diumenge, de setembre 25, 2011

Generacions Futures

Sovint ens pensem que el NOSTRE TEMPS ha estat i serà el millor..que el que deixem enrrera era "menys" i que el que vé "ja no és el que era"...

Fa anys es va equipar la GENERACIONS...fa molts anys ja...en una època estranya en que encara no quedava clar quines eren les línies a seguir ( picats, arreglats, sikats) en l'escalada esportiva.

I fa MOLTS anys també, com a les PAPARRES, vaig passar ,com un gourmad, assedegat per la Síber...vaig encadenar una via i vaig oblidar la resta...ho deixava tot per més endavant, no tenia temps o simplement confesso que molts línies m' "amedrentaven" i encara no sé ni perquè...

Sovint he de reconèixer que l'EXPERIENCIA arriba quan ja és massa tard, i que la SAVIESA és un residu positiu d'una situació d'impotencia personal en el que l'únic que podem fer és intentar passar a altres més capaços o atrevits allò que nosaltres hem après, i que no vam saber o ser valents d'aplicar.

Aquests dies vies com MONTSERRAT FRANCISCO GRIMÀ (a2/6b+) o SANTBENEDDICTES (7a+/A4+)s'han repetit per cordades de nova fornada...gent que conec des que començaven, que han anat acumulant experiència i saber dels d'abans i amb valentia han afrontat els nostres monstres...

Són les GENERACIONS FUTURES que ja estan aquí, que no només de MUTANTS viu l'escalada...

Mentrestant a la Síber el degoteig de la columna plena de molsa no para mai, per sort, , i jo, a poc a poc, amb la calma, somric sota el nas quan llegeixo aquestes gestes, i vaig apurant els meus cartutxos en aquesta paret màgica que tant em fascina...

Ahir, quasi 15 anys més tard d'haver-la vist per primer cop i sucumbir als temors dels rumors, vaig encadenar la GENERACIONS FUTURES (8a).

Han estat dues sessions a morte, i m'adono que tampoc no n'hi havia per tant...simplement eren monstres, i quan ens fem grans deixem de creure en ells...almenys això si que ho he entès i encara em serveix.

Gracies al Moro pel trukill galàctic del monodit trekkie , i felicitats al Roger i l'Aniol per les seves gestes a parets...RESPECT!!!!

L'escalada és fascinant...com la vida...

IRIE

Flash: Via de resistencia, no problem, apretar unamica abans del dinàmic, dinàmic violent però facil i semirrepòs.
A mi el repòs al sostre em gastava, és millor forçar ràpid un pas més i talonejar un moment en el següent canto ( taló esquerre empotrat). Permet encarar el monodit lessiu molt més lleuger donatq ue el taló fa bona palanca.
1er monodit: AGONIC però si el pilleu d'hombro apart de aprofitar tota la falange, empotra millor i no fa tant de mal. Un cop fet el pas i xapat l'ultim seguro mola bufar i magnesiar-se-
pas dur: moure peu ESQUERRE a l'extrem de la vira i dret a la dreta, per quedar-se ben clavat i equilibrat, cosa que permet "remenar" correctament el bidit clau del crux. Encara que no sembli la presa "clau" realment és quasi el que importa tenir més clar donatq ue és l'unic que ens permet agafar bé el monodit clau.
Aquest bidit cal començar a entrar-lo amb el dit "tonto"( anular), col.locar l'intermig (cor) i remenar fins que noteu que queda ben trabat ( just entren primera falange, i no és positiu)...
UN cop amb el "feeling" que estem ben trabats, pujar peu dret a una boqueta que es veu dos pms damunt la vira i tancar braç...damunt tindrem un "monodit" ( microforadet) amb una pedreta uns centimetres a sota.
És important aguantar amb el braç esquerre ( bidit), perquè tindrem més temps per remenar el mono clau.
EL MONODIT CLAU s'encara també amb el dit TONTO ( anular)...just entra quasi més de mitja falange, però en ser tant "plà-petit" sembla que quasi s'empotra...remenar i que encaixi, i MOLT RAPID pinçar amb el polze la pedra de sota...de fet més que un mono és una pinça radical entre el dit tonto i el polze.
Els dos dits intermigs ( cor i index) poden, mentrestant, mig arquejar un dibuix intermig...no és imprescindible però quan comences a provar el pas dóna confiança...
Quan tens el mono-trekkie clavat, desplaçar peu esquerre a una banyera que permet "penjar el cos" a la dreta, traient el peu dret ( volat)...fer un punt mort i en dinamic més o menys clavat ( surt estatic també), apuntar el bidit dret i entrar-hi a mort.
La sortida fins R no és dificil ( ni molt facil sivas megaobert), però no té secret.

Via preciosa, roca genial. PARABOLTS correctes encara que le xapes encara són les TAK ( es van reequipar els anclatges però no les plaquetes)..la del dinàmic està una mica tocada...
M'havia plantejat fer una restauració (em reca sempre reequipar, inclús en esportiva, i més aquestes vies...), ja xerraré amb els autors i segurament canviaria xapes...la via s'ho val!!!

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Tu no havies intentat MONTSERRAT FRANCISGO GRIMA i SANTBENEDDICTES????

TRanki ha dit...

hola agnonim

sgi, les havia ingtentades.

La pgrimera avall per caiguda al terer llarg ( el pitjor vol en paret de la meva vida)..allà va quedar.

La segona avall per caiguda de cabells un cop encadenat el segon llarg ( el 6c de 40mts), tant meva com del que m'assegurava...

Potser et diria que igual aleshores tampoc creia massa en monstres..però allò no son monstres de llegenda..són monstres de VERITAT...els nous bows si que són santjordis de VERITAT..

salut i treu-te el llapis de la bgoca...;P

Carles ha dit...

Hola TRanki

Quan vols dir que la part de baix és "facil", má o meno, a que et refereixes?

I el bloc?

Voldria anar algun dia a la SIBER...està guai encara?

Gracies, felicitats i segueix escribint!!!

Carles

TRanki ha dit...

Hola Carles,

En quant a graus concrets TOT es molt subjectiu, tampoc no em facis cas.

Havent trepat bastant a santllors darrerament ( i bàsicament polint els 8a's que em queden), et diria que en comparació a altres vies, la part inferior de GENERACIONS s'assumeix rapid, i amb una bona mirada de seguida es veuen els passos.
ës una secció de resistencia-continuïtat, amb una remada que trenca el ritme abans del dinàmic. El dinàmic és "aparent" i tampoc caus gaire si tens el grau més o menys assumit.

El bloc...bé és bloc..es tracta més de entendre'l que de estar MEGABOU ( ojo..que és bloc). Suposo que si ets un megalolus hi pots trobar alguna combinació ( hi ha penya que tira del bidit i creu), però després de una bona estona de remenar vaig escollir el mètode que descric al "flash"...no sóc megabow...

No sé si és dura o no...no crec que sigui un OS, ni molt menys...és assumible ( que no assequible)...qüestió de insistir. a mi m'ha costat pòc, però això de "pegues" ni ho compto...en puc haver fet 4, i dos de muntar ( encaraq ue sigui amb canya o amb A0's) i hores remenant els monodits i els passos...etc...

¿Qui fa un pegue...cau...i baixa? JO NO, esta clar...el temps que escalo l'apuro..i un via és A VISTA o amb TREBALL...això dels pegues és moltrelatiu no?

A la SIBER si no plou, fins que faci fred es pot escalar...ara, a més, ja ni hi toca el sol!! TARDES A MORTEEEEEE!!!

Salut i a gaudir stllors bow...deeew

Anònim ha dit...

15 anys provant-la?

TRanki ha dit...

Si...de fet hi anava cada finde!!!hahah...

Bow, fa 15 anys vaig anar a la Siber, vaig fer-hi una via ( LA VENGANZA, recomanació del LATORRE) i no hi vaig tornar fins fa 4 anys...

La via la vaig provar fa una setmana, hi vaig anar un dijous i ahir.

1a sessió per entendre el moviment ( caient a 2n pegue en ell)
2a sessió 2 pegues
3a un pegue ( surt a la 1a)

No compto el spegues de muntar ( 1 el darrer dia...els altres he muntat amb canya), ni els "rebots" al mateix pas-molts.

es una via que deixa els dits molt ferits i les pells dels costats una mica trinxades...tampoc hi pots anar sovint.

TRanki ha dit...

conye amb els "anònims" eh? Quin control bows...

Almenys signeu com "mister HAWLEY" ( amb numeros sequencials si sou difrents)...heheh!

Anònim ha dit...

Hi man,

Congratulations for the route!

Salut!


Víctor

TRanki ha dit...

hi bow...

waitin'for da cold...c'mon man!

Aniol ha dit...

Eiii Trankiii, felicitats a tu també per l'encadene!!! i pel blog que tens i tot el seu contingut.
Tens raó amb lo del 2on llarg de Santbenedictes, arribar a la 2a R és com tornar a néixer.. Recordo posar l'últim pitó falcat i cridar: Roger!!! ja veig la R. Aquest últim tram era fàcil i la roca millorava i el pitó estava ben posat, però pensava: ara no la caguis tiuu!! i em deia: segueix escalant com fins ara, com si anessis en solo o la corda fos cordill d sabata. No pots caure, perquè aquell últim pitó aguanta però lo de més avall... :o en fi, no recordo tanta satisfacció en arribar a una R. I això que el llarg... maco, maco...
El L1 també era expo, igual que l'A4 molt espectacular que es va currar el Roger. A destacar també l'últim 7a molt dur al principi i després a navegar, això si, es protegeix bé i la roca és excel·lent. un 10!!!
Salut bou!!!

Anònim ha dit...

Ei! oriol Felicitats per l'encadene i pel fanatisme que no para mai!!!

l'Aniol ja ho ha dit tot! quin llarg que es va currar el 2n.

Salut!
Roger

TR ha dit...

hahah...ANIOL, miris com t'ho miris és UNA PASSADA la camnpanya que esteu realuitzant...

recordo l'eslap pujant cap a l'espit...començar a córrer, un forat gros i el FALCAT que dius deu ser una mena de pedra-llastra, com un lateral no? BUah,quin pànic..

L'endika era un shaolin bow...

Al següent llarg ja ens vam baixar...el col.lega feiaaigues i jo tenia la linia de flotació ja tocada de mort...el primer devia anar molt enxufat i com que no hi ha pati no recordo massa res!!!!

Aquest any us les heu polides totes.-...i ara què?

Mmmmm comq ue arriba li hivern la MIRESABLES TATXAIRES, la Totxaires, la SURULAINA,.,..ostia qui tingés 20 anys i els collons que teniu...fijioq ue,m en el fons, deveu duisfrutar!!!!

saluuuuuuuuuuuuuuut i RESPECT!!!!

Aniol ha dit...

Ieppp!!la pedra-llastra lateral que dius et quedava a l'esquerra, com en una mena de falsa baumeta, no?? Aquí un alien groc i un tasconillu van quedar prou bé i després el pitó falcat i R.
http://www.facebook.com/media/set/?set=a.2233986103364.118608.1659285408&type=3#!/photo.php?fbid=2233987343395&set=a.2233986103364.118608.1659285408&type=3&theater

1 puntualització: La Montserrat Francisco Grima la van repetir en Roger i el Vilaplana. Nosaltres vam anar una setmana després a la Santbenedictes i Imaginació Deforme. L'has fet?? molt guapa i per un estil però bastant més tranki.
A veure aquest hivern la Miserables Tatxaires.. i la Feli a Patriarques?? Buaaa nanuu quants monstres. Hem de millorar molt encara i amb respecte sempre!
Salut!

Anònim ha dit...

Això no pot ser llegint els comentaris sentat a casa m'estan començanty a suar les mans!!! jeje

tans noms i linies per fer sempre motiven!!

Roger