Amb bon humor, sens dubte

Flipo quan les coses surten OK, i les coses rutllen quan hi dediques "una mica més"...

Fam de roca o fam de grau?...no, fam de "MOVIMENT".

Per un escalador el "moviment" és un gest, o un desplaçament?
No sé en què em quedaria, són dues acepcions de la paraula que, en el fons, suposo que es poden linkar directament a un mateix significat: CANVI... de l'apatia a la motivació passant pels canvis, al cos, al gest, a la capacitat, a l'objectivitat, a la visió de l'entorn...entendre EL MOVIMENT significa entendre l'entorn en que actuem, millorar les capacitats i aplicar-les, optimitzant allò que fem i que ens permet desarrollar-nos allà on abans no podíem progresar...és un procés simple però difícil, tant per inversió com per les capacitats que requereix...

Qualsevol INCENTIU a la dedicació es fa per un potencial de canvi favorable a la nostra funció de benestar ( per remota que sigui la connexió entre l'inversió i el resultat)... sense aquesta "motivació" no fem res i ens mantenim en un estat d'equilibri. No hi ha canvis, no hi ha moviments...

El "moviment" necessita d'un objectiu clar, integrat o integrable en el marc en que l'apliquem ( ballar sardanes en un sostre, en solo, no és moviment, és una tonteria...
El "moviment" necessita d'una inversió de recursos (voler fer 9b+ implica anys de dedicació i sacrifici, deixar la birra i el tabac, i potser fins i tot, potser, el sexe...)
El "moviment" necessita d'una organització concisa ( planning estipulat i eficient, compatible igualment amb l'entorn)
El "moviment" necessita d'una dedicació real i efectiva (anar a la PXB a fer la birreta, discutir de graus i xatis, i fer dos blocs grocs? NO future)
El "moviment" necessita de sacrificis i renuncies ( jo volia fer un vals i em va sortir un reggae, però es que m'agrada més el rom que el tè xinès)
El "moviment" ha de crear sinergies (no hi ha mestres sinó aprenents? Tots aprenem dels altres)
El "moviment" necessita de seguiment i control (dos ulls veuen més que un...dos caps pensen més que un...molts caps i molts ulls desfassen)
El "moviment" necessita de saber aixecar-se i seguir lluitant ( s'arriba aprenent pel fracàs consolidador, no per l'èxit fugaç...).

Havia oblidat el més "trist" i alhora motivador...EL MOVIMENT implica la no perennitat...si tot fos estable mai podríem canviar, i el canvi és el motor de la competitivitat, i el motor del canvi és LA DIFERENCIA que provoca la voluntat de canviar dels diferents actors...quan deixes de moure't queda la saviesa però desapareix la capacitat, tot és un muscle que es transforma i s'adapta, si deixem de treballar(lo), s'atrofia, s'engreixa...

Ningú ( a excepcions de mutacions estranyes i poc comuns), neix ni LOLO, ni SAVI...cal apendre, no?

El problema és que aquests principis tant clars, a nivell individual, a nivell col.lectiu es depauperen i es dissolen, es debiliten i creen altres principis com la explotació i l'engany...la actuació com a col.lectiu fa que la visió dels objectius passi per la individualitat ( en necessitats o constriccions col.lectives), per objectius diferents ( uns per molt altres per poc), i per associativitat encertada o pervertida...i, sobretot, pel desconeixement d'aquests principis i de la dura realitat, per molts, i per un coneixement de la debilitat per part d'alguns que hi troben la font de l'èxit individual...

Darrerament he passat bastant de les protestes que tant de moda han estat...tant per no veure-les clar com per considerar que, sincerament, obtinc molt més de la societat i del planeta, que no pas el que hi aporto ( qui s'apunta a fer aquesta confessió? Comptem el diferencial de consum de recursos-des d'oxígen a serveis publics- entre nosaltres i la mitjana per habitat del planeta, i ens disposem a renunciar a aquest PLUS en favor dels altres que tene menys enlloc de voler més dels qui tenen més???)

De fet quasi ni he vist cap d'aquests principis BASICS del MOVIMENT en tot aquest batibull, i per tant poc me'n podia sentir part...i en canvi he vist molta MANIPULACIÓ per totes bandes, molt de desig de imposar i cap a renunciar o a l'autocrítica...no sé...em costa de entrar-hi.

Ahir feien un programa de debat a TV3 sobr quelcom tant intrascendent com "l'HUMOR", en que es debatia la possibilitat i legitimitat de pendre's amb "humor" i fer "broma" sobre qualsevol cosa...hi van haver aportacions molt interessants...

El tema es va posar candent quan un espectador declarava sentir-se "ofès" davant la sorna ( dels no creients?) que al POLONIA feien del PAPA...i alhora s'hi van afegir dues noies musulmanes que es queixaven de la ofensa que significava veure publicada una imatge del profeta, que era un fet ( la ofensa) que els altres ( els infidels) no podíem entendre...

La millor resposta ( o pregunta) la va donar una participant, que va enfrontar-se d'una manera clara i seriosa ( de vegades el respecte excessiu implica no afrontar directament els temes) a aquestes intervencions preguntant si el tracte que reben els "homosexuals", els "avortistes", els que viuen en "pecat" o usen "preservatius", els qui voilen una mort digna, els que no creuen o els que dibuixen profetes és gaire "respectuós" o no "ofensiu".????..vaja, en certa manera podria haver dit que "quien se pica ajos come", però com dirien els del "Jueves": "queríamos a publicar una portada del profeta pero nos hemos CAGAO..."
De fet van aparèixer opinions de tots colors, algunes molt banals, algunes molt profundes...i vaig reconèixer entre els convidats un humorista del meu poble del qual penso fer-me directe seguidor: va en cadira de rodes, no crec que se m'escapi...(xist: seu eh?!)

Petits debats com aquest mostren, i cada vegada més, l'inmens desconeixement de tot el que governa i fa rodar el món, la inmensa hipocresía que ens impregna, i com de difícil és que actuem amb raonament, raó, i coherencia..perquè el món és molt complicat...

Però bé, de fet això anava de MOVIMENT i de que, mentre tot això passa, Stllors segueix veient com les boires i la xuxu l'impregnen, com l'ombra l'abraça, i com formiguetes humanes s'hi enfilen un i altre cop...un es deia TRanki i li va costar déu i ajuda ( 3 pegues) "apendre" a no patinar en la secció més fàcil d'un 8a "entre normal i durillo"que es diu SUEÑOS de PIEDRA..i com que la pila es treballa, al 4rt va lograr arribar a cadena en un estat entre lamentable i hil.larant...Si diumenge amb la via xopa mig entenia on eren les preses, ahir va entendre tota la via sense caure...és guai millorar, i, per sort, com que sóc un anguileta, amb tres dies de escalar organitzat i amb bon flow i amics, torno a lloc...

I la boira ens va envoltar, i vaig tornar a casa, pendrem una birra fresca amb la Lila, sopar sota els estels i la calorada, i riure'm una mica de tot plegat, bows...

I dimenge SÍBERRRRRRRRRRR !!!

IRIE...