TIME DREAM a RIDERS, BLOODPUNKT i KEROUAC

De vegades el temps és un somni, de vegades un sospir...de vegades un badall, de vegades un esternut...de vegades un bassal quiet, de vegades una cascada, o un torrent..., de vegades el temps és una bola de neu imparable, que creix i es precipita, fins i tot un allau sense frè...de vegades és foc...o és glaç...de vegades el temps és silenci...o soroll...o simplement batec...de vegades és inhòspit, de vegades tranquil, de vegades eixorc i de vegades un jardí de vida i clamor...de vegades angoixa, de vegades plaer, de vegades alegria, de vegades patiment...hedonisme, existencialisme, sadisme i massoquisme, narcisisme i vergonya, vici, virtut, assaig i error, culpa, triomf i fracàs...amor i engany, generositat o gelosia, gassiu o afectiu...cos i ànima, cel i avern...

De vegades el temps és fang, pastelina, mel, vi, ferro...de vegades sorra i pols i de vegades seda...de vegades inici i de vegades final...però sempre hi ha un abans de l'abans i un després del després...De vegades el temps és fum i de vegades boira...de vegades el temps és un camí inacabable i de vegades un lamp fugaç...un cel clar i una imatge nítida...de vegades foscor...

DE VEGADES ME n'ADONO QUE TAMBÉ el sentit del temps es distorsiona, o es comprimeix, i es destil.la en l'essencia de la nostra experiència...en un bloc de granet sòlid i impertorbable que se'n riu de nosaltres i de tant en tant ens deixa que ens hi enfilem sense saber ni el com ni el perquè... I ens cal temps...temps per entendre, temps per pensar, descobrir, interpretar, somniar, estimar i apreciar...per ALIAR-SE amb la pedra i FONDRE'S amb les forces que dominen la seva natura i la nostra, en un TOT complexe i alhora senzillament simple...tant simple com que ELLA LA PEDRA ens comprengui i ens mostri el "camí per descobrir el camí...", potser encara no ho he descobert i la pedra és qui s'apiada de mi, pobre aprenent de Bodhi Satwa...!!!

No vencem sinó que simplement, en uns segons, esdevenim un complement adaptat a la gravetat i a les formes de cada relleu de la pedra que volem escalar...EL TEMPS QUE AQUESTA PEDRA HA NECESSITAT per recrear la seva forma obre una petita porta dimensional als nostres instants, i momentàneament, en som part...són els fulgors temporals de ingravidesa en connexió amb la eternitat estable...són petits bocins de temps en que som aire...som llum, som energia explossiva i concentrada, som sòlids i alhora eteris, i abandonem la nostra essència humana i pesant per traslladar el nostre ésser a un estat atípic que ens permet flotar a través de microrrelleus que aparentment són impossibles de recórrer però que de repent ens deixen pujar per ells.

No sé què ha pàssat, no sé com ho he fet, no sé ni el "perquè" ni el "perquè no" d'abans..simplement hi ha hagut un bocí de temps en que tot plegat convergeix en una serie de factors Karmics que coadjuvats a través de les circumstàncies i el moment m'han projectat amunt, subjectat de preses que abans no existien per a mi, de inclinacions que m'escopíen, de moviment que no podia fer...era carn mortal, he estat un res-total...

No sé si és un estat fisic...no sé si és un estat espiritual, no en sé res més que la percepció del plaer final i un petit esboç de coneixement que crec apendre en aquells fragments de temps en que levito i no sé perquè.

No hi ha dolor ni gravetat, no hi ha cap d'aquells factors que fan que en qualsevol altre dels intents acabi aterrant o relliscant o malpillant o simplement no aixecant el cul del terra...

TRES....SIMPLEMENT TRES...3...1+1+1, primer, segon i tercer...he somiat tres instants i de repent el somni s'ha fet realitat...o estava somniant que somniava? No ho sé, i m´és igual!!!

TRES MOVIMENTS de mà que em projecten des del Crashpad cap al cim del bloc...i de repent estic corrent imprudent per la rampa somital, cridant, udolant, rient, inflat d'adrenalina i alegria, bufant la hipòxia del clímax, i sota muntanyes inmenses que em miren desinteressades, de reüll, condescendents i potser fins segurament menystenint-me..."simplement és un altre boig de la gravetat després de la seva intrascendent i infima proesa personal...bah!!!"

M'assento i ho veig tot des de la meva banda del mirall...em miro la sang al dit, em palpo el colze, i ,mentre l'endorfina em baixa i em desanestesio, somric...és un altre bloc, tampoc és el més suprem, ni el més dificil que he fet o faré "bah, això és el de menys!!"...però m'ha costat un petit ,i inmens alhora, procés d'aprenentatge, de conquesta de nous racons del meu JO...i per això fruiexo...PERQUÈ ESTIC APRENENT, perquè EL TEMPS es mou i jo amb ell...a RIDERS sempre hi ha aquest forat negre i alhora sinèrgic cap al coneixement que és el que més m'agrada de l'escalada...o sóc jo...m'és igual...sóc feliç...és el TIME DREAM que discorre com el RIU MALO, i que se m'endúu i jo em deixo endur...és la BÚSQUEDA de la VIDA, o la vida de la búsqueda, la vida és busqueda, la búsqueda és vida, tot es mou, tot és temps, tot és aire i energia...i m'encanta...!!!!

A sota sento el Nawet que em diuq ue baixi, i la Lila em desperta del trip i em felicita, torno a la realitat que no és més que part de la realitat apart del total on sóc...amics, furgo, frescor, llibertat, plaer, amor, roca, aigua, muntanyes...

IRIE