Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimecres, de juny 08, 2011

Esperant...

Quan un esta "esperant" costa de trobar motivacions, i és aleshores quan, amb temps de sobra, és el moment de GAUDIR de petites joies, d'encontres amb objectius oblidats, de remenar calaixos i fruir de moments d'aquells que "mai teníem temps de descobrir"...

A la bellíssima PARET GRAN sempre queda alguna joia per recórrer, enmig de la boira de STLLORS, i envoltat de silenci que es trenca pels "aiuixuf" dels companys, cadascun amb el seu tema....

Amb la Colla Panxera sucumbim de nou als encants del sector: els "J's" "ENMETZINATS", el Gautxo amb "SOMNIS ESCATOLÒGIS", i jo, que he pujat de rebot, mentre miro com els núvols es juguen amb els meus dubtes, tanco sense problemes dos caixetes que mai havia obert, amb l'ajut flashístic de l'Oscar: ATZUCAC ( 7c) i RESCAT EMOCIONAL ( 7b+).

ATZUCAC: Una joia hiperrecomanable, grau exigent encara que no collat, entrada del Púdrit on ja bufes, repòs, pas llarg i bloc coreogràfic en el canvi de roca, basat en un taloneig a campus, una trave de dits, porta controlada, i lance a repòs. La resta de la via es va fent ( exigent). Escalada tota l' estona obligada. Sempre que escalo una via a "la Gran" em dic a mi mateix que és la millor...sóc excessivament enamoradís...hehehe!!!!

RESCAT EMOCIONAL: Un clàssic que no sé perquè no havia fet mai. Entrada del púdrit a braç, i fàcil. Placa delicada però franca, a negociar. Repòs, i desplom de canto però molt atlètic, sortida on allunya sense conseqüències i bloc final després de un repòs. No desvetllo la solució donat que és un "a vista" molt preuat i que hi ha gent que li costa inclús encadenar...l'Oscar fa un mètode ultratxungo enlloc del pas correcte que no li surt...em canta un "flaix-amigo-però-errat" i caic amb la R a la cara...soluciono el pas, baixo i encadeno. Bona via i si et saps les maneres, curiosament molt assequible.

Demà marxo amunt als cims i abismes, a provar sort, i com sempre els dubtes m'assalten...em costa no posar-me en aquell "mode samurai" que sempre em sentia dins, i aquest cop vull anar en calma, és tot tant diferent!!!!

I com sempre, una lletra dels MANEL, que "com sempre" la claven allà on més cou...uns putos genis...

"Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
I, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
Perquè, si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer...


Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin,
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
I ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem,
Però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem,
així és la vida:T'equivoques d'uniforme i dispares a qui més estimes;
T'equivoques de remei i va i s'infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.

Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!"

6 comentaris:

Anònim ha dit...

¿¿¿¿FACIL l'ATZUCAC????

TR ha dit...

Ei boooooooooow,
demano disculpes per no usar la telepatia cibernètica i ser exigu a l'hora de aclarir conceptes PERSONALS...

L'exigència que solicita una via depèn de la mesura de les nostres capacitats a nivell estable, no del grau...

Que sembli "FACIL" depèn més de l'ESTAT de forma o de la motivació.

Em va semblar FACIL però EXIGENT, ok?

Apadew!!!

Marieta ha dit...

joer, doncs a mi la Rescat em va costar un ou -llegeixis ovari- i part de l'altre...

TRanki ha dit...

ojo, no llegiu això:ABSTENIR-SE ONSIGHTERS !!!)

Els anys 90 ), van ser la dècada de les BICICLETES...

Tots devíem acabar tant destrossats de menisc que es va començar a aplicar tècniques alternatives..( excepte a FIRST ROUND i l'ONDRA dels nassos) i va sorgir LA SOLUCIÓ!

EL TALONEIGGGGGGG!!!!

UN cop en el repòs abans del cruntx, per xapar la darrera xapa surts de canto inmens esquerre a un bidit dret, una mica amunt, peus molt bons, i pilles amb esquerra un plà decent...ràpidament la dreta a una PINÇA GRANDIOSA i PLANA (presa clau) i xapes...

El tema esta en pillar amb esquerra un bidit plà (el més alt dels dos) però que( serà per morfologia dactilar) es queda bastant empotrat...pujes peu esquerre a un bon forat tamany piloteta, amb rebaba, i peu DRET talonejant amb força en la punta clau que queda a la dreta, una mena de banya visible...et deixes caure a esquerra alhora que apretes amb el taló i voilà!!: suques magnesi, mires la manicura de la dreta, bufes magnesi, comentes que el canto es veu molt lluny i dius un "al lorisqui stiff que eso es muy duro"...t'estires creuant la dreta amunt a esquerra, cap a les 11)...ho fas lent i sense crit Sharma,q ue sembli que vas ultrafina y segura ( estil EDLINGUER)..no tremolis, palpes amb dreta ( estas creuant)la vora de la vira final i fas un "hop!" amb la confi que just darerre hi ha un peaso forat molt bo...sospires per dins ( que no es noti la taquicardia)....deixes caure suaument el cosa esquerra ( res de bandera)desfent el taloneig, fas una petita remnuntada a lo KOALA ( frenchstyle also)...i dius educadament "superbe!que bona! Oh!", xapes i baixes intentant dissimular la inflada absoluta, i la xurra que has tingut en engaltar el forat a la primera...dius gracies al'assegurador i comentes "algú vol que el pilli???"

Quedaràs de puta mare..hehehe.

Suposo que amb el temps i l'experència les coses canvien.

VAig trobar-la de un grau molt GRUYERE..hehehe!

Saluuuuut i a veure si actualitzem que estem "destufats" a tope!(no estarás entrenando secretamente eh malvada??!)

deeew

Marieta ha dit...

que va, estic desintoxicant-me una mica, que m'acabo de llegir '1984' i com que és tan pessimista sóc incapaç d'escriure res. Uffff

TRanki ha dit...

...mmmm...també va haver-hi un corrent de llibres per l'estil ( FARENHEIT, UN MUNDO PERFECTO...)...i pensa que allò era ABANS de aquest segle ( quan el món no era global, quan no hi havia tanta tecnologia, quan encara estava vigent cert pes del catolicisme, quan el neoliberalisme tenia en contra el comunisme i havia de estar amagat rera un estat del benestar...).

IMAGINA'T ara quins llibres s'haurien de escriure...MAD MAX és una broma de nens!!!

Ara bé, el GRAN HERMANO ( encara que s'apodi @nònim) ens vigila, inclús a peu de via...hehehe.

Em sembla que t'enyorem