Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dilluns, de febrer 21, 2011

Aprenent i descobrint

De vegades sembla que tenir un blog et permet de "mostrar" al món allò que tens, que penses o que saps...potser si?

Potser és cert que tinc el sentits, igual penso que serveixen per alguna cosa, i avui, repassant, he après a saber que no només és unidireccional, i que gracies a aquest blog he conegut persones i he apres i descobert coses que d'altra manera m'haguéssin passat desapercebudes...

Una peli d'escalada que em va impactar i em va fer reflexionar va ser "FIRST ASCENT" ( SENDER FILMS) de Peter Mortimer


Si enteneu l'anglès paupèrrim del Didier Berthod, veureu que el seu discurs, per il.luminat o crèdul, no és tant absurd, i en certa manera connecta amb el dels altres escaladors que accepten un moment de glòria a canvi de tant esforç com a quelcom que els fa conèixer millor els seus límits i el seu interior...és simplement el joc...

I també, GRACIES AL FERRAN, recupero una banda que tenia al més remot dels meus records, i que forma part de aquesta pel.lícula i jo no ho sabia.

Avui és un dia bonic, amb sol i poc fred...



I la música i la lletra d'aquesta bonica cançó m'omple de agredolça felicitat...joder que bonic és estar viu , i poder escalar muntanyes...

"The Skin Of My Yellow Country Teeth"

Once - The dogs have quit their barking
"Son," - my neighbor said to me.
"Know the emptiness of talking blue
the same old sheep."
Run - I'll do no more this walking
Haunted by a past I just can't see
Anymore
Anymore

But let me tell you I have never planned
To let go of the hand that has been
Clinging by its thick country skin
To my yellow country teeth

Far - Far away from West Virginia
I - Will try on New York City
Explaining that the sky holds the
Wind the sun rushes in and a child
With a shotgun can shoot down
Honeybees that sting
BUT THIS BOY COULD USE A LITTLE STING!

Who - Will get me to a party?
Who - Do I have yet to meet?
You - You look a bit like coffee
And you taste a bit like me
How - Can I keep me from moving?
Now - I need a change of scenery
Just listen to me I won't pretend to
Understand the movement of the wind
Or the waves out in the ocean or how
Like the hours I change softly slowly
Plainly blindly oh me oh my!

4 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

Collons tio, m'has fet saltar les llagrimes, la veritat que es un dia molt bonic, casi primaveral, radiant am buna miqueta de fredor, pero un dia precios.

Es perfecte sentir-se viu, gràcies a tu per compartir els teus pensaments, les teves histories d'escalada i boulder i explicar dia a dia la historia de l'escalada que coneixes de primera ma.

Que acabeu de passar un bon dia.

Ferran Guerrero ha dit...

P.D. The Wailers actuen a Salt a mitjans de Març

TRanki ha dit...

thnks Warrior

IRIE

Pekas ha dit...

Un bon film... gallina de piel..
;-)))

Com ben dius... sigui segurament per les coses que m'ha donat per estudiar durant els propers 3 anys de la meva vida.. ( si es que no abandono abans..,-))) es viure i sentir els sentiments del moment.. del present.. del aqui.. del ara...
lo que produeix un sentiment de estar "més atent" a tot alló que m'envolta... gent.. música.. mirades.. converses... silenci... el ful d'un bon llibre... el bátec del cor.. la meva respiració...

i tot aixó fa que estigui més convençut cada día de querer seguir disfrutando de lo bueno del mundo... Gracies per aportar el teu granet de sorra a aquesta idea o sentiment... ;-)))