Abans de un descens "Killer"al PORT DEL RAT ( Arcalís-Andorra)Quan era petit somniava, somniava moltíssim!!!...Just tancar els ulls començava a imaginar llocs i recrear situacions impossibles.
VIATGE IMAGINARI ORIGINAL 8a 40 mts. Crux just al final. Lance de Monodit (Foto LUIS ALFONSO LUICHY)
Sota la cascada HUSKY a CAVALLERS
Dels armaris vaig passar als cims...somniava que podia volar i veure més enllà d'aquelles barreres en forma de muntanyes que em tancaven la sortida a algun lloc...sempre més enllà de les crestes on imaginava altres massissos desconeguts ...
COVA DIABLE. Lobster: 6c+/20 mts.
I finalment, ara, somnio que sóc ingràvid, que puc rebuscar el els secrets dels desploms i les baumes, que floto i a través d'aquesta sensació de llibertat entro dins dels àtoms de mi mateix.
En certa manera puc somniar despert, perquè en els moment en que escalo busco l'essència de aquelles capacitats que em permeten descobrir cada truc, cada llei de la gravetat i de la inercia... que em permeten aquells instants de llibertat suprema que fan que leviti entre preses utòpiques... i floto...floto amunt assolint el secrte de mi mateix, allò que no sabi de mi i que la pedra em revela..perquè EL SECRET es que le sbarreres són dins nostre...simplement...
L'altre dia vaig començar el salt de KRISHNA sense cap esperança, però en un parell de intents ja el tenia...només calia buscar el secret, com sempre...
14 comentaris:
m'agrada aquesta reflexió. És cert que tot té el seu secret, només cal esbrinar-ho.. és el més difícil, peró no hi ha res impossible..
enhorabona, sembla un pél complicat aquest salt. buff, em queda molt per fer per poder arribar aquest nivell !
Cómo tú bien sabes... no hay secreto... nada existe en estado puro ni tampoco nada permanece totalmente estático y quieto... todo está en continua transformación...
En está época del año, la energia Yin equilibra tús "ansias" más Yang... Fruto de ello te lleva a la acción(Yang)y a que "Krishna"
te permita "levitar" por ella...
;-)))) y tús letras escritas desde el interior más íntimo... consiguen que flotes hacia un lugar más recóndito, y que consigas derribar esas barreras que nos limitan...
Es tiempo de fluir... ;-))))
Salut company.. ( es que avui he tingut clase de taoismo i d'energies.. i encara estic "levitant",... ;-)))
Per cert.. molt bon post.. i crec que mai m'enganyaras per venir amb vosaltres... ( no només perque el meu nivell està una mica lluny de vosaltres... ;-))) ) sino perque ja veig que feu servir als acompanyants de "mulas" de carga.. i de netejadors oficials...
Ja verás quan creixi...!!!!
:-))))))))))))))))))
bones reflexions nanu, sempre dona gust seguir el teu blog. Ara bé, l'has de seguir cada dia perque no dono abast de lleguir tots els posts...
L'anterior entrada, el cavall bernat de platja d'aro també m'ha molat de sempre pujar-lo. L'ultima vegada que hi vaig anar hi havia sorra a fondo i la caiguda era suau i tendre, com a canviat el tema...
Fins aviat company
jajajjajajja, gran post, si senyor, avui estaves molt inspirat, i amb una obra mestre com Krishna encara mes, has provar una variant que vaig obrir de Krishna igual que Krishna pero vas mes a la esquerra i pilles amb ma esquerra un pla infame que necesita maxi rasca i llençes al forat amb dreta canvia bastant, et molara, crec que a la ressenya surt.
Hem rigut molt amb el Nawet portan el seu mini-crash-pad, bonissim dintre de poc esta netejant blocs.
Cuida´t
VERD: NO HI HA LIMIT...en el bloc descobreixes això...generalment en TOT hi ha SECRETS, però en una cosa tant inmnediata i concentrada, en circumstàncies tant DESPULLADES com el bloc, simplement passes a aanlitzar directament cada circumstàncioa que afecta a que et surti o no el moviment, i amb aquesta anàlisi, aplicat sobre les teves capacitats, obténs resultats molt interessants, ja ho veuràs!
L'escalada esportiva és molt semblant però hi ha m´`es fcators i condicionants...l'alpinisme també, però sovint els condicionants forman part prioritària de la activitat....i queda el psicobloc...és el millor, barreja les TRES activityats...és BLOC, té la CONTINUÏTAT de laESPORTIVA i en certa manera la adrenalina ( falsa de fet) de l'AlPINISME...
De l'SNOW i l'ALTA muntanya no cal ni dir-ho...és la pura llibertat de jugar amb un gegant que de vegades s'enfada...
PEKAS: NO sé mai com posicionar-me davant de ecrts corrents més espirituals, però quan em poso a reflexionar és l'UNIC camí que se m'obre...en escoltar qualsevol telenotícies m'agafen basques...
HI ha dies que no, però la majoria d'encadenes sé que hi ha quelcom més que simple física al voltant de tot plegat...sinó de què un pringat com jo que necessita dues hores per escalfar, de malq ue em fa el cosd, acaba recargolant-se i traccionant de coses tant ínfimes? O un covardica com jo acaba gaudint de les injeccions de adrenalina penjat de ploms o sobre el mar?
Certament tanta energia surt de la IL.LUSIÓ més pura i...no ho nego...infantil...i m'encantaaaaa! joder!
Nenivanb;: aquest dies anava accelerat, ja miraré de espaiar posts!!! de fet estaven "programats" dia a dia precisament perquè no tenia temps de publicar...els vaig fer fa un parell de setmanes! EL CAVALL de platja d'Aro és el que dius, el mar s'ha menjart la abse de sorra...abans per la cara OEST hi feiem un 6a amb crashpad...ara té un metre més, i la NORD EST i l'ARESTA EST tenen almenys un parell de metres més...de fet sota la ESTA el racóq ue hi havia fa una minicaleta! ja veurem com acabarà...algun dia em molaria trobar un cavall bernatq ue hi ha a LLAfranc, sembla xulo a les fotos! Salut!
FERRAN: Què dir-te a tu sobre el bloc!!!?? Llegint el que vas escriure sobre EL MOVIMENT em semblava molt !interior", però ara que ho experimento, i imaginant com de implicat has estat en aquesta disciplina "temo" que vaiog pel mateix camí....de moment intento evitar-ho a base de riure, rollet i pegues a vies "assequibles", quan trobi un megaproject assumible igual em quedo pillat...segur que apart de el bloc en sí això depèn de les persones..i també "temo" que som semblants...hehehehe! FA-NA-TI-CUSSSS!
Jeejejeje, m'agraden les teves reflexions, amb els anys cada vegada m'agrada centrar-me en grans projectes en el cas del bloc, aquells que costa fer, aquells que no tenen color, pero se que son possibles, dona igual el temps que necesiti, vull que aixó doni una empenta, en canvi quant vaig de viatge o a zones noves, m'entra la colera, el desquicie, i he de pujar per tot arreu com un boig desesperat que sembla que m'hagin posat un crono.
Amb la corda em passa el mateix quant marxo de viatge, al costat de casa vaig provant projectazos, que mica en mica vaig resolent els passos, anar fent, i del tema apurar sempre em passa que no volen assegurar-me perque saben que es masca la targedia, jajajaja, el Quo ja ha patit unes quantes amb mi, pero sempre surtim guanyadors, sera el desti o la sort, Peka's digam'ho tu que em coneixes ara que estas mistic, jo crec que com diria la meva mare, "tienes una flor en el culo", jajaja.
Continuem vibran per la vertical que es el que ens agrada i aixó ja es molt.
jejjeje.. Hay veces que las reflexiones escritas en los coments
se vuelven tanto o más interesantes que el post original, desde el cual se generan un detonante de "vómitos" inquietos e incesantes, llenos de sensaciones no expresadas...
Ferran.. creo que somos lo que yo suelo llamar "fugitivos" de las zonas de "comfort"...
Si permanecemos mucho tiempo en las zonas de comfort.. ( un curro acomodado...relaciones "pasivas" y sin demasiadas "complicaciones".. vida "sedentaria".. roca.. etc.. ) no aprendemos nada..
Sólo cuando nos arriesgamos a caminar un poco más lejos de esa zona confortable, surgen las dificultades, los errores, la práctica continuada, la reflexión, la mejora, y nos damos cuenta de que somos capaces de resolver un problema..un enigma... de mejorar en nuestro día a día... ( podemos hablar de resolver un bloque...los pasos de una vía.. o de los retos de nuestro día a día... ;-)))
Todo ello nos conduce a un estado de continua ILUSIÓN y excitación por plantearnos nuevos retos, que nos harán mejorar, sentirnos más en paz con nosotros mismos y sobre todo.. CRECER.. ( como aprendices de samurais.. de gladiadores... de senseis... en la roca.. en la vida.. )
( perdonar el "ladrillazo".. pero ahora mismo me largo a poner una reclamación al bar de la esquina.. no sé que me han puesto en la infusión de esta mañana.. )
:-))))))))))))
"Por que sólo aquellos que se ARRIESGAN a ir muy LEJOS...pueden llegar a saber lo LEJOS que pueden ir..." (T.S. Eliot)
hahah..
PEKAS, laveritat es que de vegades m'assalta el DUBTE EXISTENCIAL de si TOT PLEGAT és una vi més derivada de aquesta manca hedonista de un objectiu...no sé...podríem dirq ue TOT PLEGAT é smés una EXCUSA molt EL.LABOTRADA i no pas una RAÓ ( en el sentit de justificació "justa")...
Les "presons" humanes són tant tancades ( en la ment de una mateix9 o tant obertes( en la "ments" del col.lectiu, la societat)..que es fa difícil saber si el no seguir una corrent simplement és ser lliure o que estàs seguint el teu PROPI CORRENT, i és aquest el que no et deixa "adaptar-te" a una normalitat...
DUBTES!!
El que està clar ( i això no sé si és bo o dolent) però és el que hi ha...és que hi ha gent que ESCALA i quent que "ÉS" escaladora...en el sentit que tu parles..hi ha qui fa "rappel" o juga a tennis, però un sentit existencial tant gran com el que veig de vegades no és el més habitual...fanatisme? bogeria?...m'és igual...ja m'està bé..suposo que sinó seria IONKI, perquè em costa pendre'm les coses ambla lleugeresa o la "moda" que la majoria de la gent es pren...
buf...aqui les infus van carregadíssssimes!!! hehehe!!!
Ho m'he pres un cafe amb llet i un entrea de fotmatge (un mini).
Crec que el Peka's ha donat en el clau, la zona de CONFORT, a mi no m'agrada gaire, sempre estic donant voltes, si no es amb el disseny de nous models passats de volta i mitja, es buscant una pedra perdura en un bosc a laque solament l'he vist una punta desmpunta per dalt d'un arbre, pero la meva ment ja l'ha convertit en un bolo descomunal, sempre son reptes, ABOLIM LA ZONA DE CONFORT.
Crec que el meu cafe anava una mica carregat avui, perque noto els dits una mica tremolosos, sera fanatisme, sera...
SERA QUE ÉS DIVENDRES I DEMÂ A TARGAAAAAAAAAA !!!!
Rnaissance, Magic festival, l'oeuf d'Alien, 21 grms, beuatiful dead, flagellation...
waaaahhhhhh!
jausjuasjuasjuasjuas... Visca les bones infusions !!! :-)))
( i les mentes inquietes.. ;-)))
Millor començem a preparar el material.. els dits...la ment.. el cor... s'apropen dos díes per gaudir del "flow".. ;-))
R. Messner va dir un día... : "Nada habría podido suceder si alguién no lo hubiera imaginado"...
Sigamos imaginando... ;-)))
Sean felices...!!!
( e imaginativos. ;-))))
BE ROCK...MY FRIEND.. !!! ;-)))
Nois, vigileu amb el que us preneu, les drogues són dolentes!! ja, ja, ja!!!
Per cert ori, el vídeo és molt bo!!
buah...si ja ho sé que som uns ionquis...per sort!
A veure si algun dia treballes un project i et filmo..així no te'm queixes baldufa!
Next week targa again?
Publica un comentari a l'entrada