Matinar
Caminar MOLT més del que qualsevol friky desitjaria...i com més pals a les rodes posen els del Parc, més fanàtics...com si fos una prova de valor?
Paret de roca esquiva, estranya, desplomada, a voltes relliscosa...assegurances a estones allunyades i escalada molt exigent...
Grau dur
Dolor als dits i a les pells
Timing estrany, allunyat de tot ritme circadià i que fa que el pegue bo sigui a mig matí encara no, quan el cap encara et xiula...
Temporada curta i dependent de pluges, freds, humitats, calor...
Avui m'aguanto, quasi la tinc...demà em rellisca, vaig petat...
Laberints i puzlles de moviments, trukills, recalors, una mena de cultura verbal i gestual transmesa per presencia contínua, enmig del bosc, com una tribu aïllada ,del fons de la selva, amb un sol integrant i deu adeptes tot just...
Més enllà del més enllà, on el sol gira al revés i res és mai el que sembla...
La colla d'arreplegats, gudint del petit plaer de descobrir un moviment més...de sentir com avui s'aguanten millor, simplement, encara que no s'acaben de moure ni un milímitre més amunt...
On és aquesta paret que fa que aquesta colla d'arreplegats somriguin i tornin contents a pesar que igual durant anys no hi ha un sol rotpunkt?
11 comentaris:
Oriol, d'entrada dir que ni idea, però per les pistes que dónes podria ser Aigüestortes, per la pedra primer pensava en el Sauló de Solius, pe`ro no és a cap parc ni està lluny l'aproximació...per la foto sembla Sauló...amb el que Aigüestortes...no sé! a veure que diu la penya.
... molt més aprop Jaume ...
Per l'escrit jo entenc la Siberia però la fot em despista...
Podría ser Sauló, la roca em recorda molt a la de Sta Coloma de Farners i per ser un Parc podría ser el del Montseny.
heheh, si hi ha res de clar és que la foto és simplement decorativa...
La zona...també la dieu..és cap allà a Vladivostok...on l'Strogoff va perdre l'espardenya!!!
GUANYA CAVALLERS DONCS?! HO ESTIC ADORMIT ENCARA?
hahah!
JOseeep!
UN parc que posa traves a accedir-hi amb comoditat
La Xuxu i 10 indígenes addictes a ella, en un racó de bosc on el sol va al revés de la resta de parets
Un lloc on "avui m'ha sortit quasi el moviment" ja significa un equivalent a "hi ha color bow, aquest any potser no però fijo que la faig"...i tant contents, el finde que vé uan altra sessió...
Això ho tens aprop i tant lluny ( precisament tu bow!!)...
Més enllà del Gruyere, de la Clave, del Blau, del revolt...quasi fent un cercle de 360º al voltant de la muntanya...
És BRUTAL, una paret magnífica i un ambient divertidíssim...
Per cert vas fer alguns blocs divendres? El NAwet encara pregunta pel teu peke!
Eii la primera impressió era la bona! Sóc massa petit per anar a la ombra de la Siberia però les sensacions són les mateixes a tota la Fontsu!...potser em trobes algun dia patint al Totxo com a molt!
El divendres al final no em vaig posar ni els gats, però em vaig endur els deures i segur que hi vaig aviat a provar-los. Ja m'han dit que ets l'autor d'algun d'ells, o sigui que patirem! El Pau estava contentíssim, s'ho va passar bomba! com et deia, ÉS l'EFECTE BLOGGER, que es traspassa de pares a fills!
Salut bow!
Xuxuflú constant. De moment encara sóc un jove padawan per la Siber però qui sap... potser pel Totxo m'hi deixo caure algun dia a provar algo :)
Hey bows,
Pel camí que hi va hi ha moltes vies interessants...i una visita rotllo santuari ( amb l'excusa de fer un 6b ( slabós) i un 6c ( molt bo), val la pena...és com anar a sota la BIOGRAFIE o la RAMBLA, encara que no t'hi cantegis és al.lucinant veure per on s'enila la penya...
Josep, a veure si fem una sortida a cAVALLERS o semblant, bloc i crios és compatible!! ( i Rieugreixer i crios també...fijo).
Pere, CLAVE OMEGA FETA JA?? i provar SAREE? Ala reta de BAUHAUS..és més tècnica que la OMEGA, més alpina...
NOTA pels fanàtics de la Geologia
L'arenisca fotografiada en macro, és de MALLORCA, costa NORD, una cala molt bonica prop de allà on vivia el Douglas, amb une postes de sol INCREÏBLES...
http://celiavern.blogspot.com/2009/08/banditorfines-for-our-minds-or-enjoying.html
Publica un comentari a l'entrada