EJECTOR SEAT 7c/15 flaix pefecte...SUPERNOVAME

Buah...

Fins on pot arribar la ment i el cos?

Ni papa bows.

El darrer dia, fanatisme en mode NUL per part de la crew, atmòsfera estranya i lio el petate SOL cap a DIABLE, porto el bidó i un salvavides per si de cas...trobo un anglès que es pira en veure el pati ( habitual), una parella d'argentins que baixen pel destrepe i ídem ( habitual, en aquest cas era la primera visita a Mallorca..i han aterrat aqui enllc de a Cala Varques)...i simplement munto l'abseil per observar vies...

Mentre lacònic ho prepro tot apareixen l'STEPHAN i l'AXEL, amb els seu somriures, la seva colla i el fanatisme...PUTA MARE...se m'ha girat el dia...a pendre pel cul...

Faig AFROMAN ( 7b/15) per escalfar...en Jaumet arriba i em filma des de la corda...guai...pujo per LOBSTER (6c+/20) per acabar de posar-me a to i provo ALL CATS ARE BLACK IN DA NITE( 7c+ o 8a/15)...agafo el bidit, la regleta...tacte brutal...faig el lance de la tapa de la guia ( el Shawarmi tot flipat-i sobrat)...i em quedo un instant!!! Ja la tinc!!!??? Nooooooooo...patapaf vol de 12 mts...aquest cop caiguda ok, molta adrenalina però més per haver fet el pas que per la por...joderrrrrrr! Em poso MOLT FANATIC...la vull fer....

L'AXEL escala EJECTOR SEAT per escalfar, ells tenen una corda muntada i van pujant i rapel.lant fins la coveta...( un nou trik per l'any que vé)...jo pujo i baixo per SURFER DEAD un 6c de 20 mts que destrepo en versió soft i que queda en 6b+ o menys...vaig acumulant adrenalina...

Tinc un pegue bo més...estic inflat de nervis, fa onades, fa un dia killer, la penya se'n va i quedem els quatre bojos amb les mirades obsesses...ànsia...l'Axel amb molta vista em recomana EJECTOR SEAT ( 7c/15 un pèl més alt que ALL CATS i apart del crux un segon moviment un xic més amunt, no tant txugo però on caure ja és una miqueta més estressant...). "I do trust in ya man...let's try it!"...joder!!!! El paio fins i tot s'ho munta,i es penja de la corda marcant amb tips tota la via...un regal.

No la tenía al catàleg...es tracta de la primera via que apareix al vídeo-culte PSICOBLOC...un invertit guapo i una mena de dinàmic gairebé en màñpeu...un pas de decisió amb un pati semblant a BAUHAUS enmig del tram superior...( sense que avall hi hagi 300 mts de pendent fins Castellar...hehehe). M'ho penso...accepto.

Uns deu metres de trave facil i ja soc en un mur desplomat, bons pokets i alguna regleta, i sobretot, bon rest abans del crux....bufbufbuf...sento l'Axel darrere meu..."come on man...take 3fingerpoket wiz yo righthand, den put leftfoot on into de resting lefthole...try to find da gud shape of the underclin, get fixed, take the help edge wiz da right hand and be water!!!"...buah...poso el traductor automàtic en emergency, sento vingabows del cim, la colla vibra, jo tinc por, camons del Axel, les noies de la seva colla a la cova Afroman, i el meu propi jo que em diu.."salta, vinga, salta"...

La vida és un segon...i salto, tant se val, un metre més un metre menys...

I pillo la pintx amb dreta, és una mica slope però pilla bé...buaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! quina injecció de endorfadrenalines...tinc el cor a cent...ja duc 16 metres i queda un pas més...joder un lance-bloqueig lateral a la dreta, un buco bo...però un error ja és més dolorós ( suposo)...banzai de nou i agafo el forat sense problema...surto grimpant fins el top a 20 metres ( un 6a facil)...INCREÏBLE..estic levitant...brútal !!

------------------------------------

Em fa mal l'esquena, estic encara una mica marejat...un darrer intent a ALLCATS no ha estat reeixit, ni tampoc calia...en Jaumet s'ha fet mal caient ( un T.A.C revelarà que al final no era res greu) i no he fet cas de l'aire condescendent de Diable que em deia que ja m'havia donat prou comba per al meu ego...que la Vanitat Oculta és dolenta per als alpinistes..que cal saber retirar-se a temps...a la radio sona un tema perdut de un grup perdut a les ones perdudes de l'espai perdut: SUPERNOVA ME...

NO entenc com a una estrella en extinció se l'anomena SUPERNOVA...de fet totes hi acaben encara que anosaltres com a espècie el final del sol segurament ja no ens pillarà a la terra ( 4.500 milions d'anys són el que li queda i no crec que hi arribem...)...mentre condueixo per carreteres perdudes cap a buscar la família escolto a RADIO3 un programa perdut..és el darrer dia i allargo el retorn...no vull marxar.

En Leo ja ha pirat cap a casa i d'allà al Brasil, El Pablo s'ha quedat a Beach4, amb una xati i el digeridoo, provant de pillar pila pel combo MECA-XXL, han quedat els tips del meu projecte de MECA-XXL-i sortida dura de 7c+/8a...l'any que vé...els de Sabadell no estan inspirats, i la CREW germano italiana marxa demà...mails i mais, abraçades i "see yous next years"...

Esta bé el temilla per acompanyar la tristor de la despedida...tots anem una mica perduts en aquesta vida loca del psicobloc...i en l'altra també una mica suposo...

PAU i AMOR

BANDITORFINES for our minds or ENJOYING BABYLON

SUNSET from ESTELLENCS

YEAAAAAAHHH MAAAAAAAAAAAANNNNNNNNNN !!!!

Joder, lapuuuuta....que m'ha sortit el pas!!!!

L'any passat vaig poder escalar SOLECITO, un preciós 7c de 12 metres en el que el CRUX és un dinàmic inicial, al tercer pas ja has de fer un salt descontrolat al principi, que si et permet agafar la presa et fot una bandera que provoca les més gracioses caigudes entre la penya...la caiguda és curta ( 6 mts) però fer-ho en les més hil.larants posicions propina costellades, apretades al timpà i una sensació de "pelele" que et fa tornar a la repisa amb cara de tonto. Aquest any tocava BANDITO...la dura...

NO SOM LOLOS, però a putilla no em guanya ni l'eslovè aquest que li aguanten la esquena per mirar el crux...xaaaaaaf...els dos a l'aigua!
Els gavatxos van molt sobrats al crux i pillen a la sortida de dalt ( 7a) de SOLECITO o a la de BANDITO ( 7b de lance a morte)...vols de 12 mts més controlats...fins i tot n'hi ha un que es permet el luxe de fotre un mortal enrrera quan està pillat...

He escalat MOLTS cops el lance de 7b...per escalfar, per recordar, rebentat i sense magnesi...per si de cas..no vull fallar...ahir vaig provar la via i no m'aixecava del crux...cinc pegues i cinc esnafrades...a caraperro...joder.

Avui vaig a tret fet...hem descobert que a SA COVA hi ha un tactum brútal, i poden caure els 7b's...el JOSE de València m'explica DOUBLE PENETRATION, un llarg recorregut que empalma XXL (trave) TRANSVERSAL (desplom) i surt per un bloc GUAPISSIM on el roñatrón de talonatge està garantit...
FAig DACHICAS des de la Ledge per escalfar...sempre GENIAL, catxo abusiu i "oooohhhh's" de la crew turista...vanitat interna, si sabessin com sobrega la via igual la decoten ells i tot!!!! em sento bé i oblido BANDITO...
El JOSE progresa al BLOC ( un pas de dinàmic a campus...genial) de KLEM'S ERECTION ( 7b.¿Com un degotall pot "creixer" amunt?)...Dues Alemanyes somriuen entre elles cada cop que en Jose s'apalanca damunt del fal.lus que desafia les lleis de la gravetat...la veritat es que fa goig i dóna un toc llibertí a cada intent...fijo que avui pilla...la via vull dir...(;O).

Penjem tots de la repisa, mirant la via i els pegues respectius...mentre vaig fent proselitisme al HARRY, que ha abandonat la perla de Montserrat uns dies, el JOSE em va explicant els secrets de D.P...hi ha color...vaig fer TRASVERSAL al lorxu...i la DP és una variant de sortida.
Un pegue,,,hi ha color...plaaaaaf!
SEGON....joder se m'ha escapat el taló....però ja la teniaaaaaa.....PLAAAAAFFFF!ronyatrón...
CAGONLAPUTA, ara mossego cadena....mmmmmh...bow que això és psico! bufff...pos mossego la tovallola de la guiri que em desconcentra cada cop que trec el cap del sostre!!!!
TERCER PEGUE...FLUTO, la via és CINC ESTRELLES...surto per DACHICAS quan la repeteixo, pot ser 7b dur i de pila ( 15 mts en total de desplom-sostre). Amb XAPES seria una via HIPERReputada...però que bonica casum dennnna!!!

En Jose fa el darrer intent a la KLEM'S...llença, aguanta revinguda, a campus bota i recoloca millor la mà...crits, xiscles, tothom li passa energia a través de l'ànim, de VINGABOWS, DE COMEONS, de yeahmans i de guapooooooo! ( les dels yates sempre donant la nota...)...ha arribat al repòs però se li ha acabat la pila...cau en el darerr bidit suant i molt trist...avui marxava...buf...next year man...

Marxo a buscar la FAMILIA...que ja deuen estar fins els collons a la platja ( he enviat missatger a avisar del darerr pegue..però la LILA ja coneix els meus pegues i la meva verborrea)...mal rotllo...se me n'ha anat l'olla i fa quatre hores que faig tard a fer de cangur.

Anem a METROSEXUAL, per tal que el nano dormni a l'ombra i la Lila provi els seus bloquets sobre l'aigua. Quan és el meu torn reemprenc la rutina i col.loco la bossa de magnesi al repòs..per si de cas.

Avui estic sol, ni l'eslovè, ni els adonis noruecs dels collons, aquells que van tant sobrats i són una mica maleducats ( per sobrats i perquè no parlen un borral d'anglès)...el putos ho mullen tot i ocupen la repisa fent sèries interminables de intents a la via....avui la tinc per mi..i amb les meves paranoies això és un aventatge.
Pegue...plaffff
Pêgue...plaffff
Pegue...casi...plaffff

Joder, ja no em queda més que un parell de peus de gat...LILAAAAAA! UN PEGUE MÉEEEESSSSS!...no veig res a contrallum...suposo que hi és....estic entenent el moviment, he vist que és possible sortir més controlat i si apreto la regleta ( una crispada de mitja iema en sostre bows...), igual no surto volant enrrera amb cara de pelele....yahhhhhhhh! Ho he aconseguit! Joderrrr..i ara què..quin mal rotllo...nocaiguisbow, nocaiguis...ostia puta. fluto...si..no...ai la bandera...buf...de sobte enmig de tot sento un crit que creix des de la repisa..."VINGAPAPABOWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW!
Osssstia si és el NAWET!!!!! Fins i tot ell m'anima amb la veu de piñó!
Ja esta soc al répos...em col.loco la bossa de magnesi al coll i tiro cal al lance...inspiro, una remada i amunt..la tinc! Vinga un més i surto d'un salt al top...JA ESTÀ!!!

INCREÏBLE, aquest any ja he fet el 8a ( soft?) en psico..ara DIABLES...a veure què tal...necessito reposar...

Puta mare, quin babylon més bo a la platja...riem compro cava, mengem QUELLIS i anem cuits al sobre...genial...

MALLORCA ES MEGAFONQUI...

HARD LESSONS

First ascent of FLYING CIRCUS (6a+/10) over S'AGUILOT (ANDRATX HARBOUR), a good crack leading to the top of a beauty rock in the middle of the bay...thanks to PEDRO to take us to it!!!!

Days are passing slowly...repetitive but not boring..wake up, feed the kid, pack the gear , drive across the Island, park the car..sun, hot, heat,water, salt, good weather, bad, worst or fine "tactum" of the holds...dry?wet? everybody does the same answer...

We are on good flow,but a little dubt planes over our minds...where do we go now? Our sensations become better, nor fear and all the old projects of the last year fall at the first attempts...i climb comfy and comfortable...till yesterday...

It was the last dat for LEO in MALLORCA...and we decided to give a sight to the TEMPLE...Leo said the sentence...if you move to siurana you gotta go to the base of la RAMBLA..if you go to Ceüsse you gotta go to the base of REALIZATION...i wanna give a sight to 2 SMOKING BARRELS...we moved to DIABLE with a strange sensation in our stomacs...LEO becouse didn't know about...me due to the opposite...

Quickly LEO realized about what DIABLE means...just FRIGHT, HIGNESS,BRAVE SEAS ROARING under you...is like alpinism and sport climb when you compare DIABLE and VARQUES...

But i like walls a lot, and while LEO hanged the rope to take some pics we descended slowly to the sea...i warmed up with a good try to AFROMAN...i catched the crux and jumped to the exit...my hand was no strong enough and suddenly i was flying along the wall...15 mts but controlled...buoah...not scary but tense...at the sea the stream was strong and coming back to the "vivy" was a hard work...fortunately the crew from Valencia was there and we succeded to climb back to the ledge with all the equipment...

We dryed our souls and the party started...emotions get closed into brave sights and hidden dry mouths...Leaving the ledge at the begginning of LOBSTER (6c with 20 mts of AIR down your ass) i climbed back down, the first crux was wet...i toke more chalk and shutted up my frights...resting in good positions, slowly i got the route...my firts "20" of the season...not any problem but allways leves a mark on your minds...buah...

Hearth beating uncontrollable and injection of adrenaline...buah...the point of no return is a roof finishing on campus ( my allways fucking short size!!!)...but only up there is the succeed...i enjoyed it a lot but at the top i needed a lot of time to recover my breath...i descended again and went to the cave of AFROMAN ( 7b)...the big roof cave...under LEO's CAmera i succeded again...another mental trip ...and leving the route i could take a look to the crux of my dream: ALL CATS ARE BLACK...buf...too much hard at the first sight...but..possible?

JOse, from Valencia floated after he made his decision, trought his frights to the top across LOBSTER ( 6c/20)...once he did the no retorn crux in the roof the doubt appeared...o red light switched and he started to controll the reception...give up the idea of succeed means to let failure appear...he flew a lot, long, silent and didn't get injured...when he climbed back to the ledge his sight was confused and full of adrenaline...in the middle of his trip he almost decided to get up again..but the long rest made his frights grow, the waves beating against the wall incomodated us and we decided to quit. While the crew was packing the gear i did an attempt to ALL CATS ( 7c+/8a/15)...i was tired and not motivated, but i wanted to meet the problem...to feel and to investigate...The route is simply PERFECT...a overhanged wall full of short holes lead to the crux, a jump from a good two fingers right poket ans a sloopy edge for your left hand...i jumped to nowhere, there was nothing in the white mark...i didn't reach the exit hold...big fall, and in spite i tried to controll my body the dyno made me fall on my back...i got inside the water as a release but suddenly i felt the pain...buah...fuck...i got bad and i tried to ignore it while i was swimming against the stream...the ledge was the salvation again.
HATE...VANITY...no surrender...i got to the top across SURFED DEAD ( 6c/20), an easy climb till 15 mts, where a crack leads to technical moves that leave a scary feeling on your soul...i arrived to the top again with my heart uncontrolled, junkie of endorphines...we are really insane, now i'm sure.

We all decided to quit DIABLES, we where completely empty...needed to have some beers before coming back Varques...

The afternoon was a downline to accept our cosmical inferiority...while other crews climbed happily we where still catched by the devils of the waves, just hanged over the sea...i tried BANDITO ( 8a) again and again, and the fucking boulder move of the beginning laughed on my face...hate again...even the salckline session over the sea was a disaster...when it's good is so good, when it's down is down...at least we learned it...

The french guy who was trying BISEXUAL ( 6c/10) in Varques finally succeeded on his goal...it was an explosion of happines and shouting to fight against our frustration, i was very happy for him, last year he started working patiently this route, again and again, not giving up...it was his second trip to Varques, and this redpoint was a gift for all the crew...congratulations man!! Yeah mannnnn!!!

I left Varques to get to the north...a rest looking the sundown, taking more energy to my soul and arms...enjoying life...

Good flow...

TUNBAIT TUNAIT TUNAIT !....

Buah...MALLORCAESFONQUI fijo...després de 365 dies de rotacions de la terra i una volta al voltant del solano, apareixen les mateixes cares que fa just un any ens animàvem Varques pera pretar una mica més, lluitant conta el làctic i l'adrenalina...som ionquis fijo...la penya que arriba d'itàlia, el paio que prova METROSEXUAL ( 6c/10) des de fa dos anys mentre el monument que té per novia llegeix a la repisa, com levitant...els gavatxets imberbes que es passejen per les vies i cauen als tops fidels a la seva filosofia radikal de no usar magnesi ( fluten als cruxs i cauen al final facil)..el paio gavatxo que es curra mortals enrera cada cop que cau, el canadenc fanàtic, simpatic i tímid que fa les mateixes rodes de torn que jo ni sempre ens somriem a les repises, la parelleta fanàtica que encadena els destrepes " a muerte" ( cadascu al seu nivell bows...;P)...els rusos catxñissims que es liguen les Basques frikis, els argentins estranys, els alemanys solitaris, uns brasilenys/nyes marxosos..i topta la fauna dels psicoq ue flipa flinyant i que anima des del primer a l'últim, celebrant cada encadene sigui 6a o 8a, i fentq ue cada fracàs, si l'has lluitat a morte sigui una esperança de tornar a empassar saliva i apretar en el moment més flinyant sempre un moviment més.

Aquest any els dos primers dies van ser de mala mar, es va poder fer alguna cosa a la hipersobada Varques, al sector més resguardat encara s'estava còmode, però a la primera cova realment feia angúnia baixar a l'inici de les vies...els surfers triomfàven mentre noslatres estavem putejats...

l'endemà millor, escalfem hard al primer sector i anem al segon a la tarda, vull controlar que la sortida de BANDITO em surti molt cansat pert intentar la via al complert...després de MOLTS intents la crew gavatxa fa dos bons encaenes de la via...flipo...tant de bop anés sonbrat com ells al crux...no entenc com fan el bloc de baix i s'esnafren a la sortida facil...rellisquen...

Dia 1: CALA VARQUES ( PORTOCRISTO-MANACOR)
*TOWER OF POWER : 6c/10. Preciosa, esperó vertical desplomat, monolític, sobre bons cantos a l'inici i bidits perfectes al crux. Sortida de regletes en roca grisa. Ambient.
*GOLDEN NASSE: 6B/8...Pas fanatic, llàstima que curt, roca brutal vermella vertical
*RAlph Kaiser's: 6b/8...pffff...V+ o 6a de fissu..la destrepo per marcar-la pel Leo i decidim que no, que és EXPO per possible caiguda si rellisques a la Bavcaresa, contra una repisa...no aconsellable sinó vas molt sobrat...oblideu-la o feu-la conscients del perill, no és psico, és un solo...
*GENOVESES 6b/10 Interessant, interior...roca sovint Mullada...curiós, de les vies que amb xapes no superarien el 6a o V+...al meu criteri...guapes per entrar en el tema
*DACHICAS: 7a/10. Boníssima. destrepe des del cim, un xic complicat, flanqueig i bloc de molt de canto amb sortida d'ambient curiós i canto petit,una maravella de la natura, massa curta en dificultats...la repeteixo tres cops per pur plaer...
*DOUBLE PENETRATION: 7b/10...brutal, genial, molt dura, un pas molt dificil i fanàtic per sortir de la cova...al segon pegue...
*TRANSVERSAL:7a/10. Guapissima, com DOUBLE P. però menys a bloc.més cantelluda...pilla la 1a cova pel mig, si encertes la coreografia de bon canto tens el 80% de la via..el 20% restant és un bloqueig fliñant, un empotre de cama de cap per avall i no posar-se nerviós sortint ( més facil però diedre-fissura ansiós...).Via cinc estrelles.

*BISEXUAL: 6c/10. Aèria i crux al darrer moviment. Una clàssica genial de les que a tothom agradaria haver obert
*METROSEXUAL: 7a/10...aèria i guapa, un tripi, la meva via test...hi fluto sempre gaudint al màxim...crec que no és massa més difícil que la BISEX...
*TRAVE METRO-SOLECITO-SEXUAL: 7b/10...més llarga, uns 20 metres de recorregut amb crux alt, lance a nmorte i bloqueig de regleta petita una mica campus...la gaudeixo tres cops per preparar-me de caraa a no fallar quan vingui de BANDITO ( 8a)...via MOLT BONA...
*FORTUNA: 6a/5-8 mts: pfffff, curiosa, pas a bloc guapo però entrada HIPERSOBADA DE PEUS... llàstima ue no hi hagi vies d'aqquesta dificultat en bon estat.

PER COMENÇAR: MOLT INTERESSANT nedar fins al peu del destrepe de CALA VARQUES-SA COVA, assecar-se i fer-lo com a via...un 6a molt guapo i que sembla molt alt encara eu no passi dels 10 mts...

A la platja molt de nudisme, bon rotllet, birra, slack line, cool una mica de postal i el flow de sempre...mola, fanatisme en mode "mig" per partt del personal ( ja el farem pujar)...es nota el TUNAIT TUNAIT encara que si vas per feina ni molesta...

A fliñar que demà és festa...

A...per l'anònim, bellesa gourmàndica, fonqui a topppe i molt de somriure sincer en tothom...notes que quan la penya esta de vacances tot és genial...

Els Sorolls del Món...ENDURANSIA vs MISSING HAPINESS

"El ansia ni se crea ni se destruye. Simplemente se transforma como la energia: Hoy puede aparecer en este bloke y mañana en ese otro y asi sucesivamente..."MORTISMEN, FILóSOFO PEDRIZóNICO.

Buf,

Funciona!!!...el cos s'adapta lentament a una sèrie d'impulsos mentals, ambientals i físics que fan que es vagin notant certs resultats. THE WALL ADDICTION no és tant greu, el retorn ansiós és una qüestió de resistència, continuïtat i ànsia...d'ENDURANSIA. I tot flueix...canvi de xip...mode friki "ON"...oblido por, oblido estréss, oblido mistica i entro en una nova poesia, la del moviment pur, la del èxtasi de fútar a morte...

Buscant el "FULL D'ASOS" d'aquests dies...no surrender total, amb els braços petats i la mirada limitada als tres metres que tinc per davant...escalo posseït per l'ansia total, amb temps i ganes...

Ahir ja anava molt cansat ( 12 dies amb un de repòs) però tantmateix un bon resultat, la JO CLAUDIO ( 8a) en pocs pegues ( 3 o 4 més el tsosrob de prova, alguns psicos de fins a 7b+ i 15 mts, 7c a vista i la moguda a ECOS

...Avui amb en Ximo ens veiem al Gruyére...una mica de Xuxuflú però bon feeling. A l'entrada de la pista de Can Robert unes noies em fan un senyal...creia que m'advertíen que anés lent per no axafar amb el cotxe el gos que duien, l'esquivo i poso mirada RAIKONEN per pujar la pista...miro pel retrovisor i veig que es queden parades amb cara d'enuig...¿He fet res? Sembla que s'han perdut. Em pregunten "on és l'aparcament d'Estenalles"..????!!!!???? Estic flipant...Han pujat a la Mola des d'Estenalles, i un cop a dalt, empanades, enlloc de tornar PEL MATEIX CAMÍ han baixat per la banda oposada. Resultat, tenen el cotxe a uns 8 kilòmetres, estem a 35º i els queda la opció de pujar de nou i baixar pel lloc correcte, perdre's per la Urbanització Cavall Bernat per trobar la carretera i fer autostop a veure si les duen...o que algú s'enrotlli i les dugui a recuperar el cotxe...merda, un "pegue" menys que podré fer...passo...si...no...joder, quina putada si em passés a mi el mateix...casumdena, com pot anar tan empanada la penya!!? Va vinga...En mode Carlos Sainz en duc una a Estenalles i tornem enxufats...ni baixo del cotxe...DEEEEEWWWW!!!
Les meves sandalies van soles cap a Soleia, tinc cintes per allà, la corda light i uns gats...traptraptrap...vaig rulant de cap, amb els pulmons que ja han aconseguit la velocitat de creuer sense pujar massa de revolucions...fa gracia, cada dia milloro el timing i ja aconsegueixo pujar corrents fins dalt la Sardi...en poca estona sóc al Grúyer...guai...

En Ximo escalfa, hi ha en Samu i la Joana, tots anem amb alguna mirada perduda en algun projecte...i fa calor...escalfo lorsai en un 7a que no havia fet mai i em sento prou bé a pesar que els dits i els peus ( els peus!) ja van tocats de tants dies de no repòs...buf...les pells prou bé...que guai l'agost a Soleia...Al Vallès som afortunats...si vols pots seguir escalant 365 dies a l'any bow...ENDURANSIA...

A la paret gran hi ha dos Euskalduns que s'estan ventilant totes les vies a lorsai des de fa una setmaneta...una darrera l'altra, el que jo he trigat un any en fer ells ho fan en quatre dies...brútal bow...que bo seguir veient miracles a peu de paret...mola...

LA Joana munta REINABEE ( 7b), és el seu projecte però avui diu que va ínflor...crec que la duu prou bé, sembla que és el seu primer viatge en la dimensió"b" del set, i vol anar sempre per sota a muerte...bo...

En Ximo cata ESPASIOAMORMADNESS (8a) i va fent, la munta...el "laostiapatxi" es poleix la via en un plis..igual que la CLAUDIA...(en aquesta quasi falla al darer pas...joer ja era hora!!!)...comenten que caldria cambiar el nom a la CALLADETA FAS MES GOIG per "Collaeta molaries més..."...crec que ténen raó..però tant se val...coïncidim que és una via molt maca...i el plúspalsalón...hi ha d'haver colors en aquest món gris...

I jo? Que faig? Buf, vai amb l'ENDURANSIA mental una mica pocpowerperoaveurequètal...com el dilluns, en Ximo m'apreta...va bow, un lortxu!!! L'Enric Sabaté m'havia dit que la JA N'HI HA PROU és un 7c+ assumible, i en Ximo que la provi a vista...flúten...

I com que em conec vaig simplement a muntar-la...es tracta de una via bastant maca, amb diversos passos més intensos separats per bons reposos. Vaig de xapa a xapa...sembla que sí, que és prou "assumible"...amb un FINALFELIÇ intens, de xapa airejada i romisquis que et duen en una fugida endavant cap a cadena...com a via recorda una mica a l'estil Santbenet...aquests finals marca Soleia són sempre obligats però interessants...per tamany em va que ni clavat...guai...

Baixo reposo una estoneta i ENCADENO FLÚTAN, realment no és rottlo Murfy ( 2 pegues) o si..no...és més soft..però com deia més amunt..que sí, que es plús pal salon..la via és guapa i és l'important... Em quedo content, ja li vaig pillant el rotllet a la Soleia..hehe! Si tingués matins fugaria a la SÍBER, toiinc la Estrogen en un horitzó proper i si fos un tio serio m'hauria de quedar i apretar-li ( no seria el primer que endarerreix vacances eh bows? Siber i xuxu posseeixen...). Però no..ara toca fonqui i S'HI HA D'ANAR PEL RECTE ( via genial PEPE, que sí bow)...demà marxo...aurevoir SOLEIA, Hi FONQUI...la ENDURANSIA té aquestes coses...els ANSIOSOS PEDRICEROS la tenen a bloc, jo amb més pila...però és el mateix joder...no es crea ni es transforma, es trasllada de paret a paret, un mai acabar...encara que de vegades t'anyoris de vies i persones que deixes...però només és una estona...mai adéu, sempre fins demà o demà passat, fins la propera SESSION...heheh! Floooow!

La Joana ha fallat a la REINABEE però crec que per ser el primer 7b el té molt aprop...El Ximo també falla al crux del seu AMOR, deixará cintes per demà, fijo que encadena, esta maxipower ( hehehe de vegades recordo com li ensenyava el nus de vuit allà al curset, a Vilanova, ell era un autèntic bollycao, em va fer baixar de l' Anglada per yuyu i en un any estàvem al Mirall, ell de capocordata al REPTE PERSONAL...i en dos més es polia la NATIVE SON...i al final la VUDÚ en solitari..i els 8a's, joder, com mola...ara els dos ja som més grandets, però l'ENDURANSIA segueix...). En Samu també acaba amb una curiosa LLUÏSSOR als ulls després de volar a la QUANESJAMAHERE (7a+)...ja va posseït...

....desmunto en la REINA en tosrobet inflat d'una estranya felicitat melancòlica...i pleguem...fa una nit maca...m'estic enamorant dels vespres a StLlorenç i després d'escalar m'agrada mirar avall, veure com allà baix també es fa fosc, com les llums de les cases es van encenent i imaginar històries i cabòries...de vegades tot queda cobert de boira, hi ha milers de persones allà baix que no saben com de bonic és estar aqui dalt, i m'agradaria poder explicar-los com de relaxant és estirar-se una estoneta sota la BAUHAUS i escoltar com els sorollets del bosc van guanyant terreny als vaingabows o els crits ocasionals de joia o desesperació...escolto una mica més i em sembla sentir una remor sorda que integra milers de veus, de converses, de sorolls urbans, de sirenes, de aires acondicionats, de motors, de plors de nens, de gemecs de plaer o crits de dolor, de riures o de discussions...la paret fa d'orella del món i m'estiro a sota, simplement veient com un estel saluda la lluna una altra nit més...escoltant la remor del silenci i respirant a poc a poc...

Al revolt de la Sardineta un cop més el paisatge fa que se m'omplin els pulmons i l'estómac s'apreti amb una sensació endorfínica, però ja estem baixant xino xano amb la J., parlant de la vida i de les vies...entro al cotxe i vaig avall.

I baixo allà baix, a les llums, a formar part el brogir callat que la Soleia escolta des de l'alçada...a ser un més unes quantes hores més, fins que torni a pujar a arquejar i a sentir l'EDURANSIA...que bo...m'encanta escalar...

QUE SÍ JODER..QUE SÍÍÍÍ !!!!!

PoBueno,...pomuybien, pomalegro, pofalen,podacuerdo (*)...que síiiii!(*) El MAkinavaja...un altre pureta com jo...

Que el puto Serrat ( ups perdó bow), ja ho deia fa 40 anys...que ja fa 20 anys que tinc 20 aaaaanys...i fot 20 aaaaaaaaanys que em sento com quan tenia 20 aaaaaaaaanys...!!!

Visualitzant l'ostión amb estil...instants després em menjava una Medussa a la Bullavesa, amb molt estil també...noblesse obligue...( foto Leo Santiago)

Algun dia penjaré les meves afotos ridícules (rotllo bota dura i roccietore, o cletes, rotllo mocador al cap i bossa de magnesi gegant, rotllo malles de lycra i camiseta ajustada, rotllo texans cutres i punkisme a Stbnet, rotllo pranaqueguaiquevoy, i rotllo que "rotllo")...la veritat es que estèticament els millors temps sempre són els actuals...i això que no és recomanable fliñar en boles...que sinó...

A veure com us veieu d'aqui a 20 anys bow...

CLIMBING iS FUNKY, gracies per compartir ( de moment) aquests 31 anys en la vertical, als/les que hi sou, als/les que hi vau ser, als/les que "quasi", als/les "que no", als/les que m'heu ajudat i motivat, als/les que no s'han assabentat que hi era, als/les que s'han putejat els demano perdó, i als/les que no..pos que ens seguirem veient fins que el tendó aguanti...

Feia dies que llegia en un blog que "La puresa de l’instant està feta de l’absència del temps"....mmmmmh, que seriot no?...no sé...dec ser molt impurot, o molt primariot...per mi la pureseta o l'absèncieta són un fàstic..."la bellesa gourmàndica de cada instant en aquests 20 anys és precisament el que em fa desitjar 20 anys més d'impuresa total a topppppe, vale?"

Hala "al fiestón" i "a picar culs que demà és festa" ( premi al primer que endevini zona, paret i grau d'aquesta via)..., aquesta nit a la PXB tanquen paradeta...birra i bocates a bon preu...i el finde a tibar una mica més que sinó em rovello...

I res...que sempre ens quedaràn les vies blaves i els psicos a la piscina del geriàtric.

IRIE BOWS/WETES/WETS...PAU,AMOR,ROCA i el pluspalsalón...perquè no...?

SAVE the MOHAWKS

JODER...

Creia que en MOHAWK estava de vacances i resulta que havia xapat el BLOG degut l'agobio de "L'ANONIM" ( només es pot definir en singular encara que puguin ser diversos personatges)...resulta que la opinió d'algú sense cara, sense nom, generalment amb un discurs poc fundat/estructurat, i incapaç d'opinar lliurement i amb transparència, fa que la feina ( bona o dolenta, no entro a jutjar-la) d'una persona TRANSPARENT, recolzada per centenars ( milers) de altres persones TRANSPARENTS, se'n va al garet...

Recordo que l'encapçalament del Blog del MOHAWK era una frase en favor de la lluita pels drets dels indis americans...Ei BOW, recorda tu ara aquesta frase i no ens deixis orfes...t'ho deus i ens ho deus...TORNAAAAAA!

Per cert, felicitats per la DEJA VU bow...i endavant amb les fissures...no és just que t'hagi de veure al blog del SILVER boooooowwwww!!!!

Pd: Incloc FOTOS REGAL per a la teva cole...d'una via que et va agradar molt i que darrerament he estat remenant:

PAU i AMOR...

Tancant cercles, reduïnt l'hel.licoide

MALADETA SUD. Territorio Comanche. encadenament de totes les tirades en Rotpunkt ( 7b, 6c,6a+/b, 6b, 6a+,6a/a+). Via desequipada a 3000 mts.

ST BENET, Totxo del pas de la Burra ( o la Seta). Via BASTARDO 7b+ 10 mts, asc. amb crashpad.

Zigger-Zagger 7c+ a St LLorenç. posant cintes, al tercer intent.

Més moviment...

De vegades l'helicoide s'expandeix, de vegades es redueix, un yingyang a voltes esbojarrat a voltes racional...on el radi de cadascun dels cercles que orbiten al voltant de l'eix que sóc jo va mutant segons l'humor, l'amor, el fragor i les ocupacions...

Ones de vida, ones de sentiments, ones de pensaments, ones de ruina i construcció que bateguen i em fan existir...m'aixeco i caic, caic i m'aixeco...els somnis i la realitat són un tot que esdevé la meva realitat fictícia i alhora palpable...a vegades estic confós, a vegades no...depèn del moment i de l'endorfina que em domini...

En general tota aquesta fantasia és il.lusòria, però obeeix a un cami que em traço i destraço a cada instant, a projectes, anhels i desencisos...i en general poques vegades no assoleixo allò que em proposo...igual és perquè dins del pragmatisme utòpic que em domina ( molt en el fons) no em proposo reptes que no vegi assolibles a mig plaç...una manera hedonista de evitar la frustració? Mandra? Tot va fluint i m'acomodo amb pocs contracorrents cada cert temps...el riu se m'endú vagarejant i vaig visitant menadres, sense massa compromís, o amb el compromís de no comprometre'm massa...no ho sé...

Fa ara 17 anys baixàvem del Cavall Bernat amb en Jordi Martí...la BASTARDO estava allà...la somniava des de feia ja també molts anys des que l'Alsina va publicar un article al Muntanya on es veien fotos d'en REDHEAD assegurat ( amb dobles burins, corda doble i reunió a la roca) per en Toni Gimenez...Aleshores la via m'era tant lluny que encara només era la imatge de quelcom inmens...

L'escalada és estranya, el cos també, les vies de vegades ens sorprenen, els moviments els segueixen...hi ha vies que em són IMPOSSIBLES i n'hi ha en que les meves formes s'adapten a la perfecció...va ser una relació passional, ràpida , aegre i exitosa-excitant, a la que vaig seguir acudint sempre que passava per allà...i sempre en quedava una bona amistat...ens enteníem bé i ja n'hi havia prou...dins meu m'encantava la facilitat d'accés que tenia a ella, i que sempre ens deixavem un bon regust al cos i a l'ànima, com si encaixessim anatòmicament a la perfecció...una amant ocasional i alegre quan amb altres era esquerpa i enfadosa...a mi ja m'estava bé...i sempre repetia...amb el temps vam repassar aquell totxo tant bonic...NO hay Tregua (7c), Pocker d'Asos ( 7b+/c), el 7a+, la Setas (que va ser una de les primeres vies esportives que vam fer, assegurada amb dobles burins!...i ara el darerr i bonic 6c...la "Aún"(8a) em quedava una mica lluny...

UN dia vaig decidir anar més enllà en la nostra relació...va ser un moment de vanitat...hi va haver algú ( en Rafa Comino) que també havia anat més enllà amb ella, i me'n setia gelós. Vaig pujar amb en David una tarda, havia calentat prou bé, havia fet alguns boulders alts ( aleshores eren solos Psense crashpad) al Calimotxo i al Manolito...gairebé m'espatxurro a la Pilón ( sense corda el lance lateral no és retingut i vaig fer una revirada que gairebé em tomba...però va anar bé)..em sentia "fluid". En David, racional ell, em va assegurar dos cops, i quan li vaig demanar que pujés a fer-me fotos em va advertir que m'havia vist "tremolant" un xic al pas de agafar la bola, que el peu l'havia posat cada cop en un lloc diferent i que no li molava veure'm improvitzar...feia dies que no estava amb ELLA i potser els nervis d'aquella situació "nova" m'havien fet dubtar. Quin pal David! Si al final em petaré i tot! Tiu fes-la amb corda i marca't bé el peu..després parlem!

Vaig pujar flútan, i fet el pas del bolo se me'n va anar la mà del canto del lance final...vaig caure iq uedar penjat de la corda, desconcertat

¿Aleatorietat?No anava centrat?Dins meu sabia que estava pujant concentrat i intentant-me imaginar sense corda...simplement havia relliscat!!

De totes les vegades que l'havia acaronat era l'única que m'havia rebutjat, amb vaig quedar desconcentrat com si m'hagués donat una bufetada sense saber jo perquè... I la vaig rebutjar per orgull, i dins meu per temor encara que no ho volgués dir...de fet ens vam seguir veient amb regularitat, però sense l'ànsia d'anar MÉS ENLLÂ, simplement era quelcom mecànic que succeïa quan passava per allà...com un mariner que passa per un port a visitar una amiga amb la que sap que mai arribarà enlloc...i així vam seguir durant 17 anys...amb una gran confiança tàcita però saben dins meu que mai m'ho donaria tot, ni jo m'atreviria a demanar-li...

Ja fa dues setmanes que vaig tancar una altra pàgina...a la Maladeta em quedava una espina...l'ascenció completa de primer de la TERRITORIO COMANCHE. Amb en Xavi J. recordo com em cruixia l'esquena sota la motxilla i no deiava de preguntar-li "on és la paret"? "ja hi som"?...i ell deia "una mica més amunt"!!! Era el 91 crec o el 92...vam fer la Directa i jo ja somniava amb obrir-hi vies equipades...però tot eren problemes logístics i va quedar en aquell calaix de l'"ALGUN DIA" on acumulem tantes oportunitats perdudes...havia fet els llargs en topropes esperançats, de cara a algun dia pujar-hi de primer, i allà va quedar la PORTES DE LA PERCEPCIÓ ( en homenatge als Doors i a les sensacions en aquella paret)...un altre somni desat al calaix de l'oblit. Finalment la via es va obrir, la vaig tastar i fa poc, vam tancar un cercle que havia queda obert...una espineta clavada ( absurda) que em deia que un llarg de segon no és rotpunkt...casualment resulta que a més aquell diedre que havia fet en toprope era el de la Picazo ( uns metres a sota) i per tant a sobre aquest darrer cop estava realment tancant la relació amb la verdadera Comanche!...va ser molt intens...un bon adéu...o a reveure...

Aquesta setmana passada amb Bastardo em va suceïr quelcom semblant, vaig dur un nebot al Gorro Frigi...interessant trobar una via de II/III equipada, amb tres o quatre llargs cosits a bolts...no ho jutjo a pesar que no n'entenc el sentit més que per dur-hi nebots que no escalen, jo anava per allà amb xancles!!...si no hi hagués hagut aquesta via l'hauria dut a grimpar encordat per la normal... De baixada vam passar per la BASTARDO i vam deturar-nos...vaig fer un altre cop la via, de passada, i aprofitar per fer-hi alguna foto de record. Veure-la de nou em va fer sentir punxades i sensacions a l'estómac, instants, sentiments i una glopada d'enyorança...

I al final vaig haver de TORNAR...em calia tancar aquell altre cercle que restava obert feia tant de temps...vaig fer el mateix ritual...vaig pujar amb el cremallera a Gorros, sol, amb el crashpad ,un pingu de corda curta i dues cintes...ho vaig amagar tot i vaig pujar per la Joan Marc, per centrar el cap i gaudir de la passejada i la baixada fins el pas de la Burra. Aquest cop Ella en veure'm arribar ja va creure en que no hi anava per orgull ni vanitat sinó simplement de refer un llaç d'amistat que s'havia esquerdat feia molt de temps...i realment va anar bé...vaig escalfar pujant per SETAS MAGICAS i em vaig despenjar per provar el tactum del bolus rellískan que em feia patir, i el del dinàmic final a bústia...tot ok...fins i tot em vaig arrepentir d'haver-ne desconfiat..vaig retirar el pingu de corda i vaig estar una estona pensant el perquè de tot plegat...vaig intentar situar el minicrashpad en algun lloc on utòpicament em parés una miqueta i vaig entendre que res té un sentit "perquè sí", encara que de vegades no l'hi trobem a la primera...ja apareixeria...

Va ser ràpid però molt intens, un retrobament tant fugaç com sempre però definitiu i tots dos ho sabíem...els peus es van clavar baixos, sense forçar postures, l'espatlla em va cruixir en pillar el bolus infernaken i em vaig deixar caure al mono, clavat...encara no em sentia molt alt...en canvi en pillar creuant el kantaken de la segona xapa vaig inspirar...només hi havia sortida amunt, al dinàmic...i millor aviat que tard...buf...ja esta!!! Ara tranki i al cim, una xapa més de buco i no fer patinoski al pas de sortida..romuelds i banyeretes...xino xano a saludar la farigola...uhálllla...quin viatge bow... M'assento, amb el cor en un batec gairebé lineal que a poc apoc esdevenen batecs singulars...buffff...miro avall, cap al monas, de sobte torna el brogit llunyà de la gent, els crits de una cordada a Gorros i els xisclets d'una parelleta de guiris cridant a l'Eco...torna la normalitat i jo amb ella, miro d'aterrar mentlment abans de desgrimpar la mininormal, no sigui que m'estalegui per il.luminat!...un altre cercle tancat, potser el darrer que em quedava...em sento alleujat i feliç a pesar de tenir molt clar que "unainomássantotomás". No em molen els Tsunamis, o higballs, o com sigui que ara seria la BASTARDO...

L'endemà gairebé m'arrenco la ròtula, trescant encara ennuvolat, al puto camí de la Síber. Amb tres genolls ( com una bola de tenis bow) tosropejo la ESTROGEN ( 8a+ delarisa...que dur...) i em sento flowting, la xuxu ataca i content ho deixo estar per una altre dia...aquest cercle és per la tardor, i sense un compromís convençut...ens acabem de conèixer i ara que surto de una relació tant tempestuosa em mola pendre-ho tot amb la calma...ja vindrà...amb el Javi Naranjo deixem el batibull MEGAFANATIC siberià i vagarejem sense objectius cap al Grúyer...anava just a posar cintes per provar ZIGGER-ZAGGER (7c+) i l'encadeno flútan del tirón!!! El bidoski inver aguanta power i no hi ha aturador...mossego cadena més astorat que el Javi...bow creia que cauria o pararia davant del crux i he arribat a dalt flútan !!!Guai, ja esta???? NO m'entenc...igual va bé anar a calentar a Síber per fer vies "facils"...hehehe...coses de la vida, fins i tot abans de fer els 40 sóc encara un puto "aprenent" de padawan de mi mateix...no sé què collons li puc ensenyar al Nawet si no sé ni tant sols qui soc jo...de vegades crec que és ell, tot mequetref, qui en realitat em fa apendre...guai...

IRIE

Leo i Tossa

Excel.lent el treball fotografic de LEONARDO SANTIAGO, un tripper brasileny, molt jove, amb una gran habilitat amb l'objectiu. De viatge rodamón en Leo penja la seva visió del que veu a un interessant i fresc blog: http://www.bcnnoar.blogspot.com

Us deixo unes fotos seves de una bona sessió a Tossa, bon flow i encadenaments de Lila ( 6b+6a), el Bow Terrassenc ( Larnau 7a+ al final) i TRanki a FLOWTHING ( 7c/c+?)

Bon Flow Leo, i bona estada per casa...

EL MOVIMENT (Psico a Tossa) DIVERSIONS i RESPECTE

El Mar...

A voltes roent, a voltes fresc, amb les calmes i les tempestes, amb el calor i la humitat o la brisa...tot es combina i fa que a l’igual que les muntanyes, el gel, la neu, els camins, el verd de l’herba, o els rierols...sigui sempre cambiant...és MOVIMENT...queda enrera ja la visió de la rimaya de l’accés a la Comanche...queda enrera el diedre de 65 metres i el fluir amb la J. per la paret inmensa amb el gran buit al voltant...ara soc sol damunt l’aigua..però sento el mateix...vibracions, variacions i moviments, canvis constants que em fan fluir a través d’ells...tot es mou i m’agrada també...
En aquesta Foto o següents: LARNAU 7a+/10 a Tossa. Bella via de pas a bloc en rom i regleta. La variant directa per la dreta ha esdevingut FLOWTHING 7c/`c+ de dinàmic bloquero i de precisió...Avui les preses están humides, demà seques, al matí fa recalor, al migdia el sol esclata contra les espatlles i els roms tenen millor tacte...tot es mou i en una estona la vista s’acostuma a quest entorn oscil.lant...de cap per avall al repòs, un altre intent boig a saltar cap al caire de la regleta TRIDIT...la bola de sortida “ha petat” (¿?? Diumenge hi era!!!!)...la roca també és variable...MOVIMENT.

El sol es mou també, il.lumina l’horitzó, la galta dreta, l’espatlla dreta, el cap, els ulls,l’esquena, la galta Esquerra i se n’anirà més tard...MOVIMENT, passa el temps..més moviment...una altra ona, i una altra, i en perdo el compte. Quan surto trepant espero el moviment de l’ona per pujar a la presa i sortir de l’aigua que em fa ingrávid...peso més fora...em fan mal les mans, m’asseco i hi torno...salto i caic de nou...buffff...

Molts pegues...però no m’avorreixo..és la BÚSQUEDA del moviment, en tant sols 8 metres, amb un crashpad líquid que m’acull burleta a cada remullada...volo de cap, de cul, de costat, en espiral...tot a tenor de cada postura des de la qual l aroca em projecta avall un i altre cop, cada vegada, aquest maleït i alhora adorat MOVIMENT...és com una mena de juguesca entre la roca i un aprenent de bodyshatwa que sap que hi ha “el truc” però no logra copsar-lo...no tinc cap altre sensei que el mar dins del cap, les oïdes tapades, el moquet al nas, la sal...

Ara sembla que m’he pillat millor, però caic
Ara sento un flow en saltar, m’aguanto un instant de la regleta, però caic...
Quin espectacle les 30 guiris borratxes al iot...”GO!GO!GOOOOOO! Yipieeeeh”...però caic
Ara ja estic sol..la parelleta enamorada ha pirat a l’altra cova...suposo que no a escalar...em concentro millor..però caic

I caic,i caic, i caic..i torno a caure…

Circumstàncies…la humitat, les mirades, que si abans ha passat un paio amb els gats gotejant i això no pot ser, que si estic descentrat a l’univers i això no pot ser, que si se’m fa tard i no pot ser que davant d’un moment còsmic com aquest ( ho és???) estigui patint per si un minut més o un minut menys....que si...buah...EXCUSES...

UN darrer cop? ( de vegades funciona la miniaposta mental que em faig, com si del darrer intent en tragués una força final...), però com que m’autoenganyo i en realitat sé que no és el darrer...caic de nou.

Foto anterior i la de sobre: Rotpunkt a SOLECITO 7c+/12. Pas a bloc a l'inici, baixet, resistència i final de coets amb dinàmic estil "Rei del Mambo" amb ja una mica de aire sota els peus...via deu estrelles de CALA BARQUES. Mallorca ( Foto: Mar Roig)

Avui no, ni demà...algun dia...he sentit el meu cos més acomodat al repòs, que no em canso tant en moure els peus en aquells dos segons abans del lance...bon flow...sortirà...és la BUSQUEDA, EL MOVIMENT de les coses, la vida és BUSQUEDA, de VIDA, de MOVIMENTS, és MOVIMENT, ÉS BUSQUEDA, la búsqueda es vida, la vida és búsqueda...”sortirà”.

Encadenant al segon intent AFROMAN 7b/15 a COVA DIABLE. MALLORCA. Via deu estrelles de sostre i canto, resistència atlètica i sortida trepant ( 6a) a 20 mts sense complicació...en la guia clàssica apareix com a 7b+, en la actual com a 7a...s'apropa més a la cotació guiri que a la local...(Foto Mar Roig)

Bellesa i Roca a LOCK,STOCK &TWO SMOKING BARRELS 8a/20. Una noia francesa testa la seva coordinació en un intent no fructífer al lance clau de la via...per provar que no quedi, devia pensar...la via anterior que va provar sense encadenar-la era 6c...(Foto Mar Roig)

LOBSTER 6c/20. Una bona i alta via de la que surts amb el cor a cent després de un sostre on volen peus a una alçada similar a les cadenes d'AGONIES o el Gruyere, el darrer moviment facil el fas amb taquicardia divertida...En la FOTO, Pol lluitant desesperat instants abans d'una perillosa caiguda que va acabar amb els companys treient-lo del mar...al final de vies llargues no usar magnesi es pot pagar amb un bon cop contra l'aigua...cal apendre a caure, anar ben equipat segons les circumstàncies, i ser conseqüent...en aquest cas apart del fort cop i l'ensurt dels rescatadors no va haver-hi conseqüències greus...(Foto:Mar Roig)

Com deia en Girbén...de 3.400 a -2 mts (quan em submergeixo)...el mateix fanatisme, encara que l’entorn, les persones i les coses canviin...sé que trovaré el METHOD, és qüestió de temps, de deixar fluir “la cosa”, allò que ens fa trobar la sortida, EL MOVIMENT DEL MOVIMENT.

"FLOWTHING" 7c/c+ 8mts, TOSSA Juliol 2009.

Ja fa dies que la gent em demana quines vies hi ha a Tossa, altres l'accés...us deixo el que fins ara crec que hi ha, i com arribar...sobre els graus...buf...ni cas...és tot orientatiu...la dificultat "pura" seria en grau Stbenet ( no FB), i si li afegiu un miniplus pel tema de estar a pèl sobre el mar, o una lletra si escaleu amb els gats molls i sense magnesi...pos surt el que surt.

NOTA IMPORTANT: No es una bronca, però sí un toc per tal que ho tingueu en compte els qui us sentiu aludits:

1) La base on la gent descansa ES PLENA de burilles...és cert que h ha pescadors al tard..millor que siguin les seves només les que es queden...
2) EL PSICOBLOC és una disciplina de la escalada esportiva, o el bloc, o el que sigui....hi ha qui se'l pren com una activitat poc seriosa ( cap problema)...però hi ha qui li agrada com ua activitat totalment seriosa...escalar mullat apart d'absurd ( qui escala xop una via generalment, sense magnesi i al sol?) provoca que el que vé després es trobi cantos humits, mullats i suats...en general la humitat és un factor a tenir en compte en el psicobloc...seria millor que fos la mínima inevitable no?
PER ACCEDIR a les vies NO CAL MULLAR-SE i nedar per arribar a les vies...si no sou capaços de fer el destrepe ja no cal ni plantejar-se les vies ( molt més dures). EN CAS DE CAIGUDA no costa res portar tovallola, alguns peus de gats secs, bosses de magnesi de recanvi, magnesi líquid...i currar-s'ho pel que vé després...o no?...és desesperant veure algú talonejant amb el gat regalimant on tu just després vols pillar-te per provar un projecteUs imagineu algú ue arriba a un bloc que proveu fanàtocament i s'h posa amb els gats mullats i enfangats i les mans untades de crema?...És una qüestió de respecte als companys...En 3 anys no he vist ni un sol encadene en l'estil "tarambana"...