Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dilluns, d’octubre 24, 2011

PACTE SATANIC AL SENGLAR

Ara fa uns 16 anys que al Senglar només em quedava el VIATGE IMAGINARI ORIGINAL ...Amb més o menys esforç havia anat tatxant els magnífics i pilosos itineraries que s’havien traçat als voltants de 1992 i 1993 entre el CADE i els MANRESANS. El 2009 vaig fer el Viatge Imaginari Original. GAME OVER...

Ahir xerràvem amb en Giulio sobre el fet de que escalar “molt” en una zona, provoca una adaptació i millora en vies concretes, característiques d’aquella roca, tipus de escalada i, fins i tot sector…NO DESCOBREIXO RES, simplement que la repetició, i adaptació i millora física i mental sobre un determinat tipus de via t’acaba donant el “flow” del lloc on escales habitualment. Quan trobes aquest FLOW, mentre que les primeres vies (a pesar que acostumen a ser les “facils”) et semblen més dures, les vies que fas després ( especialment si són del mateix grau), acaben sent resoltes més rapidament.

Ara fa 16 o 17 anys, un matí, vaig posar cintes per primer cop a SOMNI DIABÒLIC ( aleshores 8a+), amb un bon flash d’en David Cerdà sobre com fer els moviments.

La vaig fer al segon intent.

Ahir, sense resoldre ni l'entrada ( feia calor i escalfàvem), vaig tornar a posar les cintes…no recordava més que la estructura básica de la via ( llocs durs i llocs menys durs), i que hi havia un monodit difícil al crux…res més.

En Giulio bramava en italià sobre les maldats del CAZZO DI MERDA DI MONODITO SQUIFOSSO*que li tallava la pell i li feia patir el tendó ( es recupera de una politja lesionada)…i la TACCA INPRENDIBILE DI DIO CANE (**) que relliscava quan els núvols se n’anàven i sortia el sol a pet contra la tapia…

El meu segon pegue va ser patètic…flútan mentre em tapàven els arbres i aguantant un moviment just quan vaig arribar al sol. No havia resolt la major part dels peus i em va costar una bona suada arribar de nou a cadena, amb dos o tres vols…suava sang i esgotament…

Ens vam calmar, xerrar, fer plans imaginaris en milers de projects, i xerrar de noies i vida…i vam esperar. Era un dia sense pressa, perquè el company conegués Montserrat.

La temperatura va baixar i el TIFO va clavar-la “a morte”, com sempre va…8a al segon pegue, el seu primer a Catalunya ( ha encadenat 8b+ a casa seva…).

I jo, vell i eixorc, sense massa ànim donades les mancades pells i forces que em quedaven, vaig prometre’m almenys arribar al crux, per intentar el pas on relliscava. No tenia cap esperança ni de fer el pas , ni de sortir del repòs posterior, i menys de fer la secció sobre el sostre. Fa 17 anys vaig flotar no sé ni com en cada moviment…ahir veía imposible ni deixar-la apamada per “anar fent” el finde següent.

Deu ser la calor…la mala pècora va desaparèixer i em vaig trobar clavant el mono ( amb el dit tonto!!), el repòs, endevinant-ne la sortida i lance al sostret, i arribant dignament a la cadena.

Havia invertit un pegue més que fa 17 anys…però feia quasi un any que no anava al Senglar…interessant.

Comentant amb en Giulio el fet que em sento absolutament sedentari des de ja fa molt anys ( tenint Stllors i Montserrat al costat…inclús baixar a Siurana se’m fa una expedició), vam arribar a la conclusió que, inclús sense repetir vies, si necessito només un finde per cada 8è que tinc a menys de 60 kms de casa, possiblment haría de per un PACTE AMB EL DIABLE per tatxar-los tots…inclos ala nova versió de TRENQUEM EL BLOQUEIG, sense la pedra...buffffff !!!!

La d’ahir es deia SOMNI DIABÒLIC. 8a 30 mts, preciosa, increíble…me n’adono que en aquella paret hi ha verdaderes obres d’art de l’esportiva a Catalunya…i les que encara no conec…crec que intentaré contactar amb el Banyeta…diuen que fa uns entrenaments increíbles…

*Tros de merda de monodit fastigós
**Regleta impossible de cagundéu ( litarlment "gós de déu")

NT. en Giulio no és el fill de l'exorcista, es que els Tifos blasfemen així...

9 comentaris:

Anònim ha dit...

felicitats...un vion...et va semblr dura?

TRanki ha dit...

Gracies!

Em va semblar que aquell numero que em van donar amb el prefixe 666 funciona de maravella...

Has vist COR d'ÀNGEL?

Xavi ha dit...

Hola,

He fet la BEN PETAT l'hivern passat ( igual ens coneixem), i aquest volia provar la Somni.

Algun consell?

TRanki ha dit...

Hola Xavi.

Són vies diferents encara que no sabria descriure exactament les sensacions.

la SOMNI és més desplomada i contínua.

L'entrada té "truc", sembla lianta i impossible, però es fa ok.

1) Forat bò d'esquerra, peu esquerre amunt i vas a una merda de bidit...no tibis, simplement t'ajuda apujar el peu esquerre i aleshores vas a una mena de taca plana i roma amb dreta...l'arqueges i amb esquerra va a regleta al costat...MOSSEGA fort i llences peu esquerre al forat gran anterior ( el de la mà esquerra), deixa el peu dret penjant...tibes del rom dret i vas al BIDIT MËS ALT ( a l'esperponet)amb esquerra

2) Si ets alt el primer pas després del primer repòs, sobre el sostret, és llençar dreta a dreta i esquerra a una millor ( junta) amb les mans. Ja ho veuràs

Si ets baix, com que escup més, és millor tibar fort de l'invertit-lateral, genoll mirant a la Rush, i tirar al primer ( esquerre) dels dos cantos horitzontals...creuar, dreta a mitja lluna, i mono a muerte...cal "confiar" amb la regle-tridit-rom...és qüestió de tacte.

LA resta és prou clar, si necessites flash avisa i te l'expico, no problem.

Vagi bé!!!

pd: com a via és més "esportiva" i agressiva que BEN PETAT...la pila és similar, tot iq ue Ben petat és de canto més petit i putilla...OJO de la darerra xapa a la R...es fa una volta ( esquerra i flanqueig a dretes...amb calor la banyera final és una mica iuiu...

Marieta ha dit...

er mi de les millors! pot ser m'agrada més la Ben Petat, però sens dubte molt més maca el Somni que la Sprint...Ah, i de vell i eixorc res de res! vell i eixorc quan no tinguis ganes d'escalar, aleshores sí.

TRanki ha dit...

mmmm...MARYPOWER, com que feia una dècada i mitja que no la tocava la SOMNI em restava en l'oblit,,ara que les he degustat les dues , amb poc temps, em sembla que la SOMNI té més nosequè...és més "esportiva" mentre que la BENPE sembla més montserratina...

UNa és més testosterònica, la altra més estrogènica...heheh...

uri ha dit...

un puto 10 la somni diabòlic...

El senglar és inhumà, però la seva sobredosi casca molt colzes,i dits...
Jo arrastro una tendinitis des de l'hivern passat....

ben p i somni D crec que estan seprades per un +, segur.....!!!!

A mi el crux de la somni em va escopir 30 vegades l'hivern passat, realment acertat el nom de la via en el meu cas!)

TRanki ha dit...

Hola Uri!!!

Síq ue és txunguillo sí!

El que vaig "veure" que millorava el tema ( sortint nou del repòs) era fer els passos "optimitzant" ( l'alçada també compta igual...).

A sota el sostre es pot INVERTIR i ja estalvies la força total abans de començar....hi ha un bon lateral esquerre per encarar lña secció, i enlloc de tibar com un bou per arribar a cada canto amb la m+a que toca, vaig anart al més proper ( el de la esquerra dels dos que estan junts) i CREUAR...això em permetia no fer força i arribar al MONO menys cansat...

Per anar alñ mono no pujava massa poeus i un cop el tenia..PUNTA E PEU DRET i a la REGLETA TRIDIT...allà és el puto crux,,,en aguantar el tridit aquell...mola bona temperatura ( fresca) i potser CREURE-s'ho,,,,jo hi vaig anarq ue queia, però si li vas a mort al final t'hiq udees ( en el pegue anterior quasi ni em sortia)...

Bé bow, a veuer si aquest hivern li fotrs a miort...la via és boníssssssima!!

Salute!

O.

K.line ha dit...

Tens realment un pacte bou...

Buena via! Saludos