De vegades sembla que tenir un blog et permet de "mostrar" al món allò que tens, que penses o que saps...potser si?
Potser és cert que tinc el sentits, igual penso que serveixen per alguna cosa, i avui, repassant, he après a saber que no només és unidireccional, i que gracies a aquest blog he conegut persones i he apres i descobert coses que d'altra manera m'haguéssin passat desapercebudes...
Una peli d'escalada que em va impactar i em va fer reflexionar va ser "FIRST ASCENT" ( SENDER FILMS) de Peter Mortimer
Si enteneu l'anglès paupèrrim del Didier Berthod, veureu que el seu discurs, per il.luminat o crèdul, no és tant absurd, i en certa manera connecta amb el dels altres escaladors que accepten un moment de glòria a canvi de tant esforç com a quelcom que els fa conèixer millor els seus límits i el seu interior...és simplement el joc...
I també, GRACIES AL FERRAN, recupero una banda que tenia al més remot dels meus records, i que forma part de aquesta pel.lícula i jo no ho sabia.
Avui és un dia bonic, amb sol i poc fred...
I la música i la lletra d'aquesta bonica cançó m'omple de agredolça felicitat...joder que bonic és estar viu , i poder escalar muntanyes...
"The Skin Of My Yellow Country Teeth"
Once - The dogs have quit their barking
"Son," - my neighbor said to me.
"Know the emptiness of talking blue
the same old sheep."
Run - I'll do no more this walking
Haunted by a past I just can't see
Anymore
Anymore
But let me tell you I have never planned
To let go of the hand that has been
Clinging by its thick country skin
To my yellow country teeth
Far - Far away from West Virginia
I - Will try on New York City
Explaining that the sky holds the
Wind the sun rushes in and a child
With a shotgun can shoot down
Honeybees that sting
BUT THIS BOY COULD USE A LITTLE STING!
Who - Will get me to a party?
Who - Do I have yet to meet?
You - You look a bit like coffee
And you taste a bit like me
How - Can I keep me from moving?
Now - I need a change of scenery
Just listen to me I won't pretend to
Understand the movement of the wind
Or the waves out in the ocean or how
Like the hours I change softly slowly
Plainly blindly oh me oh my!
4 comentaris:
Collons tio, m'has fet saltar les llagrimes, la veritat que es un dia molt bonic, casi primaveral, radiant am buna miqueta de fredor, pero un dia precios.
Es perfecte sentir-se viu, gràcies a tu per compartir els teus pensaments, les teves histories d'escalada i boulder i explicar dia a dia la historia de l'escalada que coneixes de primera ma.
Que acabeu de passar un bon dia.
P.D. The Wailers actuen a Salt a mitjans de Març
thnks Warrior
IRIE
Un bon film... gallina de piel..
;-)))
Com ben dius... sigui segurament per les coses que m'ha donat per estudiar durant els propers 3 anys de la meva vida.. ( si es que no abandono abans..,-))) es viure i sentir els sentiments del moment.. del present.. del aqui.. del ara...
lo que produeix un sentiment de estar "més atent" a tot alló que m'envolta... gent.. música.. mirades.. converses... silenci... el ful d'un bon llibre... el bátec del cor.. la meva respiració...
i tot aixó fa que estigui més convençut cada día de querer seguir disfrutando de lo bueno del mundo... Gracies per aportar el teu granet de sorra a aquesta idea o sentiment... ;-)))
Publica un comentari a l'entrada