Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dijous, d’octubre 20, 2011

Dones i les Hormones...L'Estrògen...

Complexitats i reflexions durant el camí al Món Perdut de la Síber



Suposo que vivim en un cosmos de idees preconcebudes, de judicis fabricats pel costum, la cultura i tot allò que engalana la nostra existencia però no sabem perquè hi és…infraestructura, estructura i superestructura…esquemes suposats o teories alternatives més o menys modernes…però esquemes en el fons…mecanicismes superficials o no tant...

Per molta teoría que hi posem, però, no cal cavar gaire per intuir i descobrir que la nostra existència biològica i possiblement social està vinculada directament a uns processos químics que res ténen d’espiritual i poc de intel.lectual…intercanvis d’elements que regulen des de la nostra simple estabilitat vital a la més complexa situació emocional…RESPOSTES? CONDICIONANTS? O CAUSA? Què determina que una situació esdevingui? L’estímul o la reacció a la situació prèviament causada? És la causa aleatòria o un cúmul de circumstàncies?

L’ESTRÔGEN és una de les hormones que regula ( i bastant) l’existència de l’ésser humà. Ara ho sé...ja sigui com a CAUSA ja sigui com a CONDICIONANT ja sigui com a RESPOSTA…tant si ho valorem a nivell FREUDIÀ com si ho valorem des de la més superficial i dèrmica de les nostres experiències…perquè la DONA és la font de la vida, la condicionant de la mateixa i la causant de quasi tot…però dins d’ella, com un Déu omnipotent, els capricis de l’Estrògen que divaga juganer per les venes de cadascuna d’elles, RESPONENT, CONDICIONANT i CAUSANT les seves particularitats existencials que per extensió podríem dir que es fan globals…

Interesant el nom de la via…no?

Atenent a la seva configuració superficial la veritat és que, al principi més que ESTRÒGEN li hauria posat TESTOSTERÒNICA, perquè, realment, és una via ben poc “femenina”…Un inicial mur desplomat de bidits, regletes i algun bon canto, un fartleck de resistencia fins un punt de decisió on cal apretar per arribar a un “repòs” ( al principi tampoc hi arribes precisament en situació d’apreciar la seva importancia)…si la Cadena estés allà ja li podríem deixar el qualificatiu de…7c?? No sé…Costa d’apreciar…al principi apareix difícil, es va deixant i quan la tens per la mà hi corres, encara que sempre és un inici on cap arribar ja escalfat però fresc alhora, i que depèn una mica de la xuxu encara que no definitivamentcomplexitat

Un cop recuperat l’alè, just damunt del cap una “panxa” ( panxeta seria infravalorar-ho) ens barra el pas, i l’únic camí humà ( o inhumà segons com es miri) és talonejar exageradament, i mirar d’arribar a una bola plana i marmòrea, que , en funció de “l’humor” de la Sibèria, passa d’impossible a tàctilment agraïda…en instants “saps” què t’espera…no en els propers anys sinó en els següents segons…

Ajuda en bulitx txungo, ganyota, i DINAMIC d'apuntar a una regleta que en el PROCÉS va reduïr-se a la meitat…quan ja tenia el pas controlat va “variar” una mica ( 50%)…i ara s’apreta “una mica més”( 50%, sense variar el grau realment)…Canvis, com sempre…Fas un creuament i d’aquí un altre “suposat repòs” de dues regletes planes…


Si la Cadena estés allà ja li podríem deixar el qualificatiu de…8ª? No sé, costa d’apreciar també…a sobre com que les assegurances “obliguen” i van de costat no és un tram on et paris mai massa a pensar…el fas o voles bastant…bufetada si se te’n van les mans i agraïment fugaç si li entres adequadament…

Ojo, mosquetons de cintes deixades a la via i després de un any d'ús de diversos opositors...el mosquetó en contacte amb la plaqueta estava quasi igual però gastat amb rebabes...(mosquetó taronja en la foto inferior: perill si s'usa amb la corda
Amb el crux del mig vençut, res és segur…com sempre depèn de les circumstàncies i MAI pots aventurar cap previsió…el següent tram és molt coreogràfic, cal atacar banyeres que passen de bon canto a inferno en milèsimes…bidits inicialment antipàtics i on al final respires…i, per quasi acabar, un darrer pas final on el concepte de FEMINITAT apareix en tota la seva intensitatt’hi apropes, intentant saber què caram és el que has de fer per realizar-lo, amb el dipòsit adequadament condicionat, el cap sense massa esperança i alhora sense perjudicis, i moltes ganes…POSSIBLES COMBINACIONS, MULTIPLES COREOGRAFIES i una que s’adequa a les tevés capacitats i morfologia…Punta de monodit invertit ( que fa mal però l’ignores), ajuda de regleta relliscosa a voltes, i semibici per llençar a una banyera roma…i el seguro sota els peus…


En escalada de vegades CRUIXEIXES una via, de vegades HI PASSEGES, de vegades LA LLUITES, LA FALLES o AGÔNICAMENT t’hi arrossegues.


Encara busco un concepte per decriure què em va pasar allà…com amb les dones, que al final costa entendre el procés i la conclusió…
Simplement puges, tot va anat bé, sembla que et canses, recuperes, fas el pas de la bola, estàs esgotat però ho intentes, de sobte tanques a les banyeres i no caus…segueixes pels monos i et trobes amb el pas final a la cara…seguro als peus…dubtes…i si no ho intentes ja saps el resultat…doncs ale, a tibar...dinàmic...auuuuummmpffff!..i pilles la banyera…Simplement…??
Gracies a l’Agus ( que amb això de partir-les sembla que té més experiencia que jo), vaig poder acabar com un senyor, ja que el pas de sortida el feia de lance burríssim i es pot suavitzar una mica a nivel postural…cadena i avall…
LES CINTES havien estat allà quasi un any ( sóc gós, ho reconeixo), i hi havia pujat diverses vegades, a temptejar, a provar, a intentar saber quines eren les condicions “bones”, quin era l’estat de les coses que afavoriria el final triomfant del procés…i encara no ho sé…com amb les DONES.

Ara entenc perquè no es diu TESTOSTERÒNICA…m’ha costat, és que sóc de Mart…

EL LLOC: Síber, un mur inigualable, un entorn complexe, i circumstancies canviants…costa fer-s’hi amic…
LA VIA: Increible, una obra d’art. Es fa DURA però no imposible. Reequipada amb scellements pel Jaumet. Vols nets i gens perillosos, però en diverses postutres I sempre llargs…miro al 6ª.ñu i sembla que li diuen tots “HARD”…8ª+/b, 8ª+,…fffff…costa tant això del grau!!! És un OS, però suposo que cada trepa té el seu estil i aquest em costava…tot depèn…a la Síber cal anar-hi..i quan ho vaig fer en dos dies seguits va caure…calia fer cas als kefes…
ELS COMPANYS: Diversos i sempre Excel.lents..la crew allí és un dels aspects que més valoro, locals ,habituals i ocasionals (que no és el mateix). Gracies especialment al Moro, els Javis, l’Agus, el Juanjutx i el Jaumet i l’Ivan, i al Diego i el Bambino…inspiració i respecte…i la LILA per un belay quasi hivernal…
LES DONES: FFFFF...m'encanten, però arribo a la conclusió que no en tinc ni idea...Pregunteu-li a l'Estrògen...


28 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona via, felicitats!

Anònim ha dit...

Ah, i curioses reflexions.

Anònim ha dit...

que tus dones te siguen asegurando en tus proectos!

Núria ha dit...

Vinga bow! per cert , una foto molt bonica amb la lila.
molts estògens, testosterona, adrenalina a tope i endorfines per la bena. un bon xute per favor!!!!

TRanki ha dit...

Anònim 1: thanks..un VION..dels que no s'oblida, sens dubte...
Reflexions: bé, calia omplir post, inicialment, i quan m'hi he posat resulta que quasi m'oblido de la via de tant que m'endisnava en aquest complexe món planetari entre VEUS i MART...
ANONIM 2: El cosmos és infinit, però tanta complexitat i al final tota l'energia s'acaba concentrant en un forat negre? És curiós...
NURIA: Estrògenaaaaaa! Bowa a veure si bloquem ( em posaré una bena a la boca i em pendré una tila...prometo no flashejar..mmmmmfffff!!!). Targa al NOvembre diuen eh? Sortida PXB!!! a toppppppppppe!! BIG MAC 4 U!!

Anònim ha dit...

Un poquito sobraïllo con las xatis no?

TRanki ha dit...

mmmh...

ANONIM 3( suposo)...no arribo a trobar quina realció de significat pot tenir "sobraïllo" en referencia a l'escrit i el que intento explicar...

NO sé...abans de entrar en debat necessitaria que m'expliquéssis "què" vols dir.

El text intenta ressaltar TOT EL CONTRARI...

Anna ha dit...

Tot és quimica...segur...!!

FELICITATS PER LA VIA, suposoq ue deu ser dificil, no?

TRanki ha dit...

Hola Anna,

El nom de la via s'ho mereixia...com abans comentava.
Suposo que sempre hi ha una principis dels quals en deriva la resta..quimica..física...de fet es tracta de la relació entre l'energia i la materia, que, en el foms, és del qual parteix tot, fins les més absurdes situacions, no?

LA VIA: Sí...suposo...dificultat és un concepte subjectiu...
Es tracta de un 8a+ colladet, tampoc impossible ( és evident), però dels que deixen emprempta...a la SIBER vaig fer LA SECTA ( entre 8a+ originalment i 8a/a+ que diuen ara), i la distància entre les dues és bastant gran.
Res, deixem-ho en que sí, que és txunga i molt wapa...

salut!

Víctor ha dit...

Belive in you! Hungry for the power!

Bullarolas ha dit...

Kin krakàs més kabró... si la Lila et renya pel text m'hi afegiré!!!
((x cert q esteu molt xulos... us senta bé el que ha de venir!!))

I no és que et falti raó: la tens tota! però són els mateixos estrògens els que fan que dir la paraula estrògen davant d'elles sigui infinitament poc recomanable i és que acabaràs tenint la bronca assegurada!!

Una abraçada

TRanki ha dit...

Victor...really HUNGRY, but STROGEN rules!!!
Maybe the real warriors would have to find the real power just living only for it?where's the way to the perfection? don't know, and i really know i won`t find the answer...
I walk along the line and i try to stand on it, don't mind the rest...keep pushing...!!!

Dani: xxxxxxttttt! que pilllleeeeeemmmm! hahaha! de vegades veig, enllà lluny, enmig de les boires del passat, de les superestructures culturals i de les costums distorsionades, un esqueix petiiiit petiiit de lògica...no subjectiva...en tot plegat...la resta som intents divagants de quadrar el cercle...o l'el.lipse helicoidal ( que em mola més...).
Saluttttt BISBERO! ( kekabron ja no en deixeu ni una de verge eh?-parlant de "elles"-)...el PACA i tu síq u us afarteu de fotre claus!!!

Marieta ha dit...

aargh -rabia-(s'ha borrat el que havia escrit)
Deia que jo no se si la via és femenina o masculina, però que m'agradaria provar-ho! jejeje Encara aneu per la Siber? sou una mica masoques! Res, deia que si l'any que ve es dóna el moment d'anar-hi (sí, sí, encara no hi he anat mai!) ens faras de cicerone???

TRanki ha dit...

hombreeeee!

UPS, hauria de dir donaaaaaaa!

DEMÀ és un dia tant bo com qualsevol altre ( plumifr imprescindible)...ara mateix hi ha tacte galactic, estil hivern però guai ( res de sol)...Juanjutx&cia cre q ue més que pujar-hi el que fan és "baixar" a casa a dormir...és la òstia de fanatisme!!!

Apart de les de escalfament el menú és el següent:

LA SECTA: 8a/a+. Entrada burrota, resis dura, pas cruntx i repòs boníssim. Sortida de 7c resistent i algun viatge astral entre seguros. LA MILLOR on tothom comença.

ESTROGEN: 8a+ HARD. Hehehe...simplement és una lletra més que la anterior...Mur de resis fins repòs, bloc txungo, secció de dits i pas final dur. Tot obligat sempre.EL VION

GENERACIONS: mmmm, diuen que és HARD, però no ho sé...hi ha penya que ha fet moltes altres vies i aquesta li queda pendent. UN 7c+/c i un pas a bloc de 6cfb més o menys...MOLT GUAPA però oju. Seguros vells i aprop.No problem.

Pels costats queden TUPILAC (es va fent i no l'he provada, és més que ESTROGEN, ben equipada), BOCAMOLL ( el búcamoy-GENIAL, estil SPRINT, més resis dura, sense un bloc tant dur com ESTRÒGEN però sembla que un pèl dura també...), GARREPU ( un 8b dur) i PLIS PLAS ( 8b/a+ mooooolt vión-vuleacos de champions i pas a bloc dur després de repòs molt bo...
Altres 8a+(The ventilator, i l'altre, o el segon llarg de Generacions) no són tant bons...
SI vols pujar demà fes un toqueeeeeeeeee!!!!

TRanki ha dit...

Iep, FANATICA...sent del gènere aludit no ha comentat RES de l'ESTROGEN...que són un antídot les carbasses? ;P

en Girbén ha dit...

Tot i que ahir vaig tenir el goig de poder-t'ho dir a la cara, deixa'm que ho posi per escrit: et refotudament bo en els teus relats coreogràfics, en la transcripció del moviment a paraules. Tens al nan Dníun fermament aferrat a l'espatlla.
Petonàs a la Lila i al Nawet!

Anònim ha dit...

Donç no hi per tant amb la Siberia¡¡¡
sincerament , esta be, per lo cutre que es Sant LLorenç , i la fastigosa paret gran.

La millor pot ser si es l Estrogen,pero, per que no fas la Wad Ras ???? te la recomano, i que la probi la Marieta... ) total nomes es 8a+, per vosaltres...

Lluís Saló ha dit...

Molt interessant el post, això de l'estrògen té tela eh jejeje i felicitats per la via bou, a muerte!

Salut!

TR ha dit...

Anòmim,

Ei bow, un lloc cutre, una paret encara més cutre, i una via facil? Juer quina recomanació és aquesta?

Me'n vaig a Rodellar, apa!

Lluís,hehhehe! Thanxs!

JORDI: El NAwet ja ha vist el nan i el gegant..ho està digerint i LI AGARDA encara que nboi ho pilla...esta flipat amb els dibuixos...2d2d!!! Les millors braves d'aquí a qualsevol nebulosa!!!!!!!!!!

Lila ha dit...

Mira,si et refereixes a que la via s'assembla a les dones per la seva complexitat, estic disposada a donar-te la raó (no entraré en discusions "testosteròniques"), la simplicitat pot estar bé per certs moments, però mai t'omplirà del tot... no ens sentim de la mateixa manera després d'encadenar vies d'aquestes característiques o vies sencilles i/o simples oi? doncs noi, el mateix passa amb les dones...esteu condemnats a buscar la complexitat per arribar a trobar la felicitat...ja,ja
Ceci

nenivan ha dit...

felicitats per la via company.
Com sempre has utilitzat aquesta capcitat que tens tan aguditzada de traspassar la percepció més intima i profunda en paraules. I encara més, que quan les llegim ens sentim transportats i ens sentim particeps d'aquest moment.
Carregues de profunditat a la sensibilitat.

Fins aviat nanu

TRanki ha dit...

Lila: St Benet vs Rodellar...buffff!

nenivan: Thanks!!!

Víctor ha dit...

Molt bona reflexió Lila! La dificultat en el fons és felicitat!

TRanki ha dit...

Victor: l'haurem de incorporar al team filosòfic eh?
Ja pots preparar més posts dinàmics...heheheh!

Anònim ha dit...

No la havies fet al Setembre?????

TRanki ha dit...

Si!
I la "Generacions"...són posts endarrerits..volia fer fotus però ja passo...deeew!

Siber a morte...els fanatics encara estan apurant, no esta mullada!!!

Anònim ha dit...

Seguint la traça de l’últim apunt del Ronçu al seu últim post, aquí em tens, arrossegant amb mi la dèria toca-collons que va obrir les portes a la discussió pseudo-filosòfica patillera del dynamic post.
Ronçu: la dificultat en el fons és felicitat? Efectivament ho pot ser, però per desgracia, no sempre és així. Per sí mateixa, la dificultat no dóna felicitat, són necessaris més ingredients. Per tant, jo encara diria més: la dificultat ben gestionada, en el fons, és felicitat (dixi). Fixa’t que la Lila parla de complexitat, i no de dificultat. La complexitat no implica, per nassos, dificultat.
MarcB.

TRanki ha dit...

hahah..

en RESUM:

Ens veiem al bloc violeta en unes hores no bow!!!

A veue si desentrello la complexitat d'aixecar el cul del terra i tu li aguantes la pila al tema...hawhaw!