Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimecres, de setembre 29, 2010

MERDA...EN KURT HA MORT...

Ahir escrivia que de vegades tenia dubtes sobre el perquè retornem un i altre cop a intentar encadenar una via:... AVUI HA MORT EN KURT, el verdader motiu de tot plegat...La vida és finita...tots ho sabem..o tots ho hauriem de saber...és un fet irreversible encara que en PUNSET ( irònic ell) mantingui que mentre no ho poguem provar no hi ha cap evidència tàcita que hem de morir...

A pesar de que la mort és present arreu, cada dia, VIVIM SOVINT com si la vida no tingués un final, en períodes curtplacistes i amb una sensació de eternitat que només veiem com a falsa quan ens hi posem a pensar, o quan ens expliquen la mort d'algú...
I fa pena, perquè en el fons quan algú es mor, apesar que hagi viscut plenament i sigui sota la seva responsabilitat, ÉS UNA PUTADA...

En KURT ALBERT va ser un dels pioners del ROTPUNKT, el concepte que mou les nostres ànsies una i altra vegada CADA DIA d'aquells que escalen com a modus de vida... TOTS estem influïts per tendències, inputs culturals i idees preconcebudes que en algun moment de la humanitat es van originar ( desencadenades per circumstàncies o fruit de algua il.luminació)..i ho fem sense coneixer el perquè..simplement perquè tal o qual cosa SON AIXÍ...
Si ens posem a pensar, si bé en una societat lliure la majoria d'actituds establertes i de les que deriven lleis i normes, segueixen un procés de optimització que les fa "eficients", hi ha molts aspectes de aquestes preconcepcions que a nivell SUPERESTRUCTURAL, podríem discutir o fins i tot perfeccionar.

Però en el cas de un fet tant definitiu com el ROTPUNKT, com irrissori per la majoria no escaladora, un concepte TANT SIMPLE COM PRÀCTICAMENT PERFECTE.
Fa anys que com a instructor voluntari del CADE-CEC, estava cansat de repetir aspectes tècnics que sovint s'absorbeixen més o menys bé i que en el fons acabaràn sent perfeccionats amb la pràctica. Però si hi havia un tema que vaig continuar impartint als cursos era el de ETICA i HISTÒRIA en l'escalada...de cara a que els cursetistes coneguéssin els precedents i les diverses formes d'enfrontar-se a la muntanya, en una concepció AMPLIA i LLIURE, perquè escollissin, però ho fessin des de una òptica de coneixement, no per simple imitació o normativisme...

En les "cloendes" de cursets que feiem al GLACIAR DE LA PLAÇA REIAL, entre cerveses i falafels, i abans de llevar per sempre les cadenes de la prudència amb les que amparavem els cursetistes, no faltava mai el debat final sobre el sentit del ROTPUNT, i era aleshores, i més tard, sol, ja en els llimbs del llúpol, quan em plantejava el perquè de tot plegat...

I també era aleshores, enterrat dins del plomes, en aquella Plaça Reial, assentat i mirant a la penya desfassant enmig de la nit, entre la misèria i l'hedonisme en que vivim, somreia, perquè sabia que en el fons el ROTPUNKT és PERFECTE, INDISCUTIBLE i PUR...gracies Kurt per aquests moments, en el sque sense donar-te importància pensava en tu...

I tot plegat ho va parir una colla de joves, que desconec si ho van fer perquè sí o es van plantejar allò com el gran canvi que havia de guiar l'escalada des d'aleshores fins a l'eternitat...

No crec massa en la religió, però no cal anar massa enllà per veure que els conceptes clàssics grecs, traslladats a través del judaïsme, i empitjorats per l'església ( tant sols per difondre'ls i assumir poder), no són molt diferents de les optimitzacions matemàtiques que pot arribar a comprovar la microeconomia moderna...és una qüestió de racionalitat?

RACIONALITAT INTEGRISTA és la que van aplicar en KURT i la seva colla en l'escalada...en TOTA la escalada, des de el FRANKEN fins la PATAGONIA o el KARAKÒRUM.

Pensava el mateix quan , com un integrista meditava i intentava calmar-me entre pitonisses de 6mm a l'Anglada Cerdà de l'Aeri per fer el rotpunkt a un "misèrrim"7c, o al gran diagonal de 6c..? Gracies KURT, aleshores no ho pensava, però eres tu qui m'inspirava...van ser sempre moments intensos i ara veig el perquè...

Aquesta racionalitat integrista és la que m'ha fet pujar milers de cops les escales de Stbenet a conseguir un rotpunkt a pesar d'haver assolit la cadena o el cim molts cops...o com ara, en que els quatre ionquis Siberians ens patejem al tard l' hora llarga del "camí de les senyores" fins a la paret per, un i altre cop, intentar el ROTPUNKT en vies que en el fons poques vegades estan en condicions...és igual, el ROTPUNKT és un RELIGIÓ ( FERRAN DIXIT) amb una base racional molt sòlida... i per això és indiscutible.

GRACIES KURT ALBERT. Avui ho hauriem de dir TOTS ELS ESCALDORS, perquè a pesar del sofriment dels meus dits la teva coherencia ha estat potser el pas endavant més important i perenne en l'escalada. Allà on sigui estigues tranquil que això que vas fer serà por sempre...GRACIES BOW...
PD: Juanjo i Agus, demà on sempre, a l'hora de sempre..que igual cauen projects, i sinó A MUERTE, A FULL, a DEGÜELLO ... perquè l'escalada és ROTPUNKT o RES...és el millor homenatge que podem fer a un MESTRE, joder...

5 comentaris:

Pekas ha dit...

Totalment d'acord amb tú.... sobretot amb les últimes paraules que has escrit...

Ferran Guerrero ha dit...

Mil grácies bow.

A mi m'ha tocat, les coses no son justes, pero es el que hi ha.

Just avui he començat a impartir un curset d'iniciació, al arribar a conceptes, com a vista, flash, rotpunkt, no m'he pogut estar i els hi he explicat a dos grups de 15 persones tota la historia del Rothpunkt, els hi he parlat del Kurt, m'han demanat coses, info, i amb el que m'he hem parlat ha sigut d'aixo de respect per la roca, on he insistit fins acabar amb la gola seca, i amb la historia.

Mil grácies Kurt, mai t'oblidare.

Marieta ha dit...

doncs vaja...jo desde que em vaig enterar que hi he anat pensant sovint...
Nosaltres vam coincidir amb ell a Siurana, fara uns 5 o 6 anys. Em va impactar per dos motius: primer, perque estava assegut tranquilament llegint un llibre molt fet pols i rebregat, senyal de que ja l'havia llegit (ell o algú altre) molts cops i, segon, perque tenia les mans moooolt grans, em va semblar totalment entranyable. En fi, m'agrada pensar que realment ell era així...

TRanki ha dit...

Joder...jo no el coneixia, però en certa manera és com haver compartit roca amb un Rosseau o un Kant...

El que veig és que no eren gent molt inculta precisament...l'Albert era MATEMÀTIC!!!! i ALEMANY.. o sigui casi ná...

ffff...una gran perdua, i a més sembla absurd que en una frrata acabi la vida d'un alpinista com ell...

nenivan ha dit...

quina reputada, els que varem neixer escalatoriament a principis dels 90 i varem forjar la nostra etica i moral a base de cites del llibre d'en Gullich segur que sentim profundament aquesta mort. Perque es ben cert que hi ha personatges que ens semblen immortals i quan interfereix la mort terrenal ens sorprén i després entenem el quid d'aquesta immortalitat: han deixat una petjada tan forta en nosaltres que sempre més formaran part de la nostra persona, idem que el mateix Gullich.
Sembla mentida que poguessis trobar un personatge de tal magnitud per Siurana o de festa a Benasque (com és el meu cas) i establir una conversa amb la mateixa naturalitat amb que ho faries amb qualsevol fanatic.
Avui és un dia trist...