MALADETA...quasi ja està

ON FIRE...

Amb una previsió "variable" que esdevé galàctica enfilem de nou, a tota ostia, la vall de Cregüenya....cada batec de cor m'és familiar...anem lleugers i a dalt ja hi ha el Xavi i la Laura que s'ho han agafat amb calma per Corones...

Amb un "shot" al cos em poso cúet mentre el Llanos fa honor al seu prestigi anunciant-nos que ha oblidat els gats...igual farà de suport jumant , oferint lingotassos de conyac Torres i amenitzant moments amb les rises extra de la factoria més personal i autèntica...encara no sé si em fan mal els abdominals de tibar o de riure...

A mitja pujada les "cletes" que duu li peten..un cordó a pendre pel sac...m'adelanto i ell i el Juanjutx van fent...tinc por de no trobar el dipòsit de material a les fosques...passo de dièsel a TDI 2.5, apretant pedal...arribo al llac que el cor em surt de la boca...aviat sento olor de foc...em trobo un angles autèntic beatnik tocant la guitarra i amb una llar de foc en un vivac (????..ha carregat la llenya aquí dalt? per flipar)...m'ofereix un glop i al.lucina de l'hora que arribem..."yo're really keen to get here now with that backpack!!!"..."ou yeah paio...bo el guisky..apadeu fins demà...btw, my friends are coming afetr me, don't give that wisky to the rasta one, he'll empty da bottle !!!"...sorry Llanos, però es que ja anaveu prou tard per que li donéssis la xapa al guiri...segueixo cúet!!!!!

Arribo al CB i el Xavi F està preocupat, em fa un salt al cor, no ha trobat el dipòsit de material...anem a piñó i el localitzam, munto camping i fem sopar...tot a sac...mengem ( ara tenim MASSA PAPEIG) i fotem un parell de tragos de la petaca i ens partim les birres...anem mig cuits a dormir...

SONA el DESPERTADOR a les 06:00...dia genial, no fa massa rasca...anem apareixent d'entre la boira de morfeu, fem material, el Llanos s'apunta, i pugem a sac cap a la gelera...dos llargs en neu vidre ( quina temperatura fa? ostia si som dues hores abans que l'habitual!!QUINA RASCA!!). La Rimaya ha baixat uns 10 metres, i els crampons em treuen guspires...xrssss! M'enfilo com puc una mica emparanoiat i arribem a peu de via...fa MOLT de fred.

Escalo a sac el llarg de Vº-6b ( segons la guia on surti) de la Directa, sense tacte...fa tanta rasca que els companys pugen a jumar, sense complicar-se. Amb el Segon llarg de la Directa ( v+/6a) fem el mateix...arribo a la repisa sense tacte, a l'ombra...tremolo com si estéssim en una hivernal, no em sento les mans ni els peus..una mica inferno fins que al final el sol ens calenta. L'equip va pujant darrera...

Els Xavis pugen per la Directa i jo i el Juanjo continuem per intentar allargar el que poguem la nostra via...el JUANJEITOR treu "la Ratlla" al Flash, amb un tactum inhumà ( sol i fred!)...jo pujo de segon i encara que no em sembla tant"dur" co a la F.A el deixem entre 6c i 7a...ja veurem quan fem la integral...hi ha cantos i trucs que a flaix segur que suavitzen el tema, i el Juanjeitor està titanawer...

El Juanjo encara "el Rayón", una fissura mig oberta, de 40 mts, de 6a que necessita del cam del 5...puja amb el Makita i els bolts a coll, que no duem corda auxiliar (un altre error brutal)...va pujant i després de les dues xapes que vaig posar comença a escalar terreny nou...posa una xapa molt amunt i surt anant fent...6a+ que em costa un ou amb la motxilla i el pesq ue em xucla avall...i com allunya!!!!

Corregeixo un error de calcul del Juanjo que s'ha desviat, i arribem a el balcó del Corb...on ens ajuntem els 4 novament. Els Xavis cap a la Directa i jo enfilo sense taladro cap a "L'Orella"..mig cabrejat per no saber com solucionar el tema que em passin el taladro...M'enfilo uns 20 mts, fins el sostret, equipant com puc,i poso algun seguro bo abans de la llastra BRUTAL que tinc damunt...supero el sostre, provo, agafo la llastra...és bona! ( no sabíem si hi cabrien dits o era cega)..però sense assegurar millor passo de seguir pujant i haver de improvitzar enmig del marro...triangulo,dos seguros, baixo i munto R..el Juanjutx puja amb el material. Fraccionarem el llarg en dos...i resulta una bona idea...

Amb una R de bolts les coses es veuen més interessants, el Juanjutx aprofita el que he posat per damunt i ja parteix de pedals amb la Makita a coll...fa molta rasca i el sol va girant...lluita i lluita i acaba muntant R...genial!!!Peaso bow i peaso llarg...

Els Xavis fan cim i ens ofereixen llençar-nos una corda per acabar d'obrir assegurats per dalt.

La bateria fa figa...encadeno el llarg de la llastra de segon, i em sembla simplement UNA JOIA...2o o 25 metres amb un tram de fissura de 6c on si no poses un cam verd queda una galeta en un crux...al final un clau i un pas dur on la cleca m'ajuda a solucionar ( no m'imagino a vista, cansat i sense saber quin cam entra o on he de bloquejar...sublim!!)...arribo a la R, acabo de reforçar-la, corregim una pas i un seguro i baixem...estem esgotats, el dia s'acaba i ens queden 80 mts pel cim...

POSO GAS i enfilo cap a la Directa ( IV+ i 6a+), els Xavis estan nerviosos perquè es fa tard i no mola pillar el negre aquí dalt ( el Frenandez no duu frontal)...escalem a pinyó i en mitja hora sóc a la Gàrgola, i surto a fixar una corda fins el final de la paret mentre el Juanjutx acaba de pujar...

Estem filmant el capvespre i brindem pel Maluta...fot un fred del quinze, estic cansat, rebentat, és la 3a vegada que encarem la paret i només hem pogut escalar dos dies, i ja quasi està, i me'n recordo del Maluta...vaya putada amic, aquesta via, al final, segur que ens haurà costat suor, però l'acabem fijo..no pateixis bow......i em poso a plorar...em sap greu pel Xavi que s'ha quedat una mica impressionat, però em costava parar...aquí és el primer cop on vaig veure la seva carona de Bollycao espantat, i estar de nou sobre aquesta pedra damunt de la Maladeta em toca...sorry Xavi, ja està, gracies per la paciencia i la calma...

El sol esta baixant i fugim avall per la canal-pedrera, desgrimpant enmig de blocs mòbils una mica suicidament...el Xavi enfila cap al CB per aprofitar la darerra llum, mentre el LLanos i jo anem a recuperar material a peu de via..el Juanjo es lia per un sistema de llastres i quasi pilla...gestiona com el titan que és i va destrepant com pot , i enmig de la fosca ens reunim en algun punt, la llum dels frontals ens juga una mica de mala passada i anem mig erràtics cap al CB...estem esgotats, són les 23:30 i portem des de les 06:00 de marxa loca per aquí dalt...

Mengem moltíssim, xerrem, riem, la petaca va passant entre el Llanos i jo, em poso al sac, m'adormo però el cansament em fa cruixir fins les parpelles, no descanso de tant petat que vaig...merda...
----------------------

Ens llevem tard, un dia magnífic però estem buits de energia i motivació...no ens veiem repetint la moguda i a més baixar TOT fins al cotxe...decidim acabar els darrers metres accedint des de la Renclusa i rapelant amb el material just per obrir el tram final...ja veurem...queda motivació encara però no és el moment de cremar el darrer cartutxo quan quasi hem guanyat...encara no...ja tirarem salves quan toqui

Desfem el campament i empaquetem tota la moguda, les motxilles rebenten i som 4!!

Xerrem amb els beatniks i els cedim una mica de papeig...tampoc en volen massa, aquí dalt 100 grams és un pes que si te l'estalvies pot ser la diferència entre pujar a un lloc o no...no volen carregar més pes...

Molt a poc a poc baixem, rient amb les anècdotes del Llanos, desfassant amb cabòries i reflexions hil.larants...fins el Juanjeitor somriu sentint aquest geni de l'humor amb rastes que és el Xavi...jo ric i ric, oblidant el dolor de tot ( no sabria dir què NO em fa mal...), amb el centre neuràlgic en el tema femení la cosa es desfassa fins l'infinit..sembla que el Torres 10 encara està per aquí, però no...es que és ( i som) així...

I xino xano anem avall, amb descansos i reposos i banys, gaudint del sol i l'exhuberància del piri a l'Agost...

Òstia, que ja és agost!!! Dissabte era el meu aniversari, ni me'n recordava massa allà dalt!!!

M'enyoro de casa, em sento extrany, em faig vell i m'agrada tant això de pujar parets...!!!

Al mòbil hi tinc un missatge del Nawet i la Lila, cantant allò del club super 3 "per molts anys!!"...i anem a benàs a fotre'ns dos litres de clara per barba, mig xerrar i pesar figues, descansar i fugar a casa...el Llanos es quadra agenda de lludris per la setmana ( el puto amo oiga!), elogiem a Peret i els Chichos i prenem bona nota ( eh Juanjutx?!) de les seves classes magistrals sobre faldilles, vida i vivències...el viatge es fa curt...i jo segueixo anant cuet...és el meu destí...sempre amb els talons tocant el cul...és el preu a pagar si es vol tenir tot o més...