Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimecres, de maig 11, 2011

records, moments i lliçons

Joder,

Avui ens hem despedit del Maluta...

En moments tant tristos és quan te n'adones de com de ràpid passa la vida, i que molts instants passen a arxius totalment abandonats de la memoria. Vivim tant depressa que part de la vida s'acumula i queda en un racó, com si mai hagués existit...

Avui he retrobat amics de fa temps, i la vida va seguint pels qui ens quedem...i m'he alegrat d'abraçar i saber d'ells...menys trascendental del que sembla, però tant intensa com sempre...dies com avui són els que et fan reflexionar i entendre , almenys momentàniament el sentit de les lliçons que donen els cops com el que han patit a cal Malet...

Em calia entendre el valor d'aquests instants, que m'agradaria guardar fresc i present per sempre més...perquè simplement viure, un moment més, com aquells i com tant d'altres, és el que importa...no han estat els més intensos, no han estat els més èpics, però sí molt feliços, molt senzills i tant petits aparentment que ni recordava...però fets com el d'avui m'han fet entendre l'inmens sentit que té cada moment, que creix i es revaloritza quan necessitem tant desesperadament reviure'ls mentre que abans d'ahir ni tant sols recordava haver viscut.

Tant sols per la inmensa abraçada que ens hem donat amb un antic amic ha valgut la pena de compartir l'amistat del Guillem...i simplement per aquest instant ja hi ha un motiu inmens, no d'alegria sinó d'amarga dolçor...

Ei MALUTA, ei Joan...salut i St Benet bows...com diria el Guillem: A partir-la fort...


I see my life come shining,
From the west onto the east
Any day now, any day
I shall be released...





Maluta, cuida't, vale? Ara sí, adéu per sempre...gracies...

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Malet, no hem pogut repetir un d'aquells caps de setmana de "poca muntanya, però extra de rises", com tú deies, que tú tant sabies valorar, quan la mandra i el fred ens feien començar massa tard l'activitat i ens quedàvem sense "tatxar"..

En farem més, aquest cop sense tú,quin remei, la vida ho ha volgut així... però tornarem a riure, a pendre te, a fer el tontu a peu de via i pensarem en tú.

1pto ben fort, allà on siguis, cuida't

Ànims Oriol

TRanki ha dit...

A liar-la a toppppe, com deia ...

Gracies bow...

Lila ha dit...

Suposo que de tot plegat hem, o si més no, hauríem d'aprendre alguna cosa no? Penso que és el millor homenatge que li podem fer... em sap tant de greu que encara no m'ho acabo de creure...
Mil petons

Anònim ha dit...

ostres Oriol! quin cop més fort, mel vas presentar a lapanxa en la conferencia del huber i al vaig coneixa millor a la reunió marron a la feec sobre reequipament. el Maluta va dir contundentment en contre dels amants de la seguretat absoluta: sóc jove i vull tenir por a les vies per poder baixar me i poder pensar en tornar hi! i els hi va afegir; deixeu les vies tranquiles.

em va semblar brillar en mitg dels inquisidors i goita no l´ha matat un buril trencat

tot el meu suport als amics i familiars
jordirubio
lapanxadelbou

TRanki ha dit...

hey Lila...quina raó que tens...

Jordi, és el que hi ha bow...tantmateuix en alguna conversa que hem tingut aquests darrers mesos, molts punts de vitsa, tot i no canviar, estaven en revisió...Una abraçada bou...

Malutet ha dit...

Jo avui he anat a trepar al frigi... ha sigut com si fos amb mi durant tota la via...

El millor homantatge: fer tant com puguem del que ell no va poder fer... Jo, ja m'estic posant les piles... a les que es despistin els yankees em tindran allà toncant una mica les pilotes!

Apa bou, una forta abraçada, i com vam dir els que vam parlar, que no sigui un adéu amb plors, sinó un fins aviat amb somriures... em d'estar tranquils i en pau i prendre exemple de com de "a tope" vivia ell...

Ja em diràs algo si aneu a trepar i a dir-li un últim adéu amb una birra amb el sol a la cara i sobre alguna agulla qualsevol!

pakito ha dit...

descanse en paz, no lo conocía pero os doy mi pésame, a amigos y familiares, una mala pasada siendo tan joven. Ánimos

TRanki ha dit...

pakito, thanks

TRanki ha dit...

Jordi aka MALUTET,

Fet. Aixpo no ens ho treu ningú...t'aviso d'aui poc temps

JA estem igualment valorant un homenatge que segur que et molarà..igual necessitem cames i braços que col.laborin, ja t'ho explico si ho veiem viable logísticament!! si podem quadrar dates seria la LIADA més bonica en la que mai li hagués molat participar..i a sobre en la seva primera gran tapia alpina...

Malutet ha dit...

vale vale, excel·lent, doncs ja em diràs algo!

escolta et passo el meu mail i si hi ha res nou m'ho fas saber!

malet.jordi@gmail.com

Una abraçada bow!

Anònim ha dit...

Hola Oriol,

Com sempre m'ha dit la mare, Mai és tard, si la dita és bona...........
Gràcies a tú company per ser amic, per estar aquí.
LLegir les teves paraules m'ha reconfortat, això d'en Maluta...m'ha tocat fort, de debó......
M'agradaria quedar alguna estona, amb la calma i unes birres, a la Montse si pot ser. Parlar tranquilament de la vida i tornar a compartir una estona de puresa i comunicació real. Sense "posses", ni dogmes estranys que en altres moments han limitat la meva ment.

Joan.