Esperant...

Quan un esta "esperant" costa de trobar motivacions, i és aleshores quan, amb temps de sobra, és el moment de GAUDIR de petites joies, d'encontres amb objectius oblidats, de remenar calaixos i fruir de moments d'aquells que "mai teníem temps de descobrir"...

A la bellíssima PARET GRAN sempre queda alguna joia per recórrer, enmig de la boira de STLLORS, i envoltat de silenci que es trenca pels "aiuixuf" dels companys, cadascun amb el seu tema....

Amb la Colla Panxera sucumbim de nou als encants del sector: els "J's" "ENMETZINATS", el Gautxo amb "SOMNIS ESCATOLÒGIS", i jo, que he pujat de rebot, mentre miro com els núvols es juguen amb els meus dubtes, tanco sense problemes dos caixetes que mai havia obert, amb l'ajut flashístic de l'Oscar: ATZUCAC ( 7c) i RESCAT EMOCIONAL ( 7b+).

ATZUCAC: Una joia hiperrecomanable, grau exigent encara que no collat, entrada del Púdrit on ja bufes, repòs, pas llarg i bloc coreogràfic en el canvi de roca, basat en un taloneig a campus, una trave de dits, porta controlada, i lance a repòs. La resta de la via es va fent ( exigent). Escalada tota l' estona obligada. Sempre que escalo una via a "la Gran" em dic a mi mateix que és la millor...sóc excessivament enamoradís...hehehe!!!!

RESCAT EMOCIONAL: Un clàssic que no sé perquè no havia fet mai. Entrada del púdrit a braç, i fàcil. Placa delicada però franca, a negociar. Repòs, i desplom de canto però molt atlètic, sortida on allunya sense conseqüències i bloc final després de un repòs. No desvetllo la solució donat que és un "a vista" molt preuat i que hi ha gent que li costa inclús encadenar...l'Oscar fa un mètode ultratxungo enlloc del pas correcte que no li surt...em canta un "flaix-amigo-però-errat" i caic amb la R a la cara...soluciono el pas, baixo i encadeno. Bona via i si et saps les maneres, curiosament molt assequible.

Demà marxo amunt als cims i abismes, a provar sort, i com sempre els dubtes m'assalten...em costa no posar-me en aquell "mode samurai" que sempre em sentia dins, i aquest cop vull anar en calma, és tot tant diferent!!!!

I com sempre, una lletra dels MANEL, que "com sempre" la claven allà on més cou...uns putos genis...

"Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
I, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
Perquè, si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer...

Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin,
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
I ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem,
Però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem,
així és la vida:T'equivoques d'uniforme i dispares a qui més estimes;
T'equivoques de remei i va i s'infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.

Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!"