divendres, de desembre 03, 2010

AIXECAR-SE

En la majoria de VÍDEOS, el que es destaca és l'EXIT...fins i tot segur que hi ha algú que es pensa ( i com no, jo de vegades el primer) que tants encadenes són resultat de un talent innnat, o de una força inhumana...

Avui he dormit poc, el Nawet tenia una nit dolenta i fem torns...i rebuscant entre arxius "desestimats" per no posseïr imatges triomfants de gloriosos rotpunkts me n'he adonat que per cada presa d'un punt vermell hi ha el quadruple de intents i fanatisme...

I el més bonic és que en pocs he vist rabia, mala llet o cabreig...ja fa temps que maleïa a tort i a dret quan fallava un pas...em costava poc emprenyar-me...

Cada cop més he après a gestionar aquest aspecte, i l'escalada m'ensenya a païr millor alguns aspectes foscos de mni mateix, en general cada cop veig més somriures i menys crits, més ànims col.lectius i menys enveja...i tot plegat té un efecte positiu en tota la crew...

Cada fracàs és sempre un incentiu a descobrir-ne el perquè i a superar-lo...i si bé el que importa més és ENCADENAR, el procés acaba sent la mesura de l'alegria al final.

Avui toca video mix de les "preses falses", demostrant que L'IMPORTANT és apendre a superar-se en cada moviment, en cada pas, i en tot allòq ue fem...SEMPRE!

APA, a GAUDIR del MEGAPONT

15 comentaris:

susi ha dit...

uuaaa quin video mes bonic bou!!!. que petit en Nauet, que precios!!!.
salutacions i abraçades gegants desde la Plana.

a seguir aixecant-se!!!!

TR ha dit...

hahah, gracies Susi. Sobre en Nawet ja saps...amor de pares! Sobre el vídeo...doncs això, que és bonic caure també, perquè ajuda a entendre el preu de les coses i a més ens fa apendre sobre nosaltres mateixos...crec que és el més important de l'escalada i la vida no? una abraçada BOUS DE LA PLANAAAAA !

Bullarolas ha dit...

Penso que no és tant el triomf sinómés aviat la lluita per aconseguir-lo, el que ens omple. Tot el que ens ha costat arribar al cim o a la cadena o al damunt del bloc.. és el que t'emociona, per davant de l'instant de la victòria. De fet si sumes massa victòries seguides, corres el risc de desmotivar-te (potser és només un tema personal, però el repte interessant és el que costa o el que et fa abandonar una vegada i una altra fins que l'essoleixes..

Molt xulo! Vinga, una abraçada

TR ha dit...

No ho podria haver dit millor bow...

jclaramunt ha dit...

Gràcies pel video bow, una joia! Està clar que no apreciariem els encadenaments sense algunes caigudes desmotivants...i a vegades disfrutes tant de l'encadenament com de l'abraçada o felicitació del company/a/ns/es.

Tot té el seu punt!

paca ha dit...

...qui no ho intenta, no cau.

en Girbén ha dit...

I que belles reflexions!
Si només existís el triomf, el buit desapareixeria; i sense l'existència del buit, tant d'afany sí que seria una passió buida.

TRanki ha dit...

Josep: Mai millor dit, com mnés es desitja més plaent és el final de un anhel!!!

PACA: i qui no cau és que no ho esta intentant!!!

GIRBÉN: savies reflexions...no sé si aplicar-les sempre, eprò si els filòsofs ho diuen serà que és cert...però JODER com costa de vegades encadenar, i que fugaç!!!!

Mireia ha dit...

M'ha encantat el vídeo! Jo no tinc tant nivell en esportiva però m'agrada molt que apart de vies més o menys dures sempre hi poses una mica de sentiments i experiències vitals..continua així, un petonàs d'ànim anònim.

Mireia

Jordi Fraginals ha dit...

El millor escrit que t'he llegit bou!

tranki ha dit...

hahah...boooow...ja saps que tot és a base d'apendre..,i esnafrar-me un i altre cop contra els vostres BLOCS ensenya bastant...quan un es fa gran i comencen a fallar algunes tremperes la saviesa és una eina bàsica per seguir surant!!!!hehhe!!! Vingabooooow!!

Et recomano llegir-ne un de ARTIFICIAL, pots acabar o RATLLAT o IL:LUMINAT...http://celiavern.blogspot.com/2008/11/introspecci.html , a mi és dels que m'agrada més junt a un de bonic: http://celiavern.blogspot.com/2010/08/time-dream-riders-bloodpunkt-i-kerouac.html

TR ha dit...

Upsq ue el de artifo no es veia bé:
http://celiavern.blogspot.com/2008/11/introspecci.html

Pentacour ha dit...

Bones! Molt maco el vídeo. Encara que ja es suposa, no està de més pels que portem poc en això veure que abans de pujar molt de grau amb moviments estètics i macos han hagut caigudes i intents anteriors :-)

A part, m'he animat a comentar per preguntar-te on has comprat els esquís aquests que porta el peke?

Salut!

TRanki ha dit...

Hola PENTACOUR.

VAm buscar i buscar, en general no se'n veuen massa, són només de PRIMERA INICIACIÓ donatq ue es tracta de uns esquis amb escates a sota ( rotllo fons), i sense fixacions però amb unes bagues de plastic dur que es tanquen ( com veus NO AGUANTEN ENRERRA EL COS, són per pillar el feeling de la neu i prou, per caminar en plà, etc...)., N'hi havia al DECATHLON però ja no les fan. a PUIGCERDÀ en una tenda que no en recordo el nom, els tenien per 45 o 50 euros.

Per una mica més (59 esquis i 50 botes) hi havia a PUIGCERDÂ també uns esquís ja de veritat...el problema és que mab 2 anys no donava el peu i vamn preferir aquests per anar tocant).

Si estàs interesant te'ls revenc a meitat de preu i amb només 3 usos !!! Aquest any ja li pillarem uns de seriosos

Pentacour ha dit...

Hola! He estat una mica desconnectat. Doncs he vist uns diria que iguals al Corte Inglés de Tarragona però crec que potser per un nen de tres anys i mig ja serien una mica petits. Si ens decidim et diré algo.

Gràcies!