He decidit cambiar el "look" del BLOC, i repassant alguns posts que en el seu moment vaig escriure crec que són , més enllà de la piada o el dia a dia, una reflexió curiosa, que potser vaig fer sense massa motiu en concret però ara m'adono que segueix vigent i m'ajuda a entendre una mica tot plegat...més enllà de la escalada...
NO VA D'EXACTAMENT ESCALADA, però es que CELIAVERN tampoc...o si? O no? A RULAR el tarro...
7 comentaris:
Jejejej... La evolución vital, y el cambio constante, es otra manera de llevar un diario personal…
Y ya se siente por ahí: Lo que mueve a los escaladores, lo que inspira su vida, no son las vías nuevas… sino la idea obsesiva que lo que uno ha hecho y escalado…. no es todavía suficiente!
Oiuxxx!!!
Quo …dando saltitos!!! (y qué por reconocerse pelma metafísico y cachazudo… se va a tomar un té)
amb tot el que expliques... sembla que el teu àngel de la guarda és dels que fan hores extres xD
Ostres Oriol...m'agrada veure que no soc l'única que es pregunta el per què de les coses i després se n'adona que no hi ha un per què, si no que simplement vivim i gaudim de la vida, i que ella ens posa a prova, i que ella ens somriu i que de vegades s'atura, o l'aturem per veure-la des de fora, i ens fa preguntar-nos el per què... o per què em tingut tanta sort... o per què no... o per què vam conèixer aquella persona en aquell moment... i per què torna a aparèixer en aquell altre...
Jo soc de les que pensa que tot està relacionat, i que tot passa per alguna cosa... sols cal estar atents a les relacions que s'interrelacionen, la unió entre el passat, el present i el futur... tot està relacionat, i realment tot té un per què, encara que sovint no sam capaços d'averiguar-lo...
En el passat vas escriure un post (per què?)... ara en el present el rellegeixes... per què? Estic convençuda que les reflexions que n'extreus t'influiran en el camí futur... Tot té un per què!!
Caram amb l'escrit dels meandres del destí... i molt ben il.lustrat!
Si que has estat al límit de vegades,aquest àngel de la guarda ha tingut molta feina al teu voltant!
Caminar... un pas darrera l'altre éssent fidel a un mateix.
Acabem prenent decissions basats en la intuició i en les emocions més que no pas en el raonament, encara que ens agrada pensar que decidim tal o qual cosa analíticament i a través de la reflexió.
Tampoc sabrem si a través del raonament ens aniria millor!
Però de vegades tantes paraules ens podrien fer oblidar la importància dels actes que fem a la vida per poder créixer.
La vida és un equilibri entre el cor i la ment..i de vegades hi compta també algun altre òrgan (l'estomac per exemple..heheheh!).
En el meu cas la glàndula que segrega endorfines quan escalo crec que ha tingut un component bastant ( massa?) predominant...o massa poc segons es miri...de vegades m'he fallat com a escalador prenent decisions al marge de la meva essència que més tarda m'han fallat...¿o m'han salvat la vida realment?
La realitat es, però, que al final aquest laberint té un "END" per a tots, i el que cal és mirar que les portes que obrim i tanquem ens condueixin a camins que "almenys" siguin prou satisfactoris per no enyorar a aquells als que vam renunciar..i la resta són menjades de olla sense sentit perquè el temps és lineal i en una sola direcció...CADA SEGON de les nostres vides és insubstituïble i irreemplaçable, cada acte que fem en cadascun d'aquests instants, o que deixem de fer, té un efecte, o deixa de generar-lo, i a tot estirar podem postergar-lo o reemplaçar-lo, PERO MAI RECUPERAR-LO.
Hi ha una cançó dels specials que diu "enjoy your life, it's later than you think..."
BUah, quin embrollo, TIHNK LESS, CLIMB MORE!!!!
oh yeah...
M'havia oblidat de comentar que està molt guapo el canvi de look del blog!! Ara es llegeix encara de més bon grat i també les lletres tarongines amb el fons blau hi destaquen sense molestar.
Hi ha també una cançó molt bona d'en Ruben Blades, VIDA, la lletra no té desperdici, mola llegir "Laberints i Meandres del Destí" tot escoltant-la de fons si podeu:
http://www.goear.com/listen.php?v=67481fb
Vinga molta sort en el camí bow!
Ei Silvi...crec que aquesta canço la tinc en un CD?
Bona.
Vingabowa, que el acmi és llarg i plè de portes!!!
Publica un comentari a l'entrada