EL MARIDO DE LA PELUQUERA. HIPERCOMPENSANT...

Un día de mucho calor, Antoine vio de pronto un seno blanco, liso, perfectamente redondo, por el escote de la bata entreabierta. Este instante mágico duró toda una vida. Antoine ya desde pequeño frecuentaba la peluquería. Cuando tenía doce o trece años, su deseo de ir aumentó al descubrir a la peluquera. Más que otra cosa le encantaba la manera en que esa mujer se le acercaba, su olor, su amabilidad y su dulce voz pausada. Se imaginaba que el hombre que viviera con ella debería ser el hombre más afortunado y feliz del mundo. Desde entonces se juró a si mismo que un día se casaría con la peluquera... y encontró a Matilde: Matilde mi vida, Matilde mi estrella, acabo de verte y ya se que naci pa' casarme contigo... Matilde le dijo que “Si!Nos casamos Antonie”, y bailo para ella.”Y abrázame fuerte, que no pueda respirar, tengo miedo de que un dia ya no quieras bailar conmigo nunca más...cariño, ternura, colonias y besos...

(*)EL MARIDO DE LA PELUQUERA, (PATRICE LECONTE, “Le mari de la coiffeuse” ,1990). http://cine.mysofa.es/pelicula/el_marido_de_la_peluquera

------------------------------------------------------------------------------------------------ Fotos: Mar Roig "escalfant" a "BAUHAUS" (aka ABUJARRAUS), un atlètic 7a clàssic i històric de la PARET GRAN de la SOLEIA i pas obligat de cada tarda per començar a tibar al sector...
Buah, quina tarda!!!!!!!!...LES PRIMERES de la temporada, un flow increíble, amb el Juanjo i la colla PXB...fanàtics habituals a la PARET GRAN!!!...AFTERNOON SESSIONS FOREVER...exultant i content truco a l’amic “P” per piar-li els encadenes amb il.lusió..i el trobo molt moix...
Ei Bow,què tal???!!! Com va acabar el tema italo-alemany KABRÓNÂS??? (P “abúlic”)...pschè bow..un parell de mails, un parell de sms’s, diu que a l’estiu pugi i m’espera per fer les vacances junts...no sé...però passo...
M’estranya, en “P” és el rei dels “amoríos” amb un “savoir faire” digne de manual, una simpatía contagiosa, ni molt ni poc agraciat, simplement genial i encomanadís, amb un morro que se’l trepitja i capacitats innates de comunicación verbal i no verbal...no és un trencacalces, però de vegades anar amb ell és una mica estressant...el perden una mica les faldilles, els pits bonics i especials, les aixelles boniques i especials i els tangues..., i això per un fanàtic més monotemàtic (com un menda) de vegades ha portat a alguna tensió en les nostres sortides “BOw, no podem anar tres dies de “expe” i al segon em deixes penjat per la xati de la tenda del costaaaaaat! “ o aquell tan recent de “Bow, no podem fer 2.000 kms a i al PRIMER dia m’encolomes la amiga alemanya de la xati que t’has lligat!!!!”...sort que la tedesca era bowa i fanàtica i vam acabar sent bons amics...que sinó...com que em sembla divertit no ens acabem enfadant mai seriosament...però aquest cop sembla diferent..em tocarà fer una mica de confessionari...

A tu et passa alguna cosa bow...

Buah...si t’expliqués!!! Fa dos anys que estava secretament enamorat...però era una cosa rotllo platonic, tema apocapocibonrollet, de anar-nos veient, coneixent, anar xerran avui una mica, demà una miqueta més...miradetes, somriures...vaja d’aquelles coses de les que enganxen de veritat...
Ella et feia cas??
Psi...al principi no massa, xerrava amb les seves companyes, i es feia la distreta...però amb paciencia i amb cura vaig anar-li trobant la mirada..i al final ja anava tot més bé...
I d’on l’has treta? ¿¿La conec??
Que va bow...és...la meva perruquera...!!!!!!!
¿?????????? ( no sabia si riure...em va costar de contenir-me) “ehem...Tu ten s perruqueraaaa? Però si sempre vas rapat!!”
Joer bow...clar que vaig amb el cabell curt!!!..si al final anava a la perruqueria un cop a la semana!!!!...m’he deixat els estalvis i el somni de fer-me rastes, a base de arreglar-me patilles, afeitar-me, que si això cap a la dreta...,que si pentina’m cap aquí...
Buah bow...stàs flipant???? Tuuuu?..Mai ho hagués dit!
Jo tampoc bow...es que curra en un lloc d’aquets rotllo “cadena de perruqueries” amb mil xatis més, totes iguals... per comoditat hi vaig anar a parar...i es veu que et renten el cabell abans i després de la pelada...anava petadíssim i m’havia fumat un canutet de la herba aquella que va pillar la K., i de sobte vaig notar l’aigueta calenta i les seves mans fent-me un massatge brútal al meu cap...em vaig quedar sobat...no et pots imaginat la sensació de despertar-me amb la seva veu dolça i els seus ulls inmensos, mirant-me fixament...”anem?” em va dir...jo creia que somniava..em vaig quedar flashejat I no em va dir res més un cop em va seure a la butaca...però als quinze dies hi vaig tornar...que si em creix massa dels costats... que si tinc una entrevista de feina ( jajajaaj! Jo una entrevista bow!)...a la tercera vegada que hi tornava ja vaig reservar hora el dia que sabia que ella hi era..i em va donar la sensació que també s’ho va combinar per pillar-me a mi i no a la iaia txunga que es volia fer unes metxes liles...ja vaig veure una mica de complicitat encara que em tallava els cabells sense mirar-me...però era un primer pas...
Joer bow...estas pillat eh?
Pschè…al principi creia que no…de fet la tia com que em cobrava amb la tarja cada cop em deia pel meu nom..però a mi em feia tall ( a mi bowww!) demanar-li el nom...em passava la mitja hora de la rapada amb el cor amb taquicardia...joer si em vaig comprar revitalitzants capilars perquè em creixés més el pèl i anar-hi més sovintl!!! I quan no em creixia prou anava a fer-me les patillakes....la qüestió era veure-la!!! Al cap d’uns mesos el tema ja era claríssim, era “els seu” client..i les noies quan em veien entrar la cridaven a ELLA per tal que m’atengués...i reien dissimuladament i tot...però això encara em posava més dels nervis...tal i com sóc no sabia si era per burla o perquè sabien com estàvem els dos...però per si de cas jo em mantenía distant, a veure si ella movia peça...fins que ho va fer...Va ser molt tènue, però va ser el señal que em va obrir la porta...uala...encara se’m posa la pell de gallina...
Tu flipes “P”!!!
Que si bow...aquell dia feia molta calor, i sota la samarreteta-bata amb el logo de la empresa tant sols duia una mena de top negrillo i tènue...em mirava amb aquells ullassos marró-xocolata amb llet, i els cabells rinxolats que li queien damunt dels pits( que sembla una Eva bow)...fins que va tirar-se’ls enrrera...buah bow va ser flipant...jo la mirava a través del mirall , i pensa que en el fons mai ens havíem mirat directament...ella em retallava per dalt, i de tant en tant se li escapava una mirada i un sommriure, també a través del mirall...però aquell dia enlloc de tallar-me des de darrere em va dir nosequè de que m’havia de equilibrar els costats i es va posar a les 15:00...uffff...les seves aixelles feien oloreta a suavitzant d’aquest que hipnotitza, i li sentia el calor dels seus pits a pocs centómetres de la cara, que a través de l’aire m’escalfaven la galta...vaig haver de fer un esfoprç SUPREM per no descontrolar...en la meva ment em veia mossegant aquelles pometes com si fossin una fruita fresca i neta...vaig empassar saliva i no sé què li vaig dir de nosequècollonsdeltemps..i ella, enlloc de contestar-me em va somriure com dient...”hahaha..amb què em surts ara???? “..i se’m va posar al davant, per retallar-me el serrell..joer bow...jo estava FLÚTAN de veritat...el ventilador li movia els cabells i va i em diu que “obri les cames, perquè es vol posar davant per fer-me nosequè al flequi”...em va mirar fixament i es va acotxar...el que vaig veure va ser el paradís, amb una goteta de suor relliscant-li pel canaló...buuuuuhaaaaa...i de sobte ens vam mirar fixament...JA ESTAVA, fins i tot diría que em va mirar com interrogant-me...va ser un flash brutal...estava disposat a fer qualsevol cosa per poder quedar amb ella!!! Em van passar a les que renten el cabell, i ella va anar al mostrador...li vaig demanar com es deia, que si volia anar a fer un café, que a quina hora plegava...ja saps...rotllo guai, de trankis però amb seguretat...
I? Què no va anar bé? Què ha passat???
Buf, que és EVANGELISTA!!!NO TREPA, NO FUMA, NO BEU!!! És rotllo "castaipura", Rotllo "Currele i el diuemnge a casa els pares a dinar"...després de 2 anys de anar-li al darrera el primer dia ja m’estava agobiant dels pals que em fotia sobre els piques de la "pelu", sobre que "si les seves companyes eren totes unes guarrilles", sobre que això de que visqués amb la K no li molava,que m’hauria de buscar un pis que no fos de jipis, que le patilles ella me les faria curtes, que ....buah, vaig flipar...la putada és que em molava molt, i tot i que sé que no hi ha futur m’he quedat fet pols...res bow, és la vida...passo de xerrar més...EIIII, i TU QUÈ? VAS FENT NO?.... Kekabronnn COM DEIES QUE ES DEIA la via aquesta que has fet flutan a la fonsu?
....
...ehem..no es broma bow...”CALLADETA FAS MÉS GOIG”...
....
....KE KABRON URI...PODRIES ESTALVIAR TE LA BROMETA NO?
...
...Osti P,...es que la via es diu així...!! Hahaah, el teu cas em recorda una peli molt bona que vaig veure...ahhaha...”EL MARIDO DE LA PELUQUERA”(*)...
...
Veste’n a pendre pel cul bow,que en aquests temes sempre pillo, es que sempre pillo bow...!!! Passi el que passi sempre pillo i és com una maledicció!!!...BUah bow, passo de calentar-me l’olla...Nem a fer una birra?

Nem..bé, jo sense alcohol que estic en ratxa i aquest finde toca una altra via...un altre Project guais...

Quina?

LA LLEY DE MURPHYYYYY...HAHAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!!!!

PEROQUECABRÓNNNNNNN TRANKI!!!!

PD: hipercompensacions: Dijous "Calladeta fas més goig" (aka "collaeta") Diossabte "Espacio amor i locura" (aka vacio-odio-cordura)...dos 8a's suaus o 7c+'s al PRIMER PEGUE ( munto la via amb l'antena-marco els passos-i li foto un toprope...i encadeno...)...Ah...i el mateix dia "DESCANSO DOMINICAL" al lorxu en tosrobet...ja em val...em pensava que petaria a la primera xapa dura!!!... Ara que tinc la confi tot per baix...!!!