Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dissabte, de maig 28, 2011

Quan ens fem vells, somriuré per sota el nas

Tardes de mig núvol en una fase de descans.

Aprofito per passar llista a coses que em sempre em passen de llarg i avui vull fer: estar amb el Nawet i la Lila, dormir una mica més, escriure una mica més, endreçar el material, comprar per la nevera, grabar-li un cd de fotos al pare del Maluta, passar la petita ressaqueta del sopar d'ahir, anar a la farmacia, trucar als pares per recordar-los que els estimo, passar les despeses de la feina que sempre m'oblido i no tinc temps, somniar amb un projecte nou...i escoltar Manel amb temps i interès...

Avui he descobert una bonica cançó..l'havia escoltat però no havia parat esment, és musicalment ben el.laborada( com la majoria de temes que ténen) però destaca la inmensa capacitat d'aquest grup per treure temes especials de les més petites i íntimes situacions.

Tot i que passo bastant de modes majoritàries, no m'estranya que aquesta colla triomfin...



Vindran els anys i, amb els anys, la calma
Que et pintarà als ulls una mirada suau.
Et faran fer un pas i, després, un altre,
Seràs tota una experta a tirar endavant.
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
O ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
Que té acollonits tots els nens del veïnat.

I seràs un sac de mals o seràs una roca.
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
I potser no seré el teu amic,
Ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap
Una mala tarda.
I potser dormiré abraçadet
A una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi
Quan no m'enteri de les coses.

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs.
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
I em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
Que em jugo amb la decadència de la carn
Que un raconet del menjador farà d'escenari
I que ningú sospitarà de qui estic parlant.

I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
Però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
I em podran veure somriure una mica per sota del nas,
I em podran veure somriure una mica per sota del nas