Ahir molta gent va veure com VENUS i JÚPITER feien el seu camí rodoladís aprop de la lluna...tornava de la feina cap a casa i vaig tenir el record d'una imatge que havia arraconat en un calaix de la meva ment, d'un capvespre estrany i incert en que aquests dos planetes van esdevenir una alegoria que va esdevenir certa.Aquest senyal em va marcar...vaig arribar a creure que es tractava de un efecte del cannabis, o d'un excés d'alcohol i endorfines desbocades...i ho vaig oblidar...i ahir me'n vaig adonar que aquell vespre, sense proposar-m'ho, els astres ens van ajudar aliant-se amb la Lluna per fer que el temps que transcorria fos més oníric i més intens...Venus i Júpiter , la petita i el gran, fent camí, com sols en la soledat dels infinits Equidistants o Equipropers...tant se val...
Una bonica cançó de LUNA per a recordar aquell moment :" LOVEDUST ", que junt amb RIDE TO THE SUN ( una cover de LOU REED que gairebé milloren), són el que un i altre cop poso al cotxe mentre condueixo automàticament amunt i avall, mentre cap i ànima suren en altres móns...
When candles light themselves
And the air turns creamy
Why not take a photograph?
You look so dreamy...
Then, stand in the blackness
Smile at the tinkling ,
Blinded by lovedust
What did I see?
A million...a billion,
a trillion stars ...
7 comentaris:
Ahir a la nit anava pel carrer, em sembla que caminant, vaig alçar la vista i vaig veure la Lluna, brillant i amb una blancor de llet, que semblava dibuixada al cel, amb els dos estels brillant ben a la vora, intentant destacar-hi per sobre.... i vaig pensar: ostia tu què maco...què en donen d'alegries les petites coses!
I ara tu hi escrius xDD quina casualitat xD
JA sé que és una babejada, però de fet aquestes coses que TOTHOM veu tenen de bonic que per tothom poden significar alguna cosa. Aprat de que són boniques de veure....
NO sé...fa temps, bastant, van significar quelcom per a mi...i la veritat des d'aleshores no ho havia tornat a veure...i mira que sovint buscva aquelles "dues estrelles"!!!...es veu que molta gent devia sentir curiositat perquè va sortir a la tele...i avui també ho he llegit en algun blog.
la vida segueix sent elíptica....
ei bou, jo també ho vaig veure. De fet fa una estona ho comentava amb el compi de feina que també ho va veure.
molt macu
Nosaltres també vam veure Venus gairebé eclipsada per la lluna.
Tota la setmana es veian al capvespre els dos planetas, cada vegada més aprop.
Creía que eran Venus i Marte, i ho vaig dir, que parlar sense saber es molt fácil.
Ara d'un costat m'assabento qu'era Jupiter, i de l'altre que no sòc l'únic qeu mira mès estona cap amunt que cap la terra.
Salutacions
Hola! Et torno la visita que vas fer al meu blog... I bueno, res, no volia marxar sense signar:)
Salut!
Quan anavam amb la fmily a la Pxb diu la Silvia: OH quina lluna més maca (o algo aixi). Li foto un cop d'ull i m'adono que no era plena i penso "no se que te d'especial". INSENSIBLE! que es uno
De fet tenia un semàfor, tres cotxes que em venien, un cap on mai si keda més de tres segons, ...
Hola Raul, Rosana, Edu..com li comentava a la Rosana, són petits detalls que associats a moments intensos´queden grabats en la nostra memòria sentimental...
hehehe!
Res que va ser un fet que havia oblidat i en tornar a veure'l em vaig quedar parat..
Mireu de escoltar la cançó de LUNA...també és curiosilla...la vam posar (flipante!) en un video de snowboard radical d'Arcalís...otros tiempos...
BLINDED BY LOVEDUST...
WHAT DID I SEE?
A MIlION, a BILION, A TRILLION STARS
Publica un comentari a l'entrada