dilluns, d’octubre 31, 2011

Addicte, St Benet, Sempre

Diuen que el temps ho cura tot…

El temps tant sols cura allò que depèn del temps…i l’oblit no és només el procés de dissolució del record en absència de la presencia…no és com quan la teva olor es va esborrant de la teva roba a l’armari, com quan les fotos es van tornant borroses, com quan la rutina fa que em distregui i deixi de pensar cada dia en tu…

Quan deso la roba i ja no corro a olorar-la, quan amago les fotos en un calaix i quan faig coses per no pensar en allò que vull oblidar, res té a veure amb el temps, simplement són accions voluntaries…

Però si tinc la teva olor inserida al record i ja no em cal ni sentir-la, si tinc la teva mirada gravada a foc al cap, i encara que faci coses sempre miro d’ubicar-t’hi…què hi pot fer el temps???

Ahir vaig tornar a Stbenet, vaig ser a l’Elefant un altre cop, olorant el fum de la cabana, tocant les preses que em van veure créixer, i mirant aquells paisatges entre les boires que tantes vegades recorríen els meus ull abans de baixar i veure’t somrient…

Segueixo pujant allá dalt simplement per ser-hi una estona, per veure com el temps tant sols passa per allò que és físic, però per res més, perquè quelsevol dels moments que he viscut els puc reviure com si fossin d’avui mateix…res canvia, res s’altera, només és que jo sóc més vell, més trencat o més rodat…la resta està igual…i m'encanta...

Els records només es curen “no recordant”…i això, a no ser que vulguem fer-ho, per molt que diguin, és quasi impossible, …

I jo no vull, tampoc em cal…vaig fent…tots anem fent…

Nota: 4 Unicornis encadenant-ne 3, 1 pegue a Piripí per recordar moviments que ja tinc assumits (de cara a l’Antonia i preparant potser quelcom més dur…), uns solos escalfant a Direcció, a Pilla Catxo, a Pabellón i la rutina de la del Txavo i la Quinta de Trinitats…el monestir és un caos impossible i difícilment sostenible que resta ofegant-se en ell mateix, sota la boira…el refu està calmat i s’escolta la gent entre els arbres …tot i la crew allò és l’oasi de la calma i alhora d'un fanatisme sosegat que mai morirà…vaig rodant, com els còdols…St Benet Power…quines preses tant difícils…i com m’agraden…sempre dic que tornaré però em costa...i tornaré malgrat tot...mentre les cames m'hi puguin pujar tornaré...és dels pocs llocs on em sento en pau...prop de tu...sentint el passat igual que el present...on el "sempre" existeix....

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Clavada, St benet per sempre!

3 Unicornis bou? quin és el project?

Salut i roca, no ets vell encara!

TRanki ha dit...

Ei...St Benet Sempre!!

La Muntanya és molt gran, cal pila...

Darrera l'Elefant l'Holgado em va comentar que el Cristóbal va endegar un 8a llarg i megawapo...

L'Antonia, ara que la PIRIPI esta fresca, seria un bon projecte, l'han deixat de 8a+ i pinta un pas de boulder després del crux intermig...mmmm...segur que pica...

A la Mòmia igual encara té chance, de vegades hi havia estat fins finals de Novembre.

Em cal resseguir les petjades del mestre i al Barberà de la esquerra hi va deixar uns pepinos que s'han de fer abans de jubilar-me els tendons i emigrar a Rodellar, terradets o Montgrony (*)...ehehhe!

A la Fina hi ha feina encara...

(*) no és que no em molin, però me'ls reservo, com els bons vins...per quan els monos i algunes extensions ja em puguin...

Marieta ha dit...

eis...no te'ls reservis!! jejeje, que com dius tu, són com els bon vins: deliciosos. I de tan bons quan els provis només voldràs emborratxar-te jejejejeje
Per cert, últimament et llegeixo com també t'interpreta el primer anònim: bou, no ets vell!!! casundena...

Anònim ha dit...

La del cristobal es el Averno 7c+

paca ha dit...

...asumeixo el teu post i el traslado a Sta Cecilia i a parets nort...JO TAMBÉ HI VAIG PER,SIMPLEMENT, ESTAR-HI!!!

Jordi Fraginals ha dit...

Felicitats uri! M'agrada quan parles d'escalada sense parlar d'escalada: "Segueixo pujant allá dalt simplement per ser-hi una estona, per veure com el temps tant sols passa per allò que és físic, però per res més, perquè qualsevol dels moments que he viscut els puc reviure com si fossin d’avui mateix…res canvia, res s’altera, només és que jo sóc més vell, més trencat o més rodat…la resta està igual…i m'encanta..."

TR ha dit...

Marieta...mmmhhh...el pitjor es que el que passa és la vida...els anys´són igual...el pes el dónen les responsabilitats i les circumstàncies...aquesta és l'ona que més m'angunieja...
En quanta ENOLOGIA...heheh...espero catar de les millors bodegues!

ANONIM2: JA em van dir que era vidill..."igual que totes"...hehehe...guai!!! BON NOM donades les cavernes que hi ha aprop!!! A més té molta relació amb aquest blog pel que veig...gracies per l'info!!!

PACA: De vegades crec que és un "refugi"que em guarda de a por de sortir a l'exterior..però no, no e´sq ue m'hi senti segur, és que apart de això em trobo que hi ha tant per descobrir que em manca temps !!!!

Uri: thanks bow...de fet molte svegades hi pujo per "ensenyar-ho" a amics... i fent la ronda d'ispecció em trobo tant al.lucinat com quan fa 25 anys...és inhumà...

en Girbén ha dit...

Més que "addicció" o "fanatisme" -dos condicions de manca de llibertat-, jo parlaria d'"Entusiasme": Gran exaltació de l'ànima davant una cosa considerada magnífica.
Em sembla una bona variant que resol en lliure un tram d'A0 conceptual.

Quantes hores de vida no hem passat, i passarem, entre la Panxa i Trinitats? Algú es veu amb cor de sumar-les?

Anònim ha dit...

fantasias https://www.youtube.com/watch?v=acIhPMJoQJ4&feature=player_embedded

Anònim ha dit...

http://www.reproarte.com/cuadro/Egon_Schiele/La+amistad/9825.html

Anònim ha dit...

http://www.christies.com/LotFinder/lot_details.aspx?intObjectID=4935421

Anònim ha dit...

http://images4.fanpop.com/image/photos/16800000/Divine-as-Babs-Johnson-in-Pink-Flamingos-dreamlanders-16822589-1200-962.jpg