Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

diumenge, de setembre 12, 2010

CAVALLERS: EL FILO DE LA NAVAJA

Arduo hallarás pasar por el AGUDO FILO DE LA NAVAJA, y penoso es, dicen los sabios, el camino de la SALVACIÓN...

"Si un amor no es pasión no es amor, sinó otra cosa, y la pasion no prospera siendo satisfecha sinó estorbada...
...La pasión no piensa en las consecuencias. Dice Pascal que el corazón tiene razones que la razón no toma en cuenta. Si quiso decir lo que yo supongo opinaba que cuando la pasión se apodera del corazón inventa razones que no solamente parecen plausibles sinó convincentes para demostrar que vale la pena perder el mundo para salvar el amor. I nos convence de que vale la pena sacrificar el honor y de que no es precio caro sentir el aprobio y verguenza. Pero la pasión es destructora y cuando no destroza muere ella...Y quizá se encuentre uno con el desolador descubrimiento de que ha gastado los mejores años de su vida, toda su ternura, y vaciado el contenido de su propia alma, sobre alguien al cual buscamos vestir con nuestros ensueños..."


Extracte aproximat de la novel.la de William Somerset Maugham : The Razor's Edge ( 1944):

Un aviador torna atordit després dels horrors de la 2a Guerra Mundial, i es troba amb dificultats per integarr-se de nou a la vida civil. La seva promesa li és infidel i desesperat comença a no trpbar sentit a la vida. Finalment comença un periple al voltant del món, en busqueda de la veritat i la pau interior, des dels sòrdids barris de París fins als cims de l'Himàlaya...observeu que la història és anterior al final de la guerra...
------------------------------------------------------------------------------------------------
Feia molts anys que aquell esperó "cantava", i en "PATO" ALDEGUER ja s'hi va acostar, torturat per la seva crida, a través de la VIEJA SIRENA ( Ae/6a+)...però l'esperó seguia allà, impertèrrit i desafiant...
Totes les fotos han estat extretes del blog del LUICHY, la NOCHE DEL LLORO 2, al post http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2010/08/el-petit-capucin-el-filo-de-la-navaja.html dedicat a aquesta via

Encara sucumbint a la passió, com en Larry, va submergir-se junt a en MORENO, en el laberíntic abisme entre llastres buides, sostres, fissures i regletes suspeses en l'aire...i allà va quedar el "fil nu" de EL FILO DE LA NAVAJA...IMPONENT i ABANDONAT, tant intrigant...només en Josep LLuís havia recorregut el projecte com a "jefe" que era...
Una tarda, com un Miquel Angel que dubta de les proporcions perfectes de la seva obra en PATO em va trobar a Taüll i inmersos en un "llimb inacabable de cerveses" em va traspasar els plànols secrets de la seva obra...i jo ja no podria deixar de somniar en ella...fins ahir...
A través d'uns cables suspesos s'accedeix a un primer llarg de 6b, una fissura desplomada de 15 metres que condueix a una mini repisa sota els desploms amenaçadors de la via. Damunt pengen llastres sonores, mocs, fissures i cadenes estranyes...ja ho sabia però el cor se'm feia petit en mirar aquell monstre i en pensar en que era obra de genis que van "flotar" pel Baghirati a través d'ESTEL IMPOSSIBLE, d'un gurú de la escalada filosòfica que havia estat a ambdues bandes del mirall de l'ésser, del bo i del dolent..i d'un mestre absolut que levitava en lliure pels desploms de la COSMICA o per les entranyes abismals i humides del Rothen Flüh de l'Eiger com si es tractés de la FUIXARDA...i jo tenia por...
Vaig trucar el PATO en busca de consol, i ( encara que casualment, no podia ser d'altra manera), em va comentar "que ens observava des de la PRESA...", ja no hi havia volta enrrera...havia de complir...
No sé ni com vaig arribar a la cadena, ni amb l'anteneta que duiem arribava als seguros, i havia de fer malabarismes a través d'acrobàtics flanqueigs invertits i angoixants sortides a "caçar" seguros repartits arreu...al principi no ho entenia però anava trobant el "secret"...els moviments i la línia...no era el que semblava, ni la dificultat, ni la linia de seguros, ni la linia en lliure...és una via on realment calia el consell de l'autor per jugar damunt el "fil de la navalla"...ara ho entenia!!!
Ambient sota els sostres. recomano veure el post del Luichy per completar el reportatge fotografic de la via...
Al primer toprope ja vaig encadenar, amb pànic degut a la corda de 9mm acaronada per la fulla que somreia amenaçava, psicòtica, en seccionar aquell "cordino" si queia a la travessia pels sostres...
Dubtós vaig sospesar el deixar-ho estar, però no podia...sabia que a nivell "fisic" podia "flutar" per la via, però a nivell emocional dubtava de tot...Assegurances allunyades, assegurances que t'has de "saltar" per evitar que la corda entri sota la fulla d'afaitar, amb un buit al.lucinant pels pocs metres que té, i un ambient que em deixava glaçat...no podia caure, no volia caure...i tenia una por que no sé si era certa o irracional. Tantmateix sabia com les gasten els autors i que no podria fallar ni fer-me enrrera un cop sortís de la reunió...
"Si la he fet en toprope la puc fer de primer",...però la entrada al sostre ja suposava un xapatge dur i allunyar-se del seguro a una distancia "curiosa"...levitar pel sostre saltant-se un primer, i un segon seguro, i xapar penjat de un genoll sobre un buit surreal i dins de una mena de BLACK CAVE en versió Cavallers.
Vaig posar el cap en mode SAMURAI i tot va fluir...no problem, els passos es succeïen i gaudia de l'aire, del buit... Les inmenses muntanyes lluïen la posta i la seva visió altre cop em feia explotar els puilmons de emoció...un, dos, ojo que faig el pas, peus volant, lance "a pèl", TORA TORA!, ja he fet el sostre...fins i tot havia trobat una seqüència evitant "el filo" del crux final en que has de fer un pas, evitant bisagra en un granet de quars...però vaig preferir seguir el camí traçat i un cop fet aquell pas ja només quedaven els 15 mts finals amb una sola xapa....facils però absorbents...buah, quin plaer...!!!!
Alejes curiosos...no problem, easy...
Ja esta , la 2a repetició de la via..."no és per frikis a seques" m'havien dit..."cal quelcom més"...però vaig agrair les sessions de bloc i sentir-me fort...van compensar l'angunia inicial...puta mare. Gracies de nou Agus per mostrar-me el camí del guerrer...
Torno com un llamp atravessant de nit el país, amb la furgo, sol i trist...escoltant RADIO 3 i Makako, amb red bull en vena per no adormir-me...
A "la Vall" cada cop regna més la soledat, els bloquers locals segueixen insistint, pràcticament afincats al bosc, els turistes han desaparegut, les reines de "la Plaça" teníen xapat i la Farradura era un tranquil i melancòlic record de dies de tarambana. Vaig dormir als prats del "resort" per motivar-me amb la vista panoràmica d'aquells pics que em posseixen, per impregnar-me de la seva llum, de la seva energia...
De gran jo vull ser com els bons !!! Pato, GRACIES, i al MORENO RECORDS....
FLASHPOINT (Abstenir-se ONSIGHTERS): Busqueu el secret, simplement dir-vos que la via és BELLA, de les bones o millors de CAVALLERS, diferent perquè desploma, que no és EXTREMA en quant a grau i una mica en quant a psicologia, que cal anar en compte en la estrategia de superar "el filo", que val la pena, que no us espanteu i que potser jo sóc un cagat i no n'hi ha per tant...a vista brutal, assajada si tens el grau és un plaer...

11 comentaris:

Lila ha dit...

Enhorabona... cada vegada estic més convençuda que escalar amb "pressió" t'està pujant el grau! ja,ja,ja

Marieta ha dit...

joer tranki, quina por...15 m i una xapa, ja pot ser fàcil ja...

Felicitats, però ;)

Tranki ha dit...

Ei Marieta, la via és BONISSIMA!!!

Es tracta de un segon llarg amb pati ded 3er ( puges a uns 40 mts pr una mena de cables, fas un de 15-20 i la via en té 40 llargs)...tot enmig de desploms, sostres i fissures...

esta ben equipada amb bolts inox del 12 ( a prova de BOMBA ATOMICA de 1000000MEGATONES), però degut a la configuració de la línia alguns "allunyen una mica" i hi ha unes cadenes per guiar la corda i poder xapar...

El CRUX és una trave decanto inmens, invertit i pocspeus però que n em va semblar més txungo que impressionant...fas un pas a "peus volats" entre sostres i aleshores et saltes un i dos seguros per evitar que la corda entri a la llastra assassina...xapes a sota el peu i surts dels desploms...fa una mica d'angunia....si mires les fotos del Luichy aquesta secció correspon a els sostres trinagulars i penjats...després és saber on vas i ja esta...passos tècnics i l'aleje brutal no és més de 6a...això sí, taquicàrdic, potser inflat si vas amb el grau just i a vista...però no passa res...

Amb cintes per allargar es pot "millorar" el tema, però per muntar-la é recomanable antena i de les llargues.

La via és UN DEU, IMPRESSIONANT i pel grau ( 7c) crec que suau...però a mi em va semblar un 7c mental, almenys encadenant...suposoq ue si la vas repetint la cosa et permet anar més suelto...

Lo ditx...mola anar sobrat i gaudir el viatge, sucant magnesi al crux del sostre , heheheh!!!...visca el bloc!!!!

Anònim ha dit...

Lila, i tanta "pressió"...buf...

TRanki ha dit...

era jo, que no he signat el darrer comentari!

uasunflower ha dit...

Felicidads x el encadene, samurai!

Marta Linares ha dit...

Bou crec dissabte et vaig veure a darrera hora, crec, encadenant la via.
¿És a mig estany? Nosaltres veniem de caminar i per la foto estic quasi segura que ereu vosaltres. Eres el que anava sense camisa? Quina por tiu, només és 7c?
Felicitats i salut. no us feu mal!!!

Marta Linares ha dit...

Bou crec dissabte et vaig veure a darrera hora, crec, encadenant la via.
¿És a mig estany? Nosaltres veniem de caminar i per la foto estic quasi segura que ereu vosaltres. Eres el que anava sense camisa? Quina por tiu, només és 7c?
Felicitats i salut. no us feu mal!!!

TR ha dit...

Hola J. GRACIAS. Aunque cueste, a veces CAL ANAR A MUERTE en estas vias...! BANZAI !

Hola MARTA!!! Ostres, em va semblar veure el Marc passant per Barruera a tota pastilla!!! Sí que devíem ser nosaltres!!! LA via és molt guapa, fa angunia però potser li estic donant massa bombo i no n'hi ha per tant, tot és posar-s'hi. Per sort no és un blocazo sinó qüestió de serenitat i una mica de levitació trascendental...si fos DURA de veritat otro gallo cantaria...dis-li al teu mansu que la provi però que l'asseguri algú altre...que almenys entre pujar, muntar, assajar i donar-li el pegue et pots estar unes bones hores "pnjant" com un xoriço a la R1...i si a sobre se "masca la tragedia" es fa una mica anguniós...que enganyi al Toni!! hehehe...

Res home , que es tot broma...a muerte, banzai també i tal i tal...amb el nivelaco que ha pillat darrerament li sobrarà canto (que coco ja en té...) heheheh. Salut i records!!!

Pekas ha dit...

Una bona vía....peró unamillor piada.. ;-)))

M'ha fet agafat més mono i més força per anar a currar.. i després al gimnás... (ja que m'entra gratis amb el hotel aquest a on estic.. haurem d'aprofitar per fer quelquechose.. ;-)))

I uan torni a la comarca... A MUERTEEEEEEEE... ;-)))

PD. Sobre Portugal... faré un parell de piades més... i un post amb consells per escaladors nómades... ;-))) es a dir.. com subsistir per el país vecino sense gastar-se molta pasta.. ;-)))

Salut i roques.. company...

TR ha dit...

hey pks thanks!!!!