PSICOBLOC PROPER ( "Me lo dijo PERE, que estuuuuuvo en Tossa...*")

*Per als menys carrosses...cap als anys 70, es va popularitzar una canço de l'estiu, amb la enganxosa lletra " Me lo dijo Perez, que estuvo en Mallorca" una birra si veniu a escalar
a Tossa pel qui encerti el grup que la cantava ...

Seguint les indicacions del PGB en el seu POST sobre aquest indret (http://parabolt.blogspot.com/2007/06/aigua.html ) , i amb l'esperança que fos una solució
per a el proper estiu ( que per motius "familiars" segur que no serà com els anteriors..),
vam anar amb la LILA a coneixer aquesta COVA que en les fotos del PGB apareixia
com el FUTUR del PSICOBLOC a la Costa Brava.


El balanç va ser de un "6" esperançat, i que currant-s'ho pot esdevenir un "8",
amb possibilitats reduïdes però intreressants.

El granet de la Costa Brava és SAULÓ, com sorra de platja compactada que,
erosionada pel vent i la sal, a la costa pot adoptar diverses formes i textures.
Aprop de l'aigua (q ue el renta), mostra més polidesa, menys presa i algun tram molt dur....
com més ens apropem a la linia de arbres o "cims", arrampa i es torna més tou i arenós...
Les COVES que van trobar els locals, són, sense cap dubte, un dels llocs més interessants i de millor roca que he vist pels voltants.
Desplom i sostre TOTAL, envoltat de aigües profundes, bon canto ( que amb algun
sanejament pot ser molt segur), i accés bastant rapid...IDEAL per a un matí fanàtic...ah! i l'ALÇADA!!!! Sense ser exagerada permet posar-se les piles i segregar una mica
d'adrenalina, evidentment no estem parlant del PATI que apareix als videos...
però les sortides de les vies ja compten amb uns bons 12-15 mts, i en general dels
10 no baixen...

El primer que vam fer va ser IDENTIFICAR l'ACCÉS: L'opció de APROXIMACIÓ
més vàlida, sense cap dubte possible, és per TOSSA, no per ST FELIU.
Venint de LLoret, o de LLAGOSTERA la carretera en 15 minuts ens mena a la badia
de Tossa, i d'allí, cal pendre la carretera que duu a St Feliu.
Així evitarem desenes de corbes que ens farien arribar a la escalada amb l'estómac al revés...
Des de Tossa cal passar unes primeres CORBES, i si estem atents quan ens aproximem
veurem les coves a baix, des d'un revolt de paella previ al mirador.
Com a tret IDENTIFICATIU, el mirador on hem d'aparcar compta amb un espai a l'esquerra,
per aparcar, i està totalment ASFALTAT. Després del Mirador ja vé CALA SALIONÇ,
molt característica per comptar a la seva banda esquerra ( orogràfica), amb uin estranys apartaments en forma de cubicles.

QUAN DEIXEM EL COTXE reculem uns metres i saltem la valla de protecció,
per baixar per un sender tènue , uns 25 mts, fiins el CAMI de RONDA. Seguim pel camí
10 mts i seguim baixant cap a l'aigua, per sota un arbre, fins la punta de un esperó que
divideix l'accés a les dues COVES.
Mirant al MAR, la COVA DE L' ESQUERRAés la de les fotos, i la que té possibilitats
per a escalades de nivell més assequible ( 6º o 7º).
La COVA DE LA DRETA és molt més espectacular, i hi surten travesses de sostre
que de seguida es disparen...fins i tot es podrine equipar vies des de l'aigua,
gracies a la qualitat de la roca..obrir.hi PSICOBLOCS implicarà moltes capbussades.
Per contra l'inici de les vies mostra un parell de moviments de risc que no es veuen facils...
ja hi trobarem solucions...












ACCÉS A LES VIES: Per contra del que diu en PGB, si seguim l'esperó del costat
de la cova,
fins a la seva alçada, i flanquejem, tot i que és arriscat no supera el IIIº,
pel qual és millor que anar nedant. VAM DECIDIR de posar uns SCELLEMENTS a l'accés,
a banda i banda de la cova, QUE CADASCÚ es porti una corda vella amb nusos i si es vol passar la tarda escalant la instal.lació pot servir per sortir de l'aigua o accedir a les vies.




També ens dedicarem a netejar preses i treure sorreta que hi ha en algun tram, de cara a deixar el sector ben muntat, respectant l'entorn i facilitant accés i escalades.

VAm fer la travessa de les fotos del PGB, primer fins la repisa, després fins al cim per la BAVARESA i finalment DIRECTE pel bombo amunt...l'alçada ja hi és considerable i si no et pàres a reposar a la repisa, i començant des de sota, al fons de la cova, els braços ja es posen contents...

A la dreta de la COVA, hi ha una placa molt desplomada, vaig fer un parell de intents que van acabar a l'aigua, i hom vam deixar, animats per tornar i amb ganes de obrir itineraris més durs.
QUE DUR QUE ËS EL PSICOBLOC...buf, imagineu obrir un bloc i que cada vegada quye falles el lance te'n vas a l'aigua...no es tracta tant de l'ADRENALINA, com de la MANDRA que fa mullar gats i magnesi...és una qüestió de PACIENCIA, ja que el primer que se t'acudeix és rapel.lar, mirar els cantos, crear la via i després fer-la en solo...però no...es tracta de anar mirant, buscant cantos, remullada va i remullada vé..i al final sortir per dalt...és INTERESSANT.

No és Mallorca, però s'hi arriba en cotxe i sense el Ferry...