Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dilluns, de desembre 22, 2008

"HIVERN-ANT"...

Dies de calendaris incerts, pendents de trobades familiars, empatxos i mogudes nadalenques diverses...

Fa ja un temps de unes fotos que va fer en PGB en una via de la CALAVERA de MONTSERRAT NORD ( trobareu el relat complert al seu blog, amb l'etiqueta "la Calavera" )...i les he recuperat del fons del calaix...m'ha fet pensar en les magnífiques vies que hi ha allà, i que tot i haver sortit la NOVA GUIA DE MONTSERRAT NORD, i ser-hi setmana si setmana també...mai o pràcticament mai hem coincidit amb altres escaladors...
Fotos PGB: MAR ALVAREZ i TRanki al 7c a la esquerra de TACTICA(7a), paret esquerra de la CALAVERA. 30 mts verticals-desplomats de bidits i regletes, pas a bloc a l'entrada, resistència tècnica i final ultradigital i de precisió en presa petita. Via molt recomanable i muntable des del 7a
Evidentment que al DESEMBRE no és temporada alta a Calavera, però estranyament tampoc ho és a Setembre, ni a Juny...hi ha llocs en que els cantos es van omplint de telaranyes, i els bolts miren els dies, les setmanes i els mesos sense que ningú hi clipi un mosquetó.
L'altre dia a St Benet vaig tenir la sensació de SOLEDAT, però no la habitual (que es tradueix més aviat en TRANQUILITAT), sinó amb un matís d'ABANDÓ...Una temperatura glacial, perfecta per quedar-se de petits cantos típics.Un dia d'hivern, calmat i relaxat, procliu a investigar el nostre interior i entendre les claus més petites dels efectes del moviment, la gravetat i el poder de la ment...i estavem sols...i les marques de magnesi al conglomerat eren tènues, tant sols en algunes vies, les més provades, quan abans hi havia rastres de fanatisme en cada bolo, en cada bidit...em va estranyar.

Aquests dies volia pujar i no he trobat NINGÚ interessat en escalar ni mig matí allà dalt, i m'he queat un xic parat..la gent es compra furgos per voltar per mig món, fan centenars de quilòmetres per trobar els millors espots de roca i blocs...i els bidits més fanàtics de Catalunya es moren d'avorriment.
Aquest estiu a Guilleumes i Calavera també regnaven la soledat i la intimitat...simplement no hi havia gairebé ningú interessat en provar vies de 8è grau, al costat de casa i a cinc minuts del cotxe...les assegurances allunyen més que a Terradets, a Rodellar o a Calders? Les vies són més dures que al Laboratori, a Calders o a Siurana? Fa més calor que a Verdón o a Rodellar? NO, aquesta explicació no em quadrava...
I segueixo sense trobar-la massa..crec que segurament l'anàlisi de mercat del "consum" de zones divaga per racons molt més estranys dels gustos dels escaladors ( Montserrat segueix sense ser la TOP TEN en les llistes dels fanàtics). Fins i tot a PARETS regna la soledat mentre cada finde veig per blogs que el personal estrena jocs i jocs de "semàfors" en parets a més de quatre hores de BCN...
Fins ara feia poc m'alegrava d'aquesta "exclussivitat", ara, que passen els anys i les noves generacions cada cop la coneixen menys ( bow que hi ha penya que no té ni idea de què és la MOMIA!!!), m'estic quedant sense asseguradors o fanàtics amb qui pujar allà dalt...
¿Estem contemplant també un CANVI GENERACIONAL en els gustos? O igual és que no em moc tant com abans? BUf, no ho sé, el cas es que MONTSERRAT té uns vions de LAOSTIA que es moren de fastic i al GRUYERE cada tarda de Juliol hi ha cua per fer el mateix 6c+ de sempre...
Animeu-vos, val la pena, Montserrat HARD no és cap mon apart...buah, vinga Arnau, creix ràpid que encara tindré temps que em posis cintes a la PIRIPI...hehehe

13 comentaris:

K ha dit...

hi boy, aver si nos vemos alguna dia i fem un hotcofee per el port ok. Give me a call!

TRanki ha dit...

Ei K. Ok!

Anònim ha dit...

Hi Oriol.

No sé que le pasa al blog pero no hay maner de que guarde un comentario, tanto con mi identidad, como con la de un avatar

Hi,
Veo que te has incluido en el B2EC. Pienso que son y que va a épocas.
La escalada requiere que seas curioso y que tengas el impulso por conocer lugares nuevos y escaladas diferentes. Hay escaladores que son "de la zona", ya les está bien; pero creo que un escalador que se precie ha de ser excepcional en lo que se le da bien pero bueno en todo. Hay que moverse. Luego la vida también te marca. Según el trabajo o la familia, tienes que ser selectivo en los lugares y/o en las aproximaciones. Los que tienen niños saben de que va.
Entonces si tienes una larga vida como escalador habras tenido momentos de y para todo. ¿no?

Felices Fiestas y Grandes encadenes el Año Nuevo

TR ha dit...

Ei fernando,

Pozi, dec ser una mica antiguo.

Tantmateix, però, crec que e stracta de una tema més "curiós" que el simple localisme en crisis.

La penya té més pasta, més info ( que no més coneixement), més sobradisme, coneix menys al història REAL i més la que exoliquen a certs medis..etc...no crce que tot plegat estigui "aïllat" de tot el que passa a la resta de la societat...els efecte s i causes són molt semblants...

Mohawk ha dit...

Ja, ja, ja... si vols t'explico històries de sectors del Maresme on s'ha d'anar amb podadora... i la gent a vegades fa cua a Can Buquet :P

Reconec que St. Benet m'agrada molt, però em fa mandra anar-hi. Un dia d'aquestes he de repetir la Gavilan per grabar el video i a veure si puc provar la Eskoria...

A tibar-li bou!!

TRanki ha dit...

Joer MOhawk...doncs ja tardem...amb en PGB ideavem de fer un vidiu PERO YA!!!

jd ha dit...

Osti Uri! He llegit l'escrit i ara m'has fet sentir malament tio! dissabte ya sabia que estaria resacos i ni passava pel meu cap pujar alla dalt tio! Al final no vaig ni sortir...

No en serio, l'has clavat tio! la escalada es como la moda no?

Un monserratino del SUD.

salute tio, y bon nadal!

TRanki ha dit...

Noooo bow tranki, que me0n vai anata MARGA-LEFA al Laboratuar a tibar de valent una bona estona...vaog acabar ben petat i al costat del cotxe ja veus...

BUah! Quan puji en serio t'aviso i no t'escapes, ni que sigui de la direcció obligatòriaaaaaa!

jd ha dit...

jeje... com a minim la pilon no? eso lo digo ahora ante lo turrone! mirem-ho. tinc algun que altre dia per reis

TRanki ha dit...

Així es parla boooooowwwww!!!!!!!!!!!!!

L'altre dia la vaig fer de dues maneres:

A: LAnce no inhumà però explossiu, de la mitja lluna esquerra a un bon canto de rebuda

B: De la mitja lluna crucifiques a un bidit amagat a dreta, i el canto bo el pilles de esquerra..li baixa un signe almenys ( de 7a collaet a 6c+ collaet)...íepa, i tens el 6c del totxo de la bastardo pendentttttt!!!!

Hem de fer-hi un rock trip...

Sandra, Laia i Marc ha dit...

Hola Oriol

L'altre dia estaves a Margalef no? Nosaltres també! Vam passar i us vam veure quan feieu el desplom enmig de la paret, vam estar escalant a can Llepafil i us sentíem a baix.

Records i a veure quin dia et dignes a quedar amb unes mediocres com nosaltres;P !

jejeje. Bon nadal bouito

Òscar A ha dit...

Ei! Oriol,

M'ha agradat molt el post, aquesta percepció que tens de l'evolució de l'escalada, o millor dit de la gent que escala, també la tinc jo, però cal recordar que tot i que hi ha molta gent que escala, ara també hi ha molts llocs amb informació per escalar.

Salute i bones festes a tots!

I, a més, cal tenir en compte que que apart dels gustos, el saber escollir els llocs amb qualitat segons l'època i el volum de gent, forma part de l'estratègia, i aquesta és més bona quant més experiència es té i possiblement tu la tinguis, potser més que d'altres, i per tant, forçosament no pots coincidir amb molta gent amb el mateix punt de vista, com per exemple, per anar a St Benet.

Pau ha dit...

Tranqui si algún dia tens ganes de fer traspàs de cultura escaladora - diguis viotes guapus - no et tallis ni un pel de dir-me quelcom, m'encantarà conèixer quelcom més d'aquest bagul de mil i un racons que és Montserrat. Pots localitzar-me a pfreixes_AT_gmail_DOT_com

Salut i a tibar-li.