Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dijous, d’octubre 13, 2011

Records...encara

Com sempre els maleïts 12 d'Octubre...tantmateix com algú em va dir el temps va diluïnt ( esmorteïnt diria jo) el dolor...però no els records...

De vegades penso que no estimem com caldria, de vegades no sé perquè ens passa el temps i em costa cuallar tot allò que quan "és massa tard" em sembla tant obvi...

O potser és que la vida és així, que fem el que podem i ens queda enganxada la rèmora d'allò que no hem pogut fer, i mai podrem fer perquè som com som...simples...i el temps una línia sense voltes enrrera..

T'estimo R...això sí que sempre ens ho vam dir, i avui ho he recordat...a tu m'era tant facil dir-t'ho!!! Quines petons tant sincers, i quin somriure tant transparent...quines abraçades i quina comprensió que vas tenir amb tots nosaltres sempre...gracies petita...

Els pares van fent, jo també...alguns s'han anat quedant pel camí des d'aleshores, i altres han arribat i arribaràn...i ahir els que hi som vam estar una estona junts, mirant fotos i gaudint dels records d'aquest període tant estrany i bonic que a vegades és una vida al món...segur que hauries estat una tieta al.lucinant pel Nawet, d'això no n'hem tingut cap dubte...un petó bonica...cuida'ns...t'estimo...

13 comentaris:

Pekas ha dit...

Una abraçada desde les muntanyes..

Ferran Guerrero ha dit...

Una abraçada

en Girbén ha dit...

Una sentida abraçada.

Bullarolas ha dit...

Hi ha coses que et donen la força necessària per continuar caminant. La vida continua. No és un secret. És una veritat reconfortant. Endavant doncs!

TRanki ha dit...

Gracies gent...és un cicle, dolorós de vegades i lluent a altres...

El buit que deixen els que marxen s'omple amb els que arriben i arribaràn...

Salut i vida!!!

Lila ha dit...

És curiós, però els records poden ser a la vegada tant dolorosos com un motiu de felicitat... això és el que exactament va passar aquest dimecres. Una "petita" part dels que estimavem a la R. (dic petita, pq tothom que la va coneixer va acabar estimant-la) vam deixar passar aquest dia, gràcies als bons records que ens donava l'Arnauet. Mai he dubtat que hagués estat una tieta boníssima, el que realment em sap greu és que no haguessim arribat a temps... jo també t'estimo R. (i a tú tb...)

urelio ha dit...

apa crack! Salut i força!!

jM ha dit...

El món està ple de putades, i resulta que som els que no fem res, que simplement intentem tirar endavant sense fer mal a ningú, sembla que atreiem tota aquesta merda... Just ahir es va morir el meu tiet, i jo ja no sé què pensar...
Em sembla que m'ho vas dir tu, que a vegades t'agradaria ser creient... avui m'he despertat covard i també vull ser creient, pensar que per alguna raó superior tot es solucionarà i després d'aquesta gran pujada ve una baixada...
En fi, una abraçada molt forta bow, ànims i que els corbs que volen per sobre nostre ens cuidin...

Berta ha dit...

Una abraçada Oriol!!!

TR ha dit...

Urelio:Thanks, que no faltin ambdues!!!!
Malutet:????Ostres, ja ho xerrem..QUIN TIET?????Si, de vegades hi ha coses que costen de compendre i "creure pot ser una solució..però tant sols és morfina...
Berta: Gracies per seguir aquí!!!

LILA: gracies...!!!

Sovint ja sigui per correcció, ja sigui per compromís, ja sigui per manra, ja sigui per encongiment davant d'una situació, no acabem de xerrar profundament davant d'aquets temes...i toit queda en una mena de record dolent, d'una situacióq ue es capeja...com tantes coses...però en el fons és això, anar tirant en soledat amb la llosa al damunt, cadascú la seva...la llosa que el temps ens fa creure que pesa menys...supoosq ue és això, forma part de la vida...salut a tots!!!!!

Laura ha dit...

És com si ho hagués escrit jo.... i m'has fet plorar.
Una abraçada molt sincera.

Núria ha dit...

amb les pèrdues ens anem carregant de pedretes a les butxaques que dissimuladament deixem caure fent un camí amb l´esperança que com Hansel i Gretel segueixin el rastre i algun dia tornin a casa però el món és un misteri i els "ocells" es mengen les molles de pa i potser són ells que volen molt alt perquè són lliures...
Jo també he perdut éssers molt estimats i t´asseguro que com tu dius ens cuidan.

TRanki ha dit...

Laura: és mutu...igualment!
Nuria: ho espero...no hi crec..però no hi altres sortides que esperar-ho...HI ha una de les meves cançons preferides del Harper "waiting for you"...quan la sento se'm posa un nus a l'estómac inmens...i tantmateix l'escolto molt sovint..per no oblidar-me del que dius...