SANTES LINIES i FRED

Fa dues setmanes vaig considerar que si era capaç de encadenar en un sol entrenament ALMENYS, tres dels quatre 7b+'s de la PANXA em buscaria quelcom per provar una mica més dur ( joer es que sóc Mr 7c"al segon go"..i ja m'avorreix...). El 23 em van sortir QUATRE 7b+'s, dos 7a+'s, un 7a i dos 6c's...i el 24 tres blocs que era incapaç d'encadenar...PANXA POWER, vaig pensar..i amb el 25 i 26 de descans el 28 i 29 a matar!!!!

PLOU, plou i neva i fa vent, i és una puta merda perquè a sobre la PANXA esta tancada...sóc com un ós dins del zoo, remenant en cap a banda i banda..voltant pel menjador i la nevera...sort que veig com disfruta l'Arnau, content de tenir els pares amb ell, encara que sigui al preu de quedar-se dins de casa!!! La seva alegria em consola...de fet tampoc no s'està tant malament...calefacció a tope, jocs i visites als i dels amics...nanos tot el dia...

AMB EN PALOU decidim anar a buscar la llum...diuen que a ponent s'ha vist alguna espurna de roca seca...on? a SANTA LINYA...doncs cap allà!!!

Devorem l'asfalt entre aigua i boira, el termòmetre ens diu que estem flipant i el paisatge se'n riu de nosaltres amb un somriure blanc i humit...i no és fins a la entrada de la carretera a Sta Linya que simplement deixa de ploure, només neva una mica...baixem per una pista de bobsleigh que és l'accés amb un pam de neu i fang...ni veiem el pàrquing...

A la Cova hi ha les úniques 15 persones que deuen escalar a Catalunya...quatre de locals i una colla de guiris italians i txecs o eslovacs ( niñatos inhumanament forts que es passegen pels 8b's)...colla de pencus fanàtics! No sé ni què fotem aqui! el termòmetre marca 1ºC i 2ºC dins la cova, fora ximximeja...per sort no fa vent...

Si ells tiben nosaltres també!!!!!!...bé..ells no tiben, es van desmandrant al costat de un foc tènue...tenim via lliure a ARQUEO-LOGICO, (o SALTIMBANQUIS PAL TRIO)...un 7c de continuïtat molt guapo.

Escalfo ( el concepte "escalfar" avui és una ironia...), baixo, escalfa en Joan, i ENCADENO a la primera...interessant, però a dalt ni em sento els dits en cantos inmensos...per flipar..la roca té un tacte humit, estil DISBLIA quan plou...patina...REENCADENO la via per filmar-la, i provo també TRIO TERNURA ( 8a)...ni m'aguanto, em pesa tot...pujo per MENEO CANARIO ( 7b durillo) i a la darerra txapa hi ha dos cantos estil SABÓ...cau aigua arreu i hi ha mig centimetre de pasta de magnesi...netejo i em surt el moviment prou bé...pujo de nou i la regleta és un bassal altra vegada, arquejo, miro de agafar el darrer canto i quan hi entro la mà me'n vaig de cap per avall..merda! Baixa'm que estic fos i putejat..quina puta rasca...!!

Seqüència de la via "Arqueo-logico" (ll1 7c.25 m)

Ben mirat encara he tingut sort...ningú ha encadenat res...veiem en Marín caure amb la R a la cara de un vion que ni sé què és, i durant el dia només veia penya penjant arreu...de fet ni les vies per escalfar encadenaven...el Deivid i l'Alex patinen a la entrada de un 8a+, dues guiris italianes es barallen amb la sortida del 7a+, una gavatxilla peta a Sta Linia, els txecs rellisquen a la Ruta del Sol, Blomu, etc...fins la DEVORA també xorreja...home, no ha estat tant malament aleshores poder encadenar avui...el tacte "psicobloc" m'era familiar i he pogut apretar...

Tornem a casa i veig per la tele com a Montserrat han tornat a caure els degotalls...deu n'hi dó quin any...la Lila em diu que a GUILLEUMES ni parlar de tornar-hi...joer no sé si n'hi ha pertant...la Muntanya esta viva però...

L'Arnau esta content..quatre dies amb els pares, tots dos per ell! Se li nota al cara i quan arribo se'm tira al damunt..."papa, tot, tot i tot!!!!"* ( N.T: M'he acabat tot el plat de menjar!)...és un mentider, la Lila està enmurriada, darrerament ens vacila bastant a l'hora de menjar...és dificil ser pare...més que trobar roca seca enmig de les tempestes...però tot té solució, és qüestió de ganes...

Salut i a tibar on sigui bows!!!!

Des de fa ja uns anys per mi el NADAL ha quedat buit de tot sentit...abans significava que ens reuníem tots els que ens estimàvem al voltant de la taula. Des que va morir la Roser ja no estat igual. Després l'Avi i la Rosa...som una família petita i cada cop quedem menys a taula...

Ara la taula té un petitó més al qui hem de seguir transmetent que el NADAL és un moment de reflexió, de retrobament i de plans, simplement un moment per recapacitar i TORNAR A COMENÇAR de nou, amb els millors propòsits i desigs de que TOT ANIRÀ BÉ.Doncs això BOWS, que la vida és molt xula i cal gaudir-la nosaltres que podem, deixant-ho tot prou endreçat per talq ue els que arribin després puguin seguir gaudint-la.

Com li he escrit avui al PACA....: SALUT, ROCA, FAMILIA, AMICS i BON ROLLET...*

*L'ordre és independent..no malpenseu, m'ha quedat així....!!!!

La vida é un peaso dejplome de romacoxungo, tibalebowww...

(Paco)Si este mundo anda perdío y no encuentras la razón

Échate una buena rumba y baila!

Baila! Baila! No pa olvidar, sino pa llevarlo mejor

escucha!!!

La mochila que llevamos va cargaita de piedras

del abismo ya nos viene esta mala condición

sólo nos queda la rumba y una buena bulería

un bailecito por tangos y el cante del Camarón

a belembembé a belembembá

tímbero suena la rumba tímbero suénala ya!!!

BON NADAL I FELIÇ ANY 2009

"HIVERN-ANT"...

Dies de calendaris incerts, pendents de trobades familiars, empatxos i mogudes nadalenques diverses...

Fa ja un temps de unes fotos que va fer en PGB en una via de la CALAVERA de MONTSERRAT NORD ( trobareu el relat complert al seu blog, amb l'etiqueta "la Calavera" )...i les he recuperat del fons del calaix...m'ha fet pensar en les magnífiques vies que hi ha allà, i que tot i haver sortit la NOVA GUIA DE MONTSERRAT NORD, i ser-hi setmana si setmana també...mai o pràcticament mai hem coincidit amb altres escaladors...

Fotos PGB: MAR ALVAREZ i TRanki al 7c a la esquerra de TACTICA(7a), paret esquerra de la CALAVERA. 30 mts verticals-desplomats de bidits i regletes, pas a bloc a l'entrada, resistència tècnica i final ultradigital i de precisió en presa petita. Via molt recomanable i muntable des del 7a

Evidentment que al DESEMBRE no és temporada alta a Calavera, però estranyament tampoc ho és a Setembre, ni a Juny...hi ha llocs en que els cantos es van omplint de telaranyes, i els bolts miren els dies, les setmanes i els mesos sense que ningú hi clipi un mosquetó.

L'altre dia a St Benet vaig tenir la sensació de SOLEDAT, però no la habitual (que es tradueix més aviat en TRANQUILITAT), sinó amb un matís d'ABANDÓ...Una temperatura glacial, perfecta per quedar-se de petits cantos típics.Un dia d'hivern, calmat i relaxat, procliu a investigar el nostre interior i entendre les claus més petites dels efectes del moviment, la gravetat i el poder de la ment...i estavem sols...i les marques de magnesi al conglomerat eren tènues, tant sols en algunes vies, les més provades, quan abans hi havia rastres de fanatisme en cada bolo, en cada bidit...em va estranyar.

Aquests dies volia pujar i no he trobat NINGÚ interessat en escalar ni mig matí allà dalt, i m'he queat un xic parat..la gent es compra furgos per voltar per mig món, fan centenars de quilòmetres per trobar els millors espots de roca i blocs...i els bidits més fanàtics de Catalunya es moren d'avorriment.

Aquest estiu a Guilleumes i Calavera també regnaven la soledat i la intimitat...simplement no hi havia gairebé ningú interessat en provar vies de 8è grau, al costat de casa i a cinc minuts del cotxe...les assegurances allunyen més que a Terradets, a Rodellar o a Calders? Les vies són més dures que al Laboratori, a Calders o a Siurana? Fa més calor que a Verdón o a Rodellar? NO, aquesta explicació no em quadrava...

I segueixo sense trobar-la massa..crec que segurament l'anàlisi de mercat del "consum" de zones divaga per racons molt més estranys dels gustos dels escaladors ( Montserrat segueix sense ser la TOP TEN en les llistes dels fanàtics). Fins i tot a PARETS regna la soledat mentre cada finde veig per blogs que el personal estrena jocs i jocs de "semàfors" en parets a més de quatre hores de BCN...

Fins ara feia poc m'alegrava d'aquesta "exclussivitat", ara, que passen els anys i les noves generacions cada cop la coneixen menys ( bow que hi ha penya que no té ni idea de què és la MOMIA!!!), m'estic quedant sense asseguradors o fanàtics amb qui pujar allà dalt...

¿Estem contemplant també un CANVI GENERACIONAL en els gustos? O igual és que no em moc tant com abans? BUf, no ho sé, el cas es que MONTSERRAT té uns vions de LAOSTIA que es moren de fastic i al GRUYERE cada tarda de Juliol hi ha cua per fer el mateix 6c+ de sempre...

Animeu-vos, val la pena, Montserrat HARD no és cap mon apart...buah, vinga Arnau, creix ràpid que encara tindré temps que em posis cintes a la PIRIPI...hehehe

AIGUA, "AWA"...ELEMENTS...

Foto del Mar de Nuvols sobre St Llorenç de Morunys extreta de http://blogs.ccrtvi.com/eltemps.php?itemid=8824

Dissabte 8 a.m. Sona el despertador, i com un autòmata omplo el cotxe, clink, clink,clink...nylon i ferros...cap al sud...RADIO 3, Boires i més boires, imagino un flash de llum que se’m tira a sobre i m’agafa angúnia..., afluixa bow, que Margalef no es mou...baixo a la velocitat que toca, que ahir ja em vaig lliurar de una bona, sort que n’he après i “si conduces no bebas”...buf...una nit de revelacions...diuen que "NO ES OR TOT EL QUE LLUEIX"...potser m’havia confós pel "TOT EL QUE ÉS OR NO LLUEIX" ...buah, això de la sintàxi és liante passo de fer de miner filòleg,que tinc la esquena txunga i me la vull guardar pels cantos...

Més boira, tinc son i ni “Tàpies Variades” ni la “música variada” i sempre interessant dels de la Nacional em fan vibrar massa...condueixo amb el cap a algún lloc, cap al LABORATORI on he quedat amb la Gloria...el Danibow esta provant un vion al bombo megalolo i jo i ella li fotrem a alguna altra..a veure què em recomana...

Al final del viatge MAKAKO, joer on el tenia el cd ? Ha aparegut del no res i em desperto de cop als darerrs revolts, “TEMPESTAD, RESUENA FUERTE EN TU CABEZA, VA SALIENDO POR TUS OREJAS... RECONOCE TU RITMO, TU BEMBELEY...”
Quan arribo encara estic sol...passejo amunt i avall com un animal en un gàbia, mirant els cantos...surt un pèl-roig descabellat de una motor-jome d’aquestes de fanatic acaudalat...”oye,que si quieres te pillo, que te veo ansioso joer”...és basc..”tranki bou, espero unos amigos, ya me lo monto con la antena así voy mirando!!!”...em somriu tot hilàric...ostia quin bon rotllo de man, en Pou...
Pillo antena i grigri i vaig muntant el 8ª que crec que em recomanava la Gloria...s’hi veu canto, i a dalt un pas de PICAT (merda, no em queden bé els dits en la merda de foradet)...aquest és un ex.8a+, de pas de bloc...no era el que volia provar...però tant se val...

Arriben la Gloria i els Danis ( el Lolo i el peke)...hahaha...provo el 8ª i escalfant caic al pas...es que és de un sol paaaaaaaaaas!...miro i remiro...hi ha color amb un mètode que he improvitzat..L’Edu Marin hi va caure i em demana tanda...prova el que li canto i li surt...l’he vist apretar, passo del 8ª i anem amb la Gloria a un 7b+, el faig posant les cintes...hahahah...em sembla 7ª+...la Glòria el fa al flaix escalfant...estic flipant...li poso els allargus i la encadena. FELICITAAAAAATS!!!

TSUNAMI: un 7b+ ( aka 7c durillo)...estic trinxat, però el cas es que el pas de inici ja és flipant, a peus volats, i de xapa a xapa aixecant colzes...feia temps que un 7b+ no em tombava...em pico...li dedico un segon tiento i ja em sembla més factible...al tercer floto...TRUCS i MÉS TRUCS...COM A LA VIDA...Riem amb la Gloria, joer com passa el temps i que fanàtics que seguim, FLOW, es nota quan encadenes amb amics de veritat, dels que sempre ho són i ho seràn...tornem amb el seu peke i el Dani, que esta provant un 8b inhumànorl! El Pou es mou flútan per un 8c+, i l'Edu acaba trinxant la DARWIN ( 8b+)...joer no duu la darerra cinta exprés...de mitja via surt a pèl, és com si la hagués acabat en solo, no és molt dur però si li peta res es menja asfalt..." no te tires lokoooooo"...

Faig alguna coseta més i recullo...no he dormit i noto el fuel que em va baixant...el viatge de tornada el faig amb cafeïna en vena, “flamencos y pelícanos”, i el “guirigay” del Paco Clavel ( nadales “petardas” en la “historia de la música”)...somric...quilòmetres i roda

Diuemenge l’Arnauet em contracta de gos de tira...ell és el musher i jo el bou que li arrossega el tirineu pel Port del Compte, sembla un nen finès i li faig petons a les galtetes rosades, riu i m’abraça quan té fred o s’espanta...fem un iglóo en un temps récord, no tinc tos ( puto Montblanc expréss) i m’he recuperat...faig un esforç de contenció, ni m'he dut la taula de snow per no pillar de mono...avui és pel meu peke i prou...cau tant sols entrar al cotxe. Trallada a Coll de Jou ,netejem la cadireta i ell i jo anem a mirar el mar de núvols que cobreix la resta del món...l'Arnau s'ho mira, flipant...”Papa,...aigua?!” (ell diu "AWA"),realment la boira sembla el mar, i el bosc la Costa Brava... ”ostres peke...segons com es miri sí que ho és, bitxu...en un estat diferent al que tu t’agrada..però és aigua...tot varia encara que sigui el mateix...ja ho entendràs quan siguis més gran, el que si que no canvia és que t'estimo mooooolt”...
Buah...com m'agrada apropar la meva galta a la seva i mirar-lo fixament als ulls..i ell ho sap i em llença un petó, o m'aplaudeix les galtes...fa fred i marxem...tinc les pells a caldo... FLASH-FANATIK ( abstenir-se onsighters!!!):
TSUNAMI 7b+ ( EL LABORATORI) 16 MOVIMENTS...passant del grau..bona via...estil VOLADERUM (collaeta-collaeta bow!), menys atlètica potser…i més putilla.
A la entrada hi ha DOS CANTOS, sembla imposible inicialment...el de dalt amb ESQUERRA i el de sota amb DRETA i COM INVERTIT!!...mola mirar davant la cara, hi ha dos relleus ínfims de peu...pujar peus com si volguéssim fer una tombarella pillats dels cantos, i manxar al canto gran...en dinàmic amb ESQUERRA...a peus volats ajuntar en el mateix canto BIDIT DRET...peu DRET en bolo patinós i DRETA EN LATERAL TXUNGUET a agafar amb carinyo...peu DRET canvi en relleu a la dreta i LANCE a la ESQUERRA DEL TOT de la LLASTRA, hi ha un MOLT BON CANTO de ESQUERRA al mig de la llastra...ara vé el pas més puta...damunt tenim DOS FORATS...passar d’ells, damunt del forat Esquerra hi ha una REGLETA TRIDIT..pillar-la amb Esquerra, moure peu DRET en regleta molt amunt, a la mateixa llastra de abans, i pillar arquejant un LATERAL DRET bastant burrote...EL TRUC....si TALONEJEM BÉ ( peu MEGAOBERT i en PLA sobre la llastra, fent palanca) la llastra amb peu Esquerra ens quedem CLAVATS. Moviment d’ARC amb el braç ESQUERRE, de la REGLETA ESQUERRA a un BON BIDIT ( el de sota és megalefós), a la UNA i DEU, quedar bloquejant i pujar peus . CREUAMENT amb dreta a bons cantos...remenar i quedar-nos del més alt amb ESQUERRA. Pujar a BIDIT DOBLE a la dreta..( pinçable), LATERAL amb ESQUERRA i ( enlloc de tancar braç dret i tirar a Esquerra-inhumano i més morfo-), clavar peus i del lateral ESQUERRE, tirar dret a bidit regleta. Xapar posteriorment ( petita galeta si falles..igual amb el mètode ortodoxe)...MONODIT DRET, fisura dolorosa Esquerra i INVERTIT per xapar reunió.

XESCA, un pas endavant en el futur de la ESCALADA a Catalunya

LA XESCA ha decidit constituir-se en "ASSOCIACIÓ XARXA d’ESCALADORS DE CATALUNYA", com un primer pas per esdevenir l’associació que englobi els escaladors d’aquest país.

US ANIMEM a ser SOCIS FUNDADORS de la XESCA com a ASSOCIACIÓ ¡!! Podeu informar-vos en a la web www.xesca.org o al email Info@xesca.org .

El futur de les zones d’escalada ( com a la resta del món) passa per dos aspectes que necessiten d’ un interlocutor VALID i que parli PELS ESCALADORS , sense altres interessos que el de garantir la pràctica del nostre esport:

1) Negociació i treball ( estudis, contraestudis, dialeg, defensa i vetlla) per seguir escalant a les zones d’escalada de Catalunya. Actualment el nombre d’escaladors s’ha disparat, l’ús massiu de les zones d’escalada suposa un ACCÉS i un ÚS de parets i blocs sovint en terrenys privats o publics. No existeix altre interlocutor que els propis usuaris locals o equipadors. La XESCA vol esdevenir un interlocutor valid davant la administració, i acumular experiencia i medis per dialogar paral.lelament amb interlocutors privats. Davant les creixents prohibicions i limitacions cal un representant DIRECTE i PREPARAT.

2) Treball i difusió del RESPECTE entre el nostre col.lectiu, tant del patrimoni de vies d’escalada i les diferents visions de les mateixes, com de la SOSTENIBILITAT del nostre esport en el medi que es realitza. Aquest treball cal que es faci des de l’inici i la formació de l’escalador així com en els conflictes entre els mateixos.

Aquest principis requereixen de una feina extensa i duradora que no es pot fer simplement de manera individual ni sense medis . Ara la XESCA esta naixent, simplement, però és una idea amb una visió de futur a mig i llarg plaç que esperem que sigui acollida pel col.lectiu com una iniciativa que ens permetrà garantir l’escalada , en totes les seves vessants, a les parets de Catalunya, durant molts anys més.

Aquest diumenge els socis “pre-fundadors” ens vam reunir per tal d’establir les bases ( Estatuts, Estructura provisional abans de la primera asamblea, etc), de cara a inscriure’ns al registre.

El segon pas és el de buscar les fonts de finançament de XESCA. Aquesta associació que treballarà en profit de:

* El COL.LECTIU escalador com a tal ( quota, de moment descartada )
* El MERCAT de consumidors de material d'escalada ( esponsorització i col.laboracions)
* Els ciutadans ESCALADORS com a usuaris de les zones d'escalada (subvencions publiques)

El tercer pas és posar-se a treballar dur pels nostres objectius, que són els de tots.

Suposo que us preguntareu PERQUÈ...quina feinada no? Jo també m'ho preguntava ahir, quan estava "currant" en diumenge, enlloc de escalar...però suposo que SI NO ES FA NO HO FARÀ NINGÚ...sempre hi ha d'haver APERTURISTES i EQUIPADORS, en realitat forma part de la mentalitat d'aquelles persones que pensen, pensem i penseu en l'ESCALADA com una forma de vida que cal conservar més enllà de que hi siguem nosaltres...pel futur...

ANIMEU-VOS !!!!

LA FESTA DELS BOWS

1er aniversari de la PANXA DEL BOU!!!
EL DIVENDRES 12/12/2008 a partir de les 22:00. NO HI PODEU FALTAR !!!!
Compe de Tsunamis i Velocitat, blocs i vies de 5º a 8a ( molt bones), FESTA amb DJ, RAVE fins altes hores, molt bon rotllo i beguda a bon preu...
A la PANXA DEL BOU ( c/QUINTANA 80 SABADELL) al carrer lateral del BORA-BORA,
Ens hi veiem bowwwwwssss, que la vida es curta i es fa tard!!!!!

MAi és MASSA TARD per tornar a COMENÇAR

Aquesta tardor ha arribat l’hivern...sembla una expressió absurda però és així...núvols i fred, la llar de foc a tot drap, tardes inacabables davant la llum rogenca de les flames, jugant amb l’Arnawet, endormiscats...cervesa i dits entumits per sessions fanàtiques i ràpides amb el poc temps disponible que el fred i la familia permeten... Com sempre la vida segueix rodant, bandejant, removent, revisant, recordant, reinventant, descobrint, desgastant, rinxolant, repassant, fent nous camins...simplement com sempre... renovant-se...

Anant a fer bloc al costat de casa amb el Nawet com a porter li dóna interès a l'assumpte, i de pas el vaig alliçonant...molta rasca però bon lloc i bones vistes...
Escalador i porter concentrats davant les dificultats...

Dilluns vaig adonar-me’n que a pesar que la vida té alts i baixos que el saber es va acumulant...i que l’experiència la viu CADASCÚ individualment, costa d’entendre i apendre les coses...mai fem cas al consell dels pares perquè NO FER CAS forma part de l’aprenentatge que t’ensenya, via errors i l'assumir-los, que s’HA DE FER CAS...un contrasentit real com el mateix fet...
I tantmateix l’home és l’únic animal que ensopega 1.234 vegades amb la mateixa pedra…

Aquests tres dies han estat entre relaxats i intensos...els plans d'un dia al complet es va convertir en tres dies-semi totals mercès a en MOHAWK i a les seves ànsies de descobrir nous sectors “marginals”..aquells que tant li agraden.

Dissabte : TORROELLA...molt rapid, vam poder escalar una via nova ("AISIDIUSÍ" , a la dreta de IRON MAIDEN...hehehe)...em va quedar un bon 6b, atlètic i pilosillo...bonic. També vaig poder encadenar la via TREN PETIT, obra d’en PGB,que sense voler-ho va tirar per un pas INHUMANO d’aquells estil St Benet...se li ha de pillar el feeling i aleshores aguantar una MEGAPORTA de dues minúscules regletes..fins que no entens el flow del pas la teva incomprensió i la gravetat et projecten gairebé a dalt del castell...al final va sortir en dos intents...vaig apendre que res sembla el que és...7ª+ guapillo d’UN SOL PAS...
Piro corrents avall, m’espera la Lila i el Nawet, anem a fer un arrosset, després de compres per Girona i a donar un volt per S’agaró...sense voler hem fet la volta a les Gavarres...

Diumenge: BELLAVISTA: Asseguro a la Lila que sense entrenar ni escalar té un nivel residual de 6c a vista...joer...per flipar. Flashejo el 7c a en Joan, que en un bon segon intent cau a dalt, i encadeno el 7b+ a bloc que em faltava de la paret ( a l’extrem esquerre, abans del 7ª superguapodexorreres) . Es tracta de dos moviments sobre presa molt petita que quan vaig fer el 7c no vaig resoldre ( estava cansat?) em miro l’entrada i baixo al terra...no recordo res...pujo, respiro i resolc...ara queden 15 mts i un aleje final que encaro entre incert i temor...per sort no em perdo, torno a respirar..., tot esta bé, és bonic, tranquil, sento el fluir...bloquejo i enganxo la ganda de sortida...ja està...bou, que xulo que és trepar...Pensava que les tenia totes les vies de Bellavista fetes però avui m’han dit que han encadenat una altra via a la dreta de tot..7c+..a muerte...a la nit em truca el Meiss...ens coneixem des que feiem 4rt de EGB..vam començar a escalar junts...ara fa gairebé 30 anys...per flipar..el sento i xerra igual...

Primers moviments intensos del 7b+ sobre presa ínfima...

Dilluns: ROMANYÀ:MAI ÉS MASSA TARD per tornar als orígens..a aquelles vies que equipava a cop de broca de taladro i martell de muster, amb vells burils, imitant els totxos de St Benet...Ensenyo a en Mohawk la ROCAGROSSA DE VALLREPÒS...fa MOLTA RASCA i no podem escalfar molt bé a l’ombra...pujo per SOMNI d’AMOR ( 6ª.1.987) i em despenjo per “RESSENTIT”(6c+/7ª 1989, en realitat 7ª+)...de repent FLIPO...HAN PICAT UN CANTO a la variant de sortida PSICOKILLER (7b)!!!!!..NO POT SER...!!!!!
Encara al.lucino..la RESSENTIT té un picat ORIGINAL ( 1988) que havia intentat eliminar feia temps escalant sense ell...no podia...es va arrencar una llastra i no hi havia manera de bloquejar en el pas...però picar una canto en una via JA CLASSICA...? NO entenc res...
EL PODER DE LA MENTE és superior al del cos...de vegades...em proposo evitar el picat ORIGINAL i ho aconsegueixo al primer intent...queda EL RESSENTIT PSICOKILLER (7b) ¿Com és posible? 20 anys més tard !!! I realment no veig que canviï molt el grau! O si? No entenc res...a la part de dalt com que abans no hi era tampoc cal l’actual picat...Seqüència del "Ressentit", 2a via de Romanyà i un dels primers 7ens que vaig encadenar, quan encara no sabia que allò era 7è...;P Decideixo que taparé el canto picat original i el de dalt, el primer per innecessari i el segon per furtiu..però no per enmurriament ni per principis..sinó perquè he entès que la roca ensenya, encara que sigui tard, que fins i tot un mateix pot evolucuinar i allò que un dia semblava imposible, demà será factible, i demà passat una realitat...TANT SOLS CAL PACIÈNCIA i RESPECTE..MAI ÉS MASSA TARD PER TORNAR A COMENÇAR...

TAMOS LOKOS

Buah,

Aqui el TRAILER de la peli "The Sharp End"...ja no sé si és un "flim" d'escalada o una imitació de "mision impossible+massimo riesgo+aquelladelquetallalacordaisaltaambelspiolosinomenrecordodelputotítol" http://www.youtube.com/watch?v=pDmJZ2aEMr4&eurl=http://www.desnivel.com/deportes/escalada_en_roca/object.php?o=17454

Per flipar amb el paio que fa la cremallera en artifo i acaba rient...joer.

A la propera a pujar a Stbenet amb els matalassos, que els "higballs"guiris són més alts que el McCannaaaaaa!!!!

LOVEDUST

Ahir molta gent va veure com VENUS i JÚPITER feien el seu camí rodoladís aprop de la lluna...tornava de la feina cap a casa i vaig tenir el record d'una imatge que havia arraconat en un calaix de la meva ment, d'un capvespre estrany i incert en que aquests dos planetes van esdevenir una alegoria que va esdevenir certa.

Aquest senyal em va marcar...vaig arribar a creure que es tractava de un efecte del cannabis, o d'un excés d'alcohol i endorfines desbocades...i ho vaig oblidar...i ahir me'n vaig adonar que aquell vespre, sense proposar-m'ho, els astres ens van ajudar aliant-se amb la Lluna per fer que el temps que transcorria fos més oníric i més intens...Venus i Júpiter , la petita i el gran, fent camí, com sols en la soledat dels infinits Equidistants o Equipropers...tant se val...

Una bonica cançó de LUNA per a recordar aquell moment :" LOVEDUST ", que junt amb RIDE TO THE SUN ( una cover de LOU REED que gairebé milloren), són el que un i altre cop poso al cotxe mentre condueixo automàticament amunt i avall, mentre cap i ànima suren en altres móns...

When candles light themselves

And the air turns creamy

Why not take a photograph?

You look so dreamy...

Then, stand in the blackness

Smile at the tinkling ,

Blinded by lovedust

What did I see?

A million...a billion,

a trillion stars ...

Dies de fred i pluja...

Suposo que en altres "temps" la bona TEMPERATURA ROTPUNKT d'aquest finde ens hagués enviat directament a provar aquelles vies que amb calda eren més xuxufluoses...no, de fet no era per això...simplement, quan hi ha fanatisme no hi ha fred que valgui...

Però amb el CADELL a mig gas i esgotats de dormir poc, aquest finde hem fet un intensiu PXB i una mica de Fuixarda...coses de paternitat...i que l'entrenament no va mai malament...duc quatre sessions seguides sense tocar pedra...I què millor que un finde urbanita per fer repàs a l'estudi..i als records??

Tot seguit alguns exemples de que EL TEMPS PASSA, a poc a poc però passa...la resina de la PXB n'és fidel testimoni...

"Expe" amb la Lila a CREGÜEÑA ( sud de la Maladeta) 15 dies fent el Beatnik al llac, tres vies ( Picazo, Diedre i Territorio Comanche. Vam aguantar dues nits de tempesta i nevant a -4ºc , en AGOST!!...per a la Lila era la TERCERA vegada que feia via llarga en tota a seva curta experiència escalatrice. La primera va ser el la EASY i la segona, directament, el GRAN DIEDRE en hivernal rigorós...pa flipar amb la nena...va passar la prova prou bé...( a pesar que li va caure el friend del 4 avall:"Ei Uri, la cosa aquesta del "gatillo" m'ha caigut...! ¿Era molt cara?" . Més tard vaig descobrir COM feia en lliure tranquilament llargs on jo m'arrossegava amb les mans insensibles: duia guants fins i una "història d'uns sobrets que produeixen calor" enganxats amb cinta al canell !!!! en les hivernals ho portava fins i tot a les plantilles de les botes...no era tonta no...

Cim de l'ABADIAS, després de la DIRECTA ( 6a+ 250mts), una de les vies més belles del Pirineu, amb ambient: 4 hores de aprox., camp base, rimaya, glaciar i una paret molt guapa amb roca perfecta i fissures ideals per a l'escalada d'autoprotecció...encara recordo el mal a l'estómac que tenia en veure aquella "neneta" de 19 anys, sense ni idea d'autorrescat, pujant enmig de la paret amb un somriure com que estés en un rocòdrom...quina imprudència, però que flipant....

Volada l'hivern del 1999 a L'UNICORNI ( 7c+ aka 8a)...per mi una de les millors vies esportives de StBenet, Montserrat, Catalunya i potser el món...no em canso de fer-la encara que de tant en tant encara falli en algun moviment ( foto FERRANIKI-TIKI)

VUELO a CIEGAS ( 8b), una via mítica. Ara mateix l'escalada s'estila MOLT DIFERENT, però aleshores era una via clau per passar al món de la dificultat. Si us fixeu en els anclatges veureu les xapes originals de l'Scheel...el 1996 em va costar mesos d'assaig, especialment l'entrada, que provava com un boulder...quan la vaig tenir controlada van començar els pegues de corda..teníem molt de temps i paciència...( Foto FERRANIKI-TIKI)

EL ARBOL DEL AHORCAO (7c+) 1998. Boníssima i poc coneguda via del BARBERÀ...bidits i passos durs, contundent i amb una mica d'ambient, assegurat pel Germinal i foto de l'ALBLOC

1997, crec,MIRALL IMPENETRABLE ( LL1: Antic A4 o A3+ vidilla encara que amb el terra aprop). després dels porteig el vaig començar i l'endemà el vaig acabar. Bonic però el terra a sota ralla una mica...Anavem tres i ens vam dividir la via en llargs...a mi em va tocar el primer i el trecer ( "La otra cara de la Moneda , 6a+/A2") que vaig fer en lliure de 6b+ "pamatalse"...40 mts, un plom , una flor, dos burins, , i tres o quatre falcats guarros al final...Un temps més tarda vaig estar provant en toprope aquest PRIMER llarg...no superava el 7c o 7c+..., el segon no passava del 7a+/b...

MIRALL IMPENETRABLE Desmunto el LL5 "Alta tecnologia"(A4): en Roger s'ho va currar, placa vermellosa, curta i contundent, molt bonic. En la foto potser no s'aprecia, però es veu un MERLET FIXAT AMB CINTA AMERICANA rotllo iosemitic...en lliure 6c+ com a molt, o menys i tot...
MIRALL IMPENETRABLE LL6 "REPTE PERSONAL" A5 o A4+...no sé..simplement vaig assegurar i el vaig desmuntar...van ser dos dies de posar ploms, puntetes, flipar i grinyolar...quin bou el Ximenis!...el seu primer "A5"( i pensar que dos anys abans m'havia fet baixar de la ANGLADA !!!!)...Mentrestant jo buidava el forat de la R fins fer un nínxol per vivaquejar sense hamaca o cuinar-hi més còmode( Chez Mirall). hi vaig dormir dues confortables nits...(Fotos Tochín, Ximo i Oriol). a la via també hi era en Joan Ma Vendrell. Ens vam retirar del darrer llarg ( MAR DE PEDRA A4+)...ja en teníem prou...en SERGI BERMUDEZ ens va ajudar a baixar els patracols...havia estat dos dies al costat fent el VIATGE SENTIMENTAL...

"NADA PERMANECE, PERO NADA ES EN VANO..." ( buah, m'ho he inventat o em sonava de quelcom..però a que mola?!)

Whippin'boy ( el ploramiques )

El Mestre BEN HARPER té moltes cançons genials... però en la seva línia "blues" en destacaria dues amb lletres de les que fan vibrar.

Junt amb "WHEN IT'S GONE IT'S GONE" ( i amb estructura, temàtica i instrumentalització molt similar .Una melodia simple on en Harper i la seva veu multifuncional, la seva guitarra i una caixa de pedres semblen una orquesta...
) , la "WHIPPIN'BOY" és de les que tenen més "punch" de la seva línia més ROOTS:

Em pots necessitar, també et vull,
Em pots alimentar, que també m'agrada,
Però no em manis, que no et seguiré,
Aviam si ho pilles, no em fa por,
No seré el teu "pelele"...

Whippin'boy sembla que es tradueix com a "cap de turc" ( to Wheep= fuetejar), o "ase dels cops"...i "Wheeping" és plorar...no sé...abans
de saber-ho el títol "PLORAMIQUES" em va sugerir el nom per una via nova...i ara em costata de canviar-lo...GRACIES a qui m'ha passat la TRAD. tantmateix!!!

================================================

EL PLORAMIQUES 7c (proposta) 18 mts. 1a asc 22/11/2008 per TRANKI i amics. Equipada per TRanki l'Agost del 2008. 40 moviments en desplom de 45º a horitzontal, calen 15 cintes. Esta amb parabolts del 12, del 10 i intermitjos del 8 per muntar-la en Ae...ojo al desmuntar, en toprop és un pal i baixant si caus et menges terra...millor "baixar-la" de xapa a xapa en Ae...més segur. A veure si la prova algú i confirma la cotació ( menys impossible..més seria...compromès?)
=================================

Crònica:
AQUEST FINDE HE ENCADENAT EL "PROJECTE" a TORROELLA...de nou una via bona i difícil a l'Empordà!!!!!!!...el que passa es que vénen amb comptagotes..ara ens hi posem seriosament i amb la colla estem equipant noves rutes, de tots els calibres..."EL TREN PETIT" ( PGB) i una nova meva...i en queden 4 o 5 evidents i moltes per trobar en un raconet a resguard de la tramuntana.

Divendres em vaig adormir davant del foc, somniant pedra i recordant buit...calia reposar.

A les 8:30 ja feia tard a la cita amb els LOCALS ( ZOILO, PEP, GEMMA,XEVI, SERGI i un altres company)..i en PGB i l'ALBA m'anaven trucant també de manera que ens trobem tots pujant la tartera.

Ràpidament escalfo col.locant cintes, fa bona temperatura però el sol molesta a la cara...m'espero una estona. En ZOILO fa la PRIMERA ASCENCIÓ ROTPUNKT de IRON MAIDEN. El seu "7a", durillo i molt bonic...ben trobat. BIENNNNNN !!!!

"Provo" la meva via....a veure què surt...JOER, ja sóc de nou al repòs.!!!..crits d'ànim...faig el bombo final i al pas final..floto i encadeno....m'he saltat la darerra i em llenço per cel.lebrar-ho...QUINA PASSADA...!!!

NO SÉ COM GRADUAR-LA...darerrament no he provat res dur i tot em va sortint prou bé...buf...ho deixo en 7c? En 7c+? Ostia 15 mts de sostre-desplom només surt això? Hi ha molts trucs, empotres..i realment la veig més fàcil que EL CRAPULA o ÈPOCA NEGRA...bé..també fa temps que no les toco...no sé com aniríen ara...YO QUE SÉ!!!

Tampoc tenia nom...em pensava que sorgiria mentre la assajés i ja esta encadenada...buf. l final improviso una mica

Provem la via pionera, surt un bon 7a+ o 7b amb pas fanàtic...que guai...i hi ha espai per altres vies!!! Joer que bé...en unes setmanes ho tindrem acabat...a veure què surt...

L'edemà encadeno "sit" i escalfant un bloquet on a l'estiu i agobiat de calor ni m'aixecava...al costat de casa...un 6a+ d'aquells tontos que amb fred cap problema...i fotem una costellada de cal déu...cervesa, foc, xai i al vespre futbol...

SOLEDATS i MIRALL

DIA 5: La soledat és un avorriment...a pesar de tot avui he decidit practicar-la. Xerrar massa també implica un refregit de conceptes i una bona airejada és interessant. Havia de baixar a BCN, surtoi de matinada i aprofito les primeres llums per pujar el petate i muntar el que pugui de una via de artifo que tinc al cap per a la reentreé....

FA FRED, molt de fred...no hi comptava...l'alba em sorprèn a peu de via...no toca molt el sol...he errat el timing però aprofito les poques hores que tinc...gracies al "porteig" estic suant..però també REBENTAT...passo una bona estona reflexionant...pensant...¿Realment vull pujar? Els nuvols enterboleixen l'ambient...avui segur que no faig gaire cosa, però si logro deixar les coses damunt la repisa-feixa en un parell de dies ( igual un de sol, bowwww), sóc al cim...buah, m'animo, em poso les coses i tiro amunt...un dels problemes és l'accés a peu de via..hi ha mil esbarzers..o m'he confós..i muntar la R0...joer...

Com que vaig improvitzant, i per si de cas, reenvio al primer burí...marca VI- però és un Vº "finillu"...la roca es torna podrida, recupero el tacte als dits...tiro a l'esquerra, cap una fissura-canal molt cutrilla..alguna herbeta...un parell de friends gordos en roca molt dolenta...i un altre buril...crec que és el darrer i em queden molts metres fins a la sortida del llarg....

Em preparo el que recordo que vaig posar quan la vaig fer fa MOLTS anys amb l'ADOLF. ...escalo uns metres en vertical..en un forat col.loco un friend gordo ( el que em quedava), aup aup,...navego a la dreta i logro clavar una "u" prou bona...i tiro amunt...estic una mica espantat...trobo un altre seguro i el sobrepasso...banda vermellosa i de repent res...joer! Comença el "telele"...logro posar un minimerlet però no me'n fio per penjar-m'hi...a l'esquerra hi ha esbarzers i un tronc podrit...pujo, m'hi pillo en plan tarzán, i m'escolo cap amunt...buaaaah! Quina tensió, i tant sols és 6a...!!! Joer..per sort és la part més "expo" de la via...ara només cal desmuntar la tirada...Fixo en un megaarbre i reenvio en una reunió de parabolts més a la dreta. Baixo, recullo el material, torno a pujar. 45 mts podrits i expos de 6a..ja esta ...biennnn...

La següent tirada és un "bardissar" semivertical...amb la motxilla per davant i agafant-me de roca i aritjols pujo fins un estrenyiment que fa la canal...un pas burro de IV+ i soc en una rampa que acaba en repisa..r.gaudeixo de les farigoles i les saludo i m'hi agafo mentre vaig trescant amunt...reunió de doble burí amb xapa estranya. Avall...de nou amunt...intueixo ja el sol darerra els núvols, miro el rellotge, miro la següent tirada, miro al davant, miro avall...m'agradaria compartir aquest moment per pendre la decisió...per desanimar-me o per animar-me...no sé què té aquest tipus d'escalada que em requerix tanta motivació per continuar un cop has fet un pas...tinc la part més molesta muntada i em fa mandra, molta mandra, enfrontar-me a la via. Ja ho sabia, per això m'havia fixat tant sols aquest objectiu...

Tinc una hora i mitja abans de haver de fugir volant...Pujo uns metres en lliure...és una mica guapo, però breu..hi ha algun tac, poso algun clau i arribo rapid a uns burils ja vells...un microtascó, un gantxo en roca cutre i un diedre desplomat i complexe...li donen A2+..l'encaro i resolc amb dos claus dolents i atlètics fins un plom...sortida en lliure molt agosarada cap a la dreta...sé que surt i m'hi llenço ( el Paca sol i a vista..quin paio...)... fins el forat de la R...buah, hi ha un niu abandonat...(per sort)..no havia comptat amb les regulacions....això m'acaba de desmotivar..¿Estic complint o estic delinquint? merda. Com a positiu veig que anant sobre terreny conegut es va MOLT MÉS RAPID...curiosament flipo en recordar les peces a posar gairebé 12 anys més tard que vaig escalar-la per primer cop..això de fer "esportiva" i "flaixejar" és un bon exercici tàctic per a l'artifo....

Com que ara queda el marro, i he estalviat les hores que farien que necessités un atac amb vivac, me'n torno a casa. Tinc un lloc "truqui" per baixar i pujar sense molt d'esforç...fixo una sola corda i amago l'artilleria..igual demà si fa sol...igual un altre dia...per aquesta via CAL SOL, cal fer-se AMIC del SOL, i gaudir de unes bones hores perquè l'escut central és un dels llargs més bonics a Montserrat..un cop resolt em quedaria una tirada, la darerra, curta i complexa...recordoq ue quan la vaig fer la vaig apurar en lliure, una rampa vertical molt estranya i de difícil equipament, tènue i de les de respirar i no pesar massa..roca negrosa i estranya...6c o 6b+ o A1+ segons el croquis que em va semblar A2+ ben bo, i pas final de desplom...
Ja veurem, no avancis problemes bow !!!!

Recullo petrecols i piro VOLANT sobre el camí fins el cotxe...el matí es desperta del tot, els Brucs estan silenciosos, la gent enmig de les baralles diàries, l'autovia i l'autopista.

em dutxo i de sobte sóc davant l'ordinador...i gores abans tibant de merdes..quin món més curiós, més estrany i més canviant...

Tant de bo demà faci sol...La soledat és un bon MIRALL per mirar-se, per entendre's, per reflexionar...i per veure com d'intensament necessitem als altres, per parlar-hi, per explicar-nos, per ser estimats i estimar, per sentir que ens esperen i esperar-los...buf..li deia a en ferran que em faltarien molts anys i dies per escalar tant com vull...acabo de veure que em mancarien VIDES SENCERES i encara em quedaria curt..joer a veure si em faig budista i trobo un fanàtic per reencarnar-me...osties, i si em reencar-no en un pastillero? o un futbolero?..o en un tuixó de sofà? NOOOOOO ! He de aprofitar i escalar tant com pugui ARA, després ja veurem....

hehehe.

CERCLES i ELIPSES

"Joer...no ho entenc!!! Hi ha qui viu la vida com un CERCLE...¿És possible que ho sigui, que comencis en un punt del perímetre, te'n allunyis i al final arribis al mateix lloc? Això no és l'infinit?

Hi ha quelcom que no em quadra. No sé si és una realitat o una actitud...però no puc adaptar-m'hi, estar sempre voltant com un ratolí dins un molinet...sense arribar enlloc i acabar esgotat..."

“Heyo’ Uri, ain’t yet any doubt...La vida NO ES CIRCULAR...Si bé implica un CICLE, el cercle posa l’èmfasi en una REPETICIÓ, en una RECURRENCIA pràcticamernt inel.ludible que portaria a una PASSIVITAT DETERMINISTA DE DEIXAR-NOS PORTAR per aquesta corba infinita i perfecta que no ens deixa escapar del centre al voltant del qual orbitem...quan estàs en un cercle el progrés passa tant sols per engrandir el radi, però arribes sempre al mateix lloc..no et mous...”

“Joer, joer..osties! Si tens raó!!!” La figura apareix de sobte entre els nostres somnis i converses, COM UNA SOLUCIÓ en aquest tour relaxat que estem fent al llarg de la geografia enològica catalana , “LA VIDA ÉS COM UNA EL.LIPSE MUTANT...SIIII !!! Una el.lipse imperfecta que es deforma, que variem de direcció, sentit, tamany i uniformitat !!! Un anar i venir al llarg de dues òrbites, amb un eix central inmòbil però que permet que les mateixes es desplaçín, a pesar de ser antagòniques, amunt i avall, canviant de longitud, d’amplitud...tot muta, tot és oposat i semblant, excloent i atraient, tot roda i s’allunya de l’eix, tot s’acaba trobant en ell, i va a l’altra banda. El ying i el yang integrats amb la MOBILITAT i alhora la INERCIA, en la variació, en la aleatorietat, en el canvi, en el cert-incert, en la limitació de variable il.limitació”...en la conversa posem forma a un concepte...tenim molt de temps per pensar-hi...ja calia...

“un dia somnií que era una abella,
Papallonejant pel jardí del cel
Anava d'una estrella a una altra estrella,
en volves d’or collint ses dolces mels.

Anava del clavell a la vidalba,
De la flor de Leeds al romaní
Il.luminat per la claror de promeses albes
que jamai veuràn el meu matí

I em somreia la gentil rosella
Que esbadellant-se es convertí en flor
En flor del paradís, tan bella...!
Que cada dia feia una nova olor

D’un misteri m’embolava a un altre misteri
D’un amor robador a un més gran amor
I se m’obria el pit com un hemisferi
Quan vaig descobrir-ne el diví tresor

Volant entre la rosa i el lliri,
Seguint sa remor vaig arribar-ne al verger
Del nèctar regalat fent-me captiri
Entre càntics, i música i plaer

I aquella flor em regalava sa rosada bresca
Tant sols els matins de sol roent
"Però pren-ne un rajolí d’eixa mel fresca !
Fins que em tanqui la ponzella el vent "

Més ai, quan el plaer brescava
bufá la tramuntana...
Caigut i sol, sobre l’herba em despertí,
I en comptes de la mel que somniava,
Tant sols em queda la cancó que duc ací”
(Adaptació al cub de PRELUDI de J.Verdaguer. NO HI HA FALTES de ORTOGRAFIA, per cert...)

Necessitava un petit descans..molta feina i maldecaps, molt de fanatisme, cos i ànima una mica avorrits de estar sempre al fil del temps...per fer una salt endavant cal fer una passa enrrera..o almenys agafar aire.., i de vegades passem anys sense pensar en això...un dies de relax en els dies de vacances que encara em quedaven...
Muntanyes nevades darrera la boscúria ens envien Tramuntana que gela les nits i refreda la roca

Els pares tenen una excel.lent base en un racó de muntanya...a cavall entre el Gironès i l’Empordà, enmig del bosc, amb la lluentor del mar en l’horitzó proper i la blancor de les neus darrera la boscúria...genial...llar de foc, despensa, bodega ben dotada, tranquilitat i ROCA ¡!!!..ROCA no massa espectacular però excel.lent per CREAR, i RECORDAR alguns projectes que al llarg de la vida hi he anat gaudint a ritme tranquil...sempre que ho necessitava...lluny de la acceleració i les ganes gairebé hipervetilades que duc al damunt habitualment... "Estrelleta-jo li he plorat-de la mar cerúlea gemma, ¿de les flors de l'alt verger n'ets tu la darrera?

DIA 0: HEDONISME: El crepitar de la flama escampa aviat la tènue llum vermellosa com si fos una boirina de calor que desperta cada racó adormit per la gelor que ens envolta...la tebia llum taronja va allargassant-se per damunt de l’estança, l’ acarona i els grisos i obscurs desapareixen, igual que la roba de més i l’alè glacial...ja està, he arribat a casa ..el sol s’escola fugisser en l’horitzó i dóna pas a una nit de debat, de record i de cultiu del plaer per sí mateix. El vi catalitza aquesta calor damunt la pell i el pensament. Quan no hi ha pressa no hi ha limit, tot s’expandeix i es fa més còmode, més divertit, més intens, més sòlid, més cru però més real...demà serà un altre dia...tant fred com aquest, tant calid com aquest. Tant tranquil com aquest...
DIA 1: FAMILIA: El petit té ganes de jugar. Ha arribat amb els pares i em desperta.No hi ha excusa...buscar llenya, encendre de nou el foc, endreçar, alimentar, jugar...avui baixem a passejar per la platja. L’ambient estival ha estat substituït per una exclussiva traquilitat d’hivern...veus mesurades, l’oratge i l’onatge, netedat en l’ambient, abrics de pell i pnxos de llana cara...el mar es veu infinit i fred, les gavines llunyanes i l’herba d’un verd gairebé brillant llepa l’aigua...mengem, riem i descansem...Em feia falta...els ulls d’un emigrant miren enllà del mar mentre un pare envola un estel del seu fill, i cotxes cars passen davant la Palmera deixant senyores enjoiades que es saluden i riuen...Al capvespre m’adono que estar amb un fill sense fer res, sens haver de anar depressa enlloc, és increïble..ho hauré de fer més sovint, el veig créixer i m’adono que el temps és una línia invisible però d’una sola direcció. A la nit estic rebentat, no he recuperat de l’entrenament i la feina de la setmana. Els pares marxen i em poso aviat al sac, amb el foc davant, pensant, però crec que una mica malalt…

DIA 2: CONSTRICCIÓ: Estic enfebrat. MOLT enfebrat. Ja em rondava feia dies però tant sols era costipat..ara ja ha sortit, i en certa manera, fer llit i el caldo calentet també és una mena de descans...Gairebé m’agrada que em cuidin i no haver de fer res més que mirar les flames mentre el sol passeja tímid tot l’arc diurn, tènue davant del finestral. Potser hi ha algun moment una mica extrem quan arribo als 40º i somnio molt.... Amb la febre han tornat els records... sembla que encara tinc 16 anys i el pare fuma pipa i m’explica coses davant la llar, l’àvia fa truita pel sopar, l’avi vol sentir les notícies, la mare juga amb la Roser i el Marc és a la habitació... Tot és perfecte...però quan em baixa la febre sóc davant del foc, em fa mal tot el cos i la tos no se’n va...manquen la Roser, l’avi Emili i l’avia Caterina, el Marc és lluny i els pares a casa seva...posem més llenya a la llar i seguim somrient...res és en va si pot deixar aquesta petja tant bonica...RES ÉS EN VA, MAI...mai... però aviat em passa, era tant sols cansament, em conec i demà igual és un bon dia si vaig a poc a poc...

DIA 3:LA LLUM. Ens llevem d’hora,i tot ha quedat enrrera. Els records, els dolors, i la febre, i el vi calent.
Em sento dèbil però animat. Em fa mal l’esquena però és qüestió de posar-la en funcionament...un primer esmorzar lleuger, una estoneta caminant fins un bloc i i obrint pulmons, escalfem a LTM i LMMM ( 6b+ i 6c interessants sobre granet) un segon esmorzar...fem foc, deixem la casa escalfant-se per la tarda i marxem al meu “projecte”...Seguim un nova ruta directa que ens porta gairebé en només 20 minuts davant l’objectiu...El Pirineu es veu molt blanc i ja hem vist algun cotxe amb taules per la carretera..el temps es boig..som a novembre i fins al cim del Canigó hi ha neu...
Enfilem el camí d’accés cap a la cova, i evitem la tartera ,que s’esmicola, per la esquerra...trec mocs per tot arreu i les orelles se’m queden tapades, entre l’ofec i la debilitat triguem molts minuts en pujar fins peu de via..uf, uf, uf...
Quina arribo em trobo els companys !!! Ells es queden tant sorpresos com jo (primer) i tant contents ( després) d’haver-nos trobat per fi...són els “locals” que flipaven com algú estava equipant en aquell racó de món. GENIAL, ja ens coneixem...subidón de motivació i simbiosi total. Estan treballant una via nova de placa desplomada, la veig inhumana però diuen que surt menys del que sembla...no ho veig clar. Aprofito per muntar la meva i vaig veient que em surten els passos aïllats...

Pep assajant IRON MAIDEN (7a 15 mts). Bona via estil 80's

Un cop muntat el projecte provo la seva via i surt al flaix...genial, IRON MAIDEN, 7ª guapo i qualitatiu del Zoilo i el Pep!!! Farem moltes coses junts ¡!! Bon flow i el sol pica i limita el fred, s’esta de puta mare i oblido la grip.
Trec corda del meu projecte i m’enfronto al primer intent des que la vaig muntar. És un sostre continu de 10 mts i després un desplom brutal de 10 més...invertits, algun tac, un repòs, forats francs i lances finals de bona presa...molts encastaments de taló...ENCADENO tota la secció inferior ( aparentment la dura) i a dalt paro dos cops, fent el crux i la sortida...

Cap per avall, encadenant la secció inferior del projecte...

¿És facil!!!? NO ho entenc ! Hi ha vegades que no controlo el meu estat de forma...o igual és que realment no supera el 7c+?...no ho sé...possiblement és això...en aquestes vies que semblen tant dures quan t’hi aprens a moure de seguida les veus més facils...però primer cal encadenar-la, creia que seria almenys 8ª però ara ja en dubto..en tot cas és molt bonica, molt pilosa i molt de “MOURE’S.

Encarant el sostre superior...darrer crux...

Xerrem, quedem i ens donem els mòbils. Tornem a casa, a la llar de foc, mentre el dia es va acabant…estic trinxat i la cerveseta les torrades i els formatges són un bon remei per a qualsevol mal...mirem una bona pel.lícula i seguim xerrant i escampant la relaxant calor pel cap i pel cos mentre fora seguix el fred i la tramuntana...tot és perfecte...dema igual podem les sureres, si aquest hivern neva poden caure damunt la casa...de vegades cal podar els arbres per tal que no es morin

L'OS i la CARN

Es sols el començament el que tu prenies per terme !?!

L'univers és infinit!!

I pertot acaba on comença,

i ençà i enllà,

amunt i avall,

la inmensitat és oberta...

I allà on tu veus deserts,

eixams de móns formiguejen...

(JACINT VERDAGUER-1850's: AL CEL)

========================

A mi deixe-me un bon plat de braves,

i una birreta fresh,

tres blocs,o deu llargs,

un bon paqueton de powder,

20 metres i el mar...

o gel vertical on the rocks.

Un bon "os" de pedra,

i una mica de "carn" tendra per mossegar

perquè vull l'infinit??? Quin estresssssss !!!

( K.Line 2008: LIVING K.TALONIA (V.O en anglès))

====================================

Kike "Rabasón" al Cim de Mc Kinley. NO té res a veure amb el post però apart de ser una foto com una catedral és una alegoria a la mentalitat d'en Kike: "Voler és poder"...vingbow!

Ei... que...pillo el petate uns dies a provar un VIONDELAOSTIA, bon flow i una megalluita contra NEWTON, a veure què surt !!!

Crux de la trave de baix a Xylum ( Guilleumes).8a

Si pillo un CYBER passo fotos, sinó ens veiem !!!!

DEWWWWW !!!!