nou en hivern, sense arribar a dalt per fred i manca de temps
Aquest 2017 ja tota encadenada.

Te tres parts diferents

SÒCOL: 4/5 llargs de mixte no extrem però complexe. Si la neu es gelada pots córrer...l'he fet amb neu així, amb neu tova i amb neu polsim que obligava a anar sense crampons...depèn de com estigui fliparieu més o menys...no passa de IV puntual però hi ha trams una mica rampoosos on cal vigilar...també mola saber trovar el camí en una mica de laberint de terrasses que et poden fer erdre més o menys temps

HEADWALL: tres llargs de 6a/a+, 6c, i 6b...el més obligat és el ll1, la retsa trampejable sempre crec...es pot asegurar molt bé i el 6c quasi esta equipat per fer A1 o A0 ( no he fet mai artifo allà però pinta fácil).
El 6b és dificilot i te l'has d'equipar quasi tot en una fissura perfecta.

SORTIDA: un parell o tres llargs de III/45º amb ressalt final de IV...segons com estigui es mixte, neu o gel ( a la canal de sortida)

tens una bona ressenya al blog del MIQUEL MAS i a CARANORTE la del 2004

Si la fas en estiu a l'hivern ja controlaràs el traçat encara que les condicions no tinguin res a veure!

Salut

XAVI ha dit...

bon post, llàstima que siguin tant espaiats!

realment el gel torna en uns mesos...i quines ganes!

enhorabona per la activitat, semblen vies interessants!

salut i a seguir escribint