Els dies assolellats, freds i secs són els millors per tibat a mort, i si la temperatura gèlida ho permet, els que es gaudeix més del paisatge dur i clar del conglomerat més bo de la Muntanya Sagrada.
A l'ELEFANT, damunt de l'Emita de St Salvador hi ha un esperó màgic , el lateral de una mena de cova-desplom, recorregut per una de les millors vies de la zona, de Montserrat i, per tant, del món..L'UNICORNI.Es tracta d'una via de resistència, amb una entrada una mica més a bloc i 18-20 mts de recorregut amb xapes una mica distanciades però on cal. Obra del visionari J.M.Alsina, l'Unicorni és una de les primeres vies "de pila" que es van equipar, junt amb altres al Barberà, mirant d'ampliar el repertori esportiu de StBenet, molt centrat en les vies curtes i explossives. El resultat va ser una obra d'art no tant dura com sembla des del peu de via. Amb una roca i preses increïblement perfectes la ruta és un llegat directe de les maneres de l'Alsina...
En un antic EXTREM apareixia de 7c, actualment graduada de 7c+ i amb dificultats reals més properes a un petit 8a, aquesta via és, més enllà de la dificultat, un recorregut que tot montserratí hauria de tenir a la llibreta o com a projecte.
Llegint el blog "MARESME BOULDER-APOLOGIA DEL GRADO" el seu autor m'ha inspirat completament en descriure una via que realment apreciava. Sense comentaris, la ha clavat...
Per anar fent boca, un trosset de un video de l'ascenció a l'UNICORNI un gelat dissabte de febrer... i "From the Ground on Down" d'en BEN HARPER, com a música de fons...en realitat TAMBÉ sonava a l'IPOD que teníem sota la via...un temàs per inspirar-se a escalar aquesta joia...
10 comentaris:
yessss! Un dia, espero...
no has mencionado que tambien la hiciste una vez casi en solo ;)
joder..que miedooooo!!!
Vale nanu ara si que em suen les yemes, no la conec i ja la tinc mitificada .... no se si podre esperar com a regal de reis.
Iepa PAU
Tota apreciació subjectiva és una recreació personal de uns anhels, experièndcies, esperances, necessitats i mancances de cadascú, matisades damunt de una objectivitat que pot no coincidir en molts casos entre diferents individus.
en el cas de UNICORNI no és aixó, és una via molt bona, en un lloc interessant i amb una història al darrere...
A baix hi ha un bloc montserratí, però no excessivament desplomat, simplement un monodit( o tridit regleta segons com l?agafis), una ajuda, posar bé elñs peus i salt a hombro rom esquerra, canto i xapes.
La resta és un continu REMAR de presa mitjana amb pas final hiperatlètic de bons cantos allunyats...suma-lin unes "vistes" interessants, i assegurances que no et permeten dir "pilla-pilla" i el tema es mitifica.
personalment classifico les vies entorn del Vº, del VIº, del VIIº o del VIIIº amb variables més enllà del simple grau, totes tene unes "dimensions" que les fan susceptibles de ser apreciades de maneres alternatives al simple anàlisi ( tamany de les preses, distancia entre elles i inclinació de la paret).
La uNICORNI és una via amb dimensions de VIIIº, el grau és el de menys...el que passa es que comprat en dficultat pura amb els que hi ha per allà dalt és una via on pots fer series si la tens matisada...
A veure si hi pujem!!!
BON MONTSERRATÍ DE 7C+ O 8A!!!!
El llistó cada dia està més alt, bow!! Però si hi ha algun racó elevat, idoni per als dies de fred i solet com avui... aquest és el de Sant Salvador... quin crak.. a veure si ens hi acabarem trobant un dia d'aquests!
salut i tibades sobrehumanes!
Company... una bona tibada.. ;-)))
PD.- A on vols que t'envií el meu meil..??? ( si vols entrar al meu perfil i desde allí accedeixes al meu correo... ;-)))
De totes formes.. entra a la página de Pirena i desde allí segur que es fan resó.. ( ja t'enviaré el correo del veterinari de Pirena..;-))
gracies pekas, ja t'he escrit
unicorni en solo?
buè bow...coses meves...en escalada "quasi" no significa res...hehehe..
Tantmateix et puc assegurar que s'ha fet així...no tot surt a les revistes i a stbenet menys encara, que tothom fa el que li rota sense massa trascendència ni escàndol...
L'escalada i la ment de les persones de vegades no té límits...
algun dia pendràs mal bou com no deixis de fer aquestes coses....burrroooooo! Que tens dona i fiiiiiillll!
Te voy a dar un collejón de los güenos!
Publica un comentari a l'entrada