Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

divendres, d’abril 10, 2009

The ITALIAN JOB ( intro)

Ei Pare Que tal?
Ei Fill...aqui, intentant arreglar la calculadora, que la mare me l’ha posat a la rentadora, amb els pantalons...
El meu pare és ben curiós...sé que ara m’explicarà com funciona una calculadora, derivarem cap al funcionament dels impulsos elèctrics, la radio, el telèfon, els radars..i al final em descobreix com funciona i com es va inventar el micrones...una mena de wikipare, amb tots els links a la historia, la tecnología, i tantes coses que és difícil saber com algú és capaç de contenir tant saber com si fos “cultura general”.

“saps la putada que es va trobar el Bell quan va inventar el telèfon? Que no tenia a ningú a qui trucar...va patir bastant fins que no en va inventar un altre...(i a sobre em diu que aquest acudit amb en Meucci no funcionaria...no entenc perquè fins que no busco “telèfon” a la wiki real...!).

Sóc un lerdo en aquests aspectes,qualsevol nano amb una mica de recursos està tecnològicament dècades per davant meu...i de vegades em sap greu...encara que en el fons no entenc perquè no necessito massa tanta tecnologia...

Avui marxem a Italia en cotxe, vacances fent equilibris sobre la fulla de la navalla, estranyes combinacions...com abans, amb la CREW i a fer quilòmetres...no tenim GPS, ni VISA, ni mòbils de darrera generació...als peatges Francesos ens quedem una mica embaladits, i encara que no errem el camí cap a ARCO flipem amb la brevetat de les indicacions abans de cada desviament...

Sortim a les 9 del vespre, carregats fins als topes, amb somriures, deixant enrrera el Vallès, i el Conglomerat, i les nostres parets...el pedal fixe a 130 km/h, milions de linies blanques que s’escolen sota les rodes, centenars de cartells blaus i verds que ens van guiant, red bull i crispetes, i música, molta música que a cadascú ens trasllada amb els nostres pensaments com si fos una banda sonora...

Albada a les planures de Milan...

Condueixo aïllat, com que els altres dormen em poso el MP4 ( encara que me'n vaig pillar un!!!..no sé què és un ipod ni un podcast, però un aparell com aquest en les hores d’assegurar en artifo és un bon company...). El puto amo Ben Harper em desgrana tota la seva discografía al complert...també la Mala Rodríguez, i els Sidonie, i Makako, i 08001...és per flipar..encara que aquest cop no anem en avió fins als Dolomites, que hem fet un pas enrrere en el temps en quant a logística en favor de la mobilitat, queda en el record la cinta de CD...el rebobinar-la amb un boli, el passar endavant i enrrera les cançons...al MP4 m’hi caben 10.000 cançons...però jo quan puc escoltar 10.000 cançons? Aquesta nit he escoltat 8 hores de música seguides, n’he dormit dos i n’he tornat a escoltar cinc més...no sé crec que de vegades tanta tecnologia ens sobra...o no.
Pas entre la zona de Veneto i el Trentino, l'Italia Austríaca
Barcelona, Jonquera, Marsella,NImes, Cannes, Gènova ( no hi entreu, aneu per la A26 cap a Alessandria, sinó travessareu la zona de Liguria per uan mena de C17 versió Aiguafreda Centelles Margalef i de 80 km que us fa perdre temps i estómac), Breschia...i ja som al Veneto...podeu anar cap al GARDA o cap a PADOVA...., una provincia especial on es combinen vinyes i boscos, plana i muntanya i on amb poca estona passes dels polígons industrials i les caravanes a les autoestrada, a estar perdut en poblets alpins...on es combinen ombres teutones i sabors del sud...a la Italia del Nord... Piove, piove...anche piove...per alguna cosa éstà tot tant verd...nessuno problema, facciamo una festa gastronómica: "Pisscane" és l'herba de la dent de lleó, que es neteja, es bull i es sofregeix...com unes espinaques molt bones amb vinagre menjada amb cansalada i all que s'usen com a plat o com a acompanyament ("pissacane", pasta, carne, polenta, formatges, antipasti, vino e birra) e andiamo a la palestra artifficiale con Giovanni, una amico del Venneto...domani será megliore ¡ Andiamo a Lumignano bow...!!. Tinc un dit ferit i em ratllo, ja no tinc la paciencia d’alpinista...me'l curo amb banys de aigua bullint i un TOMAQUET benat al dit durant tota la nit...creia que mne l'haurien d'amputar...i FUNCIONAAAAAA!!!!

El sol apareix al llac de Garda quan marxem cap als sectors de Vicenza

3 comentaris:

Ramon SolsoClimb ha dit...

ja seguiras piant el viatjet, po q i pintala foto d'un roco? mas trencat? es q teniu mala meteo i he akab
t apretent resina?

pr cet, la setmana passada vam visitar la panxa i està prou bé, bona sala, vam coincidir amb el ferran? bon xicat.

salut i tapia

TRanki ha dit...

Ei Bow...res queels dos primers dies van ser txungos...birra i jalu...vam emigrar al Veneto i després vam tornar per AFARTAR-NOS e pedra...quina passada...MONTREBEIS DUPLICATS i amb xapes...per flipar...ja penjo més posts amb una mica de temps entremig!

PGB ha dit...

Bou! Quina sort, vau poder trepar! Jo tenia 9 dies de festa i només vaig poder trepar 3. Els 2 primers i l'últim! Quin fiasco!