De vegades es guanya...de vegades es perd... i de vegades ni tant sols es juga...el món al revés?
Són les 03:00 de la matinada i el clap-clap a la lona de la tenda ens diu que igual hem errat la tirada pujant avui...plou. La "meteo" ens havia dit que dissabte hui hauria un dia "variable", amb nuvols, sol i sense pluja...
El Juanjo treu el cap per la porta,m dormim capicuats com sardines...no dormim massa..."què tal bow??".."buf, tapat tapat..."
LA mateixa lletania fins les 07:00, i fins les 08:00...merda...
Estem recollint-ho tot i una cordada autista ens passa aprop...no sé ni si ens han vist o no sé si són tant botrdes com per creuar-se amb uns paios a 3000 mts, amb la tempesta recent i tot ennuvolat, i ni tant sols saludar o comentar "què tal"...flipo...m'adonoq ue hi ha gent que no sap encara "saludar i somriure"...(¿sóc jo l'estrany o ells??)...
Frustrats sabem que si la cosa es lia haurem perdut temps preciós ( els bonus de temps cotitzen molt en el mercat de valors familiars i laborals), i no haurem progressat suficient...hem pres una decisió, baixem avall,frustrats, sabent que igual l'hem cagat ( el temps aguanta), iq ue, almenys, a la propera pujada no haurem de carregar gairebé res..
Migdia a la borda, alguns 7ens bonics i retorn amb volta per Tremp...
A la propera va la vençuda, dels errors s'aprèn...
IRIE...
10 comentaris:
Bueno, hi haura mes possibilitats, tot tindra la seva recompensa.
Així va agafant personalitat aquesta vía. Está clar que al monte "la meteo manda". A la propera!!
Bouw, jo he abortat una Dibona que feia un any que planejava, t'entenc un quilo... Hi ha qui et troba i et reconeix i ha qui et veu i ni et mira. A rei muerto, perro gràtis, i la ràbia per qui es vulgui omplir les butxaques de misèries.
Una abraçada
Laia: Amén... cet que tot el bo es fa esperar...tantmateix un es pot preguntar:¿quina llei més tonta no? Podria ser al revés caram! La putada es que cada "intent" significa 3 hores de cotxe, quatre de pujada, l'intent, tres de baixada i tres hores de cotxe...això de l'"alpìniesme" ´çes per fanàtics...sens dubte!!
Carlos: A ver si te vienes el proximo finde!!! 8 meteo mediante"...loq ue pasa es que ya tenbemos en el cargador una estrategia "relámpago" que igual no pasa por un montaje logístico-fotográfico...
Iep SOTUS!!! Ja veus, al final acabarem "intims" dels del Barrabés ( aquest finde van caure uns gats més "grans" que els que vaig deixar allà dalt són d'"esportiva" i a la que em poso a pedals o em paro em deixen els peus fets pols....). Poc a poc i bona lletra...de fet suposoq ue és anar "aprenent" i al final fotre el puntillasso...que un no neix savi i de vegades mor més tonto..hehehe. Salut bow!!!
llastima per l'intent. Esperem que el proper cop tingueu més sort.
De totes formes, en treiem una gran reflexió:
"...m'adonoq ue hi ha gent que no sap encara "saludar i somriure"...(¿sóc jo l'estrany o ells??)..."
Hi ha molta gent, jo inclos, que encara es sorpren de creuar-se amb algú a la muntanya i que no digui un bon dia. I no tan sols aixó, apartar-te amb el cotxe d'una pista estreta per que l'altre pugui passar i ni tan sols aixecar una cella en sentit d'agraiment. I com aquesta en podriem anar dient un munt...
No tiu, tu no ets l'estrany. Els estranys son ells que es pensen que poden anar sols pel mon, que encara no saben que l'esser humà és un esser social. Estic content perque veig que encara hi ha gent que valora aquest tipus de coses. Jo també havia arribat a pensar que era l'estrany...
Ja ho veus, sempre es poden treure experiencies constructives de tot arreu, això no ho hem d'oblidar...
Fins aviat i sort en la propera.
HEY Ivan...pensoq ue de vegades hi ha gent més "seria" i garlaires de mena com jo...però la veritat es que hi ha gentq ue quasi s'"amaga"...és estrany!!!
Vam deixar unes cervesetes amagades i tot entre el gel...a veuer quan les podem obrir!!!
deeew
eii Tranki!
anims amb la feinada!
No sé..avegades em dona la sensació que ni tan sols es tracta d'errors, ..has apostat i perds...
a la propera toca guanyar...
potser ;)
i la gent i la muntanya..
no ho entenc massa, però es veritat que a vegades et sents una mica estranya, que costa trencar una mica el gel....
i això sense voler et va tancant una mica
Un company s'enreia "carinyosament" ;) de que jo era sempre la de ...i com esta la via, la canal, l'acces, la meteo? ....
Però per mi són dels bons moments a la muntanya quan algu desconegut t'explica emocionat la via que ha lluitat, o la neu que queia ... compartint a per un moments una bogeria comú...
sort a la propera!
Ei LUX...
PRECISAMENT el que TU dius és elq ue jo TAMBÉ gaudeixo...no és piada, és PASSIÓ!!!
Arribar baldat a la tenda i trobar-te una cordada que arriba....xerrar amb la sopa a les mans i fer-los una ressenya que els traqnuilitzi i els doni una mica de seguretat que els permeti gaudir més la via!!!
De fet suposo que és donar el que creus que t'agradaria que et donéssin a tu no?
El tema de creuar-se amb algú, i que et passi a 20 metres enmig de a tartera i ni giri la cara...ffff...no sé...suposoq ue cadascú és tant serios, o no, com vol o pot...però simplement es que no ho entenc ( igual teníen ls seves raons...)
Salut!
tu trobes pesat la carretera,l`aproximacio,la pujada...
...jo trobo pesadíssim assajar un 6a fins que surti...
"Sarna con gusto no pica"
"llegué,ví,vencí":només per escaladors red bull...Tu i molts som de la bota de vi de tota la vida!!!! (cervesa inclosa)
,,Ah! "el temps cotitza"...bona reflexió...a partir d`ara,cotitzaré molt!
SEMPRE ENDEVANT!!!!!!
EI Gef!!!
Tiu cal FE per fer aquestes coses, i sempre contracorrent...
Temps? s'escola entre les meves mans com l'aigua, i cotitza més que l'or!!!
Salut!!!
Publica un comentari a l'entrada