Adéu, Trinkeles...Adéu Nikita

7 hores de stress continu, contrarrellotge, sempre amb la vista posada al rellotget del pc que avança inexorablement...no fa tic tac però gairebé sento el sorollet al meu cap...tic-tac-tic-tac...

Cada segon m'acosta a un final de jornada en que la feina marca el ritme, s'apropen les vacances i tot ha de quedar tancat, i manca temps i manca de tot...l'estomac s'estreny...i el rellotge fa tioc-tac-tic-tac...tothom truca i els mails i documents entren i surten de la meva memoria inmediata..esborro informació del meu cap per tal que n'entri més...a pinyó...

I finalment l'hora màgica...les 15:00, i amb la feina acabada avui surto corrents, i volo cap Stllors, que, com sempre, esta coronat de boira i núvols grisos que a pesar d'amenaçar es rendeixen i escampen..i corro amunt...hola-hola als qui baixen ja trillats, adéu-adéu i bones vacances!!! Segueixo corrent, el Diego m'ha promès que hi seria però no contesta al mòbil..., igual no ha arribat encara...

Pujo en temps récord i els pulmons controlats, pensant en Cregüeña, dosificant però forçant, mirant de sentir cada palpitació del cor,escoltant com la sang circula, i intentant de governar cada sensació del cos...és interessant, deu ser curiós córrer habitualment rotllo atleta...
Sempre s'aprèn...

I pensant en moltes coses vaig arribant a la Sardineta, i apreto el pas aprofitant que aplana, i corro quan fa baixada...hola-hola a una multitud que sembla que avui s'ha citat a la Gran..i al Gruyere...habituals o no tant...escalfant i començant a muntar els seus projectes...adéu-adéu...!

Passat el Gruyere ja troto, jugo a saltar i a fluir pel sender, miro de controlar l'equilibri, de clavar cada pas, d'aïllar el cos de la ment i que la segona ho controli tot...és curiós, estic concentrat i alhora absort...flow...

Arribo al Blau i hi ha una cordada...munten NIKITA...mentre em canvio arriba el Diego..chauchau boludo, me pillas? Pujo corrents per l'"OSSET" que em té encallar, la "Adéu Trinkeles" ( 7c+...????)...el dia que en tres pegues vaig liquidar "IMPACIENTS" ( 8a), vaig veure en Juanjo que la feia, i també la Lali B....i vaig menysprear la via...bah, 7c+!!!

M'ha costat quatre visites, la majoria enmig de boires i regalims, és cert, però es tracta de una de les vies putilles de Stllors, una mena de setèvuitè enmascarat que sovint deixa alguna colleja de regal als qui tampoc anem massa sobrats en aquests andurrials...i a mi me'n va fotre algunes!!!

Ls due darreres setmanes he fet tres 8a's en pocs intents, mentre estava encallat aquí ...curiós això del grau...

Treballada enmigs de xuxus i humitats la tenia bastant clara, però la estructura de la via ( inici i final a bloc sense reposos massa clars) feia que en un o altre extrem m'encallés, per falta de pell o de tacte.

El Diego Marsella ataca Nikita en un primer pegue que quasi ens sorprèn a tots...un 8b+ inhumà de bloc que quasi té embastat...cau...

I jo em concentro...el cel esta cada cop més clar i bufa un ventet rotllo TACTEGALACTICJUANJERO...i com un talismà, mentre em lligo la corda arriba en Juanjutx, l'habitant del més enllà del més enllà del Blau...de la secta siberiana...boooow, nopressure! Pujo, faig el bloc, em sento levitàtur, endinyo fins al segon tram, clavo les banyeres i ja sóc al pas final...( recordo que en Juanjo m'explicava que havia caigut "uns quant cops" allà, ...GLUPS)...és el primer intent de primer, i tampoc vai flútan...però apreto, llenço al bidit, arqueig i bloqeig a canto final...rampa i cadena...uààààà !!!

Era el DEADLINE que em posava per tornar a la Síber!!! Ja esta !!!

En Diego PULVERITZA "NIKITA" com el boss que és i flipem...

Faig dues vegades el magnífic PA DE RAL ( 7b/c) i empaqueto motxilla...començo a la carrera i no paro fins al cotxe...jugant a fluir i saltar pedres, graons i tal...les cames em cremen...una mica Forrest Gump però divertit...les cuixes em fan figa....

Volo cap a casa...demà toca MALADETA...Gracies al Diego, i al Xavi pels belays, i a la LILA per la paciència...!!! SANTLLORS és BOIRA....

FLAIXBASIC: Tres remades de picats...regletes juntes i mossegaires per dinàmic esquerra...ojo que el seguro queda sota el peu ( 2a xapa) i el terra aprop..a mi no em molava, es pot sortir prexapat ( jo resolia el pas amb peu dret a la dreta, en adherencia, i esquerre regltejant exterior just en microregleta a la dreta de la xapa, just al costat...Lance i semiparadaen regletes positives i boca... Tres xapes de transició on SOBRETOT cal tenir clar peus tènues i equilibris laterals que permeten estalviar...no hi ha cap repòs...mini sostre on mola bufar abans de les dues xapes finals perquè entrem en una zona molt apretosa...pillar invertit dreta sota el sostre i amb esquerra bidit extensió a la vertical...jugar amb peus quasi inexistents a la dreta i graunets a la esquerra, seqüencia a controlar...i endinyar-li amb dreta a boca semibona.
El tram de les boques és decisiu...joc de tango de peus a esquerra i rebot a dues regletes-boca paral.leles...nou joc de tango de peus a esquerra i pas dinàmic...una mica de fals repòs un cop xapat...tot bastant a braç i sense peus bons...
Boques seqüenciades a dreta i esquerra on cap apretar bastant...al pas del bidit hi ha una mena de "tac-regletós" amb dreta, que permet recolocar peus i escurçar al bloqueig....centrar-se i dinàmic molt curt...arqueig final al bidit i aguantar per endinyar esquerra en bidit proper...bloqueig final a boca, xape i sortida tecnica que es va aplanant fins cadena...
VIA MOLT GUAPA, SENSE REPOSOS i tot iq ue no té bloc de boulder, moviments de tensió de braç non-stop...molt recomanbl si tenim l'ego massa elevat per algun encadene vidilla...hehehe!

IRIE