Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimecres, de juny 01, 2011

Somniant línies

La "tercera incògnita"...per alliberar, (vista des de sota i en paral.lel a la línia que vam escalar fa un parell d'anys...)


De vegades entre el concepte mateix de escalada i el d'alpinisme, hi ha una tènue connexió basada entre el desig i l'emoció ( no en vull dir por...és diferent).
La soledat i l'aire gelat, l'aïllament, l'incertesa...el repte de pujar, de acaronar per primer cop preses que han estat verges milions i milions d'anys, esperant potser que un ésser infinita i còsmicament menys perenne que elles, els doni una qualitat més enllà de simples relleus oblidats a centenars de metres del terra, en un racó del món...que configuri una coreografia i entramat de moviments que a través de la ment humana esdevinguin un concepte "nou".

S'uneix la immobilitat mineral amb la fluidesa dinàmica d'un temps molt més curt, el nostre...i a través del cervell en fem una idea: LA LINIA del somni que va prenent forma...

Sé que cometo el pecat de voler humanitzar l'univers,..i és un error...sé que en el fons la ínfima representativitat de l'escalador en la historia del cosmos NO EXISTEIX..però, aquest cop, enfocant des de la meva microscòpica òptica irrisòria, puc veure com d'alguna manera, aquella pedra ens obre un tímid camí..un altre dels que ja hi ha descoberts, per mirar de plasmar, d'expressar i de gaudir a través d'un línia...és un regal, una cessió que ens fa la natura, i que la dedicarem a en Guillem, que segur que li hagués molat participar...

De fet l'altre dia, quan revisant fotos i videos, vaig trobar ja les connexions de fissures i diedres a la paret, encès d'emoció per saber que la línia era possible, vaig buscar rapid companys entre l'agenda del mòbil...vaig trucar i...l'estava trucant a ell sense adonar-me'n, pensant que el Maluta era el company idoni per la moguda...

Ningú va contestar, vaig penjar i vaig somriure, ja ens veurem alla dalt bow...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Aneu-hi bous !

SergiC ha dit...

No serà que l'inmens cosmos no existeix fora de la 'ínfima representativitat' dels essers humans?
Schopenhauer en parla, i endemés fent servir la mateixa paraula que tu: representació.

Bones escalades

TRanki ha dit...

Hola Sergi, gracies per l'observació!!!

Seguramnet som tots plegats una mica filòsofs i tant sols és qüestió de dedicar una estaona a pensar racionalment i amb ganes de trobar respostes...

JO em vaig quedar en el mite de la "caverna", i encara que no hi pensés en escriure el post, deu haver fet mella en les conclusions a les que arribo...com schopenhauer..hehehe!

Salut i roca !!!

O.

Pekas ha dit...

Es esa línea en la montaña la escogida por tí.. o eres tú el escogido por esa línea... ???

Me has fet recordar un texte sobre arqueria Zen y Kyudo...

-Me temo que ya no comprendo nada -respondí-; hasta las cosas más simples se hacen confusas. ¿Soy yo quien tiende el arco o es el arco el que me tiende en el estado de
mayor tensión? ¿Soy yo quien da en el blanco o el blanco el que da en mí?
Es el Ello espiritual cuando es vislumbrado por los ojos del cuerpo y corpóreo cuando es visto porlos ojos del espíritu; ambas cosas o ninguna ? Arco, meta y ego, todos se han fundido
inexplicablemente entre sí y ya no puedo separarlos pues, tan pronto como tomo el arco y disparo, todo se vuelve tan claro, tan recto y tan ridículamente simple. . .

Disfruta dels teus somnis... somnia ..escala .. viu.. !!!

Salut i muntanyes.. !!!

TRanki ha dit...

Hola Pekas...

Jo volia anar a aquesta paret, és cert, però també és cert que sobtadament i des de fa ja uns dies, aquesta paret esta en mi en tot moment...

Salut

TRanki ha dit...

Segur que és més BONIC el ZEN que la simple psicologia humana...o són el mateix?

M'agrada més creure en l'intercanvi d'energia del cosmos, en que les coses estan en certa manera animades i tots existim en un "tot", que no pas en els fenòmens addictius, les carències, l'obsessió o simplement el desig interpretat com a un garbuix endorfínic generat pel meu cervell...

I si en el fons estem analitzant un racó oblidat de un MATRIX que genera automàticament tot plegat?...

Hehehe, és broma eh? Només connectava amb un post anterior!

alut amor i roca, bow!