Generacions Futures

Sovint ens pensem que el NOSTRE TEMPS ha estat i serà el millor..que el que deixem enrrera era "menys" i que el que vé "ja no és el que era"...

Fa anys es va equipar la GENERACIONS...fa molts anys ja...en una època estranya en que encara no quedava clar quines eren les línies a seguir ( picats, arreglats, sikats) en l'escalada esportiva.

I fa MOLTS anys també, com a les PAPARRES, vaig passar ,com un gourmad, assedegat per la Síber...vaig encadenar una via i vaig oblidar la resta...ho deixava tot per més endavant, no tenia temps o simplement confesso que molts línies m' "amedrentaven" i encara no sé ni perquè...

Sovint he de reconèixer que l'EXPERIENCIA arriba quan ja és massa tard, i que la SAVIESA és un residu positiu d'una situació d'impotencia personal en el que l'únic que podem fer és intentar passar a altres més capaços o atrevits allò que nosaltres hem après, i que no vam saber o ser valents d'aplicar.

Aquests dies vies com MONTSERRAT FRANCISCO GRIMÀ (a2/6b+) o SANTBENEDDICTES (7a+/A4+)s'han repetit per cordades de nova fornada...gent que conec des que començaven, que han anat acumulant experiència i saber dels d'abans i amb valentia han afrontat els nostres monstres...

Són les GENERACIONS FUTURES que ja estan aquí, que no només de MUTANTS viu l'escalada...

Mentrestant a la Síber el degoteig de la columna plena de molsa no para mai, per sort, , i jo, a poc a poc, amb la calma, somric sota el nas quan llegeixo aquestes gestes, i vaig apurant els meus cartutxos en aquesta paret màgica que tant em fascina...

Ahir, quasi 15 anys més tard d'haver-la vist per primer cop i sucumbir als temors dels rumors, vaig encadenar la GENERACIONS FUTURES (8a).

Han estat dues sessions a morte, i m'adono que tampoc no n'hi havia per tant...simplement eren monstres, i quan ens fem grans deixem de creure en ells...almenys això si que ho he entès i encara em serveix.

Gracies al Moro pel trukill galàctic del monodit trekkie , i felicitats al Roger i l'Aniol per les seves gestes a parets...RESPECT!!!!

L'escalada és fascinant...com la vida...

IRIE

Flash: Via de resistencia, no problem, apretar unamica abans del dinàmic, dinàmic violent però facil i semirrepòs.
A mi el repòs al sostre em gastava, és millor forçar ràpid un pas més i talonejar un moment en el següent canto ( taló esquerre empotrat). Permet encarar el monodit lessiu molt més lleuger donatq ue el taló fa bona palanca.
1er monodit: AGONIC però si el pilleu d'hombro apart de aprofitar tota la falange, empotra millor i no fa tant de mal. Un cop fet el pas i xapat l'ultim seguro mola bufar i magnesiar-se-
pas dur: moure peu ESQUERRE a l'extrem de la vira i dret a la dreta, per quedar-se ben clavat i equilibrat, cosa que permet "remenar" correctament el bidit clau del crux. Encara que no sembli la presa "clau" realment és quasi el que importa tenir més clar donatq ue és l'unic que ens permet agafar bé el monodit clau.
Aquest bidit cal començar a entrar-lo amb el dit "tonto"( anular), col.locar l'intermig (cor) i remenar fins que noteu que queda ben trabat ( just entren primera falange, i no és positiu)...
UN cop amb el "feeling" que estem ben trabats, pujar peu dret a una boqueta que es veu dos pms damunt la vira i tancar braç...damunt tindrem un "monodit" ( microforadet) amb una pedreta uns centimetres a sota.
És important aguantar amb el braç esquerre ( bidit), perquè tindrem més temps per remenar el mono clau.
EL MONODIT CLAU s'encara també amb el dit TONTO ( anular)...just entra quasi més de mitja falange, però en ser tant "plà-petit" sembla que quasi s'empotra...remenar i que encaixi, i MOLT RAPID pinçar amb el polze la pedra de sota...de fet més que un mono és una pinça radical entre el dit tonto i el polze.
Els dos dits intermigs ( cor i index) poden, mentrestant, mig arquejar un dibuix intermig...no és imprescindible però quan comences a provar el pas dóna confiança...
Quan tens el mono-trekkie clavat, desplaçar peu esquerre a una banyera que permet "penjar el cos" a la dreta, traient el peu dret ( volat)...fer un punt mort i en dinamic més o menys clavat ( surt estatic també), apuntar el bidit dret i entrar-hi a mort.
La sortida fins R no és dificil ( ni molt facil sivas megaobert), però no té secret.

Via preciosa, roca genial. PARABOLTS correctes encara que le xapes encara són les TAK ( es van reequipar els anclatges però no les plaquetes)..la del dinàmic està una mica tocada...
M'havia plantejat fer una restauració (em reca sempre reequipar, inclús en esportiva, i més aquestes vies...), ja xerraré amb els autors i segurament canviaria xapes...la via s'ho val!!!