dilluns, de setembre 28, 2009

S'acaba l'estiu: CAVALLERS



Adéu a l’Estiu...ara sí.

Dimecres, encara no fa fred a GRAU DELS MATXOS, però ja cal una dessuadora quan assegures...guai...cau TIKIS MIKIS al primer intent després de muntar-la i investigar...7c+ o 7c dur i breu, molt contundent encara que arribes ja amb certa ínflor molt lleu al pas...el crux és a l’estil BANZAI...invert dret de microlefa, invert esquerre alt i més gran, invert dret estrany i lateral...clavar peus i bloqueig a tridit rom...NO XAPAR, saltar el bolt i lance de rebot de dreta a bon canto...el seguro queda un metre sota els peus però el vol és net. En David Gual m’assegura i perd un bon intent al 8ª de la dreta. Gracies Bow...

Dijous-divenddres-dissabte : Pujem per la pista asfaltada que mena a Cavallers...un altre cop amb les MUNTANYES RADIANTS davant, enmig de boscos humits que canvien de color, preparant-se per restar adormits sota la neu...l’ànsia em dóna pressa. Queda poc temps...o no...

Aquests dies són els millors ( si no plou) per encadenar aquells projectes on més que la força fa falta FÈ..aquell sentiment de creença en l’impossible, de entendre que les lleis de la gravetat i la física van molt més enllà del que el nostre cervell incrèdul pot aguantar...la goma, la fresca, la pell, el cap...combinacions estranyes que fan que allà on mancant algun ingredient és IMPOSSIBLE progresar avui poguem somriure i xapar cadenes que ens semblaven llunyanes.

ULTRAKUMBA: A la plac XALMET, un clàssic...7ª GENIAL, sublim, tècnic, adherent i reequipat amb inox. Faig tota la secció crux sense mans per apendre com de tècnic es pot arribar a escalar una via de rampa...i no caic. Estem a 12º i a l’ombra.

FUERA DE COMPUTADORA: a la placa XALMET...7b clàssic que amb un brí de sol costa una mica més que quan s’escala a l’ombra...facil però continu.
AMERICAN PSYCHO: a la placa Xalmet. 7b+ molt bo...molt de fred i encadeno A VISTA la placa que es va redreçant fins la punt de no entendre ni com he pujat...es una via ben bona i dura, molt digital on els peus són un acte de creença ( encara no fè) sobre laterals i minibanyeres invisibles en un tram de 80º...

¿?: 2n llarg sobre American Psycho: 7ª de 40 mts, que empalmat amb A.P fan un 7b+ o 7c de 70 mts...per ser 7ª , el llarg aïllat em sembla fácil...tot i que arribant a dalt estic rebentat...allunya...la corda de 80*9mm em pesa i els peus els duc adormits de la rasca, vaig amb gorro, gore i forro i pantalons llargs...sembla alpinisme...encadeno insensible de cap i gairebé de dits...estic com desmotivat...

FREDDY MERCURY: 8ª de 42 mts. Segon llarg amb el crux a 55 mts de la base de la paret. Aquesta via restava com a interrogant fins que els bàrbars pedriceros van aterrar a Cavallers. La primer ascenció va suggerir 8b, i posteriors intents, repeticions i debats divins la van deixar en 8ª...no cal entrar en debats, ni en análisis profunds sobre condicions, alejes, dificultats o res...ES TRACTA DE UN SOL MOVIMENT, un pessic de mà Esquerra i un grup d’ungles de dreta que mosseguen dibuixos en el quars, peu dret en RES i peu esquerre trepitjant una ombra...salt i ja esta...la resta de 40 mts de la via es tracta de un 7b o 7b+ de resistència tècnica, aire entre assegurances, roca genial i traçat artístic seguint la placa més bonica de Cavallers ( amb permís de l’Afrikan central...al qual li falta “ambient”).
Pujo amb molta por, treballo i marco algun pas...semblava molt dur però apareix la coreografia. En un toprop gèlid aconsegueixo resoldre la via menys un pas. Quan descobreixo com fer-lo el dit ja em sagna, estic gelat i 30 mts per sota veig l'assegurador ,escoltant l’MP4 a la reunió ( joder per això les caigudes eren tant llargues a pesar que li deia “take!!). Pati, fred, sol de tarda de costat que enlluerna, sang, mal als peus i agonia...emigrem a l’Afrikan. La propera semana cau...és un fet segur i em fa feliç...rapel.lo satisfet amb el petatillo...que guapa la via....

SMITH ROCKS: A l’Afrikan. A pesar dels debats sobre el grau o el que sigui. UNA VIA SUBLIM i única. LA guía marca “8ª con el escaqueo-reposo en el 7b...sin el reposo ¿?”...ja fa anys vam decidir provar de no anar al repòs de la R de MASSA KUMBA..i sortia igual...vam fer-ne l’ascenció, i no paro d’estimar aquesta via...m’encanta, se’m dóna bé i sempre que puc sacrifico les iemes i passo dolor per poder-hi estar una estona, fer-la un cop més. El grau tant me fa...és massa bonica per embrutar la seva aura amb discussions banals...pot ser el 8ª de algú o un simple 7c d’algú altre...per mi és la “meva” SMITH, una obra d’art del LUICHY...El darrer any la vaig resoldre en Hard Grit, amb un crashpad, dues cordes, dos asseguradors i un parell de ganxos a l’escut superior...no val la pena patir tant de perill, és la mateixa via i menys plaer...definitivament sóc hedonista
La faig per escalfar, posant cintes i la repeteixo fins a 4 vegades . En PALOU finalment l’encadena després de dues temporades de setge...FELICITATS JOAN!!!!

ILEGALES: 7b+ a l’Afrikan. Entrada bloquera que mai havia fet...resolc el pas a vista..interessant. També encadeno ILESMITHS, i la veritat es que no és més dur que Smith...

MASSA LEGAL: 7b+ a l’Afrikan. ES TRACTA de LA VIA de fisura de l’afrikan, encara que en el fons són dues vies de xapes ( ILEGALES i MASSA KUMBA)...el nom que li dóno no és amb rintintín...si no fós pels equipadors Cavallers no seria el que és, i les dues vies singulars són belles i molt ben equipades. Simplement era una qüestió personal de intentar combinacions i noves idees per no agobiar-me mentre asseguro a companys. MASSA LEGAL és la entrada de Massa Kumba i en el repòs, on acaba la fisura, trave i fisura de ILEGALES...amb un resultat MOLT BO de fisura, assegurant només amb catxarros (el primer a la tercera xapa).
No duc crashpad...però faig l’entrada rotllo Boulder alt...Caic a dalt, reposo i acabo d’equipar. Encadeno amb els aliens precolocats...buf, no em mola el clean climb...no sé si per vanitat o perquè ho trobo una dificultat afegida però que no té res a veure amb la roca...també podría escalar en solo, o clavant, o amb ploms, o paraboltant...és un “estil” on la dificultat augmenta en haver de col.locar catxarros, no pels passos...dilemes apart és bonic escalar sense bolts...simplement...

COBRA CANARIA: 8ª a la placa Afrikana. L’havia fet en toprope, de xamba al segon intent, i amb un ioio des del penúltim seguro...i després va ploure...i els següents intents no resolia res...L’estiu 2008 no estava d’humor per trencar-me les ungles i aquest no vaig pujar a THE VALLEY...Ara era una qüestió d’honor. Vaig pujar per CONGUITOS (7ª) i muntar el toprope. La via COBRA és dura però escalable, necesita de algun allargo perquè sinó caldrien bolts massa propers, i de molta pell. El muret inferior és un joc de patatetes i boletes, amb un pas surrealista de mà peu on has de creure que és posible muntar el cos en una mena de columneta que no veus perquè te la tapes tu mateix amb la mà...et remuntes i dues ungles et permeten quedar-te parat...comença l’infern, una trave de peus que apareixen i desapareixen i mans en presa de menys de un mil.límetre, claves ungles, agafes aire mirant de no expandir massa i saltes a una pedra...ja esta ( o no)...aleje fins la R. Una via MADE IN TALO, savoir faire pedrizónico...aquesta sí que mola.
Caic desesperadament amb el canto de sortida a la mà, rellisco dos o tres cops, prometo que “és l’ultim intent” dues vegades i al segon incompliment es fa la llum...ja esta joder, una puta hora o dues sense baixar al terra, recomençant el calvari que cada cop es redueix més a un moviment agònic...em fa mal el cos i un somriure vermell i amarg apareix al meu índex dret...Desmunto la via aconsellant al Joan que no s’hi acosti...la Cobra és una serp verinosa, entre 7c+ i 8ª soft...ja no sé com graduar...la Cris em va costar més..però com escribia en Talo NO ES POT GRADUAR sense un component de resistència, on al final les vies acaben sent pasos de Boulder aïllats de no més de 7ª+ a 7b+(fb) en plaques de 7ª+ o 7b de via...m’agrada, però quan he encadenat...

CONGUITOS: 7ª a la placa Afrikana. Una altra joya que, junt amb TODO a CIEN ( el millor 6b del món...),

Cavallers és estrany, molts cotxes i en realitat pocs escaladors, i tots en vies facils o llargues...els frikis no devem ser massa de fer TUMBAÏTOS, suposo...cal ganes però el resultat sempre és plaent...hehehe.
El pont s’acaba i torno a casa el dissabte, després de escalar, beure vinets i xerrar molt, el fanatisme és divers, la temperatura bona i encara que tant sols és una part del cicle natural, la tardor, amb els canvis cap al recolliment i el fred, és un pas en que el cor s’encongeix en veure que l temps passa, que és una línea, que el canvi és constant i que el que ara és present demà serán records...el ocre de les fulles és preciós, els ramats ja són baix, les fumeroles s’enlairen primerenques i el sol passa ja baix...surten els plomes, els gorros i els nassos vermells...a l’ombra ja fa molta rasca i a dalt hi havia un tel de neu tímida.

A veure si la vall ens permet tornar a rematar a Xalmet el finde que vé...segur que les cleques ja no hi serán, però...és la llei del Piri...tot es mou, tot és temporal, tot canvia, llei de vida i de l’univers...la neu que avui cau demà ja no hi és...es pon el sol i les parets es queden soles, plou i les marques desapareixen....no sóm més que una estela d’existència que desapareix quan passa...

divendres, de setembre 18, 2009

The vibration still here...a falta de pan buenos son videos...

No me'n canso.

Com que n' m'arriben les fotos de l'Axel i del Leo gaudiu UN COP més de "PSICOBLOC", on surten exactament les dues vies que comento al post EJECTOR SEAT.
http://video.google.es/videoplay?docid=8359873186483004222&q=psicobloc

Minut 2:00, Klem al crux de Ejector (7c) i diverses caigudes. El lance es veu clarament...em suen les iemesssss! Pokets, inver amb dreta, pujar peu dret a sac, la megalefa i saaaaalta mannn. GUAY.

Minut 2:56...buah! ALL CATS ARE BLACK in DA NITE ( 8a)...Klem la tasca i visions al.lucinants del vol...Timm Emmet encadena...kin bow, realment els peus que usa a mi em queden molt baixoskina putada...a la esquerra just hi ha el dyno de 2SMOKING...que es veu a les següents escenes. Al minut 6:22 es ve el motiu de meu fracàs en aquesta via..el coco ja no donava per més,i avall...La tufeta que agafa amb mà esquerra és petita, el bidit es veu a cal déu..i l'aigua també...el lance és molt aleatori però fins allà és 6c i si vols el pots provar mil cops...el dyno superior o el fas o caus de 20 mts...

Diosssss que fanàtic que em poso per tornar-hi...igual pillo un finde i....aggggh!

diumenge, de setembre 13, 2009

EJECTOR SEAT 7c/15 flaix pefecte...SUPERNOVAME

Buah...

Fins on pot arribar la ment i el cos?

Ni papa bows.

El darrer dia, fanatisme en mode NUL per part de la crew, atmòsfera estranya i lio el petate SOL cap a DIABLE, porto el bidó i un salvavides per si de cas...trobo un anglès que es pira en veure el pati ( habitual), una parella d'argentins que baixen pel destrepe i ídem ( habitual, en aquest cas era la primera visita a Mallorca..i han aterrat aqui enllc de a Cala Varques)...i simplement munto l'abseil per observar vies...

Mentre lacònic ho prepro tot apareixen l'STEPHAN i l'AXEL, amb els seu somriures, la seva colla i el fanatisme...PUTA MARE...se m'ha girat el dia...a pendre pel cul...

Faig AFROMAN ( 7b/15) per escalfar...en Jaumet arriba i em filma des de la corda...guai...pujo per LOBSTER (6c+/20) per acabar de posar-me a to i provo ALL CATS ARE BLACK IN DA NITE( 7c+ o 8a/15)...agafo el bidit, la regleta...tacte brutal...faig el lance de la tapa de la guia ( el Shawarmi tot flipat-i sobrat)...i em quedo un instant!!! Ja la tinc!!!??? Nooooooooo...patapaf vol de 12 mts...aquest cop caiguda ok, molta adrenalina però més per haver fet el pas que per la por...joderrrrrrr! Em poso MOLT FANATIC...la vull fer....

L'AXEL escala EJECTOR SEAT per escalfar, ells tenen una corda muntada i van pujant i rapel.lant fins la coveta...( un nou trik per l'any que vé)...jo pujo i baixo per SURFER DEAD un 6c de 20 mts que destrepo en versió soft i que queda en 6b+ o menys...vaig acumulant adrenalina...

Tinc un pegue bo més...estic inflat de nervis, fa onades, fa un dia killer, la penya se'n va i quedem els quatre bojos amb les mirades obsesses...ànsia...l'Axel amb molta vista em recomana EJECTOR SEAT ( 7c/15 un pèl més alt que ALL CATS i apart del crux un segon moviment un xic més amunt, no tant txugo però on caure ja és una miqueta més estressant...). "I do trust in ya man...let's try it!"...joder!!!! El paio fins i tot s'ho munta,i es penja de la corda marcant amb tips tota la via...un regal.

No la tenía al catàleg...es tracta de la primera via que apareix al vídeo-culte PSICOBLOC...un invertit guapo i una mena de dinàmic gairebé en màñpeu...un pas de decisió amb un pati semblant a BAUHAUS enmig del tram superior...( sense que avall hi hagi 300 mts de pendent fins Castellar...hehehe). M'ho penso...accepto.

Uns deu metres de trave facil i ja soc en un mur desplomat, bons pokets i alguna regleta, i sobretot, bon rest abans del crux....bufbufbuf...sento l'Axel darrere meu..."come on man...take 3fingerpoket wiz yo righthand, den put leftfoot on into de resting lefthole...try to find da gud shape of the underclin, get fixed, take the help edge wiz da right hand and be water!!!"...buah...poso el traductor automàtic en emergency, sento vingabows del cim, la colla vibra, jo tinc por, camons del Axel, les noies de la seva colla a la cova Afroman, i el meu propi jo que em diu.."salta, vinga, salta"...

La vida és un segon...i salto, tant se val, un metre més un metre menys...

I pillo la pintx amb dreta, és una mica slope però pilla bé...buaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! quina injecció de endorfadrenalines...tinc el cor a cent...ja duc 16 metres i queda un pas més...joder un lance-bloqueig lateral a la dreta, un buco bo...però un error ja és més dolorós ( suposo)...banzai de nou i agafo el forat sense problema...surto grimpant fins el top a 20 metres ( un 6a facil)...INCREÏBLE..estic levitant...brútal !!

------------------------------------

Em fa mal l'esquena, estic encara una mica marejat...un darrer intent a ALLCATS no ha estat reeixit, ni tampoc calia...en Jaumet s'ha fet mal caient ( un T.A.C revelarà que al final no era res greu) i no he fet cas de l'aire condescendent de Diable que em deia que ja m'havia donat prou comba per al meu ego...que la Vanitat Oculta és dolenta per als alpinistes..que cal saber retirar-se a temps...a la radio sona un tema perdut de un grup perdut a les ones perdudes de l'espai perdut: SUPERNOVA ME...
NO entenc com a una estrella en extinció se l'anomena SUPERNOVA...de fet totes hi acaben encara que anosaltres com a espècie el final del sol segurament ja no ens pillarà a la terra ( 4.500 milions d'anys són el que li queda i no crec que hi arribem...)...mentre condueixo per carreteres perdudes cap a buscar la família escolto a RADIO3 un programa perdut..és el darrer dia i allargo el retorn...no vull marxar.


En Leo ja ha pirat cap a casa i d'allà al Brasil, El Pablo s'ha quedat a Beach4, amb una xati i el digeridoo, provant de pillar pila pel combo MECA-XXL, han quedat els tips del meu projecte de MECA-XXL-i sortida dura de 7c+/8a...l'any que vé...els de Sabadell no estan inspirats, i la CREW germano italiana marxa demà...mails i mais, abraçades i "see yous next years"...

Esta bé el temilla per acompanyar la tristor de la despedida...tots anem una mica perduts en aquesta vida loca del psicobloc...i en l'altra també una mica suposo...

PAU i AMOR

divendres, d’agost 21, 2009

BANDITORFINES for our minds or ENJOYING BABYLON

SUNSET from ESTELLENCS

YEAAAAAAHHH MAAAAAAAAAAAANNNNNNNNNN !!!!

Joder, lapuuuuta....que m'ha sortit el pas!!!!

L'any passat vaig poder escalar SOLECITO, un preciós 7c de 12 metres en el que el CRUX és un dinàmic inicial, al tercer pas ja has de fer un salt descontrolat al principi, que si et permet agafar la presa et fot una bandera que provoca les més gracioses caigudes entre la penya...la caiguda és curta ( 6 mts) però fer-ho en les més hil.larants posicions propina costellades, apretades al timpà i una sensació de "pelele" que et fa tornar a la repisa amb cara de tonto. Aquest any tocava BANDITO...la dura...

NO SOM LOLOS, però a putilla no em guanya ni l'eslovè aquest que li aguanten la esquena per mirar el crux...xaaaaaaf...els dos a l'aigua!
Els gavatxos van molt sobrats al crux i pillen a la sortida de dalt ( 7a) de SOLECITO o a la de BANDITO ( 7b de lance a morte)...vols de 12 mts més controlats...fins i tot n'hi ha un que es permet el luxe de fotre un mortal enrrera quan està pillat...

He escalat MOLTS cops el lance de 7b...per escalfar, per recordar, rebentat i sense magnesi...per si de cas..no vull fallar...ahir vaig provar la via i no m'aixecava del crux...cinc pegues i cinc esnafrades...a caraperro...joder.

Avui vaig a tret fet...hem descobert que a SA COVA hi ha un tactum brútal, i poden caure els 7b's...el JOSE de València m'explica DOUBLE PENETRATION, un llarg recorregut que empalma XXL (trave) TRANSVERSAL (desplom) i surt per un bloc GUAPISSIM on el roñatrón de talonatge està garantit...
FAig DACHICAS des de la Ledge per escalfar...sempre GENIAL, catxo abusiu i "oooohhhh's" de la crew turista...vanitat interna, si sabessin com sobrega la via igual la decoten ells i tot!!!! em sento bé i oblido BANDITO...
El JOSE progresa al BLOC ( un pas de dinàmic a campus...genial) de KLEM'S ERECTION ( 7b.¿Com un degotall pot "creixer" amunt?)...Dues Alemanyes somriuen entre elles cada cop que en Jose s'apalanca damunt del fal.lus que desafia les lleis de la gravetat...la veritat es que fa goig i dóna un toc llibertí a cada intent...fijo que avui pilla...la via vull dir...(;O).

Penjem tots de la repisa, mirant la via i els pegues respectius...mentre vaig fent proselitisme al HARRY, que ha abandonat la perla de Montserrat uns dies, el JOSE em va explicant els secrets de D.P...hi ha color...vaig fer TRASVERSAL al lorxu...i la DP és una variant de sortida.
Un pegue,,,hi ha color...plaaaaaf!
SEGON....joder se m'ha escapat el taló....però ja la teniaaaaaa.....PLAAAAAFFFF!ronyatrón...
CAGONLAPUTA, ara mossego cadena....mmmmmh...bow que això és psico! bufff...pos mossego la tovallola de la guiri que em desconcentra cada cop que trec el cap del sostre!!!!
TERCER PEGUE...FLUTO, la via és CINC ESTRELLES...surto per DACHICAS quan la repeteixo, pot ser 7b dur i de pila ( 15 mts en total de desplom-sostre). Amb XAPES seria una via HIPERReputada...però que bonica casum dennnna!!!

En Jose fa el darrer intent a la KLEM'S...llença, aguanta revinguda, a campus bota i recoloca millor la mà...crits, xiscles, tothom li passa energia a través de l'ànim, de VINGABOWS, DE COMEONS, de yeahmans i de guapooooooo! ( les dels yates sempre donant la nota...)...ha arribat al repòs però se li ha acabat la pila...cau en el darerr bidit suant i molt trist...avui marxava...buf...next year man...

Marxo a buscar la FAMILIA...que ja deuen estar fins els collons a la platja ( he enviat missatger a avisar del darerr pegue..però la LILA ja coneix els meus pegues i la meva verborrea)...mal rotllo...se me n'ha anat l'olla i fa quatre hores que faig tard a fer de cangur.

Anem a METROSEXUAL, per tal que el nano dormni a l'ombra i la Lila provi els seus bloquets sobre l'aigua. Quan és el meu torn reemprenc la rutina i col.loco la bossa de magnesi al repòs..per si de cas.

Avui estic sol, ni l'eslovè, ni els adonis noruecs dels collons, aquells que van tant sobrats i són una mica maleducats ( per sobrats i perquè no parlen un borral d'anglès)...el putos ho mullen tot i ocupen la repisa fent sèries interminables de intents a la via....avui la tinc per mi..i amb les meves paranoies això és un aventatge.
Pegue...plaffff
Pêgue...plaffff
Pegue...casi...plaffff

Joder, ja no em queda més que un parell de peus de gat...LILAAAAAA! UN PEGUE MÉEEEESSSSS!...no veig res a contrallum...suposo que hi és....estic entenent el moviment, he vist que és possible sortir més controlat i si apreto la regleta ( una crispada de mitja iema en sostre bows...), igual no surto volant enrrera amb cara de pelele....yahhhhhhhh! Ho he aconseguit! Joderrrr..i ara què..quin mal rotllo...nocaiguisbow, nocaiguis...ostia puta. fluto...si..no...ai la bandera...buf...de sobte enmig de tot sento un crit que creix des de la repisa..."VINGAPAPABOWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW!
Osssstia si és el NAWET!!!!! Fins i tot ell m'anima amb la veu de piñó!
Ja esta soc al répos...em col.loco la bossa de magnesi al coll i tiro cal al lance...inspiro, una remada i amunt..la tinc! Vinga un més i surto d'un salt al top...JA ESTÀ!!!

INCREÏBLE, aquest any ja he fet el 8a ( soft?) en psico..ara DIABLES...a veure què tal...necessito reposar...

Puta mare, quin babylon més bo a la platja...riem compro cava, mengem QUELLIS i anem cuits al sobre...genial...

MALLORCA ES MEGAFONQUI...

dimecres, d’agost 19, 2009

HARD LESSONS

First ascent of FLYING CIRCUS (6a+/10) over S'AGUILOT (ANDRATX HARBOUR), a good crack leading to the top of a beauty rock in the middle of the bay...thanks to PEDRO to take us to it!!!!

Days are passing slowly...repetitive but not boring..wake up, feed the kid, pack the gear , drive across the Island, park the car..sun, hot, heat,water, salt, good weather, bad, worst or fine "tactum" of the holds...dry?wet? everybody does the same answer...

We are on good flow,but a little dubt planes over our minds...where do we go now? Our sensations become better, nor fear and all the old projects of the last year fall at the first attempts...i climb comfy and comfortable...till yesterday...

It was the last dat for LEO in MALLORCA...and we decided to give a sight to the TEMPLE...Leo said the sentence...if you move to siurana you gotta go to the base of la RAMBLA..if you go to Ceüsse you gotta go to the base of REALIZATION...i wanna give a sight to 2 SMOKING BARRELS...we moved to DIABLE with a strange sensation in our stomacs...LEO becouse didn't know about...me due to the opposite...

Quickly LEO realized about what DIABLE means...just FRIGHT, HIGNESS,BRAVE SEAS ROARING under you...is like alpinism and sport climb when you compare DIABLE and VARQUES...

But i like walls a lot, and while LEO hanged the rope to take some pics we descended slowly to the sea...i warmed up with a good try to AFROMAN...i catched the crux and jumped to the exit...my hand was no strong enough and suddenly i was flying along the wall...15 mts but controlled...buoah...not scary but tense...at the sea the stream was strong and coming back to the "vivy" was a hard work...fortunately the crew from Valencia was there and we succeded to climb back to the ledge with all the equipment...

We dryed our souls and the party started...emotions get closed into brave sights and hidden dry mouths...Leaving the ledge at the begginning of LOBSTER (6c with 20 mts of AIR down your ass) i climbed back down, the first crux was wet...i toke more chalk and shutted up my frights...resting in good positions, slowly i got the route...my firts "20" of the season...not any problem but allways leves a mark on your minds...buah...

Hearth beating uncontrollable and injection of adrenaline...buah...the point of no return is a roof finishing on campus ( my allways fucking short size!!!)...but only up there is the succeed...i enjoyed it a lot but at the top i needed a lot of time to recover my breath...i descended again and went to the cave of AFROMAN ( 7b)...the big roof cave...under LEO's CAmera i succeded again...another mental trip ...and leving the route i could take a look to the crux of my dream: ALL CATS ARE BLACK...buf...too much hard at the first sight...but..possible?

JOse, from Valencia floated after he made his decision, trought his frights to the top across LOBSTER ( 6c/20)...once he did the no retorn crux in the roof the doubt appeared...o red light switched and he started to controll the reception...give up the idea of succeed means to let failure appear...he flew a lot, long, silent and didn't get injured...when he climbed back to the ledge his sight was confused and full of adrenaline...in the middle of his trip he almost decided to get up again..but the long rest made his frights grow, the waves beating against the wall incomodated us and we decided to quit. While the crew was packing the gear i did an attempt to ALL CATS ( 7c+/8a/15)...i was tired and not motivated, but i wanted to meet the problem...to feel and to investigate...The route is simply PERFECT...a overhanged wall full of short holes lead to the crux, a jump from a good two fingers right poket ans a sloopy edge for your left hand...i jumped to nowhere, there was nothing in the white mark...i didn't reach the exit hold...big fall, and in spite i tried to controll my body the dyno made me fall on my back...i got inside the water as a release but suddenly i felt the pain...buah...fuck...i got bad and i tried to ignore it while i was swimming against the stream...the ledge was the salvation again.
HATE...VANITY...no surrender...i got to the top across SURFED DEAD ( 6c/20), an easy climb till 15 mts, where a crack leads to technical moves that leave a scary feeling on your soul...i arrived to the top again with my heart uncontrolled, junkie of endorphines...we are really insane, now i'm sure.

We all decided to quit DIABLES, we where completely empty...needed to have some beers before coming back Varques...

The afternoon was a downline to accept our cosmical inferiority...while other crews climbed happily we where still catched by the devils of the waves, just hanged over the sea...i tried BANDITO ( 8a) again and again, and the fucking boulder move of the beginning laughed on my face...hate again...even the salckline session over the sea was a disaster...when it's good is so good, when it's down is down...at least we learned it...

The french guy who was trying BISEXUAL ( 6c/10) in Varques finally succeeded on his goal...it was an explosion of happines and shouting to fight against our frustration, i was very happy for him, last year he started working patiently this route, again and again, not giving up...it was his second trip to Varques, and this redpoint was a gift for all the crew...congratulations man!! Yeah mannnnn!!!

I left Varques to get to the north...a rest looking the sundown, taking more energy to my soul and arms...enjoying life...

Good flow...

dilluns, d’agost 17, 2009

TUNBAIT TUNAIT TUNAIT !....

Buah...MALLORCAESFONQUI fijo...després de 365 dies de rotacions de la terra i una volta al voltant del solano, apareixen les mateixes cares que fa just un any ens animàvem Varques pera pretar una mica més, lluitant conta el làctic i l'adrenalina...som ionquis fijo...la penya que arriba d'itàlia, el paio que prova METROSEXUAL ( 6c/10) des de fa dos anys mentre el monument que té per novia llegeix a la repisa, com levitant...els gavatxets imberbes que es passejen per les vies i cauen als tops fidels a la seva filosofia radikal de no usar magnesi ( fluten als cruxs i cauen al final facil)..el paio gavatxo que es curra mortals enrera cada cop que cau, el canadenc fanàtic, simpatic i tímid que fa les mateixes rodes de torn que jo ni sempre ens somriem a les repises, la parelleta fanàtica que encadena els destrepes " a muerte" ( cadascu al seu nivell bows...;P)...els rusos catxñissims que es liguen les Basques frikis, els argentins estranys, els alemanys solitaris, uns brasilenys/nyes marxosos..i topta la fauna dels psicoq ue flipa flinyant i que anima des del primer a l'últim, celebrant cada encadene sigui 6a o 8a, i fentq ue cada fracàs, si l'has lluitat a morte sigui una esperança de tornar a empassar saliva i apretar en el moment més flinyant sempre un moviment més.

Aquest any els dos primers dies van ser de mala mar, es va poder fer alguna cosa a la hipersobada Varques, al sector més resguardat encara s'estava còmode, però a la primera cova realment feia angúnia baixar a l'inici de les vies...els surfers triomfàven mentre noslatres estavem putejats...

l'endemà millor, escalfem hard al primer sector i anem al segon a la tarda, vull controlar que la sortida de BANDITO em surti molt cansat pert intentar la via al complert...després de MOLTS intents la crew gavatxa fa dos bons encaenes de la via...flipo...tant de bop anés sonbrat com ells al crux...no entenc com fan el bloc de baix i s'esnafren a la sortida facil...rellisquen...

Dia 1: CALA VARQUES ( PORTOCRISTO-MANACOR)
*TOWER OF POWER : 6c/10. Preciosa, esperó vertical desplomat, monolític, sobre bons cantos a l'inici i bidits perfectes al crux. Sortida de regletes en roca grisa. Ambient.
*GOLDEN NASSE: 6B/8...Pas fanatic, llàstima que curt, roca brutal vermella vertical
*RAlph Kaiser's: 6b/8...pffff...V+ o 6a de fissu..la destrepo per marcar-la pel Leo i decidim que no, que és EXPO per possible caiguda si rellisques a la Bavcaresa, contra una repisa...no aconsellable sinó vas molt sobrat...oblideu-la o feu-la conscients del perill, no és psico, és un solo...
*GENOVESES 6b/10 Interessant, interior...roca sovint Mullada...curiós, de les vies que amb xapes no superarien el 6a o V+...al meu criteri...guapes per entrar en el tema
*DACHICAS: 7a/10. Boníssima. destrepe des del cim, un xic complicat, flanqueig i bloc de molt de canto amb sortida d'ambient curiós i canto petit,una maravella de la natura, massa curta en dificultats...la repeteixo tres cops per pur plaer...
*DOUBLE PENETRATION: 7b/10...brutal, genial, molt dura, un pas molt dificil i fanàtic per sortir de la cova...al segon pegue...
*TRANSVERSAL:7a/10. Guapissima, com DOUBLE P. però menys a bloc.més cantelluda...pilla la 1a cova pel mig, si encertes la coreografia de bon canto tens el 80% de la via..el 20% restant és un bloqueig fliñant, un empotre de cama de cap per avall i no posar-se nerviós sortint ( més facil però diedre-fissura ansiós...).Via cinc estrelles.

*BISEXUAL: 6c/10. Aèria i crux al darrer moviment. Una clàssica genial de les que a tothom agradaria haver obert
*METROSEXUAL: 7a/10...aèria i guapa, un tripi, la meva via test...hi fluto sempre gaudint al màxim...crec que no és massa més difícil que la BISEX...
*TRAVE METRO-SOLECITO-SEXUAL: 7b/10...més llarga, uns 20 metres de recorregut amb crux alt, lance a nmorte i bloqueig de regleta petita una mica campus...la gaudeixo tres cops per preparar-me de caraa a no fallar quan vingui de BANDITO ( 8a)...via MOLT BONA...
*FORTUNA: 6a/5-8 mts: pfffff, curiosa, pas a bloc guapo però entrada HIPERSOBADA DE PEUS... llàstima ue no hi hagi vies d'aqquesta dificultat en bon estat.

PER COMENÇAR: MOLT INTERESSANT nedar fins al peu del destrepe de CALA VARQUES-SA COVA, assecar-se i fer-lo com a via...un 6a molt guapo i que sembla molt alt encara eu no passi dels 10 mts...

A la platja molt de nudisme, bon rotllet, birra, slack line, cool una mica de postal i el flow de sempre...mola, fanatisme en mode "mig" per partt del personal ( ja el farem pujar)...es nota el TUNAIT TUNAIT encara que si vas per feina ni molesta...

A fliñar que demà és festa...

A...per l'anònim, bellesa gourmàndica, fonqui a topppe i molt de somriure sincer en tothom...notes que quan la penya esta de vacances tot és genial...

dimecres, d’agost 12, 2009

Els Sorolls del Món...ENDURANSIA vs MISSING HAPINESS

"El ansia ni se crea ni se destruye. Simplemente se transforma como la energia: Hoy puede aparecer en este bloke y mañana en ese otro y asi sucesivamente..."MORTISMEN, FILóSOFO PEDRIZóNICO.

Buf,

Funciona!!!...el cos s'adapta lentament a una sèrie d'impulsos mentals, ambientals i físics que fan que es vagin notant certs resultats. THE WALL ADDICTION no és tant greu, el retorn ansiós és una qüestió de resistència, continuïtat i ànsia...d'ENDURANSIA. I tot flueix...canvi de xip...mode friki "ON"...oblido por, oblido estréss, oblido mistica i entro en una nova poesia, la del moviment pur, la del èxtasi de fútar a morte...

Buscant el "FULL D'ASOS" d'aquests dies...no surrender total, amb els braços petats i la mirada limitada als tres metres que tinc per davant...escalo posseït per l'ansia total, amb temps i ganes...

Ahir ja anava molt cansat ( 12 dies amb un de repòs) però tantmateix un bon resultat, la JO CLAUDIO ( 8a) en pocs pegues ( 3 o 4 més el tsosrob de prova, alguns psicos de fins a 7b+ i 15 mts, 7c a vista i la moguda a ECOS

...Avui amb en Ximo ens veiem al Gruyére...una mica de Xuxuflú però bon feeling. A l'entrada de la pista de Can Robert unes noies em fan un senyal...creia que m'advertíen que anés lent per no axafar amb el cotxe el gos que duien, l'esquivo i poso mirada RAIKONEN per pujar la pista...miro pel retrovisor i veig que es queden parades amb cara d'enuig...¿He fet res? Sembla que s'han perdut. Em pregunten "on és l'aparcament d'Estenalles"..????!!!!???? Estic flipant...Han pujat a la Mola des d'Estenalles, i un cop a dalt, empanades, enlloc de tornar PEL MATEIX CAMÍ han baixat per la banda oposada. Resultat, tenen el cotxe a uns 8 kilòmetres, estem a 35º i els queda la opció de pujar de nou i baixar pel lloc correcte, perdre's per la Urbanització Cavall Bernat per trobar la carretera i fer autostop a veure si les duen...o que algú s'enrotlli i les dugui a recuperar el cotxe...merda, un "pegue" menys que podré fer...passo...si...no...joder, quina putada si em passés a mi el mateix...casumdena, com pot anar tan empanada la penya!!? Va vinga...En mode Carlos Sainz en duc una a Estenalles i tornem enxufats...ni baixo del cotxe...DEEEEEWWWW!!!
Les meves sandalies van soles cap a Soleia, tinc cintes per allà, la corda light i uns gats...traptraptrap...vaig rulant de cap, amb els pulmons que ja han aconseguit la velocitat de creuer sense pujar massa de revolucions...fa gracia, cada dia milloro el timing i ja aconsegueixo pujar corrents fins dalt la Sardi...en poca estona sóc al Grúyer...guai...

En Ximo escalfa, hi ha en Samu i la Joana, tots anem amb alguna mirada perduda en algun projecte...i fa calor...escalfo lorsai en un 7a que no havia fet mai i em sento prou bé a pesar que els dits i els peus ( els peus!) ja van tocats de tants dies de no repòs...buf...les pells prou bé...que guai l'agost a Soleia...Al Vallès som afortunats...si vols pots seguir escalant 365 dies a l'any bow...ENDURANSIA...

A la paret gran hi ha dos Euskalduns que s'estan ventilant totes les vies a lorsai des de fa una setmaneta...una darrera l'altra, el que jo he trigat un any en fer ells ho fan en quatre dies...brútal bow...que bo seguir veient miracles a peu de paret...mola...

LA Joana munta REINABEE ( 7b), és el seu projecte però avui diu que va ínflor...crec que la duu prou bé, sembla que és el seu primer viatge en la dimensió"b" del set, i vol anar sempre per sota a muerte...bo...

En Ximo cata ESPASIOAMORMADNESS (8a) i va fent, la munta...el "laostiapatxi" es poleix la via en un plis..igual que la CLAUDIA...(en aquesta quasi falla al darer pas...joer ja era hora!!!)...comenten que caldria cambiar el nom a la CALLADETA FAS MES GOIG per "Collaeta molaries més..."...crec que ténen raó..però tant se val...coïncidim que és una via molt maca...i el plúspalsalón...hi ha d'haver colors en aquest món gris...

I jo? Que faig? Buf, vai amb l'ENDURANSIA mental una mica pocpowerperoaveurequètal...com el dilluns, en Ximo m'apreta...va bow, un lortxu!!! L'Enric Sabaté m'havia dit que la JA N'HI HA PROU és un 7c+ assumible, i en Ximo que la provi a vista...flúten...

I com que em conec vaig simplement a muntar-la...es tracta de una via bastant maca, amb diversos passos més intensos separats per bons reposos. Vaig de xapa a xapa...sembla que sí, que és prou "assumible"...amb un FINALFELIÇ intens, de xapa airejada i romisquis que et duen en una fugida endavant cap a cadena...com a via recorda una mica a l'estil Santbenet...aquests finals marca Soleia són sempre obligats però interessants...per tamany em va que ni clavat...guai...

Baixo reposo una estoneta i ENCADENO FLÚTAN, realment no és rottlo Murfy ( 2 pegues) o si..no...és més soft..però com deia més amunt..que sí, que es plús pal salon..la via és guapa i és l'important... Em quedo content, ja li vaig pillant el rotllet a la Soleia..hehe! Si tingués matins fugaria a la SÍBER, toiinc la Estrogen en un horitzó proper i si fos un tio serio m'hauria de quedar i apretar-li ( no seria el primer que endarerreix vacances eh bows? Siber i xuxu posseeixen...). Però no..ara toca fonqui i S'HI HA D'ANAR PEL RECTE ( via genial PEPE, que sí bow)...demà marxo...aurevoir SOLEIA, Hi FONQUI...la ENDURANSIA té aquestes coses...els ANSIOSOS PEDRICEROS la tenen a bloc, jo amb més pila...però és el mateix joder...no es crea ni es transforma, es trasllada de paret a paret, un mai acabar...encara que de vegades t'anyoris de vies i persones que deixes...però només és una estona...mai adéu, sempre fins demà o demà passat, fins la propera SESSION...heheh! Floooow!

La Joana ha fallat a la REINABEE però crec que per ser el primer 7b el té molt aprop...El Ximo també falla al crux del seu AMOR, deixará cintes per demà, fijo que encadena, esta maxipower ( hehehe de vegades recordo com li ensenyava el nus de vuit allà al curset, a Vilanova, ell era un autèntic bollycao, em va fer baixar de l' Anglada per yuyu i en un any estàvem al Mirall, ell de capocordata al REPTE PERSONAL...i en dos més es polia la NATIVE SON...i al final la VUDÚ en solitari..i els 8a's, joder, com mola...ara els dos ja som més grandets, però l'ENDURANSIA segueix...). En Samu també acaba amb una curiosa LLUÏSSOR als ulls després de volar a la QUANESJAMAHERE (7a+)...ja va posseït...

....desmunto en la REINA en tosrobet inflat d'una estranya felicitat melancòlica...i pleguem...fa una nit maca...m'estic enamorant dels vespres a StLlorenç i després d'escalar m'agrada mirar avall, veure com allà baix també es fa fosc, com les llums de les cases es van encenent i imaginar històries i cabòries...de vegades tot queda cobert de boira, hi ha milers de persones allà baix que no saben com de bonic és estar aqui dalt, i m'agradaria poder explicar-los com de relaxant és estirar-se una estoneta sota la BAUHAUS i escoltar com els sorollets del bosc van guanyant terreny als vaingabows o els crits ocasionals de joia o desesperació...escolto una mica més i em sembla sentir una remor sorda que integra milers de veus, de converses, de sorolls urbans, de sirenes, de aires acondicionats, de motors, de plors de nens, de gemecs de plaer o crits de dolor, de riures o de discussions...la paret fa d'orella del món i m'estiro a sota, simplement veient com un estel saluda la lluna una altra nit més...escoltant la remor del silenci i respirant a poc a poc...

Al revolt de la Sardineta un cop més el paisatge fa que se m'omplin els pulmons i l'estómac s'apreti amb una sensació endorfínica, però ja estem baixant xino xano amb la J., parlant de la vida i de les vies...entro al cotxe i vaig avall.

I baixo allà baix, a les llums, a formar part el brogir callat que la Soleia escolta des de l'alçada...a ser un més unes quantes hores més, fins que torni a pujar a arquejar i a sentir l'EDURANSIA...que bo...m'encanta escalar...

dijous, de juliol 30, 2009

QUE SÍ JODER..QUE SÍÍÍÍ !!!!!

PoBueno,...pomuybien, pomalegro, pofalen,podacuerdo (*)...que síiiii!(*) El MAkinavaja...un altre pureta com jo...

Que el puto Serrat ( ups perdó bow), ja ho deia fa 40 anys...que ja fa 20 anys que tinc 20 aaaaanys...i fot 20 aaaaaaaaanys que em sento com quan tenia 20 aaaaaaaaanys...!!!
Visualitzant l'ostión amb estil...instants després em menjava una Medussa a la Bullavesa, amb molt estil també...noblesse obligue...( foto Leo Santiago)
Algun dia penjaré les meves afotos ridícules (rotllo bota dura i roccietore, o cletes, rotllo mocador al cap i bossa de magnesi gegant, rotllo malles de lycra i camiseta ajustada, rotllo texans cutres i punkisme a Stbnet, rotllo pranaqueguaiquevoy, i rotllo que "rotllo")...la veritat es que estèticament els millors temps sempre són els actuals...i això que no és recomanable fliñar en boles...que sinó...
A veure com us veieu d'aqui a 20 anys bow...
CLIMBING iS FUNKY, gracies per compartir ( de moment) aquests 31 anys en la vertical, als/les que hi sou, als/les que hi vau ser, als/les que "quasi", als/les "que no", als/les que m'heu ajudat i motivat, als/les que no s'han assabentat que hi era, als/les que s'han putejat els demano perdó, i als/les que no..pos que ens seguirem veient fins que el tendó aguanti...
Feia dies que llegia en un blog que "La puresa de l’instant està feta de l’absència del temps"....mmmmmh, que seriot no?...no sé...dec ser molt impurot, o molt primariot...per mi la pureseta o l'absèncieta són un fàstic..."la bellesa gourmàndica de cada instant en aquests 20 anys és precisament el que em fa desitjar 20 anys més d'impuresa total a topppppe, vale?"
Hala "al fiestón" i "a picar culs que demà és festa" ( premi al primer que endevini zona, paret i grau d'aquesta via)..., aquesta nit a la PXB tanquen paradeta...birra i bocates a bon preu...i el finde a tibar una mica més que sinó em rovello...
I res...que sempre ens quedaràn les vies blaves i els psicos a la piscina del geriàtric.
IRIE BOWS/WETES/WETS...PAU,AMOR,ROCA i el pluspalsalón...perquè no...?

dimecres, de juliol 29, 2009

SAVE the MOHAWKS

JODER...
Creia que en MOHAWK estava de vacances i resulta que havia xapat el BLOG degut l'agobio de "L'ANONIM" ( només es pot definir en singular encara que puguin ser diversos personatges)...resulta que la opinió d'algú sense cara, sense nom, generalment amb un discurs poc fundat/estructurat, i incapaç d'opinar lliurement i amb transparència, fa que la feina ( bona o dolenta, no entro a jutjar-la) d'una persona TRANSPARENT, recolzada per centenars ( milers) de altres persones TRANSPARENTS, se'n va al garet...
Recordo que l'encapçalament del Blog del MOHAWK era una frase en favor de la lluita pels drets dels indis americans...Ei BOW, recorda tu ara aquesta frase i no ens deixis orfes...t'ho deus i ens ho deus...TORNAAAAAA!
Per cert, felicitats per la DEJA VU bow...i endavant amb les fissures...no és just que t'hagi de veure al blog del SILVER boooooowwwww!!!!

Pd: Incloc FOTOS REGAL per a la teva cole...d'una via que et va agradar molt i que darrerament he estat remenant:


PAU i AMOR...

dilluns, de juliol 27, 2009

Tancant cercles, reduïnt l'hel.licoide

MALADETA SUD. Territorio Comanche. encadenament de totes les tirades en Rotpunkt ( 7b, 6c,6a+/b, 6b, 6a+,6a/a+). Via desequipada a 3000 mts.

ST BENET, Totxo del pas de la Burra ( o la Seta). Via BASTARDO 7b+ 10 mts, asc. amb crashpad.

Zigger-Zagger 7c+ a St LLorenç. posant cintes, al tercer intent.

Més moviment...

De vegades l'helicoide s'expandeix, de vegades es redueix, un yingyang a voltes esbojarrat a voltes racional...on el radi de cadascun dels cercles que orbiten al voltant de l'eix que sóc jo va mutant segons l'humor, l'amor, el fragor i les ocupacions...

Ones de vida, ones de sentiments, ones de pensaments, ones de ruina i construcció que bateguen i em fan existir...m'aixeco i caic, caic i m'aixeco...els somnis i la realitat són un tot que esdevé la meva realitat fictícia i alhora palpable...a vegades estic confós, a vegades no...depèn del moment i de l'endorfina que em domini...

En general tota aquesta fantasia és il.lusòria, però obeeix a un cami que em traço i destraço a cada instant, a projectes, anhels i desencisos...i en general poques vegades no assoleixo allò que em proposo...igual és perquè dins del pragmatisme utòpic que em domina ( molt en el fons) no em proposo reptes que no vegi assolibles a mig plaç...una manera hedonista de evitar la frustració? Mandra? Tot va fluint i m'acomodo amb pocs contracorrents cada cert temps...el riu se m'endú vagarejant i vaig visitant menadres, sense massa compromís, o amb el compromís de no comprometre'm massa...no ho sé...

Fa ara 17 anys baixàvem del Cavall Bernat amb en Jordi Martí...la BASTARDO estava allà...la somniava des de feia ja també molts anys des que l'Alsina va publicar un article al Muntanya on es veien fotos d'en REDHEAD assegurat ( amb dobles burins, corda doble i reunió a la roca) per en Toni Gimenez...Aleshores la via m'era tant lluny que encara només era la imatge de quelcom inmens...

L'escalada és estranya, el cos també, les vies de vegades ens sorprenen, els moviments els segueixen...hi ha vies que em són IMPOSSIBLES i n'hi ha en que les meves formes s'adapten a la perfecció...va ser una relació passional, ràpida , aegre i exitosa-excitant, a la que vaig seguir acudint sempre que passava per allà...i sempre en quedava una bona amistat...ens enteníem bé i ja n'hi havia prou...dins meu m'encantava la facilitat d'accés que tenia a ella, i que sempre ens deixavem un bon regust al cos i a l'ànima, com si encaixessim anatòmicament a la perfecció...una amant ocasional i alegre quan amb altres era esquerpa i enfadosa...a mi ja m'estava bé...i sempre repetia...amb el temps vam repassar aquell totxo tant bonic...NO hay Tregua (7c), Pocker d'Asos ( 7b+/c), el 7a+, la Setas (que va ser una de les primeres vies esportives que vam fer, assegurada amb dobles burins!...i ara el darerr i bonic 6c...la "Aún"(8a) em quedava una mica lluny...

UN dia vaig decidir anar més enllà en la nostra relació...va ser un moment de vanitat...hi va haver algú ( en Rafa Comino) que també havia anat més enllà amb ella, i me'n setia gelós. Vaig pujar amb en David una tarda, havia calentat prou bé, havia fet alguns boulders alts ( aleshores eren solos Psense crashpad) al Calimotxo i al Manolito...gairebé m'espatxurro a la Pilón ( sense corda el lance lateral no és retingut i vaig fer una revirada que gairebé em tomba...però va anar bé)..em sentia "fluid". En David, racional ell, em va assegurar dos cops, i quan li vaig demanar que pujés a fer-me fotos em va advertir que m'havia vist "tremolant" un xic al pas de agafar la bola, que el peu l'havia posat cada cop en un lloc diferent i que no li molava veure'm improvitzar...feia dies que no estava amb ELLA i potser els nervis d'aquella situació "nova" m'havien fet dubtar. Quin pal David! Si al final em petaré i tot! Tiu fes-la amb corda i marca't bé el peu..després parlem!

Vaig pujar flútan, i fet el pas del bolo se me'n va anar la mà del canto del lance final...vaig caure iq uedar penjat de la corda, desconcertat

¿Aleatorietat?No anava centrat?Dins meu sabia que estava pujant concentrat i intentant-me imaginar sense corda...simplement havia relliscat!!

De totes les vegades que l'havia acaronat era l'única que m'havia rebutjat, amb vaig quedar desconcentrat com si m'hagués donat una bufetada sense saber jo perquè... I la vaig rebutjar per orgull, i dins meu per temor encara que no ho volgués dir...de fet ens vam seguir veient amb regularitat, però sense l'ànsia d'anar MÉS ENLLÂ, simplement era quelcom mecànic que succeïa quan passava per allà...com un mariner que passa per un port a visitar una amiga amb la que sap que mai arribarà enlloc...i així vam seguir durant 17 anys...amb una gran confiança tàcita però saben dins meu que mai m'ho donaria tot, ni jo m'atreviria a demanar-li...

Ja fa dues setmanes que vaig tancar una altra pàgina...a la Maladeta em quedava una espina...l'ascenció completa de primer de la TERRITORIO COMANCHE. Amb en Xavi J. recordo com em cruixia l'esquena sota la motxilla i no deiava de preguntar-li "on és la paret"? "ja hi som"?...i ell deia "una mica més amunt"!!! Era el 91 crec o el 92...vam fer la Directa i jo ja somniava amb obrir-hi vies equipades...però tot eren problemes logístics i va quedar en aquell calaix de l'"ALGUN DIA" on acumulem tantes oportunitats perdudes...havia fet els llargs en topropes esperançats, de cara a algun dia pujar-hi de primer, i allà va quedar la PORTES DE LA PERCEPCIÓ ( en homenatge als Doors i a les sensacions en aquella paret)...un altre somni desat al calaix de l'oblit. Finalment la via es va obrir, la vaig tastar i fa poc, vam tancar un cercle que havia queda obert...una espineta clavada ( absurda) que em deia que un llarg de segon no és rotpunkt...casualment resulta que a més aquell diedre que havia fet en toprope era el de la Picazo ( uns metres a sota) i per tant a sobre aquest darrer cop estava realment tancant la relació amb la verdadera Comanche!...va ser molt intens...un bon adéu...o a reveure...

Aquesta setmana passada amb Bastardo em va suceïr quelcom semblant, vaig dur un nebot al Gorro Frigi...interessant trobar una via de II/III equipada, amb tres o quatre llargs cosits a bolts...no ho jutjo a pesar que no n'entenc el sentit més que per dur-hi nebots que no escalen, jo anava per allà amb xancles!!...si no hi hagués hagut aquesta via l'hauria dut a grimpar encordat per la normal... De baixada vam passar per la BASTARDO i vam deturar-nos...vaig fer un altre cop la via, de passada, i aprofitar per fer-hi alguna foto de record. Veure-la de nou em va fer sentir punxades i sensacions a l'estómac, instants, sentiments i una glopada d'enyorança...

I al final vaig haver de TORNAR...em calia tancar aquell altre cercle que restava obert feia tant de temps...vaig fer el mateix ritual...vaig pujar amb el cremallera a Gorros, sol, amb el crashpad ,un pingu de corda curta i dues cintes...ho vaig amagar tot i vaig pujar per la Joan Marc, per centrar el cap i gaudir de la passejada i la baixada fins el pas de la Burra. Aquest cop Ella en veure'm arribar ja va creure en que no hi anava per orgull ni vanitat sinó simplement de refer un llaç d'amistat que s'havia esquerdat feia molt de temps...i realment va anar bé...vaig escalfar pujant per SETAS MAGICAS i em vaig despenjar per provar el tactum del bolus rellískan que em feia patir, i el del dinàmic final a bústia...tot ok...fins i tot em vaig arrepentir d'haver-ne desconfiat..vaig retirar el pingu de corda i vaig estar una estona pensant el perquè de tot plegat...vaig intentar situar el minicrashpad en algun lloc on utòpicament em parés una miqueta i vaig entendre que res té un sentit "perquè sí", encara que de vegades no l'hi trobem a la primera...ja apareixeria...

Va ser ràpid però molt intens, un retrobament tant fugaç com sempre però definitiu i tots dos ho sabíem...els peus es van clavar baixos, sense forçar postures, l'espatlla em va cruixir en pillar el bolus infernaken i em vaig deixar caure al mono, clavat...encara no em sentia molt alt...en canvi en pillar creuant el kantaken de la segona xapa vaig inspirar...només hi havia sortida amunt, al dinàmic...i millor aviat que tard...buf...ja esta!!! Ara tranki i al cim, una xapa més de buco i no fer patinoski al pas de sortida..romuelds i banyeretes...xino xano a saludar la farigola...uhálllla...quin viatge bow... M'assento, amb el cor en un batec gairebé lineal que a poc apoc esdevenen batecs singulars...buffff...miro avall, cap al monas, de sobte torna el brogit llunyà de la gent, els crits de una cordada a Gorros i els xisclets d'una parelleta de guiris cridant a l'Eco...torna la normalitat i jo amb ella, miro d'aterrar mentlment abans de desgrimpar la mininormal, no sigui que m'estalegui per il.luminat!...un altre cercle tancat, potser el darrer que em quedava...em sento alleujat i feliç a pesar de tenir molt clar que "unainomássantotomás". No em molen els Tsunamis, o higballs, o com sigui que ara seria la BASTARDO...

L'endemà gairebé m'arrenco la ròtula, trescant encara ennuvolat, al puto camí de la Síber. Amb tres genolls ( com una bola de tenis bow) tosropejo la ESTROGEN ( 8a+ delarisa...que dur...) i em sento flowting, la xuxu ataca i content ho deixo estar per una altre dia...aquest cercle és per la tardor, i sense un compromís convençut...ens acabem de conèixer i ara que surto de una relació tant tempestuosa em mola pendre-ho tot amb la calma...ja vindrà...amb el Javi Naranjo deixem el batibull MEGAFANATIC siberià i vagarejem sense objectius cap al Grúyer...anava just a posar cintes per provar ZIGGER-ZAGGER (7c+) i l'encadeno flútan del tirón!!! El bidoski inver aguanta power i no hi ha aturador...mossego cadena més astorat que el Javi...bow creia que cauria o pararia davant del crux i he arribat a dalt flútan !!!Guai, ja esta???? NO m'entenc...igual va bé anar a calentar a Síber per fer vies "facils"...hehehe...coses de la vida, fins i tot abans de fer els 40 sóc encara un puto "aprenent" de padawan de mi mateix...no sé què collons li puc ensenyar al Nawet si no sé ni tant sols qui soc jo...de vegades crec que és ell, tot mequetref, qui en realitat em fa apendre...guai...

IRIE