Forever "on the road"

Ei bow…ahir vaig passejar pel mig d’aquells boscos que tants cops devies recórrer!...Enmig d’un verd ombrívol i hipnotitzant, i amb una calor seca que ens llepava i adormia...amb el Nawet, la Lila…i amics, i cosins…vam recórrer senders, cap al riu que baixa de aquells cims pelats que cada cop ténen més arbres. I ens vam banyar en aquella aigua gelada allà on suposo que devies passar hores mirant l'infinit…és un lloc on no m'importaria quedar-m'hi hores embadalit, lluny d'aquest caos rampant que és la vida avui en dia...

Havíem dinat després de dir-te adéu finalment. Vaig observar en silenci i recança la vista que sempre més tindràs al davant: les muntanyes…aquelles muntanyes que com les cançons que va dir el teu pare “sempre romanen”…

Va ser un dia molt bonic. Amb moltes punxades a l’estómac igualment, però aquest cop endolcides pel temps, per la calma i per comprobar de nou com t’estimen els teus…

Amb el Nawet vam recollir unes flors del bosc i les vam deixar en la torre de pedres que algú va fer-te...li vaig explicar perquè eren i, mai ho hauria dit, va plorar, es fa gran bow...

Ara veuràs el sol d’estiu, la pluja de tardor, et cobrirà la neu a l’hivern i les flors a la primavera, ara ja ets muntanya també…

Aquest finde pujem allà on saps...hey tio que m'ho he mirat bé i crec que és possible!!! Però em foten un mal de collons els genolls, de tanta tartera... a veure com m'aguanten...La paret esta seca i si surt guapa anirà per tu, bow...d'aqui a unes setmanes tornarem a fotre-li fort, amb ton germà...que Jah m'ajudi a encadenar!!!! Sembla dura i a sobre com que a tu no et molaven les "ferrades" de bolts ( ja podries haver sortit friki no?!!), haurem d'apretar de valent!!! A liar-la a topppppeee!!

Fins sempre company!!!

"But then they danced down the streets like dingledodies, and I shambled after as I've been doing all my life after people who interest me, because the only people for me are the mad ones, the ones who are mad to live, mad to talk, mad to be saved, desirous of everything at the same time, the ones who never yawn or say a commonplace thing, but burn, burn, burn like fabulous yellow roman candles exploding like spiders across the stars and in the middle you see the blue centerlight pop and everybody goes "Awww!"

On the Road
Jack Kerouac