dilluns, de maig 31, 2010

PIRIPÍ PIRIPÀ...la història...

PAs del monodit inferno al sostre, fins que va creixer "callo" i pell a la primera falange....
NOTA: A falta de un article històric més detallat que publicaré amb els protagonistes de aquesta època us poso una breu ressenya sobre els orígens de la via:
"PIRIPÍ PIRIPÀ" sembla que era el "crit de guerra" i la firma a les piades ( junt a PATÍyPATUPRIMA) de una penya dels 70 inicis 80 que junt a altres persones com l'Olmo incloïa el Peke, el Ricardo i el Mantecas....es veu que eren molt joves i van aparèixer sobtadament a la Nord en un moment en que començava una nova era post Anglada i pre-friki...amb els PIRATES en plena activitat la presència d'aquells bordegassos va caure bé a la gent encara que diuen que les muntaven de cal déu a Sta Cecília, amb el beneplàcit dels seus "mentors"...he sentir a dir que eren una nanos macos, irreverents i que escalaven "amb moltes ganes"...

Vaig llegir la NOTICIA del seu accident al CORREO CATALAN fa MOLTS anys, de petit, quan encara ni tant sols escalava...diuen que se'ls va fer de nit a la sortida de la Valentín...potser anaven en ensamble, potser havien fet reunió en una savina cutre perquè la corda no els arribava al cim...un d'ells devia caure i va arrossegar als altres cap a la foscor...el diari recollia una imatge que em va quedar gravada en la meva turmentable ment infantil : "Cayeron casi desde la cima. Posiblemente la caída de uno de ellos arrastró la cordada. Los encontraron en la base de la pared enredados entre sus cuerdas, y uno de ellos agarraba fuertemente unas savinas, quizás buscando desesperadamente, en el último momento, evitar lo irreversible..."

Se`ls va trobar una cordada que pujava al matí a escalar...els van baixar entre tots al refugi...

Al cap del temps van apareixer diverses vies en homenatge a aquests nois de mà dels seus col.legues de batalles...les "PEKE MANTECAS", diedre "PERICMAN"...i la "PIRIPI-PIRIPA"...

Vaig començar a escalar als inicis dels 80, quan l'Olmo i amics van obrir aquella burilada directa des de St Salvador al cim d el'ELEFANT, a la esquerra de la GEDE i la CERDÀ-POKORSKI...A2e i V+..burins aleshores "sans" que van anar decandint amb el pas del temps...en plena revolució esportiva, just en l'any en que s'encadenava EL PRISIONERO (8b+, a la Mòmia, equipada en un any de molt de fred per Martin Scheel i encadenada per Rafael Comino), ENDIKA va reequipar amb alguns bolts la primera tirada de la PIRIPI PIRIPA...va restar inescalada fins al 1994.
En Josep Maria Alsina va encadenar finalment la tirada...recordo veure'l fer sèries a la SESIÓN CONTíNUA o a l'UNICORNI..."agafant pila per la PIRIPI" em va dir un cop...finalment vaig veure la seva foto al crux...l'havia feta...va sentenciar-la com a 8b...i allà va quedar, sense massa repeticions fins que el Ramonet i l'Edu la van reactivar...aquest 2010 vaig veure el Guille i el Miquel aprofitant les cintes del Rodri..la van fer a la tardor..just quan jo començava a tocar-la...

PIRIPI-PIRIPA ressegueix una linia directa enmig de una ONA que va desplomant, tallant un sostre, i pujant a plom fins una visera que gairebé fa sostre...cada dos o tres burils hi ha un bolt...estan ben col.locats ( a St Benet generalment quan taladren "la claven"), però degut a les dificultats és dificil xapar en un o dos llocs...hi ha hagut bons vols, supervols i vols traumàtics...algun d'ells molt aprop del drama encara que es tracta de errors de càlcul més que de un perill intrínsec a la via...el crux final obliga a saltar-te el seguro, i per no picar un sostre que hi ha deu metres per sota t'han de donar "comba" de manera que la volada pot ser de entre 10 i 15 metres, neta...

Una via de l'Alsina i l'Endika no podia ser diferent...del mateix estil que la seva veïna UNICORNI...(un "7c+" amb alegria, passos increïbles i grau apretat)...amb la PIRIPI passa exactament el mateix...

Feia gairebé un any que anava fent pèndols entre la desmotivació i la hilaritat...des de l'estiu del 2008 no aixecava massa el cap...l'accident de la C. em va deixar molt astorat i sentia que allò que abans em motivava no em convenia..i que allò que em convenia no em motivava...havia repassat CAVALLERS i el VENTOSA, i aquells projectes que hi tenia havien acabat caient...En vies de paret la soledat em va revelar que no hi havia res darerre la èpica...ni estival ni hivernal...es tractava simplement de més risc i més soledat...
Una tarda vaig pujar passejant al Gorro, i en baixar la Bastardo va oferir-me tancar el cercle de solos que havia obert feia tants anys...va ser un amor fugaç, "ja està?!" em vaig preguntar..."res més?"...estava desconcertat...especialment després de escalar també una via que m'havia quedar truncada feia anys a la MALADETA...també havia tornat i havia tancat un cercle inmens...i no sentía res...

El Margalida va ser la darrera tonteria...i aleshores ja estava sense objectius...res més en perspectiva que no fos entrenar més i fer més nivell...blocs? parabolts?...en la meva ment de muntanyenc era un horitzó molt inhòspit però necessari donat que l'Arnau creixia i els darrers anys me n'havia adonat de com de dolorós i cru pot ser un accident a muntanya...no trobava el camí del plaer sinó de l'angoixa, de patir pels qui pateixen...estava confós...

Una alba a ST SALVADOR em va descobrir allò que necessitava...era novembre i damunt meu unes cintes voleiaven al ja insidiós vent...s'acostava el fred i hi havia algú provant PIRIPI !!!

Vaig pujar un altre finde i els vaig trobar...eren el Guille, i el Miquel...ja estaven al final del seu camí i quan van encadenar i algú va retirar les cintes vaig posar-hi les meves...

i VA FER FRED, i va NEVAR, i va PLOURE i feia molt de VENT...la vaig deixar i vaig dedicar dos mesos a fer peses i blocs i multipresa...i vaig canviar...sentia com allà on no em movia ja encadenava a trams...i allà on encadenacva a trams ho vaig deixar en una caiguda...que no lograva eliminar...i va PLOURE de NOU...i em vaig dedicar a fer bloc...estava fart, gairebé no escalava...pujava encara amb el fred inmens , als vespres, a "mirar" la via sense oportunitats de enfrontar-m'hi cara a cara...només podia esperar que si hi havia uns moments de "chance" jo hi havia de ser...

El sol desapareixia, i el canvi de llum despertava un insitent microhuracà que cada tarda sumia la via sota un insolent i punyent vendaval...mal de cap, nervis, fred als dits...sota el sol les infimes preses escopeixen, i quan se'n va el sol fan mal...a l'hora bona fa vent i quan el vent para es fa de nit...si no feia boira i fred feia xuxu...era un infern...era jo?era el temps?...començava a desesperar...

Els pocs moments que vaig poder intentar-ho sota condicions minimament acceptables queia al final, per pura resistència...em calia ser més fort..i dues setmanes de fer més bloc ho van materialitzar...però vaig pujar i seguia el vent...i els dies bons no podia escalar...merda...

I finalment l'encadene a pesar de la pluja dels darrers instants...

Aquest finde vam pujar amb el Juanjo, a fer fotos i regalar un vinet bo al Ferran, que tants dies m'animava a pujar més endavant després de confirmar-me que estava "txungo-txungo"...
Pas de la puta bola superior, abans del lance final però dels que determina l'encadene...Si amplieu la foto veureu el burí original, el reequipament del 88 i el posterior...
He penjat un cutrevídeo per qui es vulgui fer una idea de la via i alhora de les "condicions" habituals dels darrers mesos...












22 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

Que t'he de dir?. Simplement brutal es tot un mite, una d'aquelles vies per les que ho deixaria tot per fer-la, un dia d'aquets he de donar un cop de cap, perque una mica visc aquesta situació, sense rumb, escalant perto sense projectes super motivadors.

Una de les vies per la que vaig tornar-me boig era El Vuelo a Ciegas, per la meva sort em va durar ben poc, despres la seva de la esquerra i axixi casi tatxant tot el totxo, menys la lacra que vaig estar a punt de fer pero en aixo es va quedar El Golpe, va poder mes ella que jo, suposo que la falta de personal per esclavitzar-los alla dalt en 8 metros de toxto.

Ira fa temps que la meva motivació torna a tirar on vaig creixer, el calcari l'odio, mai m'ha agradat, el conglomerat l'adoro i el granet em passa el mateix m'entusiasma, d'aquí que segons quines zones ni em molesto a visitar, el mon ja podria ser de granet i conglomerat.

Bueno, una altre vegada felicitats per aquest VIOT, per la motivció que densprens i com la transmets, el video inhuma, em servira.

Salut

TR ha dit...

hehehe...

Ferran, si algun dia vols pujem a "mirar-la" una estona...crecq ue amb el "vent" allà encara que no ho sembli, a les tardes s'hi escalarà fins ben entrada la calor...és increïble...!

Ja he vits diverses vegdaes el "GOLPE" ( que deien que quedava en 8b+?hahah!)tacat i en canvi no en conec massa repeticions no_? Quin os...!

JO vaig assegurar diverses vegades, ala TRUMFA a un amic que temptava el SENYOR DE LES ANELLES...encaraq ue siguin del mateix pal aquesta de la TRUMFA em semblava una via molt més estètica...

LA BUGLER la vaig trobar, a sobre de difícil, bastant expo ( ni la olorava de primer...) i la EXTREMA era impossible per a mi...

la PIRIPOI ja ho veuries, és molt més "via" encaraq ue concentrada en seccions curtes.,...

ja diràs booooowwwww

per ecrt, aprofitaq ue ara comença tambéla època a CAvallers...L'estiu passat vaig escalar FREDDY MERCURY, un suposat "8b" que va anant rebaixant-se..és un puto pas a bloc de adherència!!! La resta una via preciosa de 7b o 7b+, de 40 mts i segon llarg...genial...!!

Pau ha dit...

Buff quina dosis de fanatisme per les venes a primera hora del matí .... BRUTAL.

Mohawk ha dit...

Impresionante!!!

Així van bé els Quechua per a fer "8b"? :P :P

TR ha dit...

Ei PAuuuu...la "dosis" és pura "metadona"...els ionkis ho serem sempre...buahhhhh! hehehe!

UN trukill per la SHERE KAN...ELS TALONS! Al pas de baix, a la xorrera, a la tercera p quarta xapa hi ha un "lance" que si poses el taló et reté per llençar còmodament al dreta...

al "pas" del lance de dalt has de xapar, relxar-se i pujant peus fer un BEWATERMYFRIEND...salta i pilla la cassola roma...sense por...xapes, et relaxes i vas a la esquerra...no cal bloquejar tant com sembla i talonejes amb peu esquerra...etq uedes clavat per sortir bloquejant menys asfixiat...un cop ho vaig trobar va ser un plis-plas!!!

MOHAWK...amb els QUECHUA vaig fer CELIAVERN ( 8a+ o 8b...del pal de la PIRIPI però més ben assegurada...), també la via de la CRIS ( pura fricció...entre 7c i 8a)...a la PIRIPI els vaig "estrenar" i només els usava per la via...hi ha un xape sobre el sostre amb peus hipertènues, especialment un peu esquerre que fa que la penya es talli al pas....en cada pegue em sentia mé segur...SEMPRE HO HE DIT..són uns gats galàctics...

ARA han canviat el model...ja no me n'he pillat...abans que eliminessin l'antic vaig pillar-ne dos parells i aquests són els darrers que em queden...

LA via més "complicada" de peus que mai he fet va ser el pas a bloc d'adherència de FREDDY MERCURY i el crux de COBRA CANARIA...aquets els he fet amb els MIURA WOMAN...van de puta mare i són còmodes, l'unic que tens que adaptar-te a un taló més baix ( femení)...la sola galàctica...sportiva forever...per mi els QUECHUA són una copia-millora de gats de la esportiva, si tenen peces que semblen id`ntiques!!!hehehe

Per ecrt OHAWK...tenim quelcom pendent a la Mòmia no? Ja direm ok?

PGB ha dit...

Llastima que no disposi de temps, sinó un video fanàtic a la Piripí Piripà seria acollonant!

Anònim ha dit...

Felicitats... pero la Piripi te tranquilament 20 ascensions. Ha sonat molt com a 8a+...

TRanki ha dit...

Gràcies per aclarir-m'ho anònim! és una via de la qual hi ha poca info, ja ho deia en el post...

Sobre el "grau"...bé, jo no em pronuncio, bàsicament perquè quan assumeixes una via costa jutjar-la...hehehe...

Gracies per la felicitació i a tibar..!

jclaramunt ha dit...

mOLT GUAPU EL VIDEO! QUIN FANATISME ESCALANT AMB EL VENT I FRED.....S'HA DE PERSISTIR QUAN TENS UN OBJECTIU, I TU ENS HAS DONAT UNA BONA LLIÇÓ! GRÀCIES I FELICITATS!

Anònim ha dit...

Pues lo curioso es que PIRIPI tardase 6 años en encadenarse mientras se encadenaban otros 8b en Stbenet...

20 ascensiones a un "8a+" en 22 años...entre ellas las de los "maxilolos" que han pasadó por allí... junto a "algunos" locales ( la mayoria de los locales habituales no la han repetido)...curioso también. Una media de menos de una ascensión al año no?

Creo que incluso EL PRISIONERO se encadenó antes y tiene más rotpunkts ( eso ya no lo tengo seguro...)repeticiones...curioso también...

Oriol, aparte del "viento" creo que los condicionantes de esta via són los que han limitado tanto a los repetidores...así pues FELICIDADES por la repetición, de verdad...

F.C

TRanki ha dit...

ANÔNIM i FRAN: Bows, tranquis!!!
LA VIDA serveix per APENDRE...de vegades passen coses bones i coses dolentes...la CAGUEM o l'ENCERTEM i els qui no estem tiocats per la mà de JAH generlment per encertar-la LA CAGUEM mil vegades...però NO HI HA MA que petr BÉ NO VINGUI, i el que ens ofereix CAGAR-LA és que a base de fer-ho i si no som capullos, amb una mica d'ESFORÇ s'APRÊN..i qualsevol aprenentatge apart de dissoldre's o matitza-se entre l'blit, l'adaptació o la persistència de l'instin, possiblement deixa un petit "canvi" estructural remanent.,..tant en la acció com en la reacció instintual o racional...

Siq uelcom, més enllà de GRAU o COMPETITIVITAT h après en 30 anys de escalada és simplement a GAUDIR i DISFRUTAR per sé i n per la via...

Si una vi és 8a o 9a me la pela bastant..si volgués fer 8b's me n'hauria anat a un altre lloc on són més barats ( que n'hi han)..i si volgués fer 8a+'s també n'hi han de més barats que PIRIPI...

L'important és que una via que esta per damunt de les teves capacitats, a poc a poc la vas entenent...unes assegurances que et fan angunia i que aviat t'hi acostumes...un lloc que "et pot" i el vas apreciant...i la SOLEDAT i la TRANQUILITAT...això és el que quan em planetjo una lluita amb mi mateix m'IMPORTA DE VERITAT...no que tingui un grau CONCRET n un nombre de RPETICIONS.

NO sóc un escalador de elite ni elitista...començo a fer-me vell (i disgustos em costa)...un 8b avui en dia NO ÉS RES en escalada esportiva de nivell, i se'n fan a centenars a vista ( NO se si LA PIRIPI s'ha fet a visa...)...quan un es planteja fer una via així és PER UN MATEIX..n pels 20 d'abans ni pels 20 de després...nitamnt sols pel grau..si em costés fer 8a o 7c estaria igual de motivat per superar-me a MI MATEIX.
JA he ditq ue passo de mullar-me amb el grau...´m'és igual, sé el que m'ha costat i la veritat es que m'ha costat més l'entrenament per arribar-hi que la via en sí mateixa...aleshores la via és "facil" comparada als pegues que he donat a altres vies entre 8a+ i 8b però on no seguia cap "netrenament" previ..o si? o no?

Què té més mèrit...fer 8b el 1994 sense entrenar o decotar-lo a 8a+ quan has passat dos anys fent un entrenament planificat?

hehehe...no...aquest debat no duu enlloc perquè la escalada és quelcom tant pesonal que les cotacions només serveixen per "orientar" i en vies com aquestes, al límit ja de moltes persones, el "tamany", l'estat de forma o la temperatura són decisius.

per mi PIRIPI és una via "de pila" amb el condicionant de que el salt a la BOLA ( que escaladors alts feien flotant)em tmbava un i altre cop...especialment quan hi arribava sense TACTE i la pillava però no podia ni arquejar.

DOS SECRETS: El rotpunkt el vaig fer SENSE ARQUEJAR la bola, en simple extensió com surt al vídeo...curiós com en pujar les temperatures JA NO VAIG FALLAR MAI MËS!!!
Posteriorment queia a dalt...dos pegues abans de l'encadene vaig descobrir que la boca ESQUERRA abans de la boleta, es podia pillar "lateral" i pinçada...era galàctic!!!! havia caigut quatre vegades allà perquè simplement feia el pas sense pinçar...en extensió LATERAL!!!
UN cop "descobert" vaig caure una vegada a dalt i prou..a la següent va ser planxar-la...

ANÒNIM, gracies per la felicitació , de veritat...el valor d'un encadene no me'l dóna quantes repeticions té la via o el seu grau..el valor me'l dóna el que m'ha costat, el que m'ha motivat i el que he après o confirmat en el procés...i la PIRIPI em confirma que amb 40 anys encara em puc superra, hi ha gent maca arreu, descobreixes porencialitats que no sabies i confirmes que fent la feina i relaxat allò impossible es fa real...

I la resta com deia una amiga: "yelpúspalsalóonnnnn!!"

Garcies a tots i no ens amarguem la festa,q ue nocal ni s'ho val...


IRIE

TRanki ha dit...

AH..JAUME, perdona, que havies escrit abans...bow, la vida és molt curta, però no per escalar sinói també per apendre allò que ens pssa i de vegades no ens adonem...i al final com diuen els MANEL en sbixa la Verge i per una carambola en ens sortim...

Simplement cal no preocupar-se i ser-hi...no?

UNa abraçada a tothom!

Anònim ha dit...

Anonim el prisionero se encadeno antes , porque estaba equipada antes...
Quieres estadisticas? :

Extremaydura 8b 7 encadenes, 20 años ( el de F.G. es mentira)

Triniclimb ¿¿¿8a+??? en los ultimos 10 años echa solo por Ramonet

Vidiu (8a+) tres encadenes 15 años

Antonia (8b) 4-5 encadenes 15 años

Dopamina¿¿8b?? 4 encadenes...

podria seguir... pero como dice tranki, el grado no importa.Cada uno sabe lo que hace .No t piques . Lo important es que son lineas muy buenas....

TRanki ha dit...

hehe...

Volia escriure un TOSTÓN però passo...

Només dues notes finals...

STBENET és al.lucinant.

El frncsKyo tenia raó, després de fer la ARRIBABÀ dient que "yo no he hecho octavo"...hehehe...jo crec que encara tampoc n'he fet...simplement son vies que em costen!!! TOTES !

Pd: i respecte a encadenes que son o no són..no sé crecq ue cadascú es l'amo de les sves obres i que no cal blasmar res...tampoc trascendeix massa res ni ens pagguen fortunes per tanta suor, i ni tant sols el descredit a altres ens dona més crèdit...aleshores si la mentida o la veritat provoca dolor o satisfacció, serà en base a l'ego de dir-ho o de desmentir-ho...no? buah..crec que no val la pena (tot i que el marujeo ja em mola ja...).

Apa salut calma i stbenet sempre...

Ferran Guerrero ha dit...

Bows, que jo no he ficat cullarada en tot aixo, jo no he fet la Extrema i Dura, que poses per dalt que hem quedava una esta equivocat que se m'ha passat per alt, de la meva boca mai ha sortit que hagi fet Extrema y Dura i no esta publicat enlloc tampoc.

Si que l'he provat, cuatre pegues i prou, pero jo no he dit que l'hagi fet, aixi que anonim tu a lo teu que ja tinc prou feina amb mi mateix jo sol.

En aquestes guerres passo d'entrar.

Salut bows

Anònim ha dit...

Ei bow! felicitats again! Ara veient el video entenc una miqueta mes del contexte! anyway el video es fanticus!

salut!

JD

TRanki ha dit...

Ei JAvi...ni el dia de les fotos va parar de fer el PUTOVENT!!! increïble...el lloc més duraco de STBENET ( bé no sé com deu ser estar al botijo en hivern..)..OSTIA siq ue ho sé...després de assegurar al J.L.M a la octopussy en plè desembre-gener...de fer un dia no vam poder accedir al ràppel per gel...

Stbenetpower bow...

el proper vídeo que pujo hi surts tu, assegurant a la ESCORIA DALTÔNICA amb el plomes...el dia aquellq ue quasi nevava!!!
Recordo que vaig fer els primers tientos a la via PLOVENT, sota el bombo i cada cop regaqlimava més...i la següent va ser amb tu i l Juanjo el dia de l'encadene...quins "7b+'s/c" més "txungos eh?"...hahahah...this is STBNT....

Gracies i a veure si ens veiem abans de que haguem de començar a fer VIES BLAVES!!!!!

TRanki ha dit...

JOder Ferran...anava per tu?

ANÔNIM el el FC és el "FRAN C" un col.lega....TAMPOC ha fet la EXTREMA....ni la ha piat. Bé jo ja no sé qui diu què qamb això dels anònims...vayaliooooooooooo!!Organisasión que con diez tias y dos tios ya man intentao dar dos veses polculooooo!!!VAya mielda dorgia....

vinga que no pasha res ok?

A dalse la mano i tots amics.

però si la extrema és un gueso txungo y durísssssim!

Si VUELO és 8b la EXTREMA pot ser 8b+ igual...o el vuelo ja no és 8b? Si la estrema ya etsava de 8a+...aleshores PIRIPI és 7c+/8a?
L'altre dia vaig veure un paio mnjant-se el vuelo quasi al flais....al segon inten la va encadenar...i ha pujat dos cops a PIRIPI i ja va "fent" els passos...i per cert...el PRISI en quatre pegues nomá...

Això va com va...igual el dia de la pìri estava petat...

A vuere si caldra una altra ORDENACIÓ....

El tema va anar de VOTAR a cegues un grau, la penya que havia ENCADENAT les vies que es votaven,....es va fer una "regraduació" de moltes rutes...Vº's que passaven a 6a+'s i V+'s a 6b's...algun 7c a 7c+/8a...algun 8a a 7c+...i tal i tal...

Ara moltes vies "dures" ja s'han anat encadenant...si fessim una REORDENACIÓ d'aquestes vies igual aixòq ue diue 8 les vies més dures) també es regraduarien adequadament ( i si comparem amb altres zines NO VEAS).

Gent "de fora" i a 8a.nu que han anat encadenant han comentatq ue UNICORNI és un 8a segur...i la piripi no té un PLUS més ( només) que la UNICORNI...

NO sé això de graduar és la POLLA...

Millor passant...no si al final el FERRAN té raó...EL GRAU HA MORT..peròq ue xuloq ue queda una b al costat de un 8!!!

hahhahhaha!

hala salut i prou brega....a tibar que demà ja s'acosta el finde!!!!

prou guerra que sinó xapo comentaris ok?

DEBAT elq ue volgueu DE VERITAT ES RESPECTEN TOTES LES OPINIONS, inclús que PIRIPI és 7c+, cadascú és lliure de posar el que sembli..i jo de borrar-ho..., atacs personals CAP...això és esborrada segura FALEN?

deeeew

Jordi Fraginals ha dit...

Uri, espero que encara segueixi en peu lo d'anar provar la millor línia de sant benet... unicorn... ara que ja ho tens tot fet per allí dalt... jo per si de cas encara puc esperar a que t'oblidis que has encadenat piripi parapa i així agafo una mica de forma... jeje. Felicitats bou que més que amor lo tuyo era una obsessión!!

TR ha dit...

Ei Rebowwww!

El proselitisme em pot...o sigui que vés pillant FORMA.

Em queda la ANTONIA, la ORCOS ( que es diu de una altra manera), la MINISTRA DE VERDURES ( quina por) i la CAMP BASE ( que mai la faré)...o sigui que hi tinc feina per una bona temporada!!!

Ens veiem al vespre bow!

Jordi Fraginals ha dit...

A mi em queda tot... ni la brown sugar tinc encadenada!! La primera tarda que et vagi bé truca'm i pugem. MALLORCA IS FUNKY.

TR ha dit...

Iep Bow...MALLORCA és FUNKY i CAÑLA MONTGÓ ( zopna que estan "obrint" els MAnresans a la Costa Brava...ËS PUNKY...

Iduen que són 18 metres i igual n'hi ha 25 llargs...

JO a Diable l'any passat ja em començava a sentir "còmode"...a Cala montgó hi ha un punt de no retorn...i baixes TREMOLANT!!!

Compta per la BRown bow...quan vulguis!!!