Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

divendres, de setembre 24, 2010

Mirar el passat i apendre per mirar endavant...

Sobren les paraules quan les imatges, els fets i les trajectòries,parlen per si soles...

Yosemite Climbing Photos by Tom Frost from Rock & Ice on Vimeo.

5 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

Inhumano, els pels de punta.

guillem ha dit...

romanticisme...i nostalgia... m'encanta...jo creck la frase clau es : "els turistes a les meadows veuen el cap i no pregunten per k l'escalem, saben que ho fem pel mateix motiu k ells
no ho fan, i aixo ho entenen i respecten..." Aki
intentant adaptarme al trad del SouthEast pero amb ganes de tornar a la "vall encantada"...ara k ja tens fill trepa hauras de ferme una visita...una abraçada desde Atlanta bow! MLT

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Jo encara vaig fer el cavall amb cletes i no anaven malament del tot... Ara, quina de tralla que calia i cal per anar a aquests puestos. M'ha agradat molt...

Una abracada

TR ha dit...

Ferran...sens dubte. RESPECT...

Malutaken...si bow...se t'enyora, la veritat, sovint recotrdem bons temps amb la Lila!! Anem fent calaix i a vuere què tal! JA xerrem per mail i ens expliques alguna cosa! Atlanta em sona a Football, cotxes "to serve and tal i tal" i a pelis del FBI...boooow

Hahah..m'he pillat un scanner, ja aniré oenjant alg8una foto pretèrita, ja ni tant sols amb els BOREAL FIRE o ELS LASER sinó també amb rocciatores i les kamet!!! Coincideixo amb que allò siq ue era difícil...si més no complicat i molt intens...però crec que avui en dia l'home pot escalar fins a límits insospitats, i no està malament...simplement cal el que suggereix el vídeo...RESPECTE a aquells que ens han permès estar on som avui...

SALUT BOWS!!

jM ha dit...

acabo de veure el vídeo aquest navegant pel blog... burtal... el que més em posa la pell de gallina és que la frase amb la que més m'he quedat és la frase amb la que es va quedar el guillem...
vinc de passar 4 dies a st. benet i la calor només em posa neguitós i em fa voler-hi tornar...
abraçades bou!