dilluns, d’agost 02, 2010

TIME DREAM a RIDERS, BLOODPUNKT i KEROUAC

De vegades el temps és un somni, de vegades un sospir...de vegades un badall, de vegades un esternut...de vegades un bassal quiet, de vegades una cascada, o un torrent..., de vegades el temps és una bola de neu imparable, que creix i es precipita, fins i tot un allau sense frè...de vegades és foc...o és glaç...de vegades el temps és silenci...o soroll...o simplement batec...de vegades és inhòspit, de vegades tranquil, de vegades eixorc i de vegades un jardí de vida i clamor...de vegades angoixa, de vegades plaer, de vegades alegria, de vegades patiment...hedonisme, existencialisme, sadisme i massoquisme, narcisisme i vergonya, vici, virtut, assaig i error, culpa, triomf i fracàs...amor i engany, generositat o gelosia, gassiu o afectiu...cos i ànima, cel i avern...
De vegades el temps és fang, pastelina, mel, vi, ferro...de vegades sorra i pols i de vegades seda...de vegades inici i de vegades final...però sempre hi ha un abans de l'abans i un després del després...De vegades el temps és fum i de vegades boira...de vegades el temps és un camí inacabable i de vegades un lamp fugaç...un cel clar i una imatge nítida...de vegades foscor...

DE VEGADES ME n'ADONO QUE TAMBÉ el sentit del temps es distorsiona, o es comprimeix, i es destil.la en l'essencia de la nostra experiència...en un bloc de granet sòlid i impertorbable que se'n riu de nosaltres i de tant en tant ens deixa que ens hi enfilem sense saber ni el com ni el perquè... I ens cal temps...temps per entendre, temps per pensar, descobrir, interpretar, somniar, estimar i apreciar...per ALIAR-SE amb la pedra i FONDRE'S amb les forces que dominen la seva natura i la nostra, en un TOT complexe i alhora senzillament simple...tant simple com que ELLA LA PEDRA ens comprengui i ens mostri el "camí per descobrir el camí...", potser encara no ho he descobert i la pedra és qui s'apiada de mi, pobre aprenent de Bodhi Satwa...!!!

No vencem sinó que simplement, en uns segons, esdevenim un complement adaptat a la gravetat i a les formes de cada relleu de la pedra que volem escalar...EL TEMPS QUE AQUESTA PEDRA HA NECESSITAT per recrear la seva forma obre una petita porta dimensional als nostres instants, i momentàneament, en som part...són els fulgors temporals de ingravidesa en connexió amb la eternitat estable...són petits bocins de temps en que som aire...som llum, som energia explossiva i concentrada, som sòlids i alhora eteris, i abandonem la nostra essència humana i pesant per traslladar el nostre ésser a un estat atípic que ens permet flotar a través de microrrelleus que aparentment són impossibles de recórrer però que de repent ens deixen pujar per ells.

No sé què ha pàssat, no sé com ho he fet, no sé ni el "perquè" ni el "perquè no" d'abans..simplement hi ha hagut un bocí de temps en que tot plegat convergeix en una serie de factors Karmics que coadjuvats a través de les circumstàncies i el moment m'han projectat amunt, subjectat de preses que abans no existien per a mi, de inclinacions que m'escopíen, de moviment que no podia fer...era carn mortal, he estat un res-total...

No sé si és un estat fisic...no sé si és un estat espiritual, no en sé res més que la percepció del plaer final i un petit esboç de coneixement que crec apendre en aquells fragments de temps en que levito i no sé perquè.

No hi ha dolor ni gravetat, no hi ha cap d'aquells factors que fan que en qualsevol altre dels intents acabi aterrant o relliscant o malpillant o simplement no aixecant el cul del terra...

TRES....SIMPLEMENT TRES...3...1+1+1, primer, segon i tercer...he somiat tres instants i de repent el somni s'ha fet realitat...o estava somniant que somniava? No ho sé, i m´és igual!!!

TRES MOVIMENTS de mà que em projecten des del Crashpad cap al cim del bloc...i de repent estic corrent imprudent per la rampa somital, cridant, udolant, rient, inflat d'adrenalina i alegria, bufant la hipòxia del clímax, i sota muntanyes inmenses que em miren desinteressades, de reüll, condescendents i potser fins segurament menystenint-me..."simplement és un altre boig de la gravetat després de la seva intrascendent i infima proesa personal...bah!!!"

M'assento i ho veig tot des de la meva banda del mirall...em miro la sang al dit, em palpo el colze, i ,mentre l'endorfina em baixa i em desanestesio, somric...és un altre bloc, tampoc és el més suprem, ni el més dificil que he fet o faré "bah, això és el de menys!!"...però m'ha costat un petit ,i inmens alhora, procés d'aprenentatge, de conquesta de nous racons del meu JO...i per això fruiexo...PERQUÈ ESTIC APRENENT, perquè EL TEMPS es mou i jo amb ell...a RIDERS sempre hi ha aquest forat negre i alhora sinèrgic cap al coneixement que és el que més m'agrada de l'escalada...o sóc jo...m'és igual...sóc feliç...és el TIME DREAM que discorre com el RIU MALO, i que se m'endúu i jo em deixo endur...és la BÚSQUEDA de la VIDA, o la vida de la búsqueda, la vida és busqueda, la búsqueda és vida, tot es mou, tot és temps, tot és aire i energia...i m'encanta...!!!!

A sota sento el Nawet que em diuq ue baixi, i la Lila em desperta del trip i em felicita, torno a la realitat que no és més que part de la realitat apart del total on sóc...amics, furgo, frescor, llibertat, plaer, amor, roca, aigua, muntanyes...

IRIE

13 comentaris:

K.line ha dit...

Hey man,

Nice pics, wich grade is it?

Good trip to Cavallers, enjoy your hollydays!!!

We maybe get there in a week...see you!

TRanki ha dit...

Hola K !!!

No es que cregui que "el grau no importa", però en el cas del bloc és força difícil homogeneïtzar...

El bloc es diu POBER CUS, sortida sit..és una manera de encarar aquesta vira ( hi ha una extensió per sota, de 7c+ o 8a i amb cantos eliminatoris és 7b+...) JA VEUS NO?

is i tot la manera en que la vaig enfocar inicialment encara no estava completa...calia sortir no amb dues mans a la vira sinó amb una mà a la vira ( dreta) i la esquerra en un invertit a sota de tot!!!!..una paranoia.

Quan el vam provar inicialment, gent que fa bloc habitualmnt deia que el grau de 7a+ era de riure..iq ue poster podia ser 7b o 7b+...i això sense provar el pas correctament. No sé...

Simplement em va costar....fei temps que no feia un bloc que no resolgués o que no li veiés color en pocs pegues...tampoc provo capo pepino i tampoc faig bloc habitualment...havia fet fins a 7c+/8a f temps i aquest hivern alguna cosa fins a 7b o 7c...i la veritat es que la POBER se'm va creuar quan altres la van resoldre amb un o dos dies...

ës una burraeta de qutre ( sortint de sota) moviments, en una vira inclinada i no positiva on has de equilibrar el cos en un peu no massa bo ( en la foto es veu bo)...apretes el cul, arqueges la dreta i et quedes aixecat...ajuntes mans i vas amb esquerra a la vira també, en una "baixada" que rellisca...tenses el cos i llences dreta a la vira de dalt ( si no ho fas és 7b+)...aguantes i llences esquerra al caire...mantle i amunt!

Em recorda una mica la força que faig per aixecar-me a PARANOIES PETITES (7c+ a Stbenet), en la primera xapa, encara que a la PAranoies hi ha una segona i tercera que donen"pila" al tema.

En canvi a CAvallers hem fet altres blocs e 7a+ que surten en un o dos pegues...i altres que ni ens aixequem...és qüestió de anar provant...alguns són bons de veritat!!!

algun projecte K?

Regards al Tom i la Sandy!

See you!

Flowers ha dit...

I esa sangre? Ta gore no?

TRanki ha dit...

Hola DAvid!

BLOODPUNKT és el nou "concepte"...és un encadene independentment de l'estat de la pell !!!

Fa dues setmanes em vaig fer un tall considerable a les iemes ( esquerres) que no va tancar en 7 dies...i apretava molt amb la dreta ( despelleje)...el resultat es que com que no he parat, i a pesar de l'Araldit, l'All, el Benjuí o les cremes, no recupero...si a sobre li poses que la cosa era "pellet" la veritat es que et diria que la afoto es queda curta!!! heheeh.

El primer finde vam fer la CANVI DE PLANS ( 7a+) i la "arrastrada" per encadenar-la va deixar-me sang per tot arreu...quina passada.

El finde passat escalfant dissabte ja sagnava...vaig poder fer un 7a i un 7a+ que m'havien quedat pendents...a la tarda la POBER es resistia i l'endemà hi vam tornar...i igual...al final havia de seqüenciar les sucades de magnesi amb la sangrada, i assecar la roca en cada pegue...el darrer intent, ja desesperat, vaig flotar...ja veus...

El tema va de que de vegades no saps com encadenes, però que mola...

Vaig intentar netejar tots els cantos que vaig usar, demano disculpes si algú troba algun rastre però com que a Cavallers plou força suposoq ue en un dia s'elimina tranquilament...

Salute bow!

pd: No diré que quedem i trepem, no? Va bow, estira't una mica i fem ni que sigui un remember a Gorros!!! SI jo també duc canalla!!!!!

deeeeewwww!

Flowres, yo quiero Flowres! ha dit...

BodySatwa? No t'estaràs fent vegeta? Traïdora!!!!

TRanki ha dit...

hahaah...kekabron David!

Busca-ho a Guguel, encara que costa de entendre.

Diríem que "aprenent-de- Bodhisatva" és el nivell més cutre de un esser o estat que esta en camí de trobar la llum de Buda...ja veus!!!

ës conya..o no...

de moment la TENTASION del CARNE esta present, aixòq ue no falti...hahaha!

uasunflower ha dit...

As you set out for Ithaka
hope your road is a long one,
full of adventure, full of discovery.
Laistrygonians, Cyclops,
angry Poseidon-don't be afraid of them:
you'll never find the things like that on your way
as long as you keep thoughts raised high,
as long as a rare excitement
stirs your spirit and your body.
Laistrygonians, Cyclops,
wild Poseidon-you won't encounter them
unless you bring them along inside your soul,
unless your soul sets them up in front of you.

Hope your road is a long one.
May there be many summer mornings when,
with what pleasure, what joy,
you enter harbors you're seeing for the first time;
may you stop at Phoenician trading stations
to buy fine things,
mother of pearl and coral, amber and ebony.
sensual perfume of every kind-
as many sensual perfumes as you can;
and may you visit many Egyptian cities
to learn and go on learning from their scholars.

Keep Ithaka always in your mind.
Arriving there is what you're destined for.
But don't hurry the journey at all.
Better if it lasts for years,
so you're old by the time you reach the island,
wealthy with all you've gained on the way,
not expecting Ithaka to make you rich.

Ithaka gave you the marvelous journey.
Without her you wouldn't have set out.
She has nothing left to give you now.

And if you find her poor, Ithaka won't have fooled you.
Wise as you will have become, so full of experience,
you'll have understood by then what these Ithakas mean.

Constantine P. Cavafy

TRanki ha dit...

Hey J.

Happy to see u here...!

This poetry was translated into Catalan and Llluis Llach has a LP with music on it. My parents used to listen it when i was a child and it rested for yearsrecorded on my deep memory !!! It's simply GREAT...

http://www.goear.com/listen/3b78f02/viatge-a-ítaca-lluis-llach

(Also in youtube)

I wrote a short tale called "L'ÍTAC"...after reading SIDDHARTA...about a man who, as a leave, sails over the river of the life, and it takes him to the sea trough different states... from the virginal snow down to brave mountain rivers, the falls, the great river meeting and joining other rivers and creating life and wellness... and finally, the paceful and reflective ending of the water down right to the sea... You catched exactly the sense of the post...about time, climbing and the being...

TRanki ha dit...

Ah, BTW El bloc POBER, igualment té una petita similitud a DREAMTIME...Somis del temps...

Tot plegat, junt amb les allargadisses tardes a les lloses del RIU MALO somniant passos impossibles, refrescant les articulacions i maravallant-nos amb les formes dels núvols...molt místic bows!

Anònim ha dit...

Un text bonic, difícil de trobar en aquest món dels blocs d'escalada...

Adela

TRanki ha dit...

Ups.

DREAMTIME: Temps de somnis.

@Adela: Gracies

Núria ha dit...

dificil de trobar poesia però en el bloc no tot són bous decerebrats, la força sense control res de res i blocar sense "feel" no hi ha equilibri. Els bons escrits ens ajuden a pensar i el bloc a volar.
Ceci, Uri i nawet sou un equip estupendo! a viure i tibar a mort!!!

Pekas ha dit...

Un texte magnífic... entre tanta cantidad que navega por la red...siempre va bien encontrar algo de calidad en la que pararse simplemente a contemplar y dejarse llevar por el flow , que no sólo la roca nos trasnmite , sino también las palabras bien encontradas...

Hazte amigo de la roca.. ;-))