Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimecres, d’octubre 26, 2011

Aprenent...(per la LAIA)

Ei Titana,

Suposo que tot es veu de un color més brillant quan hi a l'esperança, l'alleujament, i s'ha evitat el negre obscur i opac de la parca...és cert...però avui repassava escrits per una idea que em ronda el cap...sobre el llibre que et vaig portar...res, que molt blablablà poètic, però en el fons tot es sintetitza en allò, que ara me n'adono que segueix vigent especialment veient ahir la inmensa mirada de lluita que tenies als ulls...:

"No sé perquè m'agrada tant escalar...no ho entenc...hi ha alguns dies però, que si, que ho entenc una mica més ...no són la majoria...però és aleshores quan també em comprenc més a mi mateix...hi ha altres dies, però, que NO HO ENTENC, i malgrat tot segueixo pujant per tot arreu...ALESHORES TAMPOC M'ENTENC...però el cert és que M'AGRADA...potser és l'important??..potser no cal cap resposta...o es que la pregunta no és el PERQUÈ sinó el "QUANT"...i aqui ja no em queda dubte en la resposta...MOLT..."


I en quant a ARA...no pateixis, que en el fons és un pas més cap a l'aprenentatge, en tots els aspectes i dimensions, i mirar les coses des d'un altre punt de vista et dóna la sort de no ser unidireccional...ja sé que no és cap consol, però d'aquest en surts més forta, segur...



A recuperar-se i compta amb els camarades eh bowa???



"No me arrepiento en absoluto de haber corrido todos los riesgos por aquello que me importaba..."
Arthur Miller

11 comentaris:

4Recauxutats ha dit...

Sempre busquem per ques a tot i a vegades no cal, cel i avern tu ho has dit!

Núria ha dit...

Laia que et milloris!!! si et sóc sincera no recordo molt qui ets però molts ànims i endavant que les muntanyes s´esperen.

jM ha dit...

Boww què ha passat???!

Anònim ha dit...

Una caiguda una mica fotuda a Regina...

Víctor ha dit...

Anims Laia!

Atorix ha dit...

El Doctor Dàniel ha dit: MOOOOOOOOLTS ANIMS LAIETA!! Se com ets... i per aixó no et desitjo sort, sino ànims, ets valenta i forta com un roc!! Millorat ràpid i fes allò que mes t'agrada i et fa feliç.

MUUUUUUUUUUUUUA.
Soc al teu costat, ja ho saps.

Núria ha dit...

Laia perdona; sóc un putu desastre amb els noms però ja sé qui ets.No hi ha més remei que lluitar. Un petó i molts ànims!!!

Lai ha dit...

Núria!!! jjajaja és normal, som molts a la pxb i darrerament no hem coincidit!! Et deus enrecordar de mi per l'ingravitus (dani), oi? :))

apa, una abraçada, i gràcies pels ànims!!!

Laia

Lai ha dit...

Uri!!

M'ha fet molta il·lusió el post! s'agraeix!!! de fet si es que no m'avisen ni el veig, pk ak dies, no he tingut gaire ganes de res més que no fos descansar, enraonar amb amics, i mirar les mussaranyes, i pensar, clar!!. Ja ho deus entendre....

Quina raó tens!! quin aprenentatge, bastant dolorós, per cert! :) I bé, encara em queda molt per aprendre... acabada de sortir de l'hospital, ara ve un altre, recuperar-me, aprendre'n, pensar-hi, i sortir-me'n de coses que sovint fas sense ni adonar-te'n, però que per mi ara tenen el seu rollet. Ai, quina sort he tingut, li he de correspondre!!!! ara a lluitar com mai pk vull tornar a escalar, aviat, tant aviat com pugui.
I pk m'agrada tant i tant escalar?. Pk EM FA FELIÇ! :) em fa feliç per molts motius, però un d'essencial és pel vincle que es crea amb el/s company/s de corda. Aquest vincle i tantes mostres d'afecte que he tingut ak dies segur que fan que em recuperi aviat; si és que, com a l'escalada, a la vida, el coco és bàsic.

Gràcies a tots pel suport!

Gràcies, Uri i Ceci! muuuaaaa.

Laia

Ferran Guerrero ha dit...

Laia
- Molts anims i recuperat rapid, dintre de poquet ha seguir disfrutant de la vertical com us agrada, una abraçada

TRanki ha dit...

Hey Laia...a muerrrrte ok?