Fissures i esquerdes...

SUPERCRACK...la mítica fisura de MOAB ( UTAH) que tants pósters va protagonitzar als 80’s...marques de peus de gat, de cordes...els lolos europeus fent-se la foto de rigor en la seva visita als USA...és 5.10a o b...més o menys 6b?

Recordo però un antic "EXTREM " on es relatava, en un raconet petit de les piades i ressenyes, la primera ascenció de una FISSURA A MONTSERRAT, anomenada SUPERCRACK a l’Arcada, graduada de 7A i semiequipada amb burils-spits per J.LL.SASOT i FERNANDO TERTXUNDI. Igual que la SUPERCRACK en aquella època es van obrir fissures com la TABLAS DE GIMNASIA, ECOLOGICA, ALGUIEN VOLÓ.... i altres del Vermell i voltants, que tampoc han trascendit massa tot i la seva bellesa.

En realizar-se la compe del CADE ,el 1988 o 89, i amb l’inici de la esportiva amb spits i parabolts al Xincarró, aquelles vies van quedar en l’oblit...

Ahir va ser un dia estrany, molt estrany...vaig estar assegurant a peu de una via de artifo, moltes hores, simplement escoltant música i veient les hores pasar a mesura que el sol tombava davant de l’Arcada...pensant, reflexionant...
Un cop desmuntat el llarg vaig plantejar-me la possibilitat d’alliberar la via. Vies com la SENYALS DE FUM, o PRESSIÓ PSICOLÒGICA tenen “possibilitats” reals, la primera per l’equipament i la segona pel canto..la roca però no acompanyava massa...tenia poca estona i no veía un rotpunkt inmediat...vaig desistir, estava poc fanàtic...així que per aprofitar l’estona vaig anar a mirar què collons era allò de la SUPERCRACK..i de sobte la vaig veure just damunt meu...

És una fisura de 20 mts, regular, vertical i sòlida!!!! Increïble, bella i elegant, reptadora...no vaig dubtar en posar-m’hi, però l’equipament i el grau em feien dubtar (amb la calorada) de si pagava la pena provar-la, amb la entrada a bloc, amb un burí i una escarpa de seguro...i després? “ Buah tranki , pujo a mirar què collons és això, sembla agònic...no em quadra gens el grau!!!”

Error, no vaig empatitzar..abans el 7A era INFERN, no podia ser que sigués una via de “perullo” d’aquestes que s’equipen ara...i era cert...simplement calia mirar. Un bloc fácil on el problema és tant sols el tamany de un monodit de fisura amb un peu molt bo...amb el dit petit es feia perfectament bé...després del segon burí la cosa ja baixa de exigent a semiexigent...i assajat era realment un passeig...flútan...

Al final vaig acabar la paret per un 7b del costat ( un metre a la dreta...brut enmig de una xorerra de aigua i sorra), fins la cadena, que esta al costat de la de Supercrack. Em vaig despenjar i a la primera ja va sortir, flútan, la fisura amb els burils vells. “BONÍSSIMAAAAAAAA!!! Ei que això s’ha de reequipar!!! Val la pena bow!!!!”

Tantmateix amb els catxarros ( nutcams, una mena de tasconets amb un botó que es mou i fa de leva, per fisus molt primes o forats de clau), i els meus la cosa quedava de colló de mico...Al final no cal reequipar?...més aviat es podrien eliminar els burils podrits ara que hi ha elements tant bons de fisura?? ( jo no hi crec massa en roques toves...)...El pas de bloc de la entrada, un salt a un bon bidit i un taloneig, es protegeix bé amb l’escarpa, bé amb el BOLT de la via de 7b que hi ha sobreoberta al costat...entren pel mateix lloc...

En quelsevol cas una via de les de no perdre’s...de dits a palmells, algún pany, i sobretot, una bona manera de entendre que moltes vegades la técnica a la que estem avesats ens limita molt a l’hora de graduar i a l’hora de escalar o equipar...Em va semblar 5.10 i pel pas de bloc de baix!!!

Vaig recollir uns espàrrecs del 15 que creixen a peu de la SENYALS DE FUM i vam baixar corrents, pensant que en aquest cas el taladro també es quedarà a casa...que curiós que UN COP FETA, ja no sents la necessitat de reequipar una via...és vanitat,o mandra? I el voler reequipar-la? És per la comunitat o per la nostra por?

La existència sempre ens planteja dilemes, tota reflexió o acte presenta "fissures" o "esquerdes" per on es cola EL DUBTE...Encara que al final tirem pel dret: Els espàrrecs de la Cova estàven de puta mare en una truiteta, amb all i regats amb una miqueta de vi bo...la vida és bona si es sap gaudir adequadament...o amenys intentant-ho...

IRIE...

ALFLASH: ABSTENIR-SE ONSIGHTERS. Amb mà esquerra es pilla un canto mig bo que hi ha, d'arenisca, a la esquerra, amb la dreta una cantonada plana sota el sostre, també gran, pujar el peu que ens convingui i llençar a mà dreta...hi ha un plà...el de la fissura no, a la dreta, fa un "ou" o bidit bo...clavar peu per estabilitzar, pillar al costat de la dreta la esquerra, una mica pinçant...i aleshores puntejar amb peu esquerre el canto plà de mà esquerraq ue hem agafat inicialment. Si bloquejem força, lateralment, amb la dreta, ens quedem penjats del bidit i del peu esquerre, molt clavats...damunt la escarpa fa una microfissura on podem clavar entre dit petit i monodit ( depèn del numero dedit que calcem...jo hi poso el petit o el tonto ESQUERRE)...empotrem dreta a sobre i ens recoloquem...a la esquerra hi ha un forats, en la placa, prou bo...recoloquem l'empotre de dreta i ja sortim delicadament amunt, fins una repisa...cal fer el mateix...bolo dreta a la repisa...pujar MOLT peu equerre ( cassoleta visible a la fisura), pillar amb esquerra fissura, i rebotar amb esquerra a la part que la fissura diedreja ( un pamet més amunt).Remuntem el cos i ja hi som...la resta de la fissura 6a+...ojo que amb els burils ronyosos és expo, encara que estan molt ben situats...