diumenge, de novembre 30, 2008

Dies de fred i pluja...

Suposo que en altres "temps" la bona TEMPERATURA ROTPUNKT d'aquest finde ens hagués enviat directament a provar aquelles vies que amb calda eren més xuxufluoses...no, de fet no era per això...simplement, quan hi ha fanatisme no hi ha fred que valgui...

Però amb el CADELL a mig gas i esgotats de dormir poc, aquest finde hem fet un intensiu PXB i una mica de Fuixarda...coses de paternitat...i que l'entrenament no va mai malament...duc quatre sessions seguides sense tocar pedra...I què millor que un finde urbanita per fer repàs a l'estudi..i als records??
Tot seguit alguns exemples de que EL TEMPS PASSA, a poc a poc però passa...la resina de la PXB n'és fidel testimoni...
"Expe" amb la Lila a CREGÜEÑA ( sud de la Maladeta) 15 dies fent el Beatnik al llac, tres vies ( Picazo, Diedre i Territorio Comanche. Vam aguantar dues nits de tempesta i nevant a -4ºc , en AGOST!!...per a la Lila era la TERCERA vegada que feia via llarga en tota a seva curta experiència escalatrice. La primera va ser el la EASY i la segona, directament, el GRAN DIEDRE en hivernal rigorós...pa flipar amb la nena...va passar la prova prou bé...( a pesar que li va caure el friend del 4 avall:"Ei Uri, la cosa aquesta del "gatillo" m'ha caigut...! ¿Era molt cara?" . Més tard vaig descobrir COM feia en lliure tranquilament llargs on jo m'arrossegava amb les mans insensibles: duia guants fins i una "història d'uns sobrets que produeixen calor" enganxats amb cinta al canell !!!! en les hivernals ho portava fins i tot a les plantilles de les botes...no era tonta no...

Cim de l'ABADIAS, després de la DIRECTA ( 6a+ 250mts), una de les vies més belles del Pirineu, amb ambient: 4 hores de aprox., camp base, rimaya, glaciar i una paret molt guapa amb roca perfecta i fissures ideals per a l'escalada d'autoprotecció...encara recordo el mal a l'estómac que tenia en veure aquella "neneta" de 19 anys, sense ni idea d'autorrescat, pujant enmig de la paret amb un somriure com que estés en un rocòdrom...quina imprudència, però que flipant....

Volada l'hivern del 1999 a L'UNICORNI ( 7c+ aka 8a)...per mi una de les millors vies esportives de StBenet, Montserrat, Catalunya i potser el món...no em canso de fer-la encara que de tant en tant encara falli en algun moviment ( foto FERRANIKI-TIKI)
VUELO a CIEGAS ( 8b), una via mítica. Ara mateix l'escalada s'estila MOLT DIFERENT, però aleshores era una via clau per passar al món de la dificultat. Si us fixeu en els anclatges veureu les xapes originals de l'Scheel...el 1996 em va costar mesos d'assaig, especialment l'entrada, que provava com un boulder...quan la vaig tenir controlada van començar els pegues de corda..teníem molt de temps i paciència...( Foto FERRANIKI-TIKI)
EL ARBOL DEL AHORCAO (7c+) 1998. Boníssima i poc coneguda via del BARBERÀ...bidits i passos durs, contundent i amb una mica d'ambient, assegurat pel Germinal i foto de l'ALBLOC
1997, crec,MIRALL IMPENETRABLE ( LL1: Antic A4 o A3+ vidilla encara que amb el terra aprop). després dels porteig el vaig començar i l'endemà el vaig acabar. Bonic però el terra a sota ralla una mica...Anavem tres i ens vam dividir la via en llargs...a mi em va tocar el primer i el trecer ( "La otra cara de la Moneda , 6a+/A2") que vaig fer en lliure de 6b+ "pamatalse"...40 mts, un plom , una flor, dos burins, , i tres o quatre falcats guarros al final...Un temps més tarda vaig estar provant en toprope aquest PRIMER llarg...no superava el 7c o 7c+..., el segon no passava del 7a+/b...
MIRALL IMPENETRABLE Desmunto el LL5 "Alta tecnologia"(A4): en Roger s'ho va currar, placa vermellosa, curta i contundent, molt bonic. En la foto potser no s'aprecia, però es veu un MERLET FIXAT AMB CINTA AMERICANA rotllo iosemitic...en lliure 6c+ com a molt, o menys i tot...
MIRALL IMPENETRABLE LL6 "REPTE PERSONAL" A5 o A4+...no sé..simplement vaig assegurar i el vaig desmuntar...van ser dos dies de posar ploms, puntetes, flipar i grinyolar...quin bou el Ximenis!...el seu primer "A5"( i pensar que dos anys abans m'havia fet baixar de la ANGLADA !!!!)...Mentrestant jo buidava el forat de la R fins fer un nínxol per vivaquejar sense hamaca o cuinar-hi més còmode( Chez Mirall). hi vaig dormir dues confortables nits...(Fotos Tochín, Ximo i Oriol). a la via també hi era en Joan Ma Vendrell. Ens vam retirar del darrer llarg ( MAR DE PEDRA A4+)...ja en teníem prou...en SERGI BERMUDEZ ens va ajudar a baixar els patracols...havia estat dos dies al costat fent el VIATGE SENTIMENTAL...
"NADA PERMANECE, PERO NADA ES EN VANO..." ( buah, m'ho he inventat o em sonava de quelcom..però a que mola?!)


8 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

Bo el revival, m'ha agradat, an Ximenis i en Joan Maria els coneixia perque naven per el meu centre excurionista "Verneda Klimb", m'agraden aquestes batalletes.

Nada muere todo se transforma....

Anònim ha dit...

hehehe! Veus com en el fons és el mateix sota diferents òptiques...el sentit final és el mateix...

Jo sempre deia..el fanatismo no se crea ni se destruye..se transforma...però de moment encara és el mateix...augmentat...

El Ximo i el Vendrell van acabar fotent vies duríssimes pel iosemite, i el Ximo la Vudu en solitari...els vaig fer de "monitor" quan eren dos marrecs imberbes, i mite'ls ara!!!

Amb en Ximo vaig fer el primer "intent" a la Anglada, i a la plaça Catalunya em va dir que no portava le cap a lloc !!! Imagina't quin canvi...el bow ara esta MOLT bow, i el Tochin te la concessió del refu de la vall d'Ordesa..no veas...

Anònim ha dit...

Com deia el mestre Casals, sesprespoc, nunca es marsiao!

Per altra part, com ben deies, la cultura ... no s'ha de mirar endarrera però si saber d'on (ta) vens

Haurem de propulsar "el libro de los buenos dichos"

Anònim ha dit...

Juer Bird..el Casals??? quest si que mai tena MARSIAO...ostresssss!

de vegades no sé si és cultura o ñoranza, però quan et veus tan filiprim,amb la levitansiau pels lorxus tanyores daquells dies de gloriaiesplendor...però més que el level elq ue em fa més recança és el TEMPS i la PACIENCIA que tenia per narfent a les vies...estic segur que la penya ara no es passa mesos finde rera finde provant un totxo...buah, almenys jo em prpoposo vies en que generalment en el prmer dia ja resolc els moves, i després només em cal embastar i lligar...

tempus fugit, i realment MAI en tindrem mARSIAO, semprespoc...

mus veiem a la barriga del rumiante!!!

Anònim ha dit...

Hola Oriol,

Per mi l'unicorni sempre serà el indret on us vaig coneixer a tu i a la Ceci... Recordo un dia de'hivern amb molt de sol i passant de tornada de l'Ordenació em vaig trovar un fanàtic fent pegues domingueros a una via que se la coneixia rom per rom!!!

Per cert, no t'he trucar per trepar dons com els futbolistes he tingut una trencadura fibrilar al pectoral dret... i todo por un rotpunk fanàtic a Montgrony que tot i aixó va sortir al segon pegue... es clar, la rotura me la vaig fer a l'a vista i burru de mi el que era només una molestia va acabar pitjor!!!

En un parell de setmanes torno a trepar...

una abraçada

Anònim ha dit...

MAuri bow com estas????!!!! Gairebé en som dos..que tenim una edaaaat...jo com en BIRD ara tinc la esquena dreta i em costa plegar-me...massa resina bow.

Va que com que estem els dos fets pols ja ens podem tirar uns dies al vici...heheheh. ens veiem!!!

Piju ha dit...

ei, bon revival, la millor la de l'Unicorni!

Anònim ha dit...

hehehe!

Via boníssima...vaig anar-hi a fer unes fotos..i posant les cintes se'm van obrir les mans en el bloqueig final...i en la foto no es veu la "comba" que em donava el colega....vaig acabar gairebé al terra ( el lloc del pìre és a un 15 mts...).

La via és de l'estil "St BEnet-anys 88-90"..no sé com s'ho muntaven...però equipaven per obligar-te a fer sempre les vies al rotpunkt...gairebé quedes al mateix lloc tant si caus al 1er seguro com si caus al darrer..però sempre és segur i sense massa perill.

Exemples en són ANILLO DEL PODER, UNICORNI, HIJOS DEL MIEDO, EXTREMA y DURA,Deixa't estar, BUGLER,POker d'asos... i algunes altres... No totes són del Alsina ni d'aquesta època, i en general són uns vions de la òstia on val la pena relaxar-se i gaudir del traçat. TE LA RECOMANOOOOOO !!!!

PD: havia dit que és una de les vies més boniques del món???