Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

divendres, de març 20, 2009

Fissures i esquerdes...

SUPERCRACK...la mítica fisura de MOAB ( UTAH) que tants pósters va protagonitzar als 80’s...marques de peus de gat, de cordes...els lolos europeus fent-se la foto de rigor en la seva visita als USA...és 5.10a o b...més o menys 6b?

Recordo però un antic "EXTREM " on es relatava, en un raconet petit de les piades i ressenyes, la primera ascenció de una FISSURA A MONTSERRAT, anomenada SUPERCRACK a l’Arcada, graduada de 7A i semiequipada amb burils-spits per J.LL.SASOT i FERNANDO TERTXUNDI. Igual que la SUPERCRACK en aquella època es van obrir fissures com la TABLAS DE GIMNASIA, ECOLOGICA, ALGUIEN VOLÓ.... i altres del Vermell i voltants, que tampoc han trascendit massa tot i la seva bellesa.

En realizar-se la compe del CADE ,el 1988 o 89, i amb l’inici de la esportiva amb spits i parabolts al Xincarró, aquelles vies van quedar en l’oblit...

Ahir va ser un dia estrany, molt estrany...vaig estar assegurant a peu de una via de artifo, moltes hores, simplement escoltant música i veient les hores pasar a mesura que el sol tombava davant de l’Arcada...pensant, reflexionant...

Un cop desmuntat el llarg vaig plantejar-me la possibilitat d’alliberar la via. Vies com la SENYALS DE FUM, o PRESSIÓ PSICOLÒGICA tenen “possibilitats” reals, la primera per l’equipament i la segona pel canto..la roca però no acompanyava massa...tenia poca estona i no veía un rotpunkt inmediat...vaig desistir, estava poc fanàtic...així que per aprofitar l’estona vaig anar a mirar què collons era allò de la SUPERCRACK..i de sobte la vaig veure just damunt meu...

És una fisura de 20 mts, regular, vertical i sòlida!!!! Increïble, bella i elegant, reptadora...no vaig dubtar en posar-m’hi, però l’equipament i el grau em feien dubtar (amb la calorada) de si pagava la pena provar-la, amb la entrada a bloc, amb un burí i una escarpa de seguro...i després? “ Buah tranki , pujo a mirar què collons és això, sembla agònic...no em quadra gens el grau!!!”

Error, no vaig empatitzar..abans el 7A era INFERN, no podia ser que sigués una via de “perullo” d’aquestes que s’equipen ara...i era cert...simplement calia mirar. Un bloc fácil on el problema és tant sols el tamany de un monodit de fisura amb un peu molt bo...amb el dit petit es feia perfectament bé...després del segon burí la cosa ja baixa de exigent a semiexigent...i assajat era realment un passeig...flútan...

Al final vaig acabar la paret per un 7b del costat ( un metre a la dreta...brut enmig de una xorerra de aigua i sorra), fins la cadena, que esta al costat de la de Supercrack. Em vaig despenjar i a la primera ja va sortir, flútan, la fisura amb els burils vells. “BONÍSSIMAAAAAAAA!!! Ei que això s’ha de reequipar!!! Val la pena bow!!!!”

Tantmateix amb els catxarros ( nutcams, una mena de tasconets amb un botó que es mou i fa de leva, per fisus molt primes o forats de clau), i els meus la cosa quedava de colló de mico...Al final no cal reequipar?...més aviat es podrien eliminar els burils podrits ara que hi ha elements tant bons de fisura?? ( jo no hi crec massa en roques toves...)...El pas de bloc de la entrada, un salt a un bon bidit i un taloneig, es protegeix bé amb l’escarpa, bé amb el BOLT de la via de 7b que hi ha sobreoberta al costat...entren pel mateix lloc...

En quelsevol cas una via de les de no perdre’s...de dits a palmells, algún pany, i sobretot, una bona manera de entendre que moltes vegades la técnica a la que estem avesats ens limita molt a l’hora de graduar i a l’hora de escalar o equipar...Em va semblar 5.10 i pel pas de bloc de baix!!!

Vaig recollir uns espàrrecs del 15 que creixen a peu de la SENYALS DE FUM i vam baixar corrents, pensant que en aquest cas el taladro també es quedarà a casa...que curiós que UN COP FETA, ja no sents la necessitat de reequipar una via...és vanitat,o mandra? I el voler reequipar-la? És per la comunitat o per la nostra por?

La existència sempre ens planteja dilemes, tota reflexió o acte presenta "fissures" o "esquerdes" per on es cola EL DUBTE...Encara que al final tirem pel dret: Els espàrrecs de la Cova estàven de puta mare en una truiteta, amb all i regats amb una miqueta de vi bo...la vida és bona si es sap gaudir adequadament...o amenys intentant-ho...


IRIE...


ALFLASH: ABSTENIR-SE ONSIGHTERS. Amb mà esquerra es pilla un canto mig bo que hi ha, d'arenisca, a la esquerra, amb la dreta una cantonada plana sota el sostre, també gran, pujar el peu que ens convingui i llençar a mà dreta...hi ha un plà...el de la fissura no, a la dreta, fa un "ou" o bidit bo...clavar peu per estabilitzar, pillar al costat de la dreta la esquerra, una mica pinçant...i aleshores puntejar amb peu esquerre el canto plà de mà esquerraq ue hem agafat inicialment. Si bloquejem força, lateralment, amb la dreta, ens quedem penjats del bidit i del peu esquerre, molt clavats...damunt la escarpa fa una microfissura on podem clavar entre dit petit i monodit ( depèn del numero dedit que calcem...jo hi poso el petit o el tonto ESQUERRE)...empotrem dreta a sobre i ens recoloquem...a la esquerra hi ha un forats, en la placa, prou bo...recoloquem l'empotre de dreta i ja sortim delicadament amunt, fins una repisa...cal fer el mateix...bolo dreta a la repisa...pujar MOLT peu equerre ( cassoleta visible a la fisura), pillar amb esquerra fissura, i rebotar amb esquerra a la part que la fissura diedreja ( un pamet més amunt).Remuntem el cos i ja hi som...la resta de la fissura 6a+...ojo que amb els burils ronyosos és expo, encara que estan molt ben situats...

10 comentaris:

Piju ha dit...

ei tranki!, quina casualitat, era questió de dies que anés a fer-la!
no m'he llegit el teu flash per anar-hi a vista, però em molaria saber si cal repetir alguna peça...

Així el 7b de la dreta es terrós? els tres setens que hi ha a aquesta planxa es veien molt bons...
tot plegat em va motivar una visita.

TR ha dit...

Iepa piju,

La tens marcada...la pots fer amb els burils ( ojo...rovellats a dalt per l'aigua)..o combinant amb peces o només amb peces..

LA tens marcada sinó plou! ës genial.

Porta coses MOLT petites per l'inici, tascons ( repetits mitjans) del tipus bicoïns, i els friends ( repetits els migs...però cre que amb lo lolos que esteu amb el joc i els burils aneu sobrats).

vaig pujar de xapa a xapa pel 7b...no vaig entendre res...els cantos "combinen" amb el 7a+ de la dreta....si vas "esricatment" pel 7b hi ha un tram llis abans de la darrera xapa...com que anava a pel supercrak vaig passar de investigar...el 7a+ genial...el 7b al anar per un pany de xoerra de sorra estava brutot i algun canto fangós...si hi aneu a la tarda espera a darrera hora....fa calor.

No te'l llegeixis però imprimeixte el faix..així si falles nbo tens que perdre el temps investigaaaaant!

ort bow

Mohawk ha dit...

Ja estic buscant dia per anar-hi, però jo com que sóc un nycris, primer pujaré per alguna freeky i li farem un top rope per emplaçar les peces, je, je, je...

Merci per la info bou!!

Fernando ha dit...

Yo soy de la opinión de que se tendría que reequipar.

tranki ha dit...

Iep MOhawk..o es puja en artifo (A1 o Ao/V+), o pel 7b de la dreta, de xapa a xapa ( màx 6c obligat)...la cadena és comú. l'ONSIGHT amb el flash d¡'entrada és prou factible, el que passa es que els burils ÉS COM SI NO EXISTISSIN...per allà hi cau aigua i estàn que fan por en quant al buril ( la xapa encara), i com que estan a una distància de "complement", en cas de caiguda si peta un de sol ja l'has cagat...te'n vas al terra o la castanya és sublim.

Fernando, en quant a reequipar...vaig pensar el mateix...saps que en aquestes qúestions sóc taxatiu respecte a la "creació" dels primers ascencionistes... i és més...en aquest cas hi havia una intenció CLARA de protegir alguns passos claus de manera sòlida, amb seguros dels millors de la època...el que passa es que aleshores la mentalitat no era esportiva i actualment les distàncies proposades pels aperturistes són una mica perilloses i cal complementar amb catxarrets...entenent que ACTUALMENT aquets catxarros són molt millors que aleshores ( usaven bicoïns, cebes i poca cosa més)...els burils potser hi sobren...si la veiéssis trobaries que dins de l'espectre montserratí és un fissura INUSUAL en quant a solidesa, emplaçaments, continuïtat i perfecció...és impossible fer una cremallera perquè hiha emplaçaments completament perfectes pesl bicoïns, que queden com parabolts, i pots posar friends cada 20 cms ( fissura refgular i amb molts tranms amb estrangulaments...és recta i no s'arrenca res per desplaçaments laterals o friends que caminin...poster estaria bé que quedés com a una fissura neta d'aprenentatge de tècniques que a montserrat són molt inusuals...el nom de la via els va quedar niquelat...

Bé com sempre jo acabo optant pel la mandra-vanitat...o per la manca de compromés, o simplement per passar de tot..."reequiparia" és un condicional...jo potser ho "faria" >>> "si tal o qual cosa"...però en realitat ni trauré els burils, ni reequiparé...simplement es pot escalar amb els catxarros i no xapar els burils...

saluuuuuut!

Anònim ha dit...

Enhorabona per la via!!!et deixo un petit comentari:malgrat et costi de creure la "supercrac yanqui la vaig encadenar de segon!!!(per mi va ser brutal)li varem trobar la manera mes facil de ferla(EN bavaresa,no empotrant) ja que a apartirt del sostrillo arrampa una miqueta i pots recolzar el cos.per cert,si ti fixes en la foto que has posat hi ha una petita agulla davant la via que,si tespatarras molt serveix de reposnatural (Vaig ser lúnic a fer-ho)en camvi la de la roca de l` arcada la vaig fer en Artifo ja fa annys...quina paradoxa no? per cert,la teva adiccio a l`escalada em far motivar a escalar.gracies.i endevant!!!!!(PACA)

TRanki ha dit...

BUah Bow...ja només em faltava que el MESTRE m flasheji la SUPERCRACK dels USA!!! booooow...

Estic fent bondat a casa ( rotllonoméssurtoeldissabteifaielllitcadadia) per poder-me pillar un finde i escapar-me a una de les teves vies a MOntserrat..la de ECOS ( la festa no la Muntsa!!!)...em sembla que és de la "segona època daurada del PACA"...ja rotllo més seriós...em fa angunia que el primer llarg sigui més txungo..i sense expansions...buahhhhhh!

Ja et trucaré bow, a veure si em treus els iuiu...

Fernando ha dit...

Hola, por casualidad he llegado hasta tu blog, esta de puta madre. He visto un pequeño error, la via SUPERCRAK la abrimas entre Josep lluis sasot y yo Fernando Lertxundi

TRanki ha dit...

Ostres fernando, MIL DISCULPES!!!

En aquella època també hi hacvia l'Aitor amb vosaltres no? Joder, jo escalava mab l'Adrià Zamel i el Rai Vilatovà, i els "peques" del CADE..i els vostres noms ens sonaven en la llunyania...sabia que amb l'Aitor havien obert alguna fissu d'aquelles i ho vaig associar HO CORREGEIXO!!!( aqui i en un comment que he deixat al blog del PIJU!!!)

Precisament emb en puji comentavem de o bé reequipar la via amb bolts o bé ( apostem més per aquesta opció), desequipar-la deixant potser un clau al'inici, com a la MILLOR FISSURA DE MONTSERRAT, per poder-la fer amb catxarros.

Queda a la vostra opinió, com sempre els aperturistes manen...ja diràs bow, i enhorabona per la via,...UNA PASSADA!!! Salut i gracies

TRanki ha dit...

Fernando,

ja he corregit el post. Moltes gracies. Si tens un moment PASSA'T pel BLOG DEL PIJU ( PIJUCLIMB), estem debatent com reequipar la via i la teva opinió seria més que interessant i definitiva. MOltes gracies!!!